En el principi es va fer la llum......

Sembla que la llum avui en dia no tan sols ens il·lumini sinó també ens resulta indispensable per tenir la font de l'energia necessària per saber què fem i on ho fem. Sense llum no hi ha possible visió de les coses. La foscor sembla que permeti el caos i ens permeti saltar-nos qualsevol norma, llei, i així viure en el regne de les tenebres i el mal. Tenir llum vol dir veure-hi i poder palpar i tastar tot el que em sembla bé o no tan bé. Plato en el seu mite de la caverna donava un paper protagonista a la llum del foc de l'interior de la caverna i a la llum del sol que feia que s'arribés al Bé suprem. La llum oferia la visió autèntica de les coses: il·luminava les idees. No era el mateix veure que mirar que contemplar. Per això qui contempla un paissatge no es cap voyeur o "mirón" sinó més aviat un admirador de la veritable naturalesa de les coses. Perquè qui contempla no mira amb els ulls sinó amb el pensament. Es contempla amb la mirada interior les coses i s'aprèn d'elles. Qui mira moltes vegades no veu perquè no resulta una qüestió de lluminositat major o menor. Per això veure està més relacionat amb observar atentament però amb els ulls físics per tenir una experiència del real. A diferència del contemplar que ens permet profunditzar el que mirem i el que observem amb la raó. En canvi el qui mira en el fons no veu res de res perquè no s'hi fixa, no resta atent a la realitat. Per això cal saber amb quina llum comptem per veure-hi bé. La llum artificial no és el mateix que la llum natural per això no es veu de la mateixa manera en l'interior de la cova amb una petita foguera que a l'exterior amb la llum del sol. En els dos casos hi ha energia i es desprén calor però no resulta el mateix. La llum de la foguera té una caducitat perquè depén de la ma de l'home i la llenya que vagi afegint però el sol és un altre història.

Doncs bé potser ara que estem sense llum per falta de previsió perquè no hem alimentat prou aquest foc interior o no hem estat prou hàbils ens cal retornar a la llum exterior. Una llum molt diferent perquè a les fosques no s'hi veu res de res i encara menys si oblidem que cal saber allò que mirem i explicar-nos el perquè no veiem tot el que veiem.

Una ètica sense ciutadania ?

Aquest curs ha nascut un nadó. No té gaire bona salut perquè neix ja amb certs problemes. Segurament als metges els hi va passar per alt aquella prova que es realitza a les poques setmanes de vida del fetus per saber

quines malformacions hi hauràn. I ens trobem amb aquesta curiosa paraula : malformacions ? En aquest moment sembla que es pot decidir sobre si continuar amb un embaras o no . Ara ja és massa tard, el nadó ha nascut ploraner i cridaner. Els pares biològics -com és lògic i natural- el defensen com si fos un nen sa i preciòs. Però mentres els pares adoptius li veuen tot tipus de problemes: que no menja prou, que no acaba de fer el rotet, que té problemes de ventositats, etc i etc. I resulta força incòmode saber a qui donar la raó. Uns perquè segurament com a bons pares idealitzen el seu fill i no li troben cap defecte i altres perquè volen comparar-ho tot amb els desitjos volen trobar imperfeccions en allò que no acaben d'estar segurs. El nen però ha nascut amb pocs quilets de pes, poca alçada, una fisonomia poc atractiva.

Entre picabaralla i picabaralla els respectius responsables del nen que per afavorir la nostra història li podem possar un nom: Educació per la ciutadania- busquen la manera per no fer patir tant a la criatura. Els millors llibres, els millors materials, les millors formes, els millors continguts. El nen ha de crèixer portant un cognom que no li serà fàcil : ciutadania. En aquesta herència que li ve donada per part de pares el nen ha de conseguir que caràcter, talent, temperament, manera de ser, de fer, encaixin perfectament en la seva persona. I ja sabem que no és fàcil avui en dia tal com estan les coses. El nostre nen Educació es pregunta per la seva condició de ciutadà i aleshores demana explicacions per la participació, per la diversitat, per la inclusió social, per la transmissió de valors democràtics i ....... segurament es troba amb altres nenes o nens com ell que també es diuen igual o semblant a ell. Tot ho ha d'aprendre dins un espai reservat exclussivament per ell però tan privat que hi ha reservat el dret d'admissió. I aleshores el nostre fill -biològic o adoptiu- potser desorientat i una mica perdud ja comença pensant que resulta incòmode fins i tot per els seus pares. Llàstima d'educació per la ciutadania. Llàstima.