Dia set de juliol a les 10.20 el vol marxarà a New York, Estats Units d'Amèrica. La durada prevista del vol serà de 8 hores. Ens preparem llegint Antonio Muñoz Molina i la seva novel·la " Ventanas de Manhattan" de l'editorial Seix Barral. No sé però quan he llegit " En New York el tránsito de la belleza a la desolación sucede siempre expeditivamente , como si el principio universal de máxima eficiencia hubiera aconsejado la supresión de gradaciones intermedias"
potser penso que no ho tinc gaire clar........El contrast és bonic o lleig però el pas de la bellesa a la més absoluta desolació no serà força colpidor ? Segueixo llegint per trobar-me quelcom que m'espanta molt més :
" En el control de pasaportes es donde uno se emcuentra de golpe y sin aviso con el autoritarismo administrativo de los Estados Unidos, con la aspereza y los malos modos de esos funcionarios de Inmigración que tienen para el europeo una envergadura amenazante, una escala tan desacostumbrada como la que le sorprenderá más en el tamaño de los coches o en el de los puentes. Un europeo ya no está habituado a que le griten o le empujen si se equivoca en una cola, si se queda rezagado un instante en un corredor donde varios carteles prohiben detenerse y donde no hay gesto que no esté sometido a una enérgica reglamentación. "
Quina por!!! les cues de la indignitat moral , de la miseria humana, de la vergonya de l'espècie!!!! i després aquella vexació que et sotmeten mirant el teu aspecte o si més no palpant tot el teu cos amb aquells guants de latexs quirúrigics i asèptics .... com la guerra , com la guerra. Bé de fet és un altre tipus de guerra més psicológica....
Frank Sinatra canta New York , New York i Woody Allen nascut a Brooklyng com la novel·la que he fet llegir aquest curs a l'alumnat de primer " Bogeries de Brooklyng del novel·lista Paul Auster. En aquest barri de New York es troba Nathan Glass de seixanta anys després d'un divorci i en el final d'un càncer terminal per trobar-se amb els origens. La seva vida gris com a venedor d'assegurances no ha estat cap meravella. Però troba que li falta poder escriure un llibre de veritat que tingui ............... Un veritable exercici a recuperar la història dels éssers anònims que també es poden immortalitzar dins la història.
