Qui està més preparat per governar dins la república?

En el fragment del llibre VII de la República 519 c-e ens explica que les naturaleses més ben preparades seràn aquelles que volen educar a les altres. Aquells que no tenen experiencia o bé no tenen educació és difícil que governin bé un estat. Fins i tot els grans teòrics de la política que només estudien i res més. Aquells obliden que els seus propòsits han de ser públics i privats conjuntament.Aquests perquè no estan preocupats per la realitat del més enllà i renuncien a participar i governar .

Per tant , qui dóna origen a la República ha d'obligar a qui té més qualitats a arribar al Bé i a través del camí dialèctic poder retornar en les seves obligacions educatives d'explicar quina és l'autèntica realitat.

Plató ens està dient que qui veu la llum , el Bé i la veritat no voldrà retornar a la foscor de la caverna. Entrar a la caverna de nou vol dir tornar a adaptar-se a la foscor poc a poc. Qui viu en el seu interior pot trobar patètic des de la seva ignorància aquest retorn del presoner alliberat.

Sòcrates ho va saber prou bé. Però aleshores adverteix que qui no té experiencia o no té educació no sabrà governar correctament perquè li falta precisament el coneixement del Bé. Els seus interessos no són dirigits al Bé públic i privat de la República sinó més de caire personal: la illa dels benaorats, o bé l'estudi apassionat de la ciència. La experiència no ajuda a governar. I tampoc la preparació en les arts de la política es garantia suficient per ser un bon governador de la República. Si pensem en el dia de demà que tenim eleccions al govern de la generalitat de Catalunya entendrem del que parla Plató. El bon governant no es qui té estudis, ni qui té una bona experiencia . El bon governant té per interés el Bé de tota la comunitat. Per això el seu deure a vegades resulta difícil i perillòs. La tasca és ajudar a la gent més preparada i millor a que ajudin a conduir la ciutat , la República. Per això és la experiencia i la filosofia del coneixement del Bé el que porta a un bon govern. La tasca ha d'estar a prop dels ciutadans i ciutadanes d'un país o un poble. I el deure és aconseguir que tothom conegui el bé, la justícia i la veritat.

En aquest sentit les paraules de Plató no queden molt lluny dels nostres dies. Un estat no es pot governar sense tenir en compte els seus ciutadans.

Fenomenologia de la conciencia: El prop�sit educatiu : el coneixement de la realitat

Fenomenologia de la conciencia: El prop�sit educatiu : el coneixement de la realitat La república LLibre VII 518a-b.

El propòsit educatiu : el coneixement de la realitat

El sentit comú ens diu que hi han dues formes o dues maneres de confondre la realitat. Podem convertir-nos en uns professors que alliçonem a l'alumnat. Hem estudiat moltíssim , sabem molt i creiem que aquesta saviesa ens permet tenir una superioritat. Plató ens indica molt bé el perill dels qui venen de la llum i aterren a l'ombra de la caverna i es queden encegats pels seus coneixements. El perill doncs es creure's que ja se sap tot i que no cal res més. El veritable savi no dóna lliçons de res a ningú. Educar no vol dir adoctrinar sota el criteri de la pròpia superioritat docent. El professor que educa com si estigués més enllà del bé i del mal adoctrina, alliçona però no educa. El seu coneixement no el reconeix com a home preparat per educar sino només com a coneixedor d'una veritat que reservadament mira de quedar en el seu secret i només difón aleshores pels ignorants. Aquest tipus d'educació no és la veritable educació sinó la instrucció als ignorants. El savi no anomena als seus alumnes ignorants perquè ell se sap i es creu un ignorant. Els professors i professores que parlen als seus alumnes com si fossin idiotes, com si estiguessin en inferioritat de condicions són aquells que han confós la realitat de la veritable educació. Educar és compartir no es quedar-se per un mateix el que no vols donar o oferir als altres. Però també com senyala Plató en el llibre VII de la república 518a-b pot existir el problema dels que la seva ansia de coneixement els enlluerna i es queden sols sense compartir res amb ningú. Educar tampoc és una caminada vers el coneixement captivador i atractiu. Educar no es fa des de la solitud dels qui només adquireixen un saber que mai en té prou per ser compartit. Els qui surten a la llum del sol i veuen amb els ulls enlluernats que tot és meravellós. Els que teoritzen sobre la realitat com si la realitat no fos allò que els envolta. Aquests professors o professores no toquen de peus a terra perquè sempre especulen i sota les seves raons abstractes pretenen educar. El coneixement els ha atrapat i per ells educar és accedir cada vegada més a una teoria d'ordre superior. La nostra educació no està feta de teories allunyades de la realitat.

En els dos casos no s'entén que és la educació. Educar és compartir coneixements per tant és un camí del nostre pensament , de la ment ( ànima) d'anada i tornada. No podem restar enlluernats pel coneixement que tenim ni tampoc desprestigiar als altres amb el coneixement que tenim. Per això no cal riure del que son els altres . Els remeis per recuperar el veritable sentit comú que ens porti a educar podrà ser doncs un camí d'esforç i falta d'habits que cal anar adquirint o bé no deixar-nos perdre pels coneixements que adquirim . Potser si la falta d'hàbit és la raó aleshores serà qüestió de buscar amb esforç aquest costum de voler realment educar poc a poc i no caure en la solitud d'aquell que ho sap tot.

En qualsevol cas Plató ens diu que educar és un camí costerut i dificultós pler d'entrebancs i de perills. Un camí que una vegada has iniciat mai s'abandona perquè t'atrapa i t'obliga a seguir endavant cada día educant als presoners amb la teva ignorancia.

Si ignorem ens el fons ens convertim en intolerants.

Per Plató aquells qui viuen en la caverna sotmesos als sentits i a la seva tirania ignoren la realitat. Es troben encadenats per la seva ignorancia. El món dels sentits és l'únic que els permet interpretar la realitat i els ajuda a apropar-se a aquesta. Aquests homes encadenats ignoren la realitat i per això són atrevits i agosarats. La seva covardia els fa creure que son autèntics coneixedors de la realitat.

Per aìxò el presoner que un dia pot alliberar-se de les cadenes de la seva ignorancia es converteix en un intolerant producte de la seva por i la seva inseguretat. D'aquesta manera els intolerants són en el fons els tirans dels nostres dies. Viuen de la por i s'alimenten de la por i això els porta a ser profundament perillosos. La por al desconegut i als altres és el racisme, és la intolerància, és la mentida i la fasetat. La ignorància ens permet ser atrevits amb els altres i ens converteix com ens dirà Plató ens uns assessins del coneixement i la civilització dels homes.

La ponderosa : un rancho con solera

Bonanza es un tierra quemada , árida, desierta que gobierna un padre junto a sus hijos. Todo coraje, todo valentía, todo trabajo. Su rancho , la ponderosa, es un pequeño reducto rodeado de los grandes del oeste salvaje : los índios, los forajidos, los cuatreros, los animales carroñeros. La respuesta siempre debe ser la misma: la razón por la fuerza o la fuerza de la razón. En un caso se resuelven los conflictos a tiros , en otro caso la razonabilidad del padre Ben resuelve la problemática de los eventos. Familia unida jamás será vencida.....
Hoy las muchas "bonances" son tierra desértica , contaminada, desgatada ecológicamente por la erosión, la desforestación , .... y sin que nadie gobierne a nadie. No hay ningún Ben Carwrigt , como padre bonachon , el macho perfecto para defender a sus hijuelos de la madre naturaleza , salvaje y agrestre. ¿Donde existen hoy las ponderosas?
Alguien se atrevió en su dia a ponerle ponderosa a su masia catalana o a su cortijo andaluz. Seguramente con la intención de vivir y recordar permanentemente la aventura de su infancia. Todos quisimos alguna vez tener una ponderosa en nuestro universo infantil y adulto. Un espacio protegido, un espacio preparado para resistir a bandidos, a malos con cicatriz o índios con plumas. No teniamos miedo entonces de terroristas, ni de atentados, ni de pateras , ni de grupos de okupas contraculturales y políticamente destructivos.... Nada nos commovia , ni nadie se detenia frente al revolver del pequeño de la família Carwrigt. No había a qué temer.
Y aprendimos de grande que nuestras bonanzas sólo quedaron en la teleserie que nos marcó , las ponderosas que pudimos tener y los padres de família viudos que sostienen a sus hijos a pesar de las inclemencias mayores de la tierra .

¿Qué es matrix?

Què es Matrix? Platón defiende en su dialogo sobre la República un estado ideal. Su utopia consiste en diferenciar aquello que vemos y captamos por los sentidos que pertenece al mundo sensible y aquello otro que no vemos con los sentidos pero sabemos que està allí porque nuestra capacidad de razonar nos lo confirma. Matrix es el ejemplo perfecto para explicar la metafísica platónica. El mito de la caverna donde unos extraños prisioneros encadenados observan el mundo de las sombras. Es la ilusión(eikasia) de los sentidos que es el origen de la falsa realidad presentada. Lo que se vive a través de nuestros sentidos resulta superficial y refleja muy poco de la verdadera realidad. Creemos que lo que sentimos, vemos, palpamos, escuchamos, degustamos nos ofrece garantias suficientes de conocer nuestro mundo. Pero los sentidos son pasivos, poco fiables, no promueven ningun tipo de reflexión racional, meditada, profunda. Por eso como habitantes del subsuelo nos quedamos con los efectos espectaculares, con el sonido estridente, con la voz fuerte, el colorido , .... Vivimos pues en el mundo de la caverna sin saber que estamos en este como prisioneros de nuestra ignorancia. Nuestra conciencia de que hacemos o quienes somos pasa por la determinación de todos aquellos mensajes que los medios de comunicación nos lanzan, nos dictan, nos escupen. Somos producto de gran hermano, del diario de patricia, de las teleseries como aqui no hay quien viva o aida, de las películas como "la guerra de los mundos" , de las noticias que nos vende la prensa, de lo que escuchamos en los telediarios, ....Confundir las sombras con la realidad porque precisamente nos encontramos expuestos a no poder girarnos, a no poder movernos, estamos quietos e inmóviles sobrecogidos por el fabuloso espectáculo que nos lanzan cada dia. La programación nos somete a un mundo virtual atractivo,seductor, sugerente.... en una sesión contínua sin posibilidad de respirar y salir fuera del espacio de butacas. No hay tiempo para la reflexión, no existe la posibilidad de hablar entre nosotros para un diálogo posible, sólo somos capaces de balbucear sonidos sin sentido : pasame palomitas, coca cola, caramelo, ajah ajah, grup grup, .... Nadie se da cuenta de donde esta porque lo peor de la conciencia es no tener conciencia de que se tiene. De esta manera el productor de cine, el director de la película, el actor, el acomodador puede manipularnos más y mejor. Nos impide ver detrás, ver el carton piedra de sus proyecciones, el falso glamour de sus actores y actrices, la falsa realidad que nos commueve. La tiranía de los sentidos nos esclaviza porque nos anula en un mundo de sensaciones donde lloramos , reimos, odiamos, nos angustiamos, nos sobrecogemos, de manera immediata. Lo immediato no permite la reflexión, lo espontáneo no nos ayuda a tener un papel interrogador. Sentimos sin saber porque lo sentimos, vivimos sin saber que vivimos.
Neo vive en este mundo virtual, en esta realidad oscura, falsa, aparente. Neo empieza a pensar a creer que podria estar viviendo un sueño. Todos podemos ser neo algun dia: despertar de nuestras comodas camas y empezar a pensar , o sea, a ir a buscar respuestas que no nos satisfacen, a raspar el papel decorativo, a limpiar a fondo la pantalla en tecnicolor. El mundo ilusiorio es difícil de distinguir de entrada del mundo real. Quien nos miente ? Por què nos miente? Pero si empezamos por desconfiar de todo, de todos, de quienes se creen poseedores de las verdades , de los gurus del sistema, de los que lo tienen todo siempre claro, entonces quizás estamos preparados para salir del programa virtual.Heráclito decia que los despiertos comparten un mundo único y común, mientras que cada uno de los que duermen se encierra en su mundo particular. MATRIX ÉS UNA FÁBRICA DE SUEÑOS ESPECIAL, PORQUE LA ALUCINACIÓN ES COMPARTIDA Y PORQUE LA MAYOR PARTE DE LAS PERSONAS NO DESPIERTA NUNCA DE ELLA. Por eso el mundo de matrix es indiferenciable a la realidad. Sólo algunos pocos han podido escapar de matrix :los filósofos.,o los despiertos. Este mundo se nos escapa a todos, no somos capaces de entenderlo y de entrar en él, estamos demasiado dormidos. El encuentro entre Neo y Trinity lleva a Morfeo que és el hijo de Hipnos (el sueño) que tendrá la misión de hacer despertar a los otros del sueño.....

La propera prova

La mort de Sòcrates no va deixar indiferent a Plató. El jove alumne va deixar per sempre les seves il·lusions per viure una carrera política exitosa. La democràcia va decidir que Sòcrates havia estat un element massa crític i sospitós de crueltats en el règim oligàrquic dels trenta tirans. La cicuta va acabar amb la seva vida. La pena de mort va fer que la producció literaria i filosòfica de Plató fos enorme. Els nombrosos diàlegs de Plató parlen d'un mestre ideal i un mestre idealitzat. Sócrates creu en una moral on qualsevol decisió no és producte del criteri personal sobre el correcte o incorrecte. Els valors de l'ésser humà han de ser vàlids sempre, i no dependre de les circumstàncies, o el temps i l'espai. Els drets humans han de ser vàlids per qualsevol ésser humà. Per això s'enfronta a Anitos, Lycos, membres del tribunal d'Atenes que li recriminen un rigor massa intolerant amb la moral i el costum. EL relativisme de la sofística , feia que tot anés bé depenen del moment i circumstàncies. Però a la Grècia de Pericles les coses no funcionaven precisament per això : tothom deia, opinava, cridava, parlava però no eren capaços de posar-se d'acord. Avui també ens passa això que Plató veia. Demanem més capacitat per decidir de manera assemblearia però no estem disposats a un pacte o un consens. Hi ha qui parla per parlar sense que el seu criteri es pugui qüestionar. Tothom vol el protagonisme que el sistema democràtic no dona a vegades. Aleshores quan el sistema polític i social no funciona , els grups opositors busquen un boc expiatori per treure's responsabilitats. Vayase señor......, vayase señor...... Sócrates és un autèntic tàbec per Atenes, un insecte amb un fibló fort i profund. Com la periodista assessinada a Rúsia per parlar sobre l'Estat i les seves mentides. Sócrates parla de la veritat sense por. HI ha gent que l'escolta i el segueix. Alguns diuen :és un corruptor d'idees !!!!! La consciència de Sòcrates fa que digui que només si sabem coneixen's a nosaltres mateixos podrem apropar-nos a la veritat i al Bé. El bé s'ha de coneixer per actuar d'acord amb ell. La llei de la ciutat moltes vegades s'equivoca perquè es imperfecte : el civisme no es la solució a una mala salut de la ciutadania. Sòcrates parla de la llei interna de l'Ésser humà : la consciència interior. Ell en dirà el daimon socràtic. Ignorem el bé i per això fem el mal. Demà serà la prova , entre uns presocràtics que busquen respondre's sobre els principis que fonamenten i sostenen la realtitat , uns filòsofs de la natura que escapen a una visió molt mitologica de la realitat .... i un mestre Sòcrates que ofereix en el "Coneix-te a tu mateix" la clau per entendre la vida.

La qüestió de l'ésser i el no ésser en la Grècia clàssica.

Per un grec el que fa que una cosa sigui important o no és la propietat que se li atribueix, o sigui, la seva essència. Parlar de les qualitats o propietats que fan possible la identitat o la diferència no és altra cosa que dir que tot ésser és . Una pilota és ..... indica que l'objecte "pilota" té la propietat de ser rodó, esfèric, amb unes característiques determinades , etc... Ja abans de Plató aquesta idea havia iniciat el debat sobre el que és real o el que no és real. La reerca doncs de la identitat , del món, del jo es realitza des de els diferents espais que Grècia té : ja sigui la raó -un logos comú - o bé els sentits que percebeixen les múltiples formes canviants i plurals. La propietat que fa una cosa ser el que és en el fons la determina i la defineix. Per què definim una cosa ? Pel seu nom o per l'aparença o per la propietat que se li atribueix ? Sentits o raó son dues formes de coneixement de la realitat que intenten respondre a la realitat.
Però m'agradaria que intentessim entendre que aquesta qüestió que es planteja aquí no resulta gaire diferent de la que encara avui al segle XXI seguim intentant resoldre. El nostre món, la nostra societat és una realitat que vivim o una realitat que pensem sense viure. Som productes de les nostres idees o som productes dels nostres sentits externs. Diem el que pensem i actuem així , o bé , actuem sense que coincideixi amb el que pensem. Si es tracta de persones la nostra identitat es presenta als altres amb máscares i rostres amagats ? O més bé la identitat es presenta de manera nua sense res amagat ? Matrix ja presenta aquesta situació entre el món d'unes idees i el món real. Però en aquesta pel·lícula sembla que el protagonista visqui en un món que els sentits resten dormits fins que desperta a l'autèntica realitat. ...
El verb grec einai apareix doncs com a nucli de tota acció i nucli que atribueix a tot una identitat. L'ésser és ....... com a verb i com a nom. com a subjecte i com a predicat. Resulta doncs la còpula perfecte per descriure i definir la identitat del logos. Un logos que com a paraula, com a sentit, com a raó ens condueix a la llei interna que configura la realitat.