Buscar este blog

viernes, 26 de junio de 2009

ALADIN ,GENI SENSE SABER-HO !!!!



Jutjar no resulta mai fàcil.Si canviem la paraula per valorar segueix servint-nos per parlar d'una acció humana de les més complicades i complexes. El munt de variables que poden intervenir quan jutgem l'altre resulten o poden resultar infinites. Quin és el millor criteri de selecció ?
Un tribunal jutja i sentencia més tard sota els paràmetres que ell considera més adients per valorar, examinar, provar, considerar... Quines ulleres encastades serviran per veure millor la realitat que examinem ?
L'altre resta indefens i pateix en molts casos la mirada severa o no de qui darrera la seva taula sentencia aquella exposició o lectura oral que exemplifica amb tota contingència alguna cosa semblant al que se sap , es creu, es pensa, es parla i s'alliçona. Les mans tremoloses de qui pausadament o no segueix aquest ritual de domesticació social on ell mateix s'empetiteix com una simple cosa ridícula i petita per donar un !ja esta ! a la resta del tribunal.
L'entusiasme jove espontani i irreverent sovint es presenta com a defensa de les noves generacions d'aspirants al saber. Encara aquella experiència novella fa que generi certs recels entre qui mira impassiblement el que sent, escolta, observa i corregeix. El comentari a peu de pàgina és útil o no en funció d'aquesta nova mirada jove i fresca que origina el sentiment de vida rica i plena , de vida per fer i per aprendre. El ritual segueix marcant la veu baixa, la veu alta, la veu ràpida i precisa, la veu que entrelliga les paraules com si no res o com si ho fos tot,
El discurs avança i permet que la lucidesa neixi poc a poc com una sageta que marca en el seu objectiu amb precisió intel·ligent . Aleshores la son consumeix la sala i la calor fa pansir fins i tot els cabells de qui avalua. Res desperta de la hieràtica imatge de qui tot assegut a la cadira es contorsiona amb braços i peus com un autèntic faquir hindú. I un silenci aclaparador omple cada racó d'aquest espai on aspirants lluiten i ploren en silenci el que no han dit, el que no han fet, el que no han aprés...
"la metafísica com a problema " ......... arriba. Seu i demana disculpes. El seu gest de timidesa obliga a tothom a fixar-nos en la seva figura. Heidegger i la pregunta per la cosa ... introducció a la metafísica com a problema i com a relació amb el problema. Rellegeix poc a poc el Plató de Heidegger , i en fa una lectura relligant paraules , conceptes, i desplegant cada element simbòlic del discurs platònic amb la traducció heideggeriana. Recorregut per la metafísica clàssica tot aturant-se en els autors més importants però permetent que la seva juguesca demostri que s'avança amb una contundència metodològica precisa i clara.. tanca el discurs a la fi com al principi. El problema no es tal problema...
El tribunal el mira. Falta didàctica , falta didàctica, falta didàctica ... i el geni espera pacientment que un dia alguna mirada l'avalui simplement com el que és ....aladin

miércoles, 24 de junio de 2009

EDUCACIÓ , DIA A DIA .FILOSOFIA I EDUCACIÓ , UN ITINERARI INDISSOCIABLE.




Parlar no resulta fàcil.Potser perquè entre paraula i paraula hi ha connexions contextuals que carregades de referents omplen de matisos i prejudicis els nostres espais existencials.
El llenguatge sotmet a unes regles el joc en els distints usos que en fem del mateix. Però el nostre món és el nostre llenguatge com Wittgenstein semblava afirmar.
Dilluns 22 de juny sis de la tarda ràdio mataró emet el programa número 30 darrer de la temporada. El tema FILOSOFIA I EDUCACIÓ , UN ITINERARI INDISSOCIABLE. Els tres contertulians iniciem el programa amb una encaixada de mans. La presentació serveix per advertir a l'oient fidel que intentarem no fer badallar entre crispeta i crispeta. S'inicia amb un text llarg que parla de la filosofia com disciplina que busca arguments racionals dins el paradigma de l'home subjecte on experiència i acció han d'anar lligades. Però com s'adapten les idees al saber actual ? sembla que l'epicentre de qualsevol concepció neix d¡una elecció filosòfica per afirmar els valors, aprendre a ser integrant una ètica autonòmica, aprendre a aprendre amb certes habilitats metacognitives i un aprendre a educara des del coneixement integrat en el saber complex i divers. La filosofia busca un holisme global per transmetre nous coneixements psicosocials. Per això la filosofia com una acció permet relacionar-se amb l'educació com a formació per un aprenentatge significatiu i per una filosofia crítica.
Aleshores dins l¡estudi reduït de ràdio amb els auriculars a les orelles penso : "què vol dir significació ? " Segueix el discurs domesticat per el llenguatge tot citant a Jose María CAlvo i que la filosofia ha de generar una pràctica com a problema...
"L'esperit crític no ha canviat tant i cal ser crític amb la societat dins uns codis morals per seguir els distints estils dels filòsofs...." senyala un contertulià..
Torna a colpejar-me una nova idea-força dins meu ..... Utilitzem la paraula crítica per omplir tot de res o de no-res... S'estableix un diàleg , dins el debat per delimitar el concepte... Crític en el sentit de ... interpel·ladora directament al nucli de tota vida humana... Educar com una instrucció en els referents i valors que responen als nous models socials de les formes de pensament de la filosofia...
Novament discrepo amb aquest concepte "interpel·lar" ..El pensament crític prové de la tradició anglosaxona "Thinking philosophy" amb un referent clar per la filosofia de la ciència. Curiós ,penso ?
Bla , bla, bla ........................
"Del claro , o del recorrer la serie de claros que se van abriendo en ocasiones y cerràndose en otras, se traen algunas palabras furtivas e indelebles al par, inasibles, que pueden de momento reaparecer como un núcleo que pide desenvolverse, aunque sea levemente; completarse más bien, es lo que parecen pedir y a lo que llevan. Unas palabras, un aletear del sentido, un balbuceo también, o una palabra que queda suspendida como clave a descifrar; una sola que estaba allí guardada y que ha dado al que llega distraído ella sola.Una palabra de verdad que por lo mismo, no puede ser ni enteramente entendida ni olvidada..."
maria Zambrano , Claros del bosque.

El llenguatge l'utilitzem moltes vegades entre la vida y la mort, entre el desig de fugir de nosaltres mateixos i la presó que ens configurem dins la societat on són i habiten els altres. No podem escapar d'aquesta textualitat que volem immortalitzar a través del propi text.. Ens diem, ens expliquem, ens escoltem per no reconèixer el que som, el que pensem i el que ens descriu..Perquè resulta molt diferent explicar el que aprenem de descriure el que creiem... El que ens dibuixa ofereix en nosaltres un espai de llibertat en la mesura que deixem el significat i la significació per el final de la nostra etapa existencial... La tertúlia segueix amb la pregunta òbvia sobre la utilitat de la filosofia avui en dia ? La resposta la trobem en els examens de selectivitat d'enguany : sobre Plató i el fragment de la immortalitat de l'ànima del Fedó i sobre Hume i el fragment sobre el sentiment moral de les seves investigacions sobre la moral i la conducta humana. Quin és el nombre d'alumnat que a Catalunya ha optat per triar filosofia quan podia escollir Història ?
Però si la mitjana de les proves com llegia fa poc no resulta més que per valorar amb un sis el grau del que considerem útil per superar una prova d'accés a la Universitat , aleshores potser si que cal començar a reinventar-nos novament per esperar cada vegada més el silenci de les esperes entre pregunta i pregunta que un locutor de ràdio ens podrà fer qualsevol dia tot debatent sobre la FILOSOFIA i l'EDUCACIÖ ...
( convindria llegir aquest post amb les suites de chello de J.S. Bach per arribar al final )



domingo, 21 de junio de 2009

Examined Life . Philosophy in the streets

Una vida no examinada no val la pena que sigui viscuda. Aquesta és una idea recollida de Plató per tal de seguir un film interessant i engrescador que es presenta dins la Mostra de films de dones que aquests dies ha tingut lloc. El film des de l'inici planteja si el discurs cinematogràfic serveix per explicar i fer filosofia. La directora Astra Taylor analitza utilitzant el caminar com un passeig els temps actuals des de l'òptica de vuit pensadores i pensadors. La coincidència en molts d'ells sembla insistir en aquesta idea inicial: per què donar significat a tot i a tothom quan segurament la vida que vivim es mou més per camins plens d'ansietat i de dubtes. Avital Ronell citant autors com Derrida o Deleuze planteja que els nosres pensaments provenen més del passeig per aquest estat d'ansietat permanent. L'ètica doncs tindria més aquest rerefons que aquella màxima que fa poc veia escrita en una aula del centre d'integració social : "la llibertat és la capacitat d'escollir entre el bé i el mal". Una amiga fa pocs dies em va recomanar aquest documental de la mostra. Aquest aforisme des del principi que el vaig veure enganxat a la paret em va fer dubtar i interrogar-me. Ètica i llibertat són dues paraules que constantment s'associen. Peter Singer, Slavoj Zizek, Mihael Hardt, Martha Nussbaum, Anthony Appiah, Judith Butler, Cornel West, Kwame Anthony Appiah utilitzan 10 minuts parlen del compromís ètic amb la vida actual. Què representa l'ecologia avui sinó una apropiació de l'espai i una dominació d'una idea absurda i irreverent ? I la globalització no és potser una paraula que ens fa caure en un relativisme indiferent que no dona més que resposta al feixisme del capital ?
I la discapacitat no és una forma de dominació social d'aquells que com deia Nietzsche són qui els hem de pensar diferents ?

domingo, 7 de junio de 2009

L'amistat

L'amistat és el lligam afectuós entre dues persones nat d'una estimació i benvolença mutua, i també l'afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de sang i de l'amor sexual. [Font. Pompeu Fabra, diccionari general de la llengua catalana]

Ciceró ( 106-43 a.c ) escriu una reflexió "sobre l'amistat" establint un vincle entre saviesa grega i tradició romana.Pels epicuris anteriors a aquest filòsof .l'amistat es presenta també com un plaer vinculat amb certs exercicis espirituals practicats en un ambient relaxat i alegre : per poder confessar les pors i els temors amb un penediment dels errors i l'examen de consciència. L'amistat en aquest sentit és l'exercici espiritual per excel·lència :

En aquestes paraules sembla que la filosofia grega alliçona a la nostra societat actual. No es tracta de viure en un temps immediat de rapidesa efímera i de sucedanis de tot. Aquests moments "light" en el que estem instalats no permet potser la reflexió i menys la contemplació. Tornant a Ciceró , aquest pensador es divorcia d'una dona que no estima i plora desconsoladament la mort de la seva filla Tulia, però continua creient de manera optimista en l'amistat. La filosofia es converteix en una teràpia per ell.

Quan estimem segurament ho fem amb tot el cos i tota l'ànima. Creiem que aquella persona serà per nosaltres tot. Les persones que ens acompanyen al llarg dels anys afegeixen en nosaltres moltes coses: aprenem d'elles a llegir , a observar, a pintar, a cuinar, a estimar la natura, a fer psicologia de tot o de res, a fer política d'esquerres o de dretes, a mirar amb el tacte el nostre entorn, a gaudir de la poesia i de la novel·la, .... Aprenem molt i descobrir tot.. Però a la fi en el temps que pas a pas s'esmunyi com si res per entre els dies, els mesos , els anys queda únicament l'amistat. Els pocs amics que no són companys ni companyes, els pocs amics o amigues que no són més que uns pocs. Segurament amb nosaltres i el nostre caràcter hi ha més amics o més amigues o menys amics o menys amigues..... però com Ciceró la filosofia és aquesta amiga que ens consola,que és refugi, que és espai lúcid o tenebròs de passió i desamor, de tristesa i odi, de gelosia i enginyi , de tendresa i paciència, de contradicció i emoció.
"De amicitia" escrit a finals de l'any 44 a.c després de la mort de Juli Cesar és una cant a l'amistat.Aristòtil en el seu llibre VIII i IX de "L'ètica a Nicòmac" ja va dir que l'amistat és la virtut més necessària per a la vida.





[font Aristòtil, Ètica a Nicomaco, Centro Estudios Constitucionales, Clasicos políticos.1981.Madrid]

Però no tot el que sembla amistat és amistat-penso ara en el president del gobern italià que sembla que tingui molts amics o amigues , però realment tants o tantes italians o italianes són amics de Silvio ? Per això Aristòtil deixa molt clar que en la pobresa i en els infortunis o desgràcies es considera els amics com l'únic refugi. I també afegeix que no és amistat quan no hi ha reciprocitat, ni es desitja el bé de l'altri...
Però tornant a Ciceró i el seu tractat en tota la seva obra apareix una idea molt interessant i oblidada parcialment avui en dia : la humanitas. L'amistat recull en el fons aquesta "humanitas". La vida ha de seguir la natura com a referent en això hi ha una relació bàsica entre ecologisme i amistat que molts autors ens han demostrat. Fem muntanyes , fer el cim, pujar fent travesses agermana, crea amics i amigues i genera vincles únics. Experiències com aquest contacte amb la natura poden arribar al misticisme de tall humanista. Una costa bona pot ser un vincle dels mercuri club muntanya, un grup d'identitat i dissidència pot ser un estímul per seguir endanvant.

Per això per Ciceró l'amistat és l'harmonia de totes les coses, i per tant el major bé de l'existència. Per això el propi autor sosté que només l'amistat es pot donar entre els bons homes o les bones persones, a diferència de Plató que en el diàleg del "Lisis" creu que amistat i conveniència són una bona parella, o sigui, lo bo no té perquè anar del braç del bé. Per Ciceró l'amistat és desinteressada i això la converteix en veritable. Per exemple la generositat dels amics pot venir de dues maneres : perquè sent generós o generosa l'amic recull un èxit social notable o bé perquè la generositat d'un consisteix en gaudir de la felicitat dels altres. En aquest segon cas el generós o generosa no espera res més que l'altre estigui bé sense res a canvi i el seu desig passa per una amistat sense compromís de reciprocitat o expectativa. Moltes vegades l'amistat agafa el protagonisme de la generositat goluda i absorbent perquè desitja el reconeixement social i públic dels altres. La veritable amistat com diu Ciceró no cerca la utilitat sino que neix entre els bons de forma natural en percebre en l'altre una certa mirada displaent i tendra , virtuosa i generosa que captiva. L'amistat acaba captivant en aquest sentit. En aquest sentit Ciceró ens diu que és leal per naturalesa. Per això l'amistat no és servilisme ni adulació vers l'altre perquè no resulten veritables.

"Compañera
usted sabe
puede contar
conmigo
no hasta dos
o hasta diez
sino contar
conmigo

si alguna vez
advierte
que la miro a los ojos
y una veta de amor
reconoce en los míos
no alerte sus fusiles
ni piense qué delirio
a pesar de la veta
o tal vez porque existe
usted puede contar
conmigo

si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo
no piense qué flojera
igual puede contar
conmigo

pero hagamos un trato
yo quisiera contar
con usted

es tan lindo
saber que usted existe
uno se siente vivo
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos
aunque sea hasta cinco
no ya para que acuda
presurosa en mi auxilio
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo. "
Mario Benedetti


PUBLICIDAD GRATUITA