La coincidència del desastre que anava a succeir era inesperada per ella. Res feia pensar que la seva pell es transmutaria com la d'una serp en una àliga lliure. Però quan el camí que va iniciar feia ja un any com un repte a la seva persona poc a poc havia començat a agafar força potser va temer el millor. L'atzucat en la que es trobava com una petita animeta que nit i dia gemegava sense saber què fer, on anar, per què quedar-se quieta on era, com canviar la seva vida hostil i absurda, no trobava resposta. Va ser aleshores que va decidir fugir dels lligams que la havien dut a la buidor tan gran que sentia al seu costat.
Poca cosa li calia per tirar endavant la seva decisió i fer camí , sense cercar cap cim però si amb el convenciment que una vegada per sempre havia de deixar enrera tot el seu passat. Un temps pler de retrets, de rancunia, de insatisfacció, de material per llençar al contenidor que l'havien portat a la bogeria. Forçada a fer de la seva història una excusa per marxar cami enllà a la recerca del temps perdut. No hi havia temps per tots els seus somnis en aquell mon pler de dubtes, de incerteses, de cabories , de pases endavant i enrera , de disfucions erectils i disgressions lingüístiques . No havia servit de res les lliçons dels seus anteriors mestres en escafandrisme perque com cada temps es reproduia de forma màntrica aquell desenllaç inhòspit que només la feien sentir-se morta , perduda, abandonada. El cami era llarg però si les fites podien fer-se amb temps , amb espais , amb setmanes , amb vacances si o vacances no potser finalment arribaria on era la llum . I efectivament com si una veu d'angels l'haguessin atrapat , com si de cantics de sirenes es tractés aquell dia per fi la metamorfosi tan esperada va arribar . De crisàlida a papallona , de cuc de seda a áliga lliure, de pardalet esmirriat a cadernera plena de vida. Així va ser com va canviar ella deixant enrerra tot els anys menystinguts que la vida aquella l'havien dirigit de forma dura, cruel , castigadora , ...
La metamorfosi va ser ràpida , com un llampec per despullar-se de l'artrosi que la corroia per dintre , per desempallegar-se de la mesquinesa a la que havia estat presa i encarcerada .. L'aliga que era amb les ales esteses només podia volar com mai ho havia fet i planejar per les muntanyes, camins, valls , vora els rius o vora els mars , en els estimballs més escarpats tot sabent que ara començava novament una etapa de risc nou per la seva vida .
