Buscar este blog

Mostrando entradas con la etiqueta natura. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta natura. Mostrar todas las entradas

sábado, 15 de julio de 2023

¿HENRY DAVID THOUREAU LA VIDA VERITABLE?


 Avui en temps on la crisi climàtica i l'extinció de les espècies és un fet que fa avançar les consciències socials; i  voldríem formular-nos una pregunta: Podem qüestionar-nos autors com Henry David Thoureau considerat un mite  pels naturalistes  ? 

LLegint el llibre de Olivier Remaud "Soledad  voluntaria" filósof francés que investiga sobre les faules socials i les formes de vida actuals , he trobat una linea de pensament interessant per respondre a la pregunta que ens formulem. 
Aquest autor parteix de la idea de que la llibertat  vinculada a cercar certa solitud per aïllar-nos de la societat , ens genera insatisfacció i ansietat. Per això el recorregut seguint el fil de la "solitud" permet endinsar-se en un estil de viure allunyat del brogit de les ciutats i les grans urbs per gaudir plenament de la vida. Aquesta solitud ens obliga a repensar conceptes com la misantropia, el monestir interior, l'ermità com a figura dissident,  però sempre en relació amb la societat. Per això la hipòtesi de que la figura de Thoureau en el fons era producte de certa estètica existencial més que ser un compromís étic i moral,assenyala aquesta controversia que podem extendre als nostres dies . 
Quina ciutadania realment té un compromís amb la natura i milita contra una vida que no es sostenible per la falta de recursos, l'energía  o el malbaratament dels aliments ..?  

Thoureau en el seu diari "Escribir" ens diu que només podem ser sincers quan ho volem transmetre com experiències als lectors i lectores nostres. Aquest monóleg interior citat en moltes obres com per exemple les de Paul Auster permet repensar-se a si mateix . Escriu per defensar la veritat encara que sigui com ell mateix diu a vegades de forma exagerada. Sota la idea que ell mateix sitúa al final del "Walden" construir castells de sorra o aire ...però seguir les generacions futures amb aquesta voluntat .., l'autor construeix un relat vital. Sobre una vida veritable , una autèntica forma de viure . 

Peró  i si Thoureau no fos més que un farsant ?  Karthryn Schulz parla de miopia moral d'aquest autor. Per argumentar.ho fa referència a una descripció del naufragi d'immigrants irlandessos sobre la sorra de la platja  a Cohasset Harbor . Thoureau fa una observació sobre la disposició dels cossos cercant una fotografia periodística d'impacte estètic. Aixi per-Schulz aquest autor juga el paper del testimoni indiferent qui observa com si fos una bellesa del que podríem anomenar lo sublim. Com es pot entendre aquesta autenticitat de Thoureau en aquest cas?  I així fent una relectura de la seva obra "Walden" troba un personatge narcicista i egocèntric. Sembla que la seva fugida o refugi dins la natura en el fons és una mena de soberbia per l'orgull que té i sent de no necessitar a ningú. Però afegeix més endavant que això no será ben bé així doncs d'amagat conviu amb una alimentació sibarita i luxuriosa al viure relativament proper a la ciutat on compra . Fora de les institucions i fora de la societat que sembla menystenir , com si fos una colla de polls o gossos abandonats demana consciència política .

Aixi en el fons aquesta obra "Walden" seria una mena de ficció novelesca . Una opció que dibuixarà  un  mite social per la població d'avui . Però és realment així un  mite construït per la seva historia  ?  

El despotisme de Thoureau per un fanatisme important obliga a creure que trobem incoherencies en el seu pensament i estil de viure veritablement  . Però la seva visió antropològica dels pobles com l'indi ,mai va ser irrespectuosa  com dirà altre autor com Purdy. I la voluntat mateixa de compromís sempre hi va ser. 

No podem treure conclusions precipitades per manca   suficient  d'informació i perquè la història no permet més que retrobar els seus escrits i textos i poder interpretar el seu pensament . Cert és que Thoureau pensa que una cosa és la quantitat de vida que hem de poder invertir a canvi de viure i que això en el fons és fer nostre tot el que contemplem i observem , o sigui , capitalitzar les emocions pel profit de la persona  i no pel seu  benefici. Així doncs les seves crítiques han de poder ser contextualitzades avui i en el dilema entre individu i societat no resolt per ell al segle XIX, està clar que s'estableix aquestes contradicions internes que avui tenim tots presents. 


Però això de viure amb certa autenticitat vinculant pensament i acció , exercici de parresia segons els grecs , segur que s'hauria de valorar molt amb distància històrica i social. 








Aquesta foto pertany al grup de fotografies realitzades pel fotògraf Kevin Carter , nascut a Sud-Àfrica que va representar un abans i un després en el món de les noves formes de comunicació social. Guanyador del Premi Pulitzer l’any 1994 va qüestionar els límits de l’ètica periodística i els límits de la comunicació de masses

Avui el dilema sobre la seva mirada activa o inactiva no sembla treure importància a la seva causa compromesa en la reflexió sobre el món i  la natura com espai per viure veritablement.  

viernes, 16 de junio de 2023

EXISTEN PSICÓPATAS ENTRE LOS ANIMALES ?

 

 

Analizando un libro de psiquiatría del profesor Adolf  Tobeña "Neurología de la maldad" y en una charla posterior dada en el Club de Lectura de Memorial Democrátic de Cataluña que vengo dinamizando junto a la compañera G.Fidel Kinori , me ha sorprendido la siguiente afirmación. Los animales no resultan distintos a los humanos : violan, asesinan, cometen canibalismo, sodomía, maltrato y abuso de poder . Una idea como esta parece que choca con esa defensa a ultranza actual por grupos animalistas e incluso podría llegar a cuestionar la cuestión de los llamados derechos de los animales. 

En la intervención , a propósito de la lectura sobre esas mentes perversas y psicópatas , el profesor Ángel Cuquerella , jefe de psiquiatría del instituto de Medicina Legal y ciencias forenses , puntualizaba que un perfil psicópata no era posible encontrar en la naturaleza animal , sino sólo en el ser humano se daba esta categoría. 

Claro , en primer lugar tener clara esta información permite contrastar esa idea que ya hace tiempo se repite , por ejemplo en documentales como GRIZLY MAN . Para quien no haya visto este documental vale la pena entender que idealizar la naturaleza animal puede tener sus consecuencias. En este caso real el protagonista , un activista que luchaba contra los cazadores furtivos de osos grizlys en el Canadá , junto a su pareja acabó siendo devorado. Una idea de crueldad y de salvajismo claramente presente en los espacios no controlados y domesticados por el ser humano. Por otra parte el fenómeno de los grupos no gubernamentales que defienden la vida salvaje y los animales no cautivos entran a veces en dilemas morales y éticos que requieren de un debate pausado y racionalizado. El emotivismo como posición moral actúa en muchos casos y el valor que le damos a los animales puede originar problemas sociales importantes. Llevar por ejemplo al extremo esa relación con la vida salvaje de animales trae sus consecuencias claramente . Eso no quiere decir que no debamos cuidar el medio ambiente, la naturaleza animal y las especies para que como humanos no continuemos ejerciendo nuestro poder y control frente al resto de especies. La extinción y el menosprecio evidencia que ese uso y abuso de las especies animales nos erige en seres crueles, dominadores, exterminadores, vanidosos y soberbios. El debate en el Parlamento de Cataluña hace años en relación a los toros entre filósofos de la talla de Victor Gómez Pin y Jesús Mosterín indican que los tiempos y los contextos sociales permiten señalar el progreso humano respecto a la concepción de la naturaleza, la tierra y sus seres o habitantes. Sin embargo la afirmación inicial a la que nos referimos permite situarnos frente a la cuestión uniendo racionalidad y emocionalidad , sin que separemos ambas. La visión sesgada en el cine y en determinado cine para público infantil de los animales endulcorando y idealizandolos no ayuda a esa idea que comentamos al respecto. 

Si el mundo animal es un mundo salvaje, cruel, que actúa con conductas agresivas y violentas debe quedar claro por parte de todo el mundo. Los perros y gatos como animales domésticos  deben ser entendidos como responsabilidad de sus dueños o dueñas . Así como determinadas especies que no son domésticas , caso de cocodrilos o caimanes , o leones que pueden originar un daño a terceras personas . Entender pues esta idea quizás permite no idealizar esa relación entre naturaleza y cultura como si fueran espacios o conceptos que permiten una interacción no problemática y no conflictiva. 

sábado, 21 de abril de 2018

Simplicidad e Inmortalidad



Sobrevivir es un arte , en concreto el arte de saber soportar y anular la vida misma. Así Arthur Shopenhauer planteaba su pesimismo. Vivir es sufrir en este caos que nos aguanta. Caer y padecer, gemir y llorar, entristecer y palidecer de fiebre, por eso el pesimismo se experimenta desde el primer instante de nuestra existencia. Negro como la noche nos cae el telón de la vida. 
La inconsistencia y el absurdo de la vida que experimentamos en la enfermedad inadvertida, en la muerte súbita , en el abandono un día del amor que deseamos, en el dolor inaguantable de una tarde de verano , en la depresión por estar solos en un mundo con tanta gente a nuestro alrededor...   
Por eso vivir ese sentimiento de absurdo y inconsistencia sólo será posible si nos confiamos a los espejismos de la publicidad terrestre  con una vida regalada o bien saber reír con la insignificancia que es la vida misma sin sentir consuelo alguno más que la voluntad misma de la propia vida. Así asombrarse de lo que somos permite encontrar en la voluntad misma la capacidad de ser dolor en estado puro  frente a esta banalidad que es vivir .No estamos protegidos de nada y la amenaza más grande es lo que tememos permanentemente sea la muerte, la enfermedad, el hambre, la falta de trabajo, y los demás que nos amenazan constantemente con su violencia física, verbal, moral para juzgarnos siempre desde su posición .. no somos especie alguna somos individualidades , animales de instinto y la compasión es algo exclusivo a unos pocos. 

Ese egoísmo devasta la especie y nos convierte en seres hostiles con nosotros mismos y con el mundo llámese extinción de las especies ajenas, llámese destrucción de la flora, fauna, la eliminación de recursos energéticos, el deterioro del planeta .. hay una violencia natural humana , bellum omnium contra omnes   así la sociabilidad que pensamos tener no deja de ser una misantropia ...soledad y promiscuidad ....  

La especie de medusa que habita en nuestros mares y océanos tiene dos características inusuales en nosotros la simplicidad , carecen de cerebro y su energía es mínima en el consumo diario lo que las convierte en adaptables a todo hábitat  y la inmortalidad como especie ... La primera difícil de conseguir en ese mundo nuestro y la segunda sólo la podemos soñar todavía . 

miércoles, 16 de agosto de 2017

L'ART COM A FORMA DE VIDA ..





Nietzsche en "El viajero y su sombra" escrit a Suïssa al 1879 quan era pràcticament cec escriu uns 350 aforismes amb ordre en nou grups. En un dels grups parla de l'ànima i els artistes i escriptors. La pretensió es una defensa, un antídot contra el dolor , la insatisfacció de la vida, la permanent sensació de derrota i de absurditat de l'existència. 

Nietzsche parla de la contemplació , de viure amb la natura com caminants o passejants cercant una serenor fugint de la ombra de la transcendència per trobar un nou sentit establint un diàleg entre el viatger o passejant i la ombra pler de melangia. 

Afirma que no som responsables dels nostres actes , si jutgem caiem en una injustícia . En un dels darrers cursos sobre "la esencia del tacto" tot iniciant el curs afirmaren clarament : No jutgeu , ningú ve a un curs de treball personal per caure bé als altres , això no salva a ningú de ningú.... Les reaccions en les primeres sessions varen ser crits, plors, dolor, angoixa, pors, impotència .. Vaig pensar que no hi tornaria més però els meus peus al matí següent m'hi van portar de nou .. En la trobada d'aquell llarg dia vaig experimentar precisament això ...  Els sentiments o emocions constantment varien i canvien , no hi ha res que perduri . Fins i tot això que anomenem amor tampoc té cap solidesa en el temps i els anys .  No hi ha maldat , no existeix ...I la veritat dirà Nietzsche no té cap valor com a virtut moral , doncs la mentida necessita de la fantasia i la memòria .. 

En el diàleg entre el viatger i la seva ombra es diu que la vanitat de l'home mai pregunta simplement parla...

Sempre he estat relacionat amb l'art : sigui la música i el piano, la pintura , l'escriptura, el teatre, el cinema, ... i sempre he cregut que l'art m'allibera dels meus dimonis i les meves turbulències ... Precisament perquè pot ser expressió de llibertat . 

En el recorregut que sosté l'existència personal gaudir com el viatger dels camins que l'art et porta té per si mateix una finalitat si el convertim en quelcom diferent aleshores perd el seu significat i el sentit per mi. La cultura avui precisament utilitza l'art per promoure ideologies, fomentar aquestes des del nacionalisme, el capitalisme , el marxisme , o les democràcies formals .  Totes aquestes son formes anti-vida , anti-existència , que simplement semblen fer de la vanitat el promontori de la persona i el seu individualisme Aquesta idea de l'art insulsa i al servei dels mitjans precisament es una de les raons que va fer que Nietzsche fos contrari al projecte de Richard Wagner . 

En l'art no hi ha més norma que la de jugar amb un mateix, amb la vida , amb l'impuls que et porta a fluir per camins i muntanyes  ..com quan pujant amunt amunt les forces et flaquegen i quasi sense aler hi ha una mena de ma que t'estira a pujar més i més fins el cim. Experiència que he compartit molts cops i sembla portar-te a aquesta voluntat exclusiva de ser tu mateix que quasi defallit pot dir estic al sostre tocant el cel amb els dits i mirant la vall inhòspita.    

viernes, 11 de agosto de 2017

FORMIGUES , ARANYES, ABELLES ...


Francis Bacon (1561-1626) va ser un filòsof i pensador , polític a la Cort d'Isabel Tudor . El seu pensament bàsicament va estar relacionat amb la política , això el va portar a ser empresonat amb el càrrec de corrupció. 
Un dels seus interessos també va ser trobar una metodologia sistemàtica amb un substrat de base empíric per poder fonamentar tot tipus d'institucions de la seva època. 
El seu "Novum Organum" plantejava un diàleg amb la naturalesa tot experimenant . Per això va dir que el métode experimental sistemàtic no s'aconseguiria fins que la societat no rebutjes del tot cuatre tipus , el que anomena Idols : 
els idols de la tribu (il·lusions dels sentits o percepcions) ; els idols personals anomenats idols de la caverna ; els diols del mercat que es produeixen per confusions lingüístiques ; i els idols del teatre que son aquells producte dels sistemes filosòfics dogmàtics.

Aquesta filosofia dels idols també indica que hi ha ideologies que generen prejudicis , il·lusions, falsos ideals, ... Nietzsche també en "El ocaso de los ídolos" en va fer referència. 
El subtítol de Bacon "aforismes sobre la interpretació de la naturalesa i el regne de l'home" ens ofereix certes pistes de l'anàlisi que en fa del tema. 

Bacon vol interpetar correctament la naturalesa segons l'esperit dels homes.Els idols serien falses idees , nocions. Aixi els idols de la tribu son de tota l'espècie humana, i consisteixen en creurens que hi ha ordre i lleis que regulen la natura més de les que hi han i això es produeix per un mal ús dels sentits, a les emocions, a la voluntat , ser massa abstractes i desitjar coses que només poden tenir-se com a elements d'imaginació o del propi desig. Els idols de la cova , pertanyen a la persona, al nostre món particular, com a conseqüència de l'educació, hàbits, accidents individuals. Els idols del forum o del mercat , àgora neixen del tracte amb els altres i es produeixen per un signficat fals o equivoc .Els idols del teatre son els que sostenen els dogmes filosòfics, la tradició , representen mons aparents com els sofístics ( fals raonaments) empírics ( precipitar-se en les generalitzacions)  i supersticiosos ( venerar l'autoritat sense qúestionar-la) . 
Avui els idols respondrien a les nostres percepcions subjectives de la realitat i del món seguint el criteri empític de creure més en les idees abstractes que en la realitat empírica. En aquest sentit els idols són els dogmes de fe i de irracionalitat que tenim avui com la superioritat de la raça, els ismes en general com sexisme, racisme, masclisme, ... o la própia religió entesa com a doctrina de la fe.
En aquest sentit la relació d'avui amb la natura explicaria molt la seva interpretació dels idols en relació a creure que l'espècie és superior a la resta d'espècies i això dóna dret a maltractar, vexar, reprimir, torturar la resta d'animals i èssers vius . En els idols del mercat o àgora utilitzant l`ús de la retòrica, de certa oratoria que genera ambigüitat com la paralua discapacitat, o diversitat, o gestació subrogada, etc representen aquest idol de la confusió en les paraules per abstractes, difuses, confuses, vagues, ...Amb els idols del teatre i en relació a les sectes filosòfiques jo penso que Bacon pensaria en la filosofia entesa com a autoajuda, com a pseudofilosofia, com a una autoritat que se li atribueix a un manual que no té com a tal. I respecte als idols de la tribu potser estaria ben pensat creure que estem en un món que accentúa els sentits i cau en un hedonisme del plaer i les sensacions , de les gestions de les emocions subjectives . 

Per això reconeix que dins la societat hi ha persones experimentalistes , que poden comparar-se a les formigues ; homes que no aprenen res de res , que poden comparar-se a les aranyes (racionalistes) ; i persones que produeixen mel com el saber i cera com les accions que realitzen , que poden comparar-se a les abelles ( veritables filòsofs i investigadors com deia Kant). Així aquesta metàfora sobre els insectes vincula el món humà a la natura animal.


ampliació informació 

sobre l'aforisme 95 del Novum Organum . 1979. Col. De bolsillo.editorial Fontanella. 

jueves, 24 de noviembre de 2016

ENCUENTRO CON EL MAL .





¿Estas cansado ? 
Así me lo parece.
¿Acaso la vida te ha dejado de divertir?
El juego es el único encanto de la vida pero jugando con una total indiferencia a eso de vivir o no vivir.
Me recuerdas a Charles .. 
Si Baudelaire , ¿Recuerdas dos de sus poemas que hablan de vivir con un tiempo sin esperar nada ? 
Claro , como no ... El reloj te refieres  ¿no? 

¿Podemos sofocar el cruel remordimiento que pulula, se agita y vive nutriéndose en nosotros como larva en el muerto como hormiga en el árbol ? 
¿Podemos sofocar al cruel remordimiento? 

¿En qué filtro , en qué vino, en qué fuerte tisana , ahogaremos al viejo enemigo commo la cortesana destructor y goloso , tenaz como la hormiga ? 
¿En qué filtro, en que vino, en qué fuerte tisana? 

Dilo, bella hechicera, oh! dilo si lo sabes, a este angustiado espíritu , igual al moribundo que aplastan los heridos , al que patea el caballo, dilo , bella hechicera, Oh!  dilo si lo sabes. 

Dilo a este agonizante al que el lobo olfatea  y al que vigila el cuervo, A este roto soldado ! Si ha de desesperar , de tener cruz y tumba,  El pobre agonizante al que el lobo olfatea!

¿Puede clarear un negro y cenagoso cielo, las tinieblas abrirse , más negras que la pez, sin mañana ni noche, sin astros ni relámpagos?  ¿Puede clarear un negro y cenagoso cielo? 

La esperanza , que otrora alumbró la HOstería, se apagó para siempre! Sin luna y sin estrellas , ¿Dónde hallarán refugio los que erraron la senda ?  Fue el diablo el que apagó la luz de la Hostería! 

Adorable hechicera , ¿amas a los condenados, conoces lo fatal? ¿Que sabes de la culpa , de venenosos dardos , que al corazón traspasan? Adorable hechicera ¿Amas a los condenados? 

Lo irreparable roe con sus dientes malditos nuestro misero espíritu, y a menudo socava , termita silenciosa, sus mismos baamentos .Lo irreparable roe con sus dientes malditos !!! 

Yo vi una vez , al fondo de un teatro banal, que la orquesta inflamaba, a un hada que alumbraba en un cielo infernal una mágica aurora; Yo vi una vez , al fondo de un teatro banal.

Al ser sólo forjado de oro , gasa y luz, derribar al enorme Satán; pero mi corazón , jamás abierto al éxtasis es un teatro que aguarda, siempre en vano, a ese ser de las alas de gasa. 


-Creo que te has equivocado , ese poema no es el reloj. 
- Uff, lo voy a mirar en su poemario "las flores del Mal" ... pues creo que podrias tener razón. 
- SAbes que razón impulsa a este poeta a querer mirar al mal cara a cara ? 
- Pienso que es un poeta sincero .
-Pero a que viene esa oposición incluso a la madre naturaleza , a la vida , a un sentido necesario para rastrear el mundo ? 
- Baudelaire está convencido que eso de la virtud que los humanos buscamos es algo falso, artificial, ideado, construida, sobrenatural, ... el hombre virtuoso no se lo cree ..el mal se hace sin más, es espontaneo.. vivimos haciendo el mal, vivimos ocasionando dolor a los demás , a nosotros mismmos, con gran facilidad.... 
-No es eso exagerar mucho ? 
- El bien es producto de un arte , de una voluntad , de una decisión a diferencia del mal que se nos aparece casi por fatalidad pero nos aparece.. 
- Eso es algo curioso de pensar esa tendencia a rebajarnos a convertirnos en seres despreciables con nosotros mismos y con los demás ... en tantas cosas contra nosotros y contra los otros ...esa animalidad que nos puede , que nos arrastra hacia el abismo, esa escapada hacia la rabia, la ira, la desesperación, la autodestrucción , el odio, la venganza, con sumo placer ...
No era Dante que colocó el infierno de los malos , y no le supuso esfuerzo porque el mal siempre está construido , .. esta aceptado y comprendido .... 
-Sin embargo , te diré una cosa , ¿sabes que Baudelaire se drogaba,bebia, iba con prostitutas ? ¿no será eso lo que le convirtió en un ser amargado , en un pesimista radical con el mundo? 
-El dice que no hay posibilidad de arrepentimiento porque todo lo que hacemos lo hacemos no hay nada del que sentirnos mal , por eso sólo nos queda huir del tiempo. La vida es un viaje corto, efímero,...por eso siempre gana el tiempo la última partida , sólo nos queda de un hombre el recuerdo como nuevo sufrimiento. 
-Caramba , eso significa que no hay arrepentimiento alguno , ese tedio vital, esa melancolía dolorosa, improductiva e indiferente, ese desánimo dentro de mi soledad absoluta , ese aislamiento que no sostengo , no deseando hoy nada absolutamente, no mirando hacia nada no viviendo para nada . 
- O sea, lo que dices para sintetizar es que el mal lo hacemos porque ocasionamos dolor , y porque sufrimos nosotros mismos ... todo nos lo vemos como enemigo , con hostilidad ...por eso placer y dolor es la única pieza del juego dentro de esa sensación fugaz del mundo y de la vida propia. 
- Esta bien , creo que ahora si voy a leer por fin el poema del reloj ya que así podré entender que todos y todas somos verdugos de nosotros mismos , y que únicamente esperamos el momento adecuado para cortarnos ese final y dejar de esperar. 

jueves, 20 de octubre de 2016

¿PODEMOS SEPARAR A LAS TERNERITAS DE SUS MADRES TERNERAS ?



Un amigo me ha hecho llegar una entrevista con el autor de libros como Sapiens o de animales o dioses ,, Noah Harari ,historiador, escritor . En la entrevista dice cosas interesantes a mi parecer sobre el mundo actual. 
Sin embargo una de las cosas que me ha impresiondado más es la consideración que él hace sobre el tema de la alimentación. Afirma que el animalismo está ganando terreno hoy, cosa que resulta evidente. La consciencia sobre el tema animal no humano resulta clara hoy. Centros de alimentación cada vez más incluyen zonas para veganos, vegetarianos o flexiveganos, ...  La idea debatida en el parlament catalan entre dos filósofos que recomiendo enormemente Jesús Mosterín y Victor Gómez Pin defendiendo posturas a favor y en contra de la prohibición de los toros precisamente tenia presente la consideración del dolor, el placer , incluso las emociones por parte de muchos animales. Se trata de entender pués que bajo este supuesto podemos empezar a relacionarnos con los animales de otra manera sin explotacion industrial, sin mercantilización de sus cuerpos, sin abuso de poder de nuestra condición de poder superior. El animal superada la idea cartesiana de que es una máquina tiene capacidad de sentir . Esto debería avengorzarnos realmente. En el fondo someter los animales a una simple relación de producción es una forma de continuar la esclavitud abolida por los derechos humanos en 1948. 

En la entrevista me ha hecho pensar la crítica que él hace a este consumo masivo de lácteos , entiendase yogurts,flanes,cuajadas,quesos, leches, ..  como una forma cruel de sometimiento de las madres terneras. Este tipo de indústria es el producto de la ruptura del vínculo materno con sus crias. La vaca debe estar fecundada y gestar un futuro ternerillo para poder producir leche. Lo que la indústria láctea hace es precisamente separar la vaca de la ternerilla lo que ocasiona para una madre un tremendo dolor y sufrimiento. A la vaca por no tener a su cria recien nacida y a la cria por no poder ser amamantada por su madre. ¿Cómo podemos hacer los humanos una cosa asi? ¿Cómo somos tant crueles que separamos madres de sus crias en el momento más necesario de amamantar a estas ?  Encima en muchos casos el ternerillo es alimentado ràpidamente para ser sacrificado ...Así la vaca nuevamente quedará preñada una vez más hasta las veces que sean necesarias. 

Un ejemplo como este debería hacernos pensar sobre esta relación con los circos, los zoos, los establos, la domesticación misma, ...y como el poder humano somete a toda criatura considerada inferior a sus crueles prácticas una vez y otra...  

PUBLICIDAD GRATUITA