PRÀCTIQUES AMB EL MITE DE LA CAVERNA

Quina és la millor forma de govern ? Així començó la darrera classe d'avui a darrera hora del matí amenaçat pel comentari de la professora d'història : "avui estan impossibles". 

Com molts cops inicio la pregunta que obre el pensament de Plató sobre la millor forma de governar..pregunta que la condueixo a dues més : quina és la millor forma de governar-me a mi mateix i quina és la millor forma de governar-nos .. Un diàleg per la preocupació dels grecs com cuidar-se o com tenir cura d'un mateix i com tenir cura dels altres , políticament i èticament parlant. 

Trucan a la porta , un professor porta una alumna expulsada i em demana que si la vull a classe . Com no la vull tenir si és una expulsada de darrera hora !!!  Les dues noies del davant de primera fila riuren i el professor les renya : Noies , esteu a segon de batxillerat això no és per riure!!!!!  La porta queda oberta i elles confesen en veu baixa que riuen perquè al llarg de tot el matí han vist una gran desfilada de noies i nois expulsats reiteradament. És divendres. 

Parlo seguidament de les vessants que poden respondre a la pregunta inicial sobre Plató..i puntualitzo que parlar de millor indica que es busca una perfecció , un ideal, o sigui, que la resposta de futur és una utopia, o una possibilitat de cercar la millor forma de govern per una Politeia o república. 

Interpreto molts cops un paper , crido, ballo, salto, mocs les mans en una i altra direcció... I vaig fent preguntes ...  La Andra Carp pregunta per què vol dir "vessant" però ella mateixa senyala " vol dir opció ? " , si prespectiva a respondre la pregunta . Seguidament parlo de la vessant antropológia ( dualisme cos i ànima ) vessant epistemològica ( nivells de coneixement.) vessant ontológica ( graus de realitat o èsser) vessant ètica ( relació amb la justicia i el bé comú) vessant política ( equilibri entre la ciutadania i l'Estat ) ..

Poc a poc vaig fent que parlin , que no sigui "el club de la comedia " on faig exclussivament un monòleg ..Pol vols definir-me què és la independència ? 

-Ufff  , a mi m'ho demanes que milito en la CUP ? 

- La Cup sap què és la independència ? 

- I tant que ho sap .. 

- Clar tenen el do de la saviesa ? 

-

Aixi el Pol descobreix la seva ignorància sobre el tema , realment no sap definir-me què és això de la independència.. Recorro a la metàfora de la publicitat " No serà la República Ikea ? " ... Avanço aleshores li demano a la Marta que està a primera fila que disimuli una mica i obri el llibre per la pàgina que hem començat a llegir ... Riuen .. i s'adonen que la ironia penetra fàcilment en ells i elles. 

Al fons de l'aula la noia expulsada que la vaig tenir fa tres anys a primer d'ESO riu perquè parlem del llibre II que Plató en la República quan intenta descriure què és la justicia ...i concretament senyala que hi ha béns que son desitjables pels seus beneficis indirectes encara que ens causen penes.. ..Indico que a vegades una pena és un benefici indirecte que a llarg termini es consideri un benefici educatiu . 

La classe avança llegint el llibre de lectura-manual ATENA on s'exposa aquesta qüestió sobre la preferència sobre la vida justa en relació a la vida injusta.. Anomeno a Stuart Mill i la famosa cita " més val ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet" .. 

Marta , tu que vols ser ?  

-Jo una persona satisfeta ... 

Segur ? 

Parlem de l'hedonisme actual , del món d'avui injust i insolidari, individualista, egoista, indiferent a la realitat dels altres ... 

El dia passat vaig demanar que tot llegint el fragment del mite de la caverna sense fer trampes i mirar per internet cap informació , descrivissin allò que s'explica per part de Plató en el mite... Tots ensenyen el que han dibuixat ..algú fins i tot ho explica en acabar ... cavernes horitzontals, cavernes verticals,... un alumne que aixeca un paper que no hi ha res dibuixat ...  Esta bé l'humor ....  

Finalitzem la classe de filosofia d'avui .. Crec que ha estat una bona manera de donar-me un repte a mi ... com a professor que encara s'entusiasme per explicar i moure els nois i noies a pensar i viure .. Finalment recorden el mite de la caverna explica't per la sèrie de TV3 Merlí que jo no vaig veure però que ells i elles han vist i segueixen... Una capsa , un llum , ... Ús atreviu a reproduir-ho el proper dia a classe ? ...

PLATÓ , "UN PIJO A PARTE "

Plató és un grec que no neix a Atenes , que té una bona família. I que és educat a casa per un professor particular que es dedica a ensenyar la tècnica de l'oratòria i la retòrica , així com l'erística. 

En principi aquest tipus d'educació per la seva "casta" social voldrà dir que es dedicarà a la política per poder defensar a l'àgora, a la palestra o als espais públics la seva condició i la seva capacitat de destacar davant dels altres. Aquest reconeixement de la seva ciutadania ve per sobresortir en alguna qualitat especial , el que l'ofereix certa "excel·lència" (areté) . 

La vocació doncs és ser poeta o preparar-se per ser un bon orador i saber defensar les seves idees en públic. Però hi haurà un fet clau que acaba per modificar aquesta trajectòria de tot fill de bona família. Coneix a Sòcrates , qui acabarà sent el seu mestre. Aquest coneixement canviarà el rumb de la seva història. Oblidarà la primera voluntat com aristòcrata i iniciarà el camí de la saviesa , o sigui, la filosofia. 

Plató però no serà cap savi , a diferència del seu mestre, més aviat serà un filòsof ( qui desitja i estima arribar a la saviesa). Així , tal com el seu mestre li ensenyarà , cercarà aquest camí de coneixement d'un mateix , aquesta recerca de l'aprenentatge a la mort , aquest descobrir-se un mateix com el que és i com aquell que intenta arribar a certa eudaimonia (felicitat ) . 

Però els propòsits de Plató no seran fàcils , més aviat es trobarà amb paranys, atzucacs quan en els seus viatges percep que certes escoles de filosofia com la pitagòrica-òrfica poden ser malenteses i perseguides per les seves idees i creences. Plató no ho tindrà resolt fins que s'adona que el seu projecte ha de ser més un ideal que una possibilitat de realitat. L'acadèmia , lloc escollit pel propi Plató, serà l'instrument i l'eina per combatre dogmatismes, fanatismes i posar fil a l'agulla per arribar a les seves classes socials : els pijos. 

I es que Plató és un pijo, un noble, de bona casa , que amb diners pot comprar una propietat en una Atenes que els estrangers o metecs no ho podien fer , i fundà un espai per parlar i dialogar sobre les preocupacions pròpies de la seva època. Un banquet o simposi per dialogar sobre l'amor  i les relacions amb aquest . Una casa d'un amic per enraonar sobre la retòrica o l'ús que fem del llenguatge....  

Està clar que Plató és un "pijo a parte" , una mena de rara avis que dins la seva condició intenta pensar en un model de societat on els homes estiguin tranquils i en una serenitat que els permeti aconseguir una certa Justícia i un cert Bé comú. 

PARMÉNIDES.VERSIÓN GARCIA CALVO

"Las yeguas que me llevaban cuanto alcanzara su brío
ya que en viaje me echaron al milvocero camino
de la deidad , que por toda ciudad lleva al hombre que sabe,
yo iba por él: por él me llevaban las milsabideras
yeguas tirando del carro: y la marcha niñas guiaban; 
que contra los bujes el eje soltaba gemido de flauta,
rojo de ardor (que en dos apoyaba vertiginosas
ruedas de un lado y  el otro) , cuando aceleraban al viaje
las niñasa del Sol, tras dejar la mansión atrás de la Noche,
hacia la luz, de sus sienes quitando de mano los velos.
Allí de las rutas la puerta está de la noche y el día,
que encuadra la tienen dintel y umbrales de piedra,
mas ella está siempre arrimándose en grandes jambas al cielo.
Y tiene a vaivén sus clavijas Justicia la milpagadora; 
que a ella las niñas al fin, hablándole en dulce palabra,
con tino la persuadieron a que el bellotudo cerrojo
les descorriera del tranco en un vuelo ; y ya de sus jambas
vano vacío abrieron las hojas al par, los quiciales
milbronceños haciendo a vaivén girar en sus cuencos
por goznes y fleje ; y sin más , bien armados , por medio a derecho 
calzada adelante guiaban las niñas yeguas y carro.(....) 


http://es.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%ADn_Garc%C3%ADa_Calvo 

1. Los corceles me arrastran, tan lejos como el ánimo anhela
2. me llevaron. Y una vez que en el renombrado camino
3. de la Diosa me hubieron puesto, que lleva al varón sapiente a través de los poblados,
4. por allí me condujeron. Por allí me llevaban los hábiles corceles
5. tirando del carruaje; las doncellas indicaban el camino.
6. En los cubos del eje con estridente sonido rechinaban
7. ardiendo (acelerado por dos vertiginosas
8. ruedas, de ambos lados) cuando se apresuraban a escoltar
9. las doncellas Helíadas, abandonadas ya las moradas de la noche
10. hacia la luz, habiendo con sus manos los velos de la cabeza retirado.
11. Allí [están] las puestas de los senderos de la noche y del día
12. y en torno a ellas, dintel y umbral de piedra,
13. y ellas mismas, etéreas, cerradas por inmensas batientes hojas
14. de las que Dike, la de los múltiples castigos, las llaves guarda de doble uso.
15. Le hablaron las doncellas con blandas palabras
16. y sabiamente persuadieron a que el enclavijado cerrojo
17. prontamente de las puertas les quitase. Y éstas de la entrada
18. el inmenso abismo produjeron al abrirse. Los broncíneos
19. postes en sus goznes uno tras otro giraron
20. de clavijas y pernos guarnecidos. Y a través de las puertas,
21. derecho por el camino, carro y caballos las doncellas condujeron. 
    
    
    
    
    
    
    ¿Hay que empezar entendiendo a Parménides como un filósofo , un místico, un seguidor del pitagorismo de Aminias , un fiel oponente a la filosofía de Heráclito y su devenir ? 
    
    
    Parece que Parménides es un joven (kouré) .  Realiza un viaje , entendido como camino hacia alguna parte ...conducido en carro por unas yeguas, (corceles en la versión de DK) ,
    
    
    ¿Alguna vez nosotros hemos hecho un viaje interior ? ¿Qué es un viaje interior?
    
    Sin embargo en el proemio o prólogo parece que conviene que sepamos de entrada encontrar ese camino apto para una buena circulación. Unas yeguas milsabideras , conducidas por doncellas o niñas del SOL . Por eso salimos de la oscuridad y vamos hacia la luz , utilizando una analogía que nos sugiere que el conocimiento parece que nos ofrece la posibilidad de adquirir cierta verdad o luz que no poseemos. La noche : ¿realmente es la oscuridad ? Una noche en mayúsculas ? Una morada como señala la versión de DK a diferencia de la de GC ... donde se indica que hay que dejar la mansión de la Noche .... ¿ el error ?
    
    Luego viene una idea sugerente como revelación , como "desvelar" lo que permanece oculto a la mayoría de los ojos de la gente. Como revelación parece ser una experiencia mística como el pitagorismo proponía para encontrarse con esa verdad redonda ,  (kalokagathia). Una experiencia que intentaba ir más allá de la apariencia que no se presentaba como algo que convenía encontrar sinó más bien se constataba como algo que no satisfacía la realidad misma.
    
    ¿Hay algún sentido en lo que vivo ? ¿Existe una realidad configurada , definida ? ¿O más bién el mundo es el resultado de lo que creo pensar sobre él ?
    
    ¿Parménides hablaría más de la verdad que el pitagorismo presentaba como algo vinculado a la belleza , al bien  o se hablaría de una verdad como Heráclito presenta en la misma línea de desocultar , o sea, de empezar a ser consciente de lo que uno es (aletheia).....  ?
    
    (continuará..)

PLATÓN Y SUS INTERPRETACIONES

José Antonio Fernández Sánchez ha escrito un libro con el título "Las mentiras de Platón" publicado por la editorial Polibea en 2013 . Este poeta se aparta de Platón y su platonismo precisamente por su metafísica y su extrarealidad o idealidad cognoscente. Pero la verdadera razón residirá en afirmar que la imaginación poética prevalece a la razón. 

Por eso el lenguaje puede servir para comunicar esta forma poética , desde su capacidad y potencial acercarse a la realidad , Un poema es una experiencia para hablar de la vida , con imágenes distintas , únicas, ....   Por eso nos dice : 

   Qué el silencio es un sonido es un decir.

Como también es un decir que toda ausencia ha de tener su antítesis.

Que se escucha el silencio , eso sí.

Que callar es estar diciendo nada, también.

Que decir no es hablar, seguramente.

Que abrir la mano es cerrar de otra forma el puño, pudiera ser.

Que es un revés mi sombra.

¿Y entonces yo?   

 Parece que nos hable de un silencio convertido en algo más que una idea , precisamente nos señala que si lo abandonamos como idea concebida, prefigurada este nos permite preguntarnos por esa otra imagen del silencio que podemos encontrar dentro de la pregunta por este yo.

  Y continua diciendo en otro poema : 

 Algo que es sombra sin ser sombra. Como el que mira a alguien y sólo llega a ver la sombra ; eso no es sombra. Como la sombra de un error no es sombra. Puede ser sombra de la sombra ; pero no sombra. Sombra es lo que acontece al ser girado . El reflejo de lo que está detrás.El molde de uno mismo pero oscuro.Incluso el alma de algo que está débil. O un pulso que agoniza pero está.También un ave que planea la tiene. Incluso el alma de algo que no aguante. Hasta la estela de una barca que se distancia. O el alma de algo que no conste. Sombra es eso que complementa un cuerpo. Aun en ausencia de ese cuerpo. 

En este otro poema insiste el autor en esta idea de desmentir a Platón y encontrar en el lenguaje de la poesía la capacidad para experimentar con las imágenes y las sombras, que son precisamente esas imágenes. Por eso el poeta habla de ese yo anterior que se preguntaba para responderse ahora y en el aquí : algo que se escapa a la idea. Es aquí donde el poeta habla de este reflejo de lo está detrás , y añade la idea de molde , de arquetipo pero aplatónico , pues precisamente nos advierte que es un algo presente que existe y se puede acceder a él. El rastro, la estela, las pisadas , las marcas, las señales ... en eso consiste la sombra .... Algo que Platón nos explica que es el fruto de la eikasia , de una ilusión, de una vana i aparente ilusión.....
Este autor tal como comenta José María Piñeiro , otro gran poeta,acaba utilizando el lenguaje lírico para encontrar algo nuevo, como si se tratara de una aventura ...se atreverá a decir que la estructura poética tiene para este autor un propiedad "fractal"  como si se tratase de una ruptura con la realidad de la lógica de los límites. Y en esa metamorfosis de lo extraño o extranjero que encontraremos en la vida diaria se produce esta forma poética personal y propia del autor. Platón miente porque envuelve la realidad del misterio y de la metafísica como si sólo esta pudiese ser entendida y alcanzada , y olvida el mundo real de lo ajeno , de lo distinto, de lo que nos hace interrogarnos porque se nos aparece y nos invade con su presencia o ausencia. El poder de la imagen habla y por eso Platón convierte el mundo en un mito , en un relato lleno de ideas que apenas sabemos comprender ...  La forma en que se dicen las cosas es lo que avala y protege el mundo de las mentiras de Platón y en eso el poeta nos da una lección..  

Chantal Maillard en su libro de poemas "Matar a Platón" de la editorial Tusquets , publicado en 2004 nos propone otra posibilidad de interpretar a este filósofo. Esta poeta nos explora a través de las emociones y sentimientos un yo reflexivo, pensante, racionalizante, interrogador, indagador, para desvelarnos que vivimos llenos de prejuicios, de ideas preconcebidas, de una tradición que parece que nos incapacita para acercarnos a la realidad.  
Maillard mata porque deconstruye ese juego de apariencias , de formas, de retazos envolventes con ideas abstractas, metafísicas, evanescentes, lejanas, distantes.  Por eso ella misma afirma que "escribe para no mentir, para dejar de mentir con las palabras abstractas , para decir tan sólo lo que quiere decir" . 

"En la esquina de enfrente, desde una ventana situada justo encima del cine cae una media negra. Una media de seda -¿o es de nailon? - negra como una despedida cae sobre el cartel que anuncia La muerte de un viajante de comercio. " 

En este poema se presenta una imagen , una imagen que nos sugiere una casi fotografía de una escena, de un instante, un acontecimiento ... y nos conduce a la reflexión  para preguntarnos sobre esa mirada que observa algo que estamos viendo. La poeta utiliza Platón para decirse que el mundo es lo que tenemos frente a nosotros y que por si sólo nos sirve para contarnos a nosotros mismos... ¿Una media negra que cae sobre un cartel de cine ?  Si recordamos la película que nos descubre seguramente podemos incluso encontrar esa escena 

"Ellos miran un punto, un cerco o un alud, algo que ha sucedido, un algo que se ensancha, les llama, les succiona, se adentran en el cerco y suceden en él al tiempo que les miro, ellos suceden dentro del punto que se ensancha, me cerca , me succiona, y es otra la mirada que nos observa a todos y escribe lo que usted acaba de mirar." 

La poeta añade una nota reflexiva sobre este poema : "Platón desterró a los artistas por temor a que mostraran que lo-que-ocurre no tiene correlato ideal. " 

OMBRES EN EL PENSAMENT

I si el procés que Plató explica en el seu diàleg de la República utilitzant el mite de la caverna fos a la inversa de com l'explica ell ?  I si vivim fora de la caverna envoltats d'una llum del sol encegadora i  enlluernadora que no ens deixa veure la realitat tal com és ?   

Imagina't aquesta situació :  uns homes creuen viure en un món que els enlluerna , els encega, els fa veure amb una brillantor inusual les coses. Observen i miren tot allò que els envolta amb tots els colors del blau, el verd, el groc, el vermell, el marró...  En aquesta realitat es troben uns homes i dones que miren però mai veuen res , observen però no saben entendre res,  ..

Un dia un home veu unes petjades , podomorfos , una mena de rastres incerts que creu que indiquen o senyalen alguna cosa . La muntanya de Tindaya és màgica per tots els seus habitans i per això des de fa temps fan festes al sol . Un astre que il·lumina però també dóna calor i energia quan es troben envoltats per ells. Els nens i nenes juguen a la vora de les petjes que els seus pares han fet al cim de la muntanya donant gràcies i honorant la força que el Sol els dóna i ofereix .. 

Però un d'aquests nens , potser el més eixerit , troba un forat sota a terra que porta a l'interior de la terra i es decideix baixar per la rampa relliscadissa i profunda que porta a la foscor... La baixada no li resulta fàcil perquè les roques resulten escarpades . Cau alguna de les vegades però no desestima seguir avançant cap al seu interior. Potser la curiositat ?  

Aquell porta d'entrada a la cova fosca i humida sembla molt diferent de tot allò que ha vist fins aleshores. Allà no hi ha sol ni lum i a les palpentes va tocant tot el que troba agafant-se a les pedres i entre les pedres i el polsim que en moure's per l'interior va produint-se..  A fora queda el món que fins aleshores coneixia. Un món ideal i perfecte que l'il·luminava .... 

No deixa de ser una aventura arriscada i difícil que sap que el pot portar al desconegut i fins i tot a la mort ... Què s'amaga en la fosca ?  Què s'amaga en aquelles tenebres ?  No ho sap però mogut per la por i el desconcert s'endinsa en aquell lloc ...... a mesura que camina endins poc a poc va pensant com les coses que veia no eren el que ara li semblen i com allà no sent la calor ni sent la força que abans la seva pell i el seu cos tenien ..però s'adona que ara li cal cada vegada més estar més atent a tot el que toca, observa de ben aprop, olora , ....  així va arribant mogut per tot allò que la seva ment el porta a voler saber ...

Dins la caverna les ombres semblen originar formes fantasmagóriques i màgiques que fins aleshores no havia pensat mai ....  Qui són? Què són ?  Ombres grans , petites, llargarudes, estretes, amples....  Uff  es veu obligat cada cop més i més a seguir cap al fons de la caverna inhòspita i tenebrosa ...

Tot sembla que canvia allà dins perquè ja no sap on és , on està , on es troba , per que hi és allí ?  Però mogut per aquest miratge s'endinsa sense perdre més temps ....

I finalment troba aquell espai que li resulta diferent , divers, canviant, desconegut....  Per fi s'adona que aquell lloc li ofereix la seguretat que abans mai havia obtingut i per això decideix quedar-s'hi per sempre ... La caverna per fi ha salvat la vida del nen que ha pogut entrar i quedar-se per instarlar-se i viure en aquell lloc ombrívol, fosc , humit ... 

L'alliberament ara més que mai el sent i experimenta en la seva pell , en la seva mirada ..contempla tot el seu voltant i pot gaudit protegit del món exterior de les feres, dels homes, de les besties, de les inclemències del temps ... allà hi restarà per sempre més .....esperant la resta dels seus dies ..

COMO HABLAMOS DE PLATÓN EN LAS CLASES DE FILOSOFIA ..

Tengo la pena que mi alma me permite tener por ese chiquillo que lo veo como se pierde estando cercano a él. Hoy con su vocecita pequeña casi insignificante me habla para decir estoy de nuevo olvidado de mi de mi .... Y es que siempre lo veo perdido como si se encontrara en una nebulosa. Lo sé porque siempre esta fuera en los pasillos fríos y largos, oscuros del alma de la educación de ese lugar que le abandonan cada mañana. Y me pregunto ¿Qué podrá hacer consigo mismo una alma como la suya ?  Expulsado del paraíso original , maltratado por quienes les dieron su ser, olvidada su alma de las cosas que con sus pocos años ha visto, la violencia del hogar y el deterioro humano de las almas que lo criaron ....  Vaga solo por esa oscuridad permanente que le atrapa donde esta el mal , los otros a quien quiere reconocer como los suyos pero no tiene a nadie , a nadie , a nadie más que él.. Me da una gran pena su alma perdida , su corazón destrozado antes de crecer , su mirada ausente , su infancia robada, su mundo de niño-hombre cruelmente tratado por quien le dio su ser...  

Hablo de las almas , de las fuerzas que producen la posibilidad del retorno a el mundo del que partimos : el mundo de las ideas... Conócete a ti mismo y para eso olvida tu cuerpo , tus sentidos , apaga tus antenas y conoce lo que verdaderamente importa de ti mismo....Platón habla de cuerpo y alma  ambos accidentalmente unidos por una situación que conviene superar...la caída del alma ha producido el olvido , ese olvido de lo que somos y a que nos debemos ...  El chiquillo ha perdido en su ignorancia el camino de su ser verdadero ...¿Pero como se explica eso hoy ? 

Empecemos por el principio ... Entendemos que nos buscamos a nosotros mismos a nosotras mismas por eso luchamos contra eso que queremos ser y nos abandonamos a veces a lo que nos detiene demasiado en eso que no nos gusta ser.. Un cuerpo que emana sensaciones pero que nos secuestra demasiado por eso sigo a Jean-Luc Nancy "CORPUS"..El cuerpo representa una estructura muy arcaica que ha sido analizado, refinado, decantado, ...El cuerpo es la gravedad como esa prisión que con su muro , su tumba aprisiona al ser, tal como sostiene Platón en su teoría del soma sema (cuerpo como tumba ).  En el mito del carro alado el caballo negro desobediente es el más cercano a los apetitos y deseos que el cuerpo busca y sostiene.. 

Nancy dice "No nos habremos inventado el cielo con el solo fin de hacer que los cuerpos decaigan?" Ahora el cuerpo es motivo de culto de dieta, de salud, de higiene, de gozo, de motivo de orgullo, se opera, se retiene, se piensa, se diseña, se prepara, se repara, se cultiva,   Pero con ello el desastre se agrava porque cada vez más esta sometido a la tiranía de la belleza marchita a la tiranía de la muerte prevista, a la tiranía de la decrepitud anunciada..  Nancy dirá "el cuerpo es nuestra angustia puesta al desnudo"...

"Hoc est enim corpus meum..." Esta obsesión por los sentidos y las sensaciones que el cuerpo nos proporciona nos hace olvidarnos de nuestro ser , de nuestra pequeña alma, de nuestra verdad. Y es que eso de la verdad a Platón le preocupa mucho...No hay existencia sino es verdadera y en eso consiste aprender a ser uno mismo , aprender a reconocer la verdad que habita en nosotros mismos. 

Pero si el cuerpo parece presente el alma está ausente y en esta frase se encuentra el dilema de Platón ..¿Qué debo hacer para ser yo mismo ? Parece que la duda no aparece en la apariencia inmediata su existencia su realidad pura. ¿Cómo hemos inventado ese cuerpo ? 

Pero ese cuerpo nos angustia, nos somete, nos tiraniza con el poder a que le hemos atribuido y por eso hay que asegurarlo y Platón nos reconoce que la confortabilidad de la caverna merece vivir en esta oscuridad del alma, de una noche de ignorancia ...¿Y no nos convendría ser más ignorantes ? 

Pero este cuerpo se nos vuelve indeterminado con el paso del tiempo y el espacio que lo habita.. y se nos vuelve propio pero a la vez extraño porque nos da de comer pero nos enseña " el monstruo imposible de tragar" nos dirá Nancy. En esa contorsión que realizamos al vivir con el cuerpo que tenemos nos aprendemos a conocer desde estos sentidos que nos presentan a los otros como emociones, sensaciones, percepciones que recogen de forma pasiva el mundo que gira a nuestro alrededor... He aquí el problema o la cuestión ...Nos olvidamos de quienes somos verdaderamente y nos ensimismamos en nuestra imagen , nuestro ídolo de carne . Por eso el cuerpo ha caído víctima de su peso y de su morbidez hacia el mundo de la imitación, la copia, la reproducción, pero también el mundo falso, burdo, aparente, engañoso. Chinatown al descubierto. 

Pero este cuerpo nos angustia nos preocupa y nos ocupa a todos y todas pero a la vez nos resulta ajeno porque no podemos hacer nada por el más que cuidarlo sin dejar de sentir que hay algo que hace que no lo podamos tener como nuestro. Mi cuerpo no es mio y por eso no podemos depender de él como lo hacemos o creemos hacerlo. En ese invento que es el cuerpo lo hemos acabado odiando y parodiando para hacerlo llevadero  y cercano. Por eso el cuerpo yace dos metros bajo tierra para condenarlo lejos de la vida misma y de la peste que nos amenaza a todos y todas en la historia de la humanidad. "¿Cómo tocar entonces el cuerpo , en lugar de significarlo o de hacerlo significar?  

Y aquí está el alma , ese ser que nos escribe desde el cuerpo para que consigamos ser lo que somos realmente, eso que aprendemos de nosotros mismos a tomar conciencia de nuestro espacio y de nuestro tiempo. Por eso "escribir toca el cuerpo por esencia" dirá Nancy. "Platón pretende que un discurso tenga el cuerpo bien formado de un gran animal, con cabeza,vientre y cola.Por ello nosotros  sabemos y no sabemos lo que es un discurso sin cola ni cabeza, sin falo y acéfalo. Sabemos es el sin-sentido pero no sabemos que hacer con el sin-sentido, ..... " 

Por eso Platón llama al alma , la mente, el ser como el lugar de recuperación del olvido para hacer de tu recuerdo el retorno hacia el lugar originario. El camino dialéctico permite este pasear más allá de lo que pretendemos ser con el cuerpo y recoger con el alma aquello que nos eleva con las alas del conocimiento hacia el ser auténtico de la verdad. Precisamente porque el cuerpo es del ahí, del aquí, pero no puede ir más allá , tiene un límite que no puede superar. "¿Cómo mejor tomarse la muerte en serio? Pero también cómo decir que la existencia no es para la muerte , sino que la muerte es su cuerpo, lo que es bien diferente" dirá Nancy.  Esa expropiación del cuerpo que la escritura y el diálogo permite que se lleve al alma para hablar de su ser , del ser que nos recoge, nos sobrecoge, nos acoge más allá del cuerpo mismo extraño. 

Freud que podemos conectar con Platón nos dice " la psiqué es extensa, no sabe nada de ello" Por eso los cuerpos quieren tocar su psiqué , ser fuera de si de la presencia del mundo. "El inconsciente es el ser extenso de psique, lo que siguiendo a Lacan algunos laman sujeto, lo singular de un color local o de una carnacion" dirá Nancy. Por eso el cuerpo finalmente es quien fuerza al pensamiento a que vuele y se escape de este para siempre más.. 

Esa es mi esperanza con ese niño-hombre que anda vagando por la vida atormentado ya a su corta edad por las hostias que sus creadores le dieron al traerlo aquí junto a ellos. Que aprenda a volar pronto que un día pueda descubrir que esta sólo para ser él nadie más que él. 

REUMATITIS CRÓNICA

- Digues , digues.........

- Serà ja massa tard , amic. El paradís ja no existeix. 

-Però em fa mal , dolor, i pateixo molt .moltíssim... no puc més..A vegades em llençaria al buit per acabar amb aquest carcinoma dolorós que m'arrossega a no sé on ....

- No diguis tonteries , això no es pot ni pensar ni dir , O vols que tothom pensi que ets un covard ? 

- Quan penso en els anys que he llegit el Fedó de Plató. I en el diàleg pensava i rumiava una vegada i un altre allò que expressa tant bé Sòcrates : Filosofar és aprendre a morir... Però ara només veig en el meu cos el vell carruatge i les rendes no em porten més que a les tenebres i la foscor. 

-Potser hauries de rellegir de nou els clàssics més enllà de Plató amb la filosofia hel·lenística i les escoles estoica, epicurea, cínica, escèptica, pirronica, ..... ?  

- Plató deia que el cos era un carruatge? o més bé parlava de presó ? Si la metàfora té un significat no és el mateix dir carruatge que presó no et sembla ? Un carruatge és un mitjà de transport , amb rodes que condueix en un viatge alguna cosa que hi porta en el seu interior i jo més aviat penso que el cos no està pensat com un mitjançer o transportador de res ... Potser aquest carruatge serà l'ànima no ? 

- Ja , mira jo no entendré mai gaire la filosofia , Però quina metàfora tant poc afortunada no ? Si és el que tu dius això és greu ..

- La vaig trobar al faceebook penjada entre altres imatges ...amb més de 90 m'agrada , m'agrada... I vaig pensar en què volia dir realment Plató ....

- Per què creus que es diuen coses així o s'interpreten coses així ? 

- No ho sé potser el famòs "tot s'hi val arriba a tot arreu " ..En aquesta imatge en primer lloc es diu que el cos és un carruatge i no l'ànima com hauria de ser ..en segon lloc es parla que el pensament es qui estira i atura o condueix els sentiments que son els cavalls , sense diferenciar entre sentiments,emocions, passions, instints, .... doncs el coratge no és el mateix que la moderació dels instints... 

-Podria ser que per això com deies el paradis no existeixi si no està en el faceebook no està !!!! 

- Home, mira és una bona comparació això de la virtualitat que arreplega tot i que sembla que es menja tot allò que s'hi aboca com si fos un gran contenidor de deixalles , idees, pensaments, sentiments, emocions, imatges,  que traga i traga sense cap altre intensió que un reconeixement en el m'agrada ... Em pregunto que podria succeir si un dia alguna persona bombardeiges el faceebook amb no m'agrada o trobo estúpid , insultant i patètic , no m'agrada ni m'interessa perquè ho trobo mediocre i absurd ... 

- Uff  entendre perfectament això del dolor perquè no hi ha qui aguanti tanta escombraria i tanta merda...i es que el reuma fa estralls a una certa edat i això no té més cura que la lectura dels clàssics però sense virtualitats poderosos com el facebook .

PLATÓ I LA MÚSICA

Molta gent sap que una de les disciplines o matèries que s'estudiava a l'Acadèmia  de Plató per formar els futurs filòsofs era la música. Aquesta venia de la tradició pitagòrica i la seva vinculació amb el que aquesta comunitat mistico-religiosa  de Pitàgores anomenava l'armonia de les esferes. 

Giovanni Reale en el seu llibre "La sabiduria antigua" ens parla de la teràpia pels mals de l'home contemporani .Precisament la música com a musicoteràpia formaria part d'un remei estil iaia per calmar les feres que portem dins o les bestioletes que corren pels carrers descontrolades de les mans de papas i mamas. Pot la música tenir aquest poder terapèutic actualment ?  

En un experiment que vaig fer fa uns anys a classe d'ètica comparavem tipus de ritmes i música que els hi agradava als nois i noies :  el rap o hip hop amb un grup anomenat violadores del verso ,  el flamenc amb camarón  com l'artista per excel·lència i  un grup com metàlica de heavy metal .  Què sents quan escoltes la música ?Quin estat d'ànim et provoca ?  

Enguany treballo a ètica la relació música amb el genocidi nazi . Precisament ahir al Parlament de Catalunya es feia un acte d'encesa d'espelma per recordar la memòria de jueus, republicans, testimonis de Jehovà, homosexuals o col·lectiu gai-lesbic, ètnia gitana...  La relació entre poder i música dins els totalitarismes ha estat una font de control i de sometiment a les ciutadanies . La propaganda nazi així ho va demostrar amb música com Wagner , Strauss, ...davant  el Jazz i el Swing que formaven part de la música més prohibida.

Però tornant a Plató que s'inspira amb la comunitat pitagòrica la pregunta que ens fem resulta la mateixa : Per què considera que el filòsof preparat per exercir un bon gobern de la polis ha de cultivar-se i aprendre música ?  Quin paper té la música tant important per la seva doctrina ? 

En el mite d'Orfeu hi ha una reflexió sobre el que estem dient de Pitàgores : la màgica influència es quelcom que tots els éssers vius senten siguin homes, animals, vegetals .... Fins i tot els propis arbres tal com dirà el personatge de Lorenzo en el mercader de Venècia de Shakespeare  acte  V  escena 1  ...fins i tot les pedres o les aigues...doncs precisament el to armònic dels acords que la natura genera permeten imaginar aquest estat de pau i tranquilitat a la natura. Jo tinc pedres de molts llocs que he viatjat de Mauthausen, de Berlin, de Lisboa, de Fuerteventura, de Galicia, de la Floresta, de BArcelona, de Amsterdam, ....de Milà, ...  aquesta armonia forma part del mateix principi de la vida, en l'ànima de l'home i en la naturalesa universal. L'ànima doncs tal com sembla expresar Reale seria un instrument de la música d'alguna manera com a ment com a sentiments, emocions, ...  Pitàgores i Plató parlen doncs d'aquesta harmonia però no com a sons que tenen una concordànça o asonància que seria una simponia segons els grecs .Harmonia pels grecs era una mena d'unitat ordenada de totes les parts com afinament d'un instrument particular musical que es composa per vàries notes produides per les cordes afinades. EL modes tonals o tonalitats això seria l'harmonia pels grecs ...  Per això Pitàgores va estudiar les escales musicals descobrint que els intervals concordants de l'escala podien expresar-se en froma de raons exàctes entre els nombres. Per això va mesurar la longitud sobre les cordes d'un monocord , trobades per un pont mòbil i va sortir la raó de l'octava com a 1/2  , de la quarta  4/3  , de la quinta 3/2    com a consonàncies perfectes eren els intervals fixes comuns a tota escala grega   per això l'ordre i la bellesa que transmet l'art  de la música a partir del caos confòs del so es poden deduir de pures abstraccions dels nombres ...  ....

...... BROKEBACK MOUNTAIN EN TERRENO VEDADO

"Encontramos en el discurso de Pausanias (Platón, El Banquete  181 b-d)  una teoría de los dos amores, de la que el segundo -el de Urano , el celeste- se dirige exclusivamente a muchachos. Pero la distinción no se hace entre un amor heterosexual y uno homosexual ; Pausanias traza la línea divisoria entre el amor que experimentan los hombres de baja especie que tiene por objeto tanto a las mujeres como a los muchachos, que no busca más que el acto mismo (to diaprattesthai )  y que se cumple al azar  y  el amor más antiguo , más noble y más razonable que se vincula a quien puede tenr el mayor vigor e inteligencia y aquí sólo se puede tratar del sexo masculino."   Foucault , M Historia de la sexualidad ,2 el uso de los placeres

La película      "Brokeback Mountain"  del director  Ang Lee con el guión de Larry McMurtry y Diana Ossana nos presenta una historia de amor y sensibilidad de la obra ganadora del Pulitzer de Annie Proulx. Dos vaqueros  (Ennis y Jack )  , habitantes del mundo rudo del oeste intentan vivir con una mirada diferente la relación con la vida. Se trata de una forma de vida anticonvencional , alejada de lo que el sistema propone para jóvenes de ranchos y de rodeos. La experiencia en su más tierna infancia ha sido precisamente la de padres maltratadores, madres posesivas que no entienden una relación entre hombres. De niño ver como un viejo hombre ha sido arrojado en el vertedero con el miembro desgarrado marca profundamente esa relación con los otros como homicidio homofóbico . ¿Dónde está la violencia en este mundo creado para desempeñar el rol que establece una heterosexualidad machista y prepotente? La mujer que aparece representada por las respectivas esposas de los dos protagonistas responden al arquetipo de fidelidad, trabajo, familia, hogar, ... La relación avanza entre parajes de montañas de gran belleza y no es casual. La naturaleza representa ese espacio donde nada se juzga ni nada se valora más que por lo que es. El entorno permite que entre prados, estaciones , árboles, ovejas , riachuelos se forje una historia llena de amor verdadero. La verdad no puede ser ocultada por mucho que lo deseemos y al fin se va dibujando entre caricias, besos, abrazos algo que lleva a un deseo de estar con el otro, de querer vencer la sociedad , de querer compartir una vida en común. 

Sorprende el contraste que nos esconde esa dualidad entre vida en familia con los cánones establecidos y la pasión llena de sentimientos, de lucha interna , de fuerza por vivir de alguna manera el sentimiento de uno hacia el otro. ¿Cómo superar esa homofobia social ? 

No sólo la naturaleza constituye un elemento a su favor sino también la manera como trata el tema de la homosexualidad como una relación entre ellos dos en los momentos buenos y los malos. Por eso la película poco a poco va atrapando y nos da una lección estética sobre la existencia que tenemos y la que nos gustaría tener si pudiésemos................Sin embargo la muerte de Jack pone de nuevo los fantasmas de este tipo de relaciones como algo que todavía hoy resulta más aparente que real. "Contra este Amor" la sociedad no ha conseguido todavía saber vivir sin chistes, sin frases violentas contra la homosexualidad, sin miradas de odio, sin triángulos morados como el nazismo propuso....

PLATO I EL TURISME

Plató era un autèntic ciutadà d'Atenes. Ser ciutadà donava certs drets i privilegis a diferència dels estrangers o metecs que no gaudien dels mateixos drets. Atenes com a gran polis va tenir el seu poder i la seva hegemonia . Per això els estrangers venien a buscar èxit, fama, comerç, ... Els sofistes podriem dir que van ser aquests estrangers que arriben a l'època  de Pèricles i intercanvien els seus coneixements a canvi de moneda per poder sobreviure. Eren doncs turistes com estrangers ?  De fet també ens podriem preguntar si eren immigrants ?
El poder de l'àgora d'Atenes va configurar a noms de sofistes com Anitos i Meletos qui jutjaran a Sòcrates i el condemnaran a mort com a personatges significatius i rellevants. Plató però els rebutja i els ataca de forma molt beligerant . Per quin motiu ?  La sofística utilitza una manera de fer i de viure molt diferent que els ideals que proposa Plató....

Com preparar l'examen del comentari a PLATÓ ?

Cada vegada observo que la lectura és una relació íntima i personal que requereix determinades capacitats cognitives com la de saber pensar reflexivament sobre el que es llegeix. Quan llegim a classe en veu alta de què estem atents ? del company i el seu to de veu , del contingut que es llegeix , de les paraules que surten en la lectura ? Tal com sembla que un amic meu també professor de filosofia diu l'exercici resultant del que llegim no em sembla que serveix de gaire. El meu histrionisme i l'esforç per captar l'atenció podrà servir per que vosaltres rieu i gaudiu de les meves poltronades a lo tortell però res més. 

Com llegir a Plató ?

En aquest video trobem una possible interpretació del  platonisme més popularitzat ...la caverna és el món sensible aparent  i l'exterior de la caverna ens presenta el veritable món platònic. Però és aquesta una bona proposta de lectura de Plató ? 

El problema doncs es presenta  en el com  saber llegir a Plató i el que per mi és evident és que el lector sempre afegeix en el que llegeix els prejudicis o preconcepcions que biogràficament l'arrastren..  Era Plató realment  platònic o més  aviat era socràtic  o  aristotèlic o ...?  En l'adaptació que els temps van fer de Plató el mite s'explica en clau de ciberespai. Matrix és una red virtual , una xarxa ....

Però en qualsevol cas tal com es sosté en el llibre "el naixement de la filosofia " de Giorgio Colli dins el capítol "La filosofia com a literatura"  ens parla de l'escriptura es modifica l'estructura de la raó,del logos. Amb aquesta es falsifica radicalment la interioritat. Plató inventa el diàleg com a literatura , com retòrica o dialèctica escrita.... i curiosament això s'anomena FILOSOFIA. Abans la tradició preliterària oral feia que la saviesa es comuniques d'altra manera. Plató doncs reconstrueix  aquesta situació de diferenciar la filosofia de la saviesa. El propi Plató explica en el Fedre que "aquells ques pensen que l'escriptura transmet coneixement són ingenus i fins i tot en la seva Carta VII diu que "cap home assenyat gosarà confiar els seus pensaments a discursos immòbils com ara els escrits amb lletres".. Per tant després del que diem sembla que la lectura de Plató mai és bona si la fem a la llum extratemporal i dogmàtica. 

És Plató un cadàver ?

Explicant com comença el diàleg platònic de la República intento fer reflexionar sobre l'actualitat de Plató. El diàleg comença quan tornen d'una festa religiosa i acaben a casa de Cèfal allí els qui arriben entre ells Adimant, Glaucó, Sòcrates i Polemarc es troben en una improvisada reflexió sobre el final de la vida. Un home vell examina en veu alta què ha estat la seva vida..Aquesta idea platónica es viva i present avui en dia ...només una vida examinada (posada a examen) val la pena ser viscuda. Què vol dir això ?  Si ara us demanés que tothom posi a examen la seva vida perquè seria capaç de valorar-la ?  Si la pregunta com segueix en el diàleg sembla que posi a examen un determinat estil de viure -una estética de l'existència- aleshores : quin és la forma de vida o estil de vida millor ?  I en Plató això coincideix amb la vida més justa, la més bona. Per això a aquesta pregunta segueix la idea de l'home vell que examina la seva vida i troba que ha estat just en tot perquè no ha robat, ni ha mentit...

AIxò fa iniciar un diàleg on el primer que intervé és Trasímac, un sofista de la segona generació que defensa que la justícia és l'interés personal del més fort ..

El debat doncs és actual : Què és la justícia ?  I en què consisteix ser un home que actua justament o injustament ?  A Mataró l'any 2006 un tribunal popular va jutjar una dona i un home per haver robat i assessinat la seva veïna . El tribunal popular va imputar a la dona ´tan sols el robatori . Uns anys més tard un tribunal de justícia ha considerat que la dona té provada la seva autoria respecte a l'assessinat ... Quina és aquesta idea de justicia ? La del relativisme de la sofística que considera una justíicia vinculada a cada interés personal de cada ciutadà ?  Posem aleshores l'exemple del Tribunal COnstitucional ...què fa que no es possin d'acord en els membres que representen el màxim òrgan de justícia ?  Cada membre és votat per un partit polític on queda l'interés general o comú ?  Sòcrates té una idea de la justicia on la persona o ciutadà no pot entendre la justícia si no busca la idea de justicia de l'Estat.  Aquest doncs sembla el problema la justicia com un mitjà o com un fi ...Trasímac sembla defensar la idea d'una justicia al servei de...o sigui com a mitjà  a diferència de Sòcrates ( Plató ) que pensa en una idea de justicia com a fi ..Es doncs el tema actual ...quan critiquem la justicia pensem que aquesta és una qüestió de l'Estat o de les intitucions jurídiques i polítiques i ens desvinculem d'aquesta. En el món grec la ciutadania era un estil de viure que s'havia d'entendre com una recerca constant dins un mateix de la justicia per ella mateixa i no com un bé al servei ... Plató doncs deixa de ser un cadàver i es converteix en un autor actual ... Quina és la millor forma de govern  possible ?  Quin és la forma de govern més justa ?  Sembla que el problema de la justicia continua sent com abans el problema ..De quina justícia parlem ? De la dels codis civils , penals , militars, .. o bé ?

UN REGAL DEL BLOG CREACIÓ FILOSÒFICA II

EL MODEL SOCRÀTIC : EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS.

Socràtes és un pensador que viu i conviu en la ciutat. En el diàleg de Plató que porta per nom "Gòrgies" Sòcrates diu que ell tampoc té clara la idea de que parla amb veritat, amb un grau de certesa suficient sobre el que explica o comenta i per això afegeix que realment el que fa és investigar juntament amb la gent que l'escolta i parla. Aquesta serà la idea que ens proposarà per poder pensar socràticament: aprendre és investigar un mateix la veritat. Però tal com afirma el professor Rafael del Àguila en el seu llibre "Sócrates furioso" aquest pensador es troba en constant conflicte amb la ciutat , expressant aquesta permanent tensió entre l'home i la polis. Això el converteix en qui reivindica la ignorància i no vol reconèixer el seu paper de savi. Actualment podem veure com alguns polítics utilitzen els espais públics que ofereixen els mitjans de comunicació per fer campanya a qualsevol preu. Ens podem preguntar si aquest xou mediàtic garanteix la proximitat amb la ciutat , garanteix la confiança, garanteix alguna relació beneficiosa entre les institucions polítiques i la ciutadania . Sòcrates sempre va voler ser qualificat de fio-sofos i no de savi tot desafiant la ciutat d'Atenes i els seus detractors poderosos més immediats. Ja aleshores la democràcia d'Atenes era motiu de corrupció, de conflictes, de caos , de crisi social i política entre els ciutadans. 

La pel·lícula "El club del poetas muertos" (Dead poets society) del director Peter Weir realitzada l'any 1989 i que situa l'argument en un centre educatiu del 1959 ens proposa la necessitat de canviar la mirada educativa per accedir a la veritat. Es tracta del "coneix-te a tu mateix" que permet trobar el mecanisme per investigar dins nostre el que estem buscant. El paper del professor-mestre és de col·laborador , d'ajudant , de formador, de tutoritzar l'alumnat. En aquest fragment el professor interpretat per Robert Williams presenta la idea socràtica de la maieutica. Sòcrates diu la tradició que té una mare que ajuda a infantar els nadons quan neixen: una llevadora. I per això utilitza aquesta realitat propera per fer entendre que aprendre és un procés de donar llum, d'ajudar a nèixer idees, de treure de dins el que portem com si es tractés d'un nadó. I per això xoca amb les institucions públiques polítiques  que volen que el fet d'educar sigui una reproducció de les voluntats del sistema , una mena de creure que aprendre és adaptar-se al sistema productiu econòmic que la polis necessita. Això a que ens sona ?  Amb les proves de selectivitat i els indicadors competencials que situen els països en una jerarquia de bons i dolents sembla que Sòcrates torna a quedar oblidat. El tàvec d'Atenes burxa fort amb un fiblò punyent que s'emporta per endavant tota persona poc sincera , poc valenta.
El cinema ens permet mirar com espectadors des de la finestra i amb la mirada emancipadora garantir que podem pensar activament. La mirada activa del cinema ha de permetre el joc socràtic de la reflexió i la recerca.

SÓCRATES Y EL CONÓCETE A TI MISMO...

Sócrates no es un filósofo pero es un sabio. El sabio reconoce su ignorancia. El verbo reconocer significa darse cuenta de aquello que le pasa a uno mismo. Por eso la mayoría de nosotros nunca queremos reconocer nada sobre nosotros mismos, más bien lo intentamos olvidar si resulta algo incómodo, algo que nos duele. La ignorancia es precisamente el desconocimiento de algo sobre alguien o de alguien sobre ese algo. El ignorante no es el que llamamos vulgarmente "tonto "  "ignorante" . El ignorante sabe que lo es porque conoce que desconoce todo. Sócrates es un sabio porque sabe que no sabe.Sólo se que no se nada , esa setencia lo convierte en sabio. No saber, o saber que no sabemos nos convierte en grandes pensadores como el tábano de Atenas. Con su aguijón nos devuelve con una pregunta aquello que nos inquieta a todos : ¿Por qué se que no se nada ? El Sócrates hombre ha cambiado la mirada sobre esa realidad del mundo griego. Ahora se trata de alcanzar la realidad humana. ¿Quién soy yo? El mundo sólo se entiende si nos entendemos, si nos sabemos responder aquello que nos define como lo que somos. Eso el sabio lo sabe y de eso precisamente hace reconocimiento. La identidad humana le convierte en alguien que diferencia entre lo aparente y lo real , entre lo creible-opinable y lo cognoscible. La pregunta por ese mundo ya ha dejado de ser externa a mi yo. La fisis (naturaleza) ya no busca ese principio explicativo que da respuesta a una unidad unificadora , a un principio activo único , sea el agua como decía Tales, sean los números como decía Pitágoras. El mundo és el mundo humano. Nos conocemos para así conocer el mundo. La pregunta ahora mira hacia uno mismo. ¿Quien soy yo? Por eso se trata de conocerse uno mismo, de encontrarse uno mismo, de aprenderse uno mismo. El sabio no puede huir de su verdad, ni puede refugiarse más allá de esta verdad. El sabio nada escribe, sólo recita, solo habla, sólo cautiva. Y eso incomoda a Atenas. No resulta nada amable, nada diplomático, nada aparente. Sócrates morirá por defender su verdad, la verdad que le ha llevado a buscarse a si mismo.

Leia hoy un artículo en el pais escrito por mi doctor. Y a continuación en clase he hablado precisamente de esta relación socrática que establecemos a lo largo de toda nuestra vida con aquello que nos venimos inventando de nosotros mismos. Se trata de atrevernos a mirar , a escuchar, a ser aquello que nos descubre , aquello que nos delata. ¿Por que no empezar a delatarnos frente a los otros ? ¿ Por que no desnudarnos frente a nosotros mismos de una vez por todas ?  El parresiastes es aquel que ejerce la parresia. Para los griegos la parresia era la capacidad de saber enfrentarse a la verdad, a la propia verdad. El parresiasta necesita del coraje para relacionarse con la verdad. Sabe que puede perder la amistad, que puede encontrarse sólo , que el mundo lo acabará acusando de todos los males pero irremediablemente sólo podrá decir la verdad. La relación con la verdad lo convierte en sabio, en desconocedor de aquello que cree saber, de ignorante. El sabio queda así marginado en el  rincón del pensamiento , de ese pensamiento tabánico, crítico, agudo, incómodo que nos revienta a todos y todas...

NO DEBERÍAMOS DEJARNOS ASUSTAR POR LAS APARIENCIAS.

Ya empezó de nuevo y como siempre : Hola buenos días mi nombre es Cansado. Algunos de vosotros ya me conoceis este año entraremos de lleno en la historia de la filosofia. Dejadme que os diga que la historia muy a su pesar no es una simple reproducción de los hechos que han sucedido en tiempos pasados más bien resulta la interpretación de estos acontecimientos por sus historiadores. Si pensamos en Platón encontramos la interpretación de Combrie, la de Hare, la de Copleston, la de Marzoa, la de Guthrie..... incluso la de quienes han reinterpretado lo que ya estaba por eso la mia y personal de Platón sólo resulta mia y única. Todos nos reinventamos la historia y sus pensadores  a pesar que confiamos ser fieles a la verdad. Y todos ya sabeis por vuestras clases de ciencias que la verdad no existe y esta en manos de los poderosos. 

La historia que iniciamos debe situarse en un tiempo que configura ese espacio geográfico y humano donde se convive. Personas, instituciones, ideas, creencias van y vienen dando tumbos y abriendose paso a la realidad. Platón tiene un contexto histórico, social , político determinado que hay que conocer. 

La historia que interpretamos tiene una biografia de esos pensadores que la constituyen. Sus ideas nacen de su capacidad de análisis , de interpretar, de describir, de pensar, de crear, de filosofar...   debemos conocer su quehacer diario y su pensamiento.

La historia escrita no es la historia oral , ambas tienen algunas veces coincidencias -casi por casualidad- pero la mayoria de veces divergencias... ¿Quien era Platón ? ¿Què hay de Platón en el platonismo?  En el fondo Platón escribe la historia como ciudadano que pertenece a una determinada clase social poderosa y dominante y nos hace olvidar la otra historia. Sus obras nos interesan en tanto que nos ilustran sus ideas por eso debemos leerla con detenimiento. Leer es saber interpretar, saber traducir el mensaje que nos envia el autor para eso nos debemos ayudar con todo tipo de instrumentos. Hemos de realizar una verdadera disección del texto, desmenuzarlo poco a poco .... Nos toca leer este año los libros de la República. 

Vamos a empezar ................... ¿Cuando empezó todo ? ¿Dónde está el principio ? 

Ufffff .............me olvidaba de presentar mis espacios interactivos..Tenemos un bloc donde desde el 2006 escribo sobre estos autores y donde encontrareis algunas entradas a Platón en la parte derecha. En este mismo bloc http://alsinaxavier.blogsopot.com  encontrareis recursos que ofrezco. Por ejemplo un espacio virtual MOODLE que tiene diseñado un curso para enviar ejercicios y recibir información. Pronto daremos acceso puesto que estamos cambiando el servidor por eso os daremos un usuario y contraseña nueva. También teneis otros recursos como canal youtoube propio novedad en este año, wikispaces personal, ......  Tambíen os anuncio el concurso de fotografia filosófica que todos y todas debereis participar aportando una fotografia relacionada con la imagen del cuerpo. Este tema lo promociono yo mismo este año para el centro con alegria y con ilusión. ¿Qué imagen dejamos en el Faceebook ? ¿Qué foto colgasteis en vuestro perfil ? ¿De cara descubierta, de espalda, de frente, de perfil ladeado ?  Bueno la dirección donde debeis mandar la foto és filoiespuig@gmail.com  antes de mediados de octubre. Formará parte de la nota de este primer trimestre. 

Bueno , debemos ahora sí empezar a trabajar cuando son las 13.15 y nos quedan 15 minutos de reingreso en el cuerpo nacional público de la filosofía. Platón nace con el mito y desde el mito. El mito pues resulta ser el primer momento de encuentro entre la herencia de Platón y la herencia después de Platón. ¿Qué es el Mito ? ..................

El video nos podrá ilustrar sobre las posteriores clases. Precisamente eso que el profesor intenta decir es lo que pretendemos dar luz en posteriores clases.

Platón : en audio

Llegir a Plató i comentar a Plató : Fragment del diàleg del Fedó

"És possible que hi hagi una drecera que ens porti , amb l'ajut de la raó, al terme de la recerca , ja que mentre tenim un cos i la nostra ànima es troba contaminada amb un mal semblant mai no podrem aconseguir adequadament el que desitgem. el que professem desitjar és la veritat. Ara bé, el cos ens proporciona mil preocupacions a causa del seu necessari manteniment. A més , si sobrevé qualsevol malaltia , ens impedeix anar a la captura del que és. Ens omple d'amors i de desitjos , de temors i fantasmes de tota mena i d'un munt de nicieses , de tal manera que , com diu la dita , sota el seu domini no podem mai ni tan sols posar-nos a pensar. Les guerres, les dissensions, les baralles no tenen altre causa que el cos i els seus desitjos. En efecte , és per culpa de la possessió dels diners que s'originen les guerres i és el cos el que ens obliga a tenir diners , ja que hem de procurar-li el que calgui com a esclaus. Se'n segueix que , a causa de tot això , no tenim lleure per la filosofia. I el pitjor de tot és que , si algú de nosaltres arriba a deslliurar-se d'ell i es posa a investigar alguna cosa, inesperadament ens ataca, precipitant-se per qualsevol lloc, mentre estem investigant , fent fressa i com qualsevol lloc , mentre estem investigant , fent fressa i confusió , de manera que per culpa d'ell ens resulta impossible arribar a veure la veritat. Al contrari , és cosa provada que si hem de conèixer clarament alguna cosa , ens hem de desempallegar d'ell i hem de contemplar amb l'ànima sola la realitat en ella mateixa. Aleshores , pel que sembla , assolirem allò que desitgem i que diem que és l'objecte del nostre amor, la saviesa, segons indica el raonament , això serà quan hàgim mort, no en aquesta vida.  (...)  "   Fedó 66c-d

1.- Com exposar -amb paraules pròpies i sense comentaris personals les idees principals del text i com hi apareixen relacionades ?  


Es demana la demostració que el lector té una bona comprensió del text. Per això cal indicar les idees principals del fragment i el lligam o la relació entre aquestes idees. Què s'ha entès del text i que se sap exposar amb claredat i amb idees pròpies ( no copiant ni retallant frases del text)  quines són les idees principals que hi apareixen i com es relacionen entre elles.Exposar no és comentar , o sigui, ni repetir ni afegir idees sinó explicar les idees amb les paraules pròpies.



Ha de quedar clar que la comprensió requereix una sèrie d'habilitats lectores com l'atenció, l'esforç ,la conceptualització , l'estructuració de les idees, ..... Comprendre significa entrar en el el pensament escrit , per això podem ajudar-nos fent-nos preguntes sobre el fragment del text . En aquest text quines preguntes ens podríem fer ? 


Per què es parla de contemplar amb l'ànima tota sola ? El matís de la soledat a què fa referència ?  I quina és aquesta realitat en ella mateixa ?  
Què desitgem amb tanta vehemència i deliri ?  Per què la saviesa és objecte del nostre amor? 
Què és la saviesa ? Quina idea en té Plató ?  
Al principi ha començat parlant de que amb l'ajut de la raó agafem una drecera i al final del fragment ens diu que segons indica el raonament ,  és doncs la raó i el raonament una eina en el procés d'alliberament de la separació cos i ànima ? 
Per què és necessària una drecera per investigar i anar a la recerca ?  No val més anar pel dret ? Quin són els problemes per no aconseguir adequadament l'objecte desitjat ? 
La veritat és allò desitjat exclusivament ? Quina relació té amb l'ànima ? I amb la saviesa? 
Què significa desitjar la veritat ? Aleshores el cos no ens porta a cap desig de la veritat només l'ànima ?  Per què el cos ens dona preocupacions ? Què ens genera el cos ? Els diners són una causa de les guerres en el món ? Per què ser cobdiciós és indicatiu d'estar preocupat pel cos i la seva materialitat ?  Què significa preocupar-se pel cos i no per l'ànima ? La possessió de diners, les baralles, les dissensions, la confusió són motius pel rebuig del cos ?  



MAPA DE CONCEPTES  

1. Raó
2. camí curt (drecera) 
3. recerca o investigació 
4. cos
5. ànima
6. preocupació o excessiva atenció de temps
7. contaminació i mal 
8. deslliurament o alliberament 
9. no tenir cap desig 
10. veritat
11. el que és 
12. oblidar el pensar 
13. exemples 
14. objecte de l'amor 
15. la saviesa
16. temps per la filosofia que no es té 
17. veure per entendre

Com els relacionem ?  

La raó ens porta a trobar un camí més curt  per investigar i recercar aquesta relació entre el cos i l'ànima. Exercici necessari perquè el cos no ens preocupi ni ens ocupi massa temps. L'`anima en la mesura que queda enganxada al cos es contamina i s'obida de la seva tasca que és pensar. Això provoca que el desig que busquem de trobar-nos amb la veritat , o sigui, amb el que realment és el que és , sigui pertorbat i origini a causa d'aquest part com és el cos guerres, disbauxa, distraccions,.... apartant-nos del camí. 

Per això cal que l'únic desig sigui la saviesa com objecte que tenim per la filosofia malgrat no hi hagi a vegades temps suficient per dedicar-nos. En aquest sentit la mort és la darrera etapa del camí que la raó ens porta per veure i entendre aquesta realitat. 

RESUM 


En aquest paràgraf Plató fa un resum de la complexa dinàmica de les relacions entre el cos i l`ànima. La conclusió de tot plegat és que , si l'objectiu del filòsof és la recerca de la veritat i si aquesta veritat no es pot assolir fàcilment,   només després de la mort corporal el desig de saviesa  s'aconsegueix plenament i s'accedeix a la realitat mateixa. 




IDEES 


Hi ha un camí curt des de la raó que ens ajuda en la investigació de la veritat.
Però la preocupació pel cos contamina a l'ànima i fa oblidar el seu desig de recerca de la veritat .
Aquest fet d'oblidar es la causa de la guerra, de les baralles, de les discussions, dels mals rotllos, del decensis  . La manca de temps per filosofar , o sigui per pensar seria un dels problmes de tot plegat. L'acte de filosofar és objecte d'estimar la saviesa. I precisament aquest fet només s'aconsegueix quan ens arribi la mort definitivament. 


DIAGRAMA DE FLUX (NEXES) 




1.- Possibilitat de .......................(...)  perquè tenim cos i ànima mai no .................... desig.
1.1 El que volem desitjar és la veritat ...................................
2. Ara doncs , o bé, el cos ...................................... cal mantenir-ho .
2.1 A més, ......................és un impediment la seva preocupació....................................







ESQUEMA DE RESUM I EXPOSICIÓ FINAL 


Plató , El Fedó  66c-d 


Situació en la primera part del diàleg on es parla de que pel filòsof la mort és un alliberament dels impediments del cos. 

Sòcrates és qui parla en tot el fragment i exposa com a savi que creu el filòsof sobre la relació entre el cos i lànima. 

A. El raonament en la recerca permet una via curta i ràpida. 

B Perquè la barreja cos/ànima produeix dolor i mal i ens separa del veritable desig que volem arribar . 

C. El nostre desig és la veritat. 

D. El cos ens dona preocupacions pel seu "manteniment" i amb la malaltia encara ens distreu del nostre fi ; la veritat. 

E. Aquesta preocupació ens ocasiona desamor, desitjos insatisfets, pors,   sese arribar  mai a tenir un pensament pler i pur. 

F.Ens fa caure el cos en ser esclaus de la seva cura constant. 

G. Per aquests motius o causes no tenim prou temps per dedicar-nos a la filosofia i quan ho intentem el seu control i gestió ens atura i ens impedeix una veritable reflexió i per tant un accés a la veritat.

H. En sentit contrari , com a conclusió el coneixement veritable d'alguna cosa es deu a l'ànima sola i a la contemplació de la realitat mateixa. 

I. D'aquesta manera arribarem a satisfer el desig com a filòsofs : la saviesa tal com em porta el raonament i no la pròpia vida. 

EXPOSAR LES IDEES DEL TEXT SENSE COMENTARIS . 

En aquest fragment del diàleg del "Fedó" , Plató ens parla de la necessitat que el filòsof s'alliberi de tots aquells impediments que originen apartar-se de la veritat. EL seu raonament ens porta a una explicació sobre el paper negatiu que realitza el cos respecte a l`ànima i el pensament. Les preocupacions nombroses del cos son motiu per oblidar-nos del desig que té l'ànima d'arribar a la saviesa. Un desig que només si es raona s'aconsegueix amb la separació del cos respecte l'ànima , cosa que amb la mort s'hi arriba plenament. 

2.- Explica breument el significat de "ens hem de desempallegar d'ell i hem de contemplar amb l'ànima sola la realitat en ella mateixa" 

En primer lloc "desempallegar-se d'ell ..." vol dir separar-nos dels plaers i els capricis del cos, doncs en el dualisme platònic - influència orfico-pitagòrica - existeix aquesta necessitat de "purificació"  del que ens distreu i ens preocupa impedint la refelxió. Per aquest motiu diu també "contemplar amb l'ànima"  això significa que l'ànima veu (reflexiona) i arriba a l'estadi contemplatiu , el màxim grau de coneixement (noesis)  en el procès d'alliberar-se del cos, això la porta a la realitat mateixa ( en-si)  el món de les idees intel·ligible. 

3.- Explica les raons de l'autor a favor de la tesi bàsica del text per explicar aquestes raons , tot fent referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor encara que no siguin explicitament expressats en el text. 

Comencem per dir que "El Fedó" és un diàleg de maduresa però on Plató ( 429-348 a.c) encara no ha gestat prou tot el seu pensament. La seva biografia ens parla d'un personatge , filòsof, impactat per la mort del seu mestre Sòcrates , cosa que considera del tot injusta i segurament fruit de les circumstàncies polítiques i socials que veia com la classe aristòcrata -a la que pertanyia Plató- perdia poder i força. L'oligarquia d'Atenes amb el règim dels 30 tirans i la democràcia posterior va obligar a l'exili a Plató a Megara però precisament aquesta situació permet rebre moltes fonts de coneixement i informació en els viatges que realitzarà i els contactes que tindrà. Les nombroses comunitats pitagòriques de la península Itàlica i els contactes amb pensadors com els Heracliteans o els megàrics aniran configuran el seu pensament poc a poc. El seu projecte és polític però entenent que la forma de gobernar-se passa per l'autogobern d'un mateix , o sigui , el compromís étic i pedagògic  i això es situarà en el rerafons grec de la civilització. El problema en aquestes primeres èpoques de la filosofia és com s'ha d'entendre la realitat. Plató es situa doncs en aquest espai ontològic on la metafísica considera que l'explicació sensible no ens mostra el que Heràclit deia com a font de coneixement a través dels sentits i d'una experiència canviant , variable, contrariada, aparent. Per Plató aquest tipus de resposta no resulta suficient. Cal que la realitat sigui significativa des del raonament més interior , des del discurs racional que va comprensible el món. Parmènides ja havia iniciat aquest camí però el seu món quedava inmòbil i estàtic. Plató explica que l'ontologia física de la realitat dels distints èssers múltiples i canviants pot comprendre's i interpretar-se per una epistemologia dialèctica que permet avançar sempre que enteguem que l'aprenentatge és un procés gradual i " de reconeixement autoconscient" del que fem , vivim i pensem. Nombrosos mites que el propi Plató utlilitza permeten exemplificar millor aquestes paraules escrites. En aquest sentit el diàleg és una forma d'escriptura que representa el millor possible una oralitat on el savi intenta viure virtuosament com a mestre despreocupat del sentits i del cos. En el fragment del Fedó que busca justificar la immortalitat de l`'ànima  ens parla dels darrers moments de Sócrates. Una mort imminent sembla que fa reflexionar al mestre de Plató sobre el més enllà i la seva condició de filòsof. Simmies i Cebes parlen amb Sòcrates sobre el paper de l`ànima i sobre aquest aprenentatge que és la filosofia per arribar a la mort. 

De bon principi Plató exposa el que "creu" , ,per això uilitza la idea de la "convicció" i a continuació senyala que hi ha una via ràpida i curta ( idea A) com a drecera , o sigui, quelcom que permet des del raonament arribar al veritable desig que es vol conseguir. Plató doncs ja situa "la raó" i el seu ús com una recerca més poderosa que altres. En el procés de coneixement de la realitat no val utilitzar qualsevol métode o camí de recerca. El bon treball de recerca s'aconsegueix amb la raó i el seu ús, que segueix el pasos de la reflexió sobre la relació que estableix el cos i l`ànima. Com ha de ser aquesta relació?  Aquesta relació , per Plató dualista de dues substàncies unides per un accident o una certa casualitat, no beneficia ni a una part ni a l'altre. Proposa doncs separar les dues parts i fugir del cos que resulta un veritable impediment per l'accès a la veritat. Una veritat que significa el coneixement màxim o suprem on l`'ànima es troba amb el Bé i la Justicia. La veritat (aletheia) obliga a l'ànima a comprometre's amb ella mateixa i a preparar-se per el darrer moment quan se separi definitivament del cos amb la mort. Per això la idea que en el Fedó apareix de que filosofar és aprendre a morir que no significa precipitar el fet amb treure's la vida. En aquest sentit el temps resulta important que es dediqui a l'ànima i no a altres preocupacions com les que el nostre cos sembla provocar. Els conflictes que genera aquesta preocupació més material fa que no ens centrem en els propòsits de l'ànima per arribar a la realitat intel·ligible. Plató està gestant la seva teoria sobre les relacions cos i ànima que provenen de les idees importades de l'orfisme i el pitagorisme. EL cos és el soma i aquest no és altre cosa que una veritable tomba (sema) per l'ànima ( psiqué). Una idea d'ànima d'altra banda que va més enllà de la tradició homèrica perquè ofereix un espai inmaterial , el seu món de les idees , com aixopluc. L'ànima doncs sembla que sigui la veritable part de l'ésser humà , o sigui, la seva essència. I el seu desig tal com indica en el text és la saviesa que amb la filosofia es pot aconseguir sempre que oblidem la part corporal nostre. Un desig com a voluntat de trobar-se amb el que no es té però es vol conseguir. La saviesa és la font del coneixement  i l`ànima del filòsof busca com a fita arribar-hi. El món real doncs no el trobarem amb el camí dels sentits i el cos sinó amb el raonament que ens ajudi a pensar, a reflexionar des de la nostra veritable esséncia que és l'ànima. 

4.-Compara el concepte de filosofia  (vinculat a la idea del text) amb un altre d'un autor diferent. 

Es clar que el més comparable són les idees que els sofistes tenen de la filosofia com una professió , un treball que com a filòsofs realitzem a canvi de diners preparant en certes tècniques. .......