Buscar este blog

viernes, 27 de abril de 2012



Ni les gavines voladores que mai han entés el gest de les dues mans formant un triangle que les cançons de la Rosell canta saben que busquen en dies com aquests. La gent no es mira el rostre,la gent passa de llarg quan veu un home que demana ,o una dona que a la porta del supermercat amb dues nines de plastic i un got buit de plàstic cerca que algu la miri quan ella riu de forma compulsiva.. No estant bé ni les aus ni les voladores dones ni homes que malviuen en el món injust que ens converteix en indiferents aus sense vol , sense més objectiu que reciclar en contenidors verds, blaus , o grocs les deixalles que algú altre buscarà per vendre o subsistir...

Què saben elles de les restes d'entrepants que en els patis els nois i noies llencen al final de l'esbarjo ? Del papel d'alumini que a vegades engoleixen en els seus paps ?

No son albatres com deia Baudelaire en el seus poemes Les fleurs del Mal ni són rapinyaires ...son aus d'ales blanques , de melodies voladores que suaument descobreixen que el món sembla que ha perdut la capacitat per sorprendre's del dolor dels altres, de la vellesa , de la malaltia, de la pobresa, de la indignitat, de la pena que en els cors que poc a poc es tornen negres es va afegint dia a dia la indiferència per la vida que ens toca viure sense viure,  del món que ens fa viure sense veure res, sentir res, olorar res, parlar de res... 

 Època zombi , época de morts vivents ... època de manifestacions de manifestacions, de tambors de guerres que sonen a festa i no a guerra , de samarretes grogues i no de gestos més enllà de paraules i més enllà de simples paraules ...  Un nen plora i una àvia crida lligada de mans i peus al llit de l'hospital en un passadís d'urgències ...avui potser morirà o demà i serà una menys ... però jo , tu , ell, ella seguirem dins el país de la indiferència , del no pensar, no viure, només treballar per viure, i viure per treballar  ...  i comptar els dies que falten per ... I d'actuar i fer i desfer i no precipitar-nos en voler correr massa, ni avançar per la vorera equivocada... potser cal omplir de pedres les butxaques i saber on les haurem de llençar ben aviat perquè la indiferència ens mata, ens arrossega, ens torna encara més violents i agressius , i la banalització del mal té  més sentit que mai , un mal que ens torna espectadors en cadires i sofàs còmodes i el món poc a poc va destruir-se .... ofegant-nos ... 

domingo, 22 de abril de 2012

3ª MOSTRA D'AFORISMES PEPE RUBIANES . .SANT JORDI 2012.





 Aquest any la participació  en la  3 mostra  d'aforismes Pepe Rubianes ha estat de 95 alumnes d'ESO i  Batxillerat .  
El  premi ha consistit en l'entrega d'un mussol com a símbol de l'au que vola de nit però ho veu tot mentre la resta dormim en la foscor. Explicada la metáfora el lliurament en el concurs va donar la possiblitat d'escoltar els tres afororismes guanyadors  de 

David González  de 1 Batxillerat  
Cristian Herrera de   2 Batxillerat
Alex Morillas  de  2  d'ESO. 


La presentadora de preguntava sobre el cognom del qui homenatja el concurs per pronunciar bé . A la taula els tres mussolets i un video de "Rubianes solamente" que enguany no vam poder passar. 
La lectura per part del professor de filosofia del centre dels tres aforismes va servir per difondre el concurs amb intenció que la resta de cursos continuïin els nois i noies del centre que el pensament lliure i la llibertat en aquests temps són valors pels que cal lluitar i defensar... 

La fundació Pepe Rubianes  molt amablement ha volgut interessar-se per la nostra feina i per saber de l'homenatge que per tercer any fem a la figura de Pepe Rubianes . 

domingo, 15 de abril de 2012

DE QUÈ ENS HEM DE SALVAR ? LA FILOSOFIA I LA SEVA DEFENSA.


L'acte del dia 14 d'Abril a les 11 del matí a l'Ateneu de Barcelona  on van participar 3 alumnes de tot l'ensenyament de secundària : dues exalumnes una d'elles va fer aquesta fotografia i un altre alumna (vull suposar) que llegia una novel·la aseguda davant meu dins la Sala Oriol Bohigas de la segona planta de l'edifici : .........................  Sembla que economia i tecnologia responsables de la instrumentalització del coneixement i no del saber originen un món sense gaires llibres en les llars catalanes, sense gaire pensament , i sense utilitat del pensar com una forma de viure i de creure en la persona humana. No sembla que l'acte més enllà de les bones voluntats dels assistents en algun cas del tot qüestionable com el responsable del Departament fos indicatiu de la situació real de la filosofia dins educació. Una professora jubilada que seia al costat expresava la seva alegria per viure envoltada de tomaqueres, mongeteres, i natura. La resta cares conegudes com els de sempre algunes absències com en Jordi , l'Alejandro, el Miguel , l'Angel, el Toni , ...i molts que m'oblido...

miércoles, 11 de abril de 2012

AUTORITAT I AUTORITARISME : EL PAPER DELS EQUIPS DIRECTIUS ARA I AVUI DINS ELS CENTRES EDUCATIUS ...


Fa temps que penso que els aires dels centres educatius ens emboiren a tots la ment. La indiferència, l'apatia, el desànim i el desinterés per tot el relacionat amb la col·lectivitat sembla que s'apodera de tota la comunitat educativa. Hi ha massa por i hi ha massa covardia a perdre la feina, els pocs espais de privilegi aconseguits, les retribucions docents, .... Ens trobem dins una mar molt fosca, tenebrosa, revoltada i sense un capità que tingui clar que podem fer.  No hi ha una autèntica voluntat de mobilització entre pares, docents, personal administratiu, etc....  El cansament , l'esgotament i la lluita no semblen servir ara per ara tan sols que per justificar la falta d'actuació.
El professorat més jove semblen que no han assistit a cap revolta més que la de posar-se en peu de guerra amb samarretes grogues i  frases reivindicatives. El capital es troba més viu i més fort que mai. No hi ha marxa enrera.

Arriba un comunicat el dia de la vaga al centre el dia 29 de Març i es retallen als interins del personal no docent ; dues conserges i una auxiliar administrativa el sou a un 15 % i un total considerable d'hores lectives.
L'equip directiu realitza una convocatòria de claustre extraordinari per informar de la situació. S'expliquen les gestions que es fan i s'han fet : carta 1 , carta 2 a serveis territorials i delegació d'educació. No hi ha resposta ara per ara. L'equip directiu decideix assumir les funcions de consergeria i auxiliar obrint portes i tancan portes, fent fotocòpies, etc....  El claustre es posiciona : demana acció , i es concreta en una acció política no mediàtica exclussivament doncs aquesta no sembla que ara per ara tingui gaire més ressó que la de produir un rerafons molest però del tot modest . I modestament sembla que la decisió final posiciona la junta directiva per reflexionar si cal obrir o no les portes i posicionar-se a favor de fer les funcions de consergeria i auxiliar administrativa. No és una assemblea. El to d'alguns membres de l'equip directiu és vexatori contra algunes companyes del claustre ridiculitzant les seves posicions i parlo en femení . Es parla de no perjudicar els nois i noies com a clients... Però s'explica que educar també és educar contra el sistema que ens treu les opcions de  fer la nostra tasca docent el millor possible amb més qualitat. Hi ha dos membres de l'equip directiu que pertanyen a dos sindicats majoritaris de l'ensenyament que fa poc parlaven de la "professionalització dels equips directius" ...ara parlen de no tirar-se pedres sobre la pròpia teulada. De quina teulada parlen ? De la directiva o de la base del professorat ? Una antiga professora que coneix bé el sistema educatiu parla de l'inici d'un moviment que poc a poc eliminarà les bases del sistema públic i docent. Fem una sentada davant serveis territorials proposen , enviem cartes als diaris , impliquem el consell escolar del centre amb pares i mares i ajuntament, alumnat, ....   Hi ha una picabaralla dialèctica que condueix a no res , més aviat sembla que ha creat un malestar i un desengany un cop més entre el que diuen que és una comunitat educativa... No sé que som .... La directora no es posiciona , el cap d'estudis parla amb to doctrinal i alliçonador del tot donant consignes morals al personal, el secretari humilia amb un tracte vexatori a una membre del claustre, la adjunta de cap d'estudis no diu gaire bé res, la cap d'estudis de cicles parla de no tirar pedres sobre la teulada i calla doncs ella sembla que no veu que ha afegit a continuació ( perjudicar la imatge del centre) ... Hi ha un professor dels vells de la casa que parla de fer pedagogia de la crisi ...una més jove parla de passar a l'acció ...  jo no parlo i callo ... i penso que he tingut la sort avui de restar en silenci ... el meu món ja no té res a veure amb aquest .... potser sóc un simi del planeta que busca com sobreviure en una absurda visió de la comunitat , de la vida i de la pedagogia....  No hi ha autoritat només autoritarisme per sort i aixó ens únicament el que demostra una junta directiva totalment vertical que no ofereix diàleg i que de forma premeditada i amb alevosia consola al poble que silenciosament obeeix fidelment les consignes com a ramat de xais que ens porten a l'escorxador ...

PUBLICIDAD GRATUITA