lunes, 26 de diciembre de 2011

Mirar però no voler veure ...




  1. El que sembla que pot passar darrerament es que tothom sembla que mira a la dreta o a l'esquerra però no es capaç  de veure clar perquè en el fons no vol realment veure res. Avui sentia comentaris a la ràdio de tertulians que precisament per tenir una vida hedonista plena de satisfacció i de felicitat cal ser positiu, cal ser optimista i per això calia fugir de tota noticia dolenta, tota realitat displaent, tota situació o zona d'infelicitat... Aquesta societat de l'espectacle que tothom mirem però no ens afecta ha deixat de preocupar-nos i  el consumisme continua sent una mena de valvula per escapar de les fustracions, de les angoixes, de les depresions personals.... consumir significa existir, ser, estar viu...  Per això les estratègies publicitàries en temps de crisi s'incrementen per dir que comprem i comprem malgrat cal estalviar, cal ser austers, cal revisar si els diners ens arriben o no a fi de mes...  L'hedonisme narcicista ha impregnat la vida humana de dos components que ens aillen socialment : 
  2. L'individualisme  que porta a que tothom vagi a la seva sense pensar que l'altre podria estar o trobar-se en pitjors condicions que les teves i entendre que la solidaritat és un bé en comú que agermana i enriqueix l'espècie humana per sobre de les persones amb noms i cognoms concretes  
  3. L'agressivitat social que s'ha vist incrementada per una competitivitat desmesurada per sobreviure a qualsevol preu si cal mentir, enganyar, estafar, o el que sigui tot s'hi val i per tant no hi ha regles de joc en aquesta escalada per arribar a trobar-nos amb els nostres opositors que son els altres... 

Per això la mirada més que mai canvia les coses i ens ofereix perpectives diferents en un viatge, en un treball, en una casa, en una parella, en una familia, en una vida... El anomenat efecte rashomon precisament ens diu això que no tothom veu la realitat amb la mateixa mirada i que precisament això enriqueix però també ens ha de saber entendre que els valors il·lustrats de la tolerància, la igualtat, i la fraternitat així com la llibertat més que mai no són valors per si mateixos que amb el simple ús de la raó en tenim suficient. Els organismes com l'ONU , la FAO, la UNICEF,  etc han demostrat al llarg dels anys que no resolen els conflictes i que la anomendada guerra justa justifica intervencions militars com les d'Irak o no es capaç de condemnar a paisos com la Xina que no respecten els drets humans més bàsics o la nova Rússia de Putin.  El descredit de les institucions en general siguin locals, internacionals, nacionals,   ha portat a un cul de sac en la política i en la pròpia ètica social ... Parlem de civisme però no sabem com resoldre el problema de l'ésser humà i de l'espècie. Per sobre de la sostenibilitat del planeta i de canvis climatics i efectes hivernacles hi ha la crisi econòmica que sembla ara per ara amenaçar tota la humanitat sencera...   El efecte Rashomon precisament ens descobreix que cal saber mirar per voler aprendre a veure millor amb altres ulls i amb altres possibilitats no podem estar indignats i quedar-nos quiets amb tanta indignació cal pensar i saber actuar, aprendre a moure'se i aprendre a pensar què volem de nosaltres mateixos ...El  camí no ha de ser en solitari ni individualment ha de recuperar-se la capacitat de pensar en els altres i amb els altres de ser nosaltres més que un jo únic i indivisible ... 

jueves, 22 de diciembre de 2011

EMOCIONS I SENTIMENTS : LA RUTA A L'EXILI .

http://www.cccbeducacio.org/explorar/-/institut/e_1005


Amb col·laboració amb el Centre de Cultura contemporània dins un espai destinat a difondre més enllà de les matèries i els currículums  el centre Josep Puig participa amb el seu propi espai difonent les activitats que fem i que ens fan en la vessant cultural i educativa. En l'enllaç superior teniu l'experiència que hem penjat per primera vegada amb la voluntat de seguir afegint projectes i explorant aquest camp de la memòria , la recerca, la cultura i l'educació...

martes, 20 de diciembre de 2011

RECUERDOS Y MELANCOLIA


La melancolía es un estado permanente nada tiene de transitorio nada de provisional nada de pasajero. Somos el arte , eso expresa la imagen del pintor Alfred  Stevens pintado en 1874. Sin embargo la pintura  como forma artística expresa estados, emociones, sentimientos , conceptos- La pintura conceptual nos adelanta ideas que como espectadores nos presentan de forma crítica y permanente algo que nos invita a pensar :Kandisky por ejemplo.. Otra pintura como los bodegones o la que mantiene la naturaleza muerta como el cuadro de las cebollas de Renoir parece que no hable que paralice la realidad como si se tratara de una congelación del mundo y de la vida..Los objetos aparecen detenidos en el tiempo y como espectadores nos vemos obligados a desentendernos de lo que vemos. Nada parece real más bien lo que aparece manifiesta una aterradora presencia de vacío . Sin embargo hay cuadros que nos hablan , nos explican como este que aquí presento Stevens nos relata la vida para que como espectadores nos inventemos nuestra historia. Una mujer, una carta, un espejo , su mirada ausente, su sensación de melancolía , su tristeza, la incomunicación, su desesperanza , su abandono en los detalles de su vestido, su estado de decaimiento, sus manos caídas en el vacío ....    eso explica porque como espectadores el arte nos debería sugerir siempre. Puesto que ahí radica el concepto mismo de arte relacionado con la belleza de la obra y de su producción que va más allá del espectador, de la sala -en este caso la exposición muy recomendable en CaixaForum sobre la fundación que el matrimonio Clark tienen en EUA - de la propia inmortalidad del cuadro mismo y la obra en sí. Narrar es contar historias, hablar a nuestro sujeto impersonal, a nuestra manera de ser y de vivir y ese debería ser el papel del arte como no simples espectáculos de una sociedad ajena a la belleza de lo real sino como creadores de un entorno que nos proteja de tanto dolor , de tanta tristeza , de tanta melancolía.
De la misma manera que otro de los cuadros que conviene observar con detalle es el de Theodor Rousseau  " Granja a las Landas "  en el que invirtió más de 25 años en su creación retocando minuciosamente cada detalle , cada hoja de árbol, cada tono marrón oscuro del paisaje, cada abanico de verdes y amarillos en esa espesura de un bosque de cuento , de un bosque encantado que acaba encantando como si nos atrapara esa flauta hameliniana que nos suena al oido y nos entra por la vista para hablarnos de la belleza en eso que se llama lo sublime , lo que avanza más allá de la propia belleza como ideal como construcción artificial misma de la cultura.



Y por último otro de los pintores que creo que atrapan y digo este verbo porque atrapar significa enganchar hasta la médula osea más espiritual y profunda es  Boldini con sus obras que parecen presentar escenas cotidianas llenas de un misterio y un encanto especial ......



UN PUIG I UN CADAFALCH ....





Pensava l'altre dia que era un puig ? muntanya que destaca a la vista. I un cadafalc ? una plataforma elevada en lloc públic per destacar-hi els qui pugen al patíbul o túmul per ser executats.

Clar això de treballar en un institut de secundària que té com a nom Puig i Cadafalc(h) resulta que pot tenir la seva gràcia... Quina funció tenia   el cadafalc a l'Edat Mitjana  ?  Doncs si seguim en aquesta línia trobem que possiblement en la famosa ciutat medieval a les  terres de Burriac  la petita muntanyeta -de la Llàntia i Cerdanyola -que destaca una  vista bella i esplèndida perquè  s'observa tota  la costa  de Mataró podria  tenir com a  una finalitat clara i definida sentenciar a mort i portar els condemnats a executar en el patíbul ... Clar seguint aquesta pista podem veure si era habitual a Mataró trobar durant aquesta època històrica aquest tipus d'execucions públiques en els puigs damunt els cadafalcs ? ..  I d'altra banda si pensem en la idea del càstig com a forma de repressió pública encara ens trobem més situats en un institut que es troba en aquest puig i que utilitza aquesta forma en públic per demostrar qui cumpleix amb les normes establertes del senyor o de l'amo del turó.. Clar tot això si no fos que el veritable nom del nostre institut és Josep Puig i Cadafalch 

I l'altre cosa que fa pensar és precisament la funció que ara actualment té com centre d'educació de secundària, de cicles formatius i de batxillerat per nois i noies del barri i de la vila de Mataró..
.

Quan jo fa més de 13 anys vaig arribar al centre recordo perfectament la cap d'estudis que em va dir que en aquell indret no hi havia un codi de normes ni cap reglament intern però si tenien clar que la convivència era una cosa que calia treballar diariament amb l'ajuda de l'aprenentatge de valors, ideals, d'una ètica que responsabilitzes a tothom del que volia dir negociar, pactar, mediar, transformar-se en persona humana i digne.  Hi havia una comissió de convivència de la que vaig formar part uns primers anys amb un servei que oferiem un dia a la setmana per nois i noies que treballaven pel centre amb petites reparacions de desperfectes ...El diàleg inspirava en totes les reunions la voluntat de canviar en positiu el càstig i el compromís personal amb les families i els nois i noies.. 
Ara el temps ha transformat tot això poc a poc va arribar primer un reglament de règim intern del centre on es treballa en les tutories les normes amb els drets i deures segons el que la normativa educativa regula i normativitza. La comissió ha continuat però sense el caire de treball al servei de la comunitat i simplement serveix per informar als equips docents de les mesures punitives que s'imposen i dels expulsats i castigats setmanalment.  En el claustre es valora cada curs per part del cap d'estudis amb graelles i estadístiques els %  de nois i noies per cursos que han estat expulsats i ens dona a pensar i reflexionar junts amb una frase final que parla de aprendre a canviar les coses.. Però el diàleg continua amb un full de convivència on la familia signa per tenir coneixement ,   l'alumna cada vegada menys reflexiona sobre el que ha fet i el professor de guàrdia s'implica potser una mica menys cansat per la paperasa per gestionar el conflicte..També el projecte de mediació que va començar fa uns anys ha quedat en una matèria tipus variable o alternativa que s'ofereix amb la intenció de formar alumnat que mediï entre ells i elles però ara per ara no hem vist quantes mediacions realment han estat possibles... Ja el filòsof Michel Foucault en el seu llibre ·Vigilar i Castigar" explicava els models socials que podien fer avançar  els règims democràtics...Si pensem que amb les normes i els controls de webcams com la que tenim a l'entrada, si pensem que amb reglaments canviarem les coses, si pensem que amb fulls de conflicte perquè ara es diuen aixì no com abans que eren fulls de convivència podem variar la conducta dels nois disruptiva i de les visions i valoracions que les families fan de l'escola en un puig on abans potser hi havia un cadafalc no sé si ens estem equivocant de camí i de forma i manera de canviar el nostre sistema educatiu. La convivència requereix tenir confiança , i això s'adquireix amb transparència, amb portes obertes, amb col·laboració professorat i families, amb voluntat de canvi i amb gestos acompanyats de paraules i no amb demostracions folklòriques de dubtoses i religioses voluntats ...No anem pas bé per aquest camí ... i el centre acaba perdent les seves senyes d'identitat i de configuració del que sempre l'han definit ..més enllà d'un arquitecte modernista , més enllà d'un puig i més enllà d'un cadafalc  ...

miércoles, 30 de noviembre de 2011

LA MÚSICA Y NIETZSCHE : RICHARD STRAUSS " Also Sprach Zaratustra "



La música y Nietzsche  tienen una relación curiosa de esposa y amante , de amor y odio, de pasión y desesperanza, de logros y desilusiones.  Wagner empieza siendo su gran músico y una opera como Parsifal precisamente hace que deje de ser desde entonces el referente para Nietzsche. ¿Por qué motivo ?  Wagner se había declarado cristiano y había vendido su arte al mercado. Nietzsche se pregunta ¿El arte al servicio de quién debe estar ?  
En un segundo momento Richard Strauss ocupa el lugar para el pensador por la fuerza que transmite su música de la misma manera que Gustave Mahler referentes para él en cuanto ese elemento dionisiaco que la música propone y logran ambos autores. Sin olvidarnos de su pasión por la opera Carmen de Bizet , obra de la que Nietzsche hablaba con amor y grandeza. 

Pero en el encuentro con Strauss resulta que si escuchamos este inicio de Also Sprach Zaratustra nos debería recordar una película excelente que un cinéfilo apasionado ya recuerda en estos momentos . Nos estamos refiriendo a la película del director Kubrick  , "2001  , odisea en el espacio"  en la escena que inicia el origen de la humanidad y de la vida en este sistema solar ... La fuerza de Strauss impone en las imágenes un ritmo que consigue que imagen y concepto guien al espectador hacia la expresividad más bella y más sublime de la que Nietzsche nos habla en sus pensamientos : 






Contra la música romántica se volvió entonces mi primera sospecha , mi precaución inmediata ; y si en general esperaba aún algo de la música era con la expectativa de que pudiera surgir un músico bastante audaz , y sutil , malicioso y meridional y desbordante de salud para tomar venganza de esta música de modo inmortal ..."

viernes, 25 de noviembre de 2011

NIETZSCHE : LA SOGA , EL SUPERHOMBRE PELÍCULA DEL DIRECTOR DEL SUSPENSE



Nietzsche  ha hecho filosofía a golpes de martillo como reacción contra ese espíritu de decadencia representado por la cultura , las instituciones y la religión cristiana. Pero la parte más humana que nos hace superar estos momentos está en la voluntad de poder , la lucha contra los ídolos de la metafísica y la ruptura contra las tablas de la ley ...el superhombre y el eterno retorno son pues dos finales para este pensador.


En la obra The Rope , ( la soga) del director Alfred Hitchock el crimen cometido es el resultado de este hombre superior que elimina al débil , al enfermo, al inferior. La tesis de la raza superior parece que promueve la eutanasia activa, la eugenesia activa, la muerte o pena de muerte activa, la lobotomía activa,... Los dos actores interpretan esa diatriba nietzscheana entre que es eso que llamamos el bien y que es eso que llamamos el mal.La sombra del dios perturbador permite ver a un Dioniso como el demonio cruel y salvaje pero también un maestro lleno de placer y dulzura.. El principio de Apolo frente a Dionisos..El mundo se situa entre este caos y este orden , entre la lucha de contrarios como había dicho Heráclito.No es el orden ni la ley no el organismo natural sino el caos porque el mundo está más allá de este bien y este mal.  El conocimiento y sus formas no son neutrales no son puras  cualquier conocimiento es un producto de las necesidades vitales de cada ser humano y tiene una función fundamental : facilitar la acción sobre el medio exterior de manera que sea útil para la supervivencia del ser superior y la especie mejor.

EL DÍA QUE NIETZSCHE LLORÓ ....EL PSICOANÁLISIS DE FREUD A NIETZSCHE




La película "El día que Nietzsche lloró" escrito 1992  por el judío americano psiquiatra Irvin D. Yalom  como ficción narra la historia de la relación amorosa entre el pensador y  Lou Salomé. Unos pocos años antes de la locura que llevaría a la reclusión de Nietzsche Lou Salome y Josef Breuer médico vienés deciden ayudar en  el dolor insoportable al filósofo alemán . Breuer influido por el joven Sigmun Freud le propone a su discípulo que psicoanalice a Nietzsche sin que este se de cuenta. 










" Hay períodos en los que el hombre racional y el hombre intuitivo caminan juntos; el uno angustiado ante la intuición, el otro mofándose de la abstracción ; es tan irracional el último como poco artístico el primero.Ambos ansían dominar la vida: éste sabiendo afrontar las necesidades más imperiosas mediante previsión , prudencia y regularidad ; aquél sin ver, como <héroe desbordante de alegría> , esas necesidades y tomando como real solamente la vida disfrazada de apariencia y belleza. Allí donde el hombre intuitivo , como en la Grecia antigua, maneja sus armas de manera más potente y victoriosa que su adversario , puede, si las circunstancias son favorables , configurar una cultura y establecer el dominio del arte sobre la vida; ese fingir , ese rechazo de la indigencia, ese brillo de las intuiciones metafóricas y , en suma , esa inmediatez del engaño acompañan todas las manifestaciones de una vida de esa especie.Ni la casa , ni el paso, ni la indumentaria , ni la tinaja de barro descubren que ha sido la necesidad la que los ha concebido : parece como si en todos ellos hubiera que expresarse una felicidad sublime y una serenidad olímpica y , en cierto modo , un juego con la seriedad.

                                                                           (l'home racional i l'home intuïtiu)


Nietzsche distingue entre el hombre racional y el hombre intuitivo ambos quieren dominar la vida pero de diferente manera: 
1) EL hombre racional se define por su precisión , la prudencia, la regularidad, todo ello es fruto de esa manera de usar repetidamente y constantemente los conceptos o ideas para reforzar esta norma regular y universal de la naturaleza, este mundo ordenado del cosmos ( regularidad que no es real) para poder conocerla y dominar. 

Un ejemplo de esto es lo siguiente :¿cómo hacemos para construir el mundo?  Pues afirmando lo que podría decir Nietzsche : "Todo lo que ignoro lo aprendí en filosofía" . ¿Ha que viene eso ? Pues que el saber hoy en día se ha vuelto aplicado a ... incluso las propias matemáticas ya no son teorías puras como la filosofía sino aplicadas ... El lenguaje no es unívoco sino que lo interpretamos nosotros a nuestra manera por eso una misma palabra no designa una misma cosa entre ambos hay una distancia que se llama interpretación del sujeto que ve el mundo a través de su mirada como alumno, como lector de libros de Nietzsche, como apasionado a la filosofía, como amante de la música, como desinteresado por la vida  y no por el mundo. Explicar el mundo por paradigmas o modelos hoy no existe como posibilidad aunque la ciencia nos lo haga creer porque la realidad política y social lo desmiente . ¿Quien iba a pensar que el capitalismo económico podría entrar en crisis ? La gente necesita tener esperanza o creer en algo ( relatos que le permitan sobrevivir). Pero sin información adecuada no vamos a ningún sitio  ..La teoría de Fermat un matemático del siglo XVIII hablaba sobre los numero primos diciendo que su sucesión tiende al infinito.. Ese enigma que no se resolvió hasta 1991 por Whales demostró que era una teoría que no servía para nada sino que era conocimiento puro...

b) el hombre intuitivo es un niño que juega con las intuiciones y los conceptos modelándolos con voluntad de crear metáforas nuevas y personales. Por eso le es un placer crear y vivir con mayor intensidad los sentimientos , tanto de placer y goce como de dolor y sufrimiento. Por eso domina la vida porque la vive y la siente de una manera intensa , mucho más que el hombre previsor y racional que ha rechazado lo espontaneo y fresco para convertir su mundo en un lugar de etiquetas, conceptos, post-its, rígidos y fríos...  El hombre racional es el estoico que se niega sus sentimientos y emociones aceptando de forma resignada las desgracias que le vienen dadas y sin encontrar ni la fuerza de la voluntad necesaria ni la lucha para ir contra esto...muy diferente al hombre intuitivo que padece, sufre y lucha por sobrevivir y nunca finge lo que verdaderamente le pasa y lo que siente, 


sábado, 12 de noviembre de 2011

MAS ALLÁ DEL BIEN Y DEL MAL .ZARATUSTRA

Apocalyse now i Nietzsche i l'horror



En aquesta pel·lícula APOCALYPSE  NOW  de Francis Ford Coppola es presenta una escena utilitzant la música de Richard Wagner amic personal de Nietzsche   fins que va trencar totalment amb la seva amistad amb l'escenificació de l'opera  Parsifal 



on es vincula amb el  cristianisme . Per què ? L'art ha de ser un coneixement que no estigui condicionat per cap subjecte ni cap subjecció. L'extasi té el significat de ser una cosa anormal , defectuosa, com si fos contrantura.. El cervell està fora de si , no té cabuda en la normalitat ..La bogeria doncs és una forma de trobar la ment alienada  i una forma on el cervell es troba fora de si mateix.


Aquesta pel·lícula està inspirada en la novel·la de Joseph Conrad "El cor de les tenebres"  i fa un retrat de la guerra del Vietnam.  L'estructura narrativa  com la simbologia que surten en la pel·lícula tenen força complexitat. 

Proposem però una sèrie de preguntes per interpretar millor la pel·lícula : 

  1. Quins elements simbòlics de la pel·lícula (la jungla o selva, el riu, les lleis i les normes mirlitars  .,,....)  així com els personatges del coronel Willard Kurtz o el coronel dels helicòpters   ....  relacionaries amb els conceptes d'instints primaris o home intuïtiu i home racional ?  elements apol·linis i elements dionisiacs ? 
  2. Willard a mesura que avança pel riu va trobar-se progresivament amb situacions cada vegada més caòtiques i absurdes . Quin significat donaries a això ? 
  3. A què es refereix Willard quan diu que " no s'hauria de sortir del vaixell , però Kurtz si que ho va fer ? Què simbolitza el vaixell ? 
  4. Quina diferència hi ha entre la bogeria de Kurtz i la del coronel de l'helicòpter ? Per què el primer ha de ser eliminat i mort com diu en l'escena final de l'horror i el segon no ? 
  5. Qué vol dir Willard quan diu que Kurtz que "era de la jungla d'on provenien les ordres que ell rebia ? 
  6. Hi alguna relació entre la forma d'actuar de Kurtz i la certs grups terroristes actuals ? 
  7. Creus que existeix una moral del terror ?  
  8. Com interpretes la història dels nens i nenes amb mutilacions que s'explica en l'escena final ? 

El coronel llença napal en forma de foc que tot ho destrueix mentres els seus soldats surfistes planejen les ones del mar a les costes ...  El caos s'apodera amb la música del cosmos ... i wagner ho expresa molt bé. Quelcom exterior a nosaltres ens allibera de nosaltres mateixos.... Com a subjectes no som més que un nexe de coneixements i per sobre aquesta individuació tan sols el coneixement divers de l'instant , més enllà del primer record que deixa de ser coneixement. La nostra vida es redueix a un comentari del que se ha viscut i aquesta vida mateixa , a la vegada, fa que el mateix present sigui un record , per això només en l'instant es contempla la vida , no som una vida..Ens veiem actuar, parlar, patir,  però hi ha una fractura en el present.....

miércoles, 9 de noviembre de 2011

Què és la veritat ? Una lliçó d'humilitat per a mi




Text en català

"En l'home noble s'esdevé exactament el contrari :concep la idea de <bo> d'una forma prèvia i espontània , és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d'això es fa una idea d'allò que és <dolent>.Aquest concepte de <dolent> d'origen noble i aquella idea de <pervers> sorgida de la perola de cervesa qeu és l'odi insaciable (......) són molt diferents, per bé que àmbdós termes , <dolent> i <pervers> , sembla que es contraposen a la mateixa idea de <bo>.Tanmateix , la idea de <bo> no és la mateixa : només cal que hom es pregunti qui és pròpiament <pervers> en el sentit de la moral del ressentiment.La resposta rigorosa és aquesta precisament  <l'home bo> de l'altra moral , precisament el noble, el poderós , el dominador , simplement que acolorit , interpretat i vist de reüll per la mirada plena del verí del ressentiment. " 
                                            Genealogia de la Moral , I 
Text en castellà 
¡Justo, pues, lo contrario de lo que ocurre en el noble , quien concibe el concepto fundamental <<bueno>> de un modo previo y espontáneo, es decir, lo concibe a base de sí  mismo, y sólo a partir de él se forma una idea de <<malo>>! Este <<malo>> (schlecht) de origen noble, y aquel <<malvado>> (böse) , salido de la cuba cervecera del odio insaciado   […….] ¡ cuán diferentes son estas dos palabras , <<malo>> (schlecht)  y <<malvado>> (böse)  , que aparentemente se contraponen a un mismo concepto <<bueno>> (gut)! Mas no se trata del mismo concepto <<bueno>>: pregúntese , antes bien, quién es propiamente <<malvado>> en el sentido de la moral del resentimiento. Contestado con todo rigor: precisamente el <<bueno>> de la otra moral , precisamente el noble, el poderoso , el dominador, sólo que cambiado de color, interpretado y visto del revés por el ojo venenoso del resentimiento.”


                         Genealogia de la Moral. I Tratado, frágmento 11
             Friedrich  Nietzsche .






Interpertació personal :  Xavier Alsina (diuen que professor de filosofia) 


 1.- Expliqueu breument al voltant de 40-80 paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades .(2 punts).  

Per Nietzsche ( 1844-1900) el que explicaría aquest fragment  11 del primer tractat  és que  no hi ha fenòmens morals sinó solament una interpretació moral dels  fenòmens, es a dir una interpretació dels fenòmens en termes morals: bo i dolent ,…..Per això el mètode genealògic permet trobar l’etimologia ,veritable origen del concepte de bo oposat a dolent formant part de la naturalesa humana –afirmació del noble i poderòs. L’error el trobem quan asociem dolent a pervers o malvat quan aquesta  interpretació no és més que el resultat del ressentiment i l’odi d’alguns que busquen de forma intencionada venjança.En conclusió Nietzsche està afirmant que el valor de bo no és un resultat d’una valoració interpretativa sinó de la reacció contra l’altre  i nó l’autovaloració afirmativa de la moral noble . Es la diferencia entre moral activa i moral reactiva.Aquest capgirament  i la inversión dels conceptes o valors de bo i dolent és fruit de l’odi i la venjança d’una determinada manera o instint de viure la vida.

Més resumit

L’home noble concep la idea fonamental de bo d’una forma espontània i prèvia a partir de la seva persona mateixa, i dolent és només un concepte complementari i de contrast a partir de la seva afirmació fonamental i positiva.Contràriament hi ha qui del ressentiment i odi anomena pervers o malvat a  una idea o valor fonamentat per la negació dels qui ells consideren dolents ( bons).



Esquema de treball per la tercera pregunta :

1.- Per la moral dels nobles els valors o conceptes són naturals i innats doncs formen part de la mateixa naturalesa de la persona.
·      Hi ha però una diferència entre els valors de dolent i malvat o pervers que aparentement sembla que es produeixi en relació a bo.
·      Aquest valor de bo és diferent doncs a la idea de pervers que en el fons és fruit del ressentiment.
·      El bo(noble)com a poderós és interpretat erroniament pel ressentit com el pervers .

ACCIÓ -------------------------CREACIÓ NOBLE----------------BO-------------DOLENT



Interpretació del model proves PAU (Proves d'accés a la Universitat)  2011-2011


1 .- Expliqueu breuement les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. 


Nietzsche distingeix dues concepcions del que és "bo"  : la de la moral del ressentiment i la de la moral noble. Per l'home noble la categoria de  "bo"  és fonamental i la que s'hi contraposa , "dolent"  és una idea derivada , secundària. En la moral del ressentiment passa al contrari : la noció de "pervers" és la noció fonamental , i la noció de "bo"  s'identifica per oposició a "pervers". El que la moral del ressentiment classifica com a "pervers"  és el que és "bo" segons la moral  noble.  


Interpretació  3  de l'alumne que reclama en l'examen : 


La principal idea d'aquest text és que l'home noble te asumit de forma espontània i prèvia el concepte del que és bo i d'aquesta manera , coneixent el que és "bo2  també pot conèixer el que és "dolent" . En canvi en la moral del ramat  el concepte de "bo" ve imposat. 





2.- Expliqueu breument el significat en el text de les paraules (1punt)

Home noble : home superior, dominador, poderós, aristocràtic, home bo , qui pertany a la moral dels senyors,creador de valors per si sol .


Ressentiment : sentiment d’odi i rebuig cap algu a causa de sentir-se perjudicat.És el que fa l’home plebeu i vulgar .D’això neix la idea de bo-pervers  per venjança contra el fort i noble.


3.- Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena <<home pervers>> és l’home  noble mateix? ( 3 punts)

Interpretació del que diuen és professor de filosofia

Nietzsche és un filòsof anomenat de la sospita, de la màscara, del Martell. Escriu per reinterpretar i per desenmascarar els errors que la història ha comès. Nascut a Röcken (Leipzig) un 15 d’octubre de 1844 influït per A.Schopenhauer, entre altres autors viu l’època de les revolucions europees  amb Napoleó III del segle XIX. La ciencia i la técnica avançaven i la revolució industrial havia permès creure en la  raó i el progrés de la humanitat. Positivisme de Comte corrent  que afirma que la història segueix un pla marcat per unes lleis , l’evolucionisme de Darwin amb el mecanisme de l’evolució de les espècies on només sobreviu qui té les millors condicions i característiques , ; el socialisme utòpic de Proudhon i Owen com a forma nova d’organització i ordre social igualitari i gregari ; l’utilitarisme de Mill i Bentham que enten allò bo com allò útil mesurant l’acció bona pels resultats per una majoria en funció de la felicitat que ofereix i el vitalisme entre ells el nostre autor que diuen que la vida és  el principi fonamental de l’existència i no l’aparença de realitat afirmant la voluntat de poder com un afirmar la vida per crèixer i imposar-se .
L’obra de la Genealogia de la moral pertany al periode crític final de l’autor(1883-1889) on es destrueix la tradició filosófica , religiosa cristiana, platónica, il·lustrada i racionalista, preparant l’arribada del superhome de Zaratustra l’ateu.Per això inverteix tots els valors (transvaloració) –El llibre té 3 dissertacions o tractats en tots utilitza el mètode genealògic com a procediment o normes per arribar a un fi determinat.
 N . estudia etimològicament l’origen de les paraules i la seva evolució histórica, en aquest sentit el mètode genealògic és un mètode històric per interpretar la cultura.Una cultura que ha domesticat l’home i que ha canviat el veritable sentit i significat de valors, costums, etc.
Considerar el món com la possibilitat en general de que els fets o fenòmens siguin diversos, tinguin distints punts de vista, per això el  coneixement del món neix de les necessitats vitals de la persona que té així una perspectiva sense cap objectivitat com a única i veritable. Es doncs una actitud , un instint, una passió, una força en actuar i valorar el món.N vol desenmascarar la moral per això tracta el problema del valor dels valors morals ja que aquests són una invenció humana i no tenen cap valor en sí. Per això en el fragment N. ens explica que la moral noble de l’home superior, poderós i dominador com ell mateix diu en el final del fragment ha estat interpretada, acolorida, com a odi i ressentiment fruit de la venjança dels qui no volen afirmar la vida. Per això al principi del text ja comença dient que la idea de bo és l’autovaloració afirmant la vida mateixa com el que som i el que és. Això és el que constitueix la manera de ser i estar dins el món com el que ens defineix i no de forma essencial i universal com dirà la tradició cristiana i platónica sinó com el que es va tenir la voluntat de ser i de poder. Per això el ressentiment ha estat capaç de capgirar el veritable sentit de les paraules i per això s’identifica el pervers com si fos el que originariament era dolent. I N es pregunta pel veritable sentit de la idea de pervers perquè ens adonem que no és altre cosa que donar al ressentiment com a sentiment d’odi del feble i esclau la possibilitat de venjança contra el poderòs i noble. Aquesta crítica fa que entenguem que la inversió consisteix en dir que si jo sóc bo per tant tu ets dolent  i una segona fórmula falsa i errada que diu  que si tu ets pervers per tant jo sóc bo. En aquestes dues afirmacions veiem el capgirament del procés de creació dels valors morals doncs en la primera s’afirma com a bo qui no pren com a mesura de les seves accions uns valors superiors o ideals ni necessita cap comparació amb la resta dels altres sinó que es valora com a bo a ell mateix i les seves accions de forma espontània  doncs actua, gaudeix, crea i afirma. Bo és doncs activitat, goig, creació, força,  afirmació…  En la segona fórmula el procés resulta l’invers doncs es parteix de la consideració negativa de l’altre, el qual es qualificat com a pervers en tan que és fort i poderós  i per oposició o reacció a aquest altre és un home que pensa que és bo.La conclusió no és el resultat de l’autovaloració afirmativa sinó d’una reacció davant l’altre. Aquest que fa això és el feble, qui beu en la perola de la cervessa, l’impotent que no és capaç d’actuar autonomament i d’afirmar la pròpia vida sinó que pateix l’acció del noble i poderós-El bo de la primera fórmula és el pervers de la segona i és pervers perquè afirma i actua. El bo de la segona fórmula és al contrari qui en la primera era el dolent. Bo passa a significar passivitat, impotencia, incapacitat d’autoafirmar-se.La moral del feble és aquesta reacció de ressentiment contra els que ells considera perversos i així el bo es qui no viola, qui no fa mal, qui no ataca,  qui no és egoísta…Per  concloure el problema ha estat en la inversió dels conceptes de bo i dolent .







La situació és la següent :  el professor considera que en la tercera interpretació (3)  l'alumne no contesta realment les idees principals del text i penalitza l'expressió i la poca relacio d'aquesta interpretació amb una nota de 0. Considera que "ASUMIR " no és una bona paraula per parlar de l'home noble i que conèixer el bo i el dolent tampoc resulta una expressió afortunada i fins i tot l'afirmació que "el canvi s'imposa per la moral del ramat  amb el concepte de bo tampoc explica prou el que es senyala en el text".   
L'alumne fa una reclamació sobre la seva puntuació amb les fotocòpies de la interpretació de les Proves d'Accès indicant que es diu el mateix que es troba escrit . Valoro aleshores que hi ha efectivament una "reproducció" de la interpretació (2  i 3 ) coincident. 
Es genera doncs un problema l'alumne aprova amb una bona nota doncs directament dono els 2 punts. L'alumne es sent traït i qüestiona la correcció en general i la interpretació del professor en totes les seves correccions desconfiant  i afirmant que hi ha  mala fe. 

Les conclusions que he tret de l'experiència cauen sobre mi com si fos una llosa : en els darrers anys quan en les proves d'Accès s'ofereix una pauta de correcció tot l'alumnat del meu centre es veu perjudicat. En els darrers anys hi ha notes molt baixes quan abans no era així. 

He perdut la confiança total en el meu criteri , en la meva experiència interpretativa , en la meva capacitat per entendre els textos.... 

L'alumne vol que tingui una segona correcció de tots els seus examens .  
Què és doncs la filosofia ? Una fórmula matemàtica que s'aplica i que es reprodueix , una interpretació lliure de les idees , un criteri tancat que ens obliga a memoritzar i reproduir el que pensem? 
L'alumne ha memoritzat l'examen i remarca que el que diu està bé i que no el puc penalitzar. Em pregunto si potser ja no sé com interpretar els textos ni com llegir la filosofia .....  En quin món vivim ?  Em comprometo amb l'alumne que corregirem junts el proper examen per no tenir la sensació de mentir i enganyar en la seva nota ...em comprometo a no ...... fer més que el que diuen les proves escrites ... ??????? 







martes, 8 de noviembre de 2011

NO SÓN LES COSES LES QUE PREOCUPEN A LES PERSONES SINO LA IDEA QUE ENS FEM D'AQUESTES. EPICTET

http://www.youtube.com/embed/jX7Kqb21b44

Penso que avui més que mai la lluita ha de ser acció en estat pur i no paraula ni gest ni emoció ni sentiment ni res que s'asembli a portar samarretes grogues a l'escola o cridar al carrer que ja ni ha prou... Resulta massa fàcil moures asseguts a la cadira i això tinc la sensació que fem quan ens manifestem de la manera que ho fem....
L'estètica  sense l'ètica no és res , son paraules buides , és retòrica i oratòria i això tan sols ens porta al principi dels temps. Pensar que com a subjectes tenim aquesta capacitat per transformar el món amb les idees  és un error ..... el que hi ha són una determinada relació que establim amb allò que fem amb el que tenim i el que vivim .... les idees maten, jutjen,  assessinen ...... per això la frase del filòsof Epictet ens diu molt del que està passant en aquests dies amb això que anomenen alguns la crisi.... Sempre estem en crisi permanent i no hem aturat en cap moment la crisi existencial que ens fa sobreviure en aquest món inhòspit i incert ... però manifestar-se per les idees no porta més que a la cantonada... a la més propera per seguir parlant i parlant i debatent que el món és una tonteria en el 200O també ...  

miércoles, 2 de noviembre de 2011

DESCARTES I NIETZSCHE .



Què representa  Friedrich  Nietzsche  respecte el pensament de René Descartes ?  Era  l'any  1873  i un jove Nietzsche  dicta al seu amic  Gersdoff el fragment de "Sobre veritat i mentida  en sentit extramoral". Ja no volia saber res de la filosofia de Schopenhauer l'atreien més els lliurepensadors francesos. El fragment no surtirà fins la seva mort 1903 i utilitza  l'anàlisi genealògic del sentiment com art per desenmascarar les arrels ocultes emocionals de les actituts i judicis de valor de les persones o individuos.
Les dues primeres seccions del fragment és una crítica del llenguatge i de la seva idea de veritat. Per això fa un retrat d'aquesta condició humana i existencial absurda, petita, insignificant com animals que busquem el coneixement i el saber davant la grandesa del cosmos i la nostra necessitat per fingir que sobrevivim .LA VERITAT ÉS  UNA MENTIDA COL·LECTIVA  I  L'IMPULS DE VERITAT UN OBLIT I REPRESSIÓ INCONSCIENT D'AQUESTA  MENTIDA.
Què constata això ? Doncs que en el llenguatge que uniformitza socialment i del sentiment del deure de ser "sincers" Nietzsche denuncia que les necessitats d'utilitat social com Rousseau o Hobbes deien a manera de pacte les que codifiquen socialment el llenguatge , la nostra manera de parlar i de fer-ne ús de les paraules. Per això la societat premia la veritat  i penalitza la mentida. Això de codificar-ne l'ús socialment és ficticia doncs és només una pura arbitrarietat fruit del pacte i les costums del grup sota la base del buit , del no-res. HI ha una separació clara entre l'origen del llenguatge i el coneixement científic , els estimuls físics de les imatges psíquiques  i a les imatges internes de les paraules que són externes.  O sigui no hi ha causalitat entre subjecte i objecte com havia dit Descartes en el segle XVII . La veritat que amb el filòsof francès quedava garantida per la base d'aquesta unitat causal garantitzada per Déu ara amb Nietzsche queda totalment  desacreditada i serà la pròpia fantasia la que acaba per vincular o mediar la relació llenguatge i coneixement. Imaginació doncs contra la lógica cartesiana ;  metáfora , analogia i models contra ordenació del discurs, lógica argumentativa, ...Aquesta escició entre llenguatge i realitat anticipa la diferencia de Marx entre concepte i diner  :

¿Qué es entonces la verdad? Un hueste en movimiento de metáforas, metonimias, antropomorfismos, en resumidas cuentas , una suma de relaciones humanas que han sido realizadas, extrapoladas, y adornadas  poética y retóricamente y que , después de un prolongado uso , un pueblo considera firmes, canónicas, y vinculantes ; las verdades son ilusiones de las que se han olvidado que lo son; metáforas que se han vuelto gastadas y sin fuerza sensible  monedas que han perdido su troquelado y no son ahora ya consideradas como monedas, sino como metal..."  K.Marx  

Per això per seguretat social l'home adquireix un compromís moral de mentir gregàriament però amb el temps i l'ús menteix inconscientment i precisament aquest hàbit i de la seva inconsciència adquireix el sentiment de veritat. Per això la diagnosi és extramoral doncs l'impuls de veritat o sinceritat té l'arrel en aquest  oblit o acte inconscient  de que el concepte és només el residu d'una metáfora, o sigui, que la veritat és un producte fantasiòs, fruit de la imaginació i de la incapacitat per viure de forma confortable 

jueves, 27 de octubre de 2011

GUIA PARA EL COMENTARIO DE TEXTO. PROFESOR ALEJANDRO SARBACH.

http://filex.es/index.php/aula/comentario-texto/78-guia-para-el-comentario-de-texto-filosofico


Hem iniciat el curs pel final : Friedrich Nietzsche  (1844-1900). Seguint el guió-resum de la Genealogia de la moral adaptat del libre de l'editorial Diálogo de València dels professors Aguilar, Cejudo, Estupiña, Miravet, Roser ens endinsem en la història del pensament. En primer lloc aterrem amb el fragment de la seva obra "La Gaia Ciència" sobre l'home boig . Un aforisme que permet identificar el tipus de llenguatge que el filòsof utilitza. I fem un petit treball sobre el que es pot entendre del que explica aquest fragment. A continuació busquem amb preguntes i respostes com si fos un joc estil "Qui va matar a qui?" seguint el fragment de text de  la seva obra "Així parlà Zaratustra " el responsable del nihilisme nietzscheà i les conseqüències que comporta aquesta mort de Déu. Explico que Nietzsche es troba més a prop de Déu que molts creients i cristians i que en la mateixa obra l'home que canta i lloa a Déu sense fer-ne cap ús és l'únic a qui el profeta que anuncia la seva mort Zaratustra salva de la seva ira i la seva mirada ferotge. Seguim llegint utilitzant els resums i petites lectures curtes per identificar les idees del filòsof destacant el tipus de llenguatge. 
El primer examen ha estat sobre el fragment 11 de la primera dissertació parla de l'home noble i del ressentiment dels qui contraposen bo i pervers i bo i dolent ,,, 
En l'enllaç superior teniu una bona manera de fer comentaris aplicant tècniques abans que res per identificar les idees. 


La tarea de comentar un texto filosófico no difiere sustancialmente de otro tipo de comentarios. La función principal del comentario es comprender, por una parte, lo que el texto muestra, es decir, lo que aparece literalmente escrito, y por otra, lo que se oculta en el texto, aquellos aspectos no manifestados expresamente, pero que dan sentido al propio texto (intención del autor, problemas a los que intenta responder, circunstancias de la época, pensamiento general del autor, etc.)
Para realizar un comentario de texto es necesario utilizar unos instrumentos o técnicasque nos faciliten la tarea. Además, es necesario mucha práctica; por lo que es aconsejable no desesperar inicialmente, pero también no cejar en el intento. ¡Practicad, practicad y practicad!.
A continuación se ofrece una guía, que no pretende ofrecer un sistema infalible, si no una orientaciones que quizás resulten útiles.
Vayamos por partes para no perdernos. Primero trataremos la parte del resumen, que es el aspecto que atiende más a la literalidad del texto. Después nos dedicaremos a la explicación, que es la actividad más comprensiva del comentario.
1.- Resumen del texto:
Lo primero que tenemos que hacer cuando tenemos que resumir un texto es seguir el siguiente procedimiento:
a) Realizar una primera lectura de todo el texto. Esto nos permitirá tener una visión general de las cuestiones que se plantean en el mismo. Algunos alumnos comienza a subrayar en la primera lectura, con lo que al tener una visión parcial del texto, no subrayan correctamente.
b) Realizar una segunda lectura subrayando las ideas principales, las secundarias, los conceptos relevantes y los términos desconocidos (es muy importante comprender estos términos, bien mediante la utilización del diccionario o preguntando a alguna persona experta). Los defectos más generalizados de los alumnos en el uso de la técnica del subrayado suelen ser dos:subrayar la casi totalidad del texto y no subrayar prácticamente nada.
c) Realizar algún tipo de esquema. Es importante que éste tenga una estructura jerárquica, lo cual nos permitirá mostrar la estructura del texto: ideas principales, ideas secundarias y sus relaciones entre las mismas. Un modelo de esquema jerarquizado son los mapas conceptuales. Es característico en los alumnos no realizar este paso, con lo cual al realizar el resumen se obtiene un mal resultado: repetición de ideascopia literal del textodesorden y falta de estructura,... La utilización de esquemas jerarquizados también facilitará la tarea de explicar ordenadamente el texto.
d) Redactar el resumen. En él hay que hacer constar: la idea o ideas principales, las ideas secundarias y las relaciones existentes entre ellas, es decir, la estructura lógica o de razonamiento del texto. Atender a los aspectos sintácticos del texto nos facilitará esta tarea. El resumen es la tarea más sencilla de un comentario de texto, pero muchos alumnos no le conceden importancia y por ello son incapaces de hacer una buena explicación del mismo.

2.- La explicación del texto
La explicación es el aspecto más comprensivo del comentario de texto y probablemente el más difícil. Como ya hemos indicado anteriormente, éste no se puede llevar a cabo correctamente si no hemos entendido la literalidad del texto, y si no hemos realizado los pasos anteriores (aunque sea mentalmente).
Lo mismo que en el resumen, existen unas técnicas que nos facilitan realizar una explicación con corrección. Los pasos que podríamos seguir son los siguientes:
a) Partir del esquema jerarquizadoalgunos lo olvidan y comienzan su explicación exponiendo el pensamiento general del autorsin atenerse al contenido del texto.
b) Completar el esquema anterior, o realizar uno nuevo, con los aspectos que vamos a desarrollar en la explicación. En éste es bueno tener presente diversos elementos:
  • Partir de la idea principal del texto y de la problemática del mismo.
  • Indicar los antecedentes filosóficos y las circunstancias que generan dicho problema.
  • Referir la situación del problema en la evolución del pensamiento del autor y en la obra a la que pertenece el texto.
  • Justificar las ideas del texto en relación con el pensamiento del autor.
  • Indicar soluciones posteriores al problema del texto.
  • Redactar ordenadamente y con corrección teniendo en cuenta el esquema anterior.
Siguiendo estos pasos podrás llegar a comentar un texto filosófico con suficiente garantía de éxito. Quizá seguir estos pasos te parezca algo forzado; pero con el tiempo irás consiguiendo soltura y lograrás un estilo personal.
Es importante que evites los defectos típicos de una explicación: exponer lo que uno sabe del autor, repetir ideas, reproducir lo que aparece en el texto, redactar de forma desordenada y sin un hilo conductor, etc.


3.- Modelo de comentario de texto
  • Tras leer el texto, volvemos a leer y subrayamos
"Así pues, ésta es la verdad y lo reconocerás si te diriges a las cosas de mayor importancia, dejando ya la filosofía. Ciertamente, Sócrates, la filosofía tiene su encanto si se toma moderadamente en la juventud; pero si se insiste en ella más de lo conveniente es la perdición de los hombres. Por bien dotada que esté una persona, si sigue filosofando después de la juventud,necesariamente se hace inexperta en todo lo que es preciso que conozca el que tiene el propósito de ser un hombre esclarecido y bien considerado. En efecto, llegan a desconocer las leyes que rigen la ciudad, las palabras que se deben de usar para tratar con los hombres en las relaciones privadas y públicas y los placeres y pasiones humanas; en una palabra ignoran totalmente las costumbres. Así pues, cuando se encuentran en un negocio privado o público, resultan ridículos, del mismo modo que son ridículos, a mi juicio, los políticos cuando, a su vez, van a vuestras conversaciones y discusiones"
PLATÓNGorgias, "Discurso de Caliclés sobre la filosofía" 484c y ss, Madrid, Gredos, Obras Completas Tomo II  .
  • Generamos un esquema o mapa conceptual


  • Ahora redactamos el resumen
Este fragmento pretende establecer cual es la actividad humana más importante y con ello criticar a la filosofía como una actividad válida o de utilidad. En este sentido el texto comienza con la afirmación de la siguiente tesis que es la idea principal del fragmento.
IDEA PRINCIPAL: La actividad más importante para el hombre bien considerado consiste en el conocimiento de las costumbres
Las ideas secundarias son las siguientes:
  • La actividad filosófica sólo es importante en la juventud.
  • El desarrollo de la actividad filosófica en el hombre maduro ocasiona el desconocimiento de las costumbre y le hace parecer ridículo.
  • Por costumbres se entiende: las leyes, el uso del lenguaje y las pasiones y placeres humanos.
La estructura argumentativa del texto o el razonamiento que en él se emplea es el siguiente:
Parte de la afirmación inicial:
Hay que abandonar la filosofía y dirigirse a las cosas importantes.
Demostración de la misma:
Para ello se apoya en que la filosofía produce el abandono del conocimiento de las costumbres y este desconocimiento hace ridículos a los hombres.
Conclusión
El conocimiento de las costumbres es una actividad más importante que la filosofía.
En esta argumentación existe un supuesto no demostrado, que afirma que lo importante es ser bien considerado, con lo cual lo importante no es el conocimiento de las costumbres, sino el ser considerado socialmente, siendo el conocimiento de las costumbres el medio eficaz para alcanzar el citado fin.
El razonamiento es impecable salvado el citado supuesto que no se demuestra. (No se demuestra que lo importante sea no hacer el ridículo).
  • Ahora realizamos un esquema para desarrollar la explicación
Una opción puede ser utilizar un mapa conceptual como el siguiente:


Pero también podemos indicar esquemáticamente y por escrito lo que tenemos que explicar por ejemplo:
  • Se plantea un problema nuevo centrado en el ser humano (anteriormente los presocráticos no se lo plantaban ellos se centraban en la naturaleza)
  • La cuestión defendida por los sofistas es que lo importante para el ser humano es el conocimiento de las costumbres. Esto tiene su fundamento en sus ideas relativistas y en la identificación de virtud con el éxito (explicar estas ideas)
  • En el fondo es una crítica al modelo filosófico de Sócrates que se apoyaba en la existencias de verdades universales o absolutas y en la identificación de la virtud con la sabiduría (explicarlo)
Ahora ya tenemos los elementos que tenemos que desarrollar en la explicación sólo nos queda redactarla.

  • Redacción de la explicación
Lo tendremos que hacer con cierto orden y tratando de no repetir lo mismo. A continuación se presenta un modelo de explicación, en el que se apuntan algunos aspectos que pueden ser desarrollados más ampliamente:

Aunque el texto pertenece a un diálogo platónico, este fragmento muestra claramente la exposición del pensamiento sofista sobre el conocimiento y sobre su concepción de la virtud moral.
Como se puede observar en el fragmento este pensamiento se sitúa ya en una temática distinta a la de los presocráticos, donde los importante es el hombre y todo lo que se relaciona con los asuntos humanos, por tanto los problemas físicos han sido abandonados.
Esto no quiere decir que los problemas humanos no hayan interesado anteriormente, sino que la situación sociopolítica de una Atenas que estrena democracia hace que estos sean el principal centro de atención, a la par que se establece sobre ellos una primera reflexión desde una perspectiva racional, desprendiéndose de cualquier interpretación mítica.
El texto presenta una crítica de la actividad filosófica, en la medida que ésta se aleja de aquello que está bien considerado. La razón de ello reside en que al considerar, los sofistas, que no existe una verdad absoluta y universal, sino que todo es relativo ya sea a nivel individual o a nivel social, el único criterio que se puede tener en cuenta a la hora de valorar cualquier actividad humana es que ésta esté en consonancia con las costumbres dominantes de una sociedad.
Es ésta la razón por la que se critica la filosofía, puesto que esta actividad descuida el conocimiento de las costumbres sociales del momento. Por tanto, dado que todo es relativo, se impone el criterio social dominante.
En relación con esto, podemos observar como está presenta una de las ideas claves del pensamiento sofista, aquella que identifica la virtud con el éxito. La crítica a la filosofía se hace porque desconoce las costumbres sociales que otorgan al hombre prestigio social.
Con lo cual podemos volver a concluir, que lo importante para los sofistas no es tanto el conocimiento de las costumbres, como el éxito social, es decir, ser una persona con reconocimiento social. El conocimiento de las costumbres es sólo un medio que permite lograr el éxito, al menos en la medida que evita hacer el ridículo.
Todas estas afirmaciones van dirigidas claramente contra el modelo socrático de Filosofía. Sócrates mantenía posturas radicalmente opuestas a los sofistas. entre otras cosas, consideraba que existín verdades (morales) absolutas que podían enseñarse, y que sólo conociéndolas las personas podían conseguir el bien (ser buenos moralmente), por este motivo Sócrates identificaba la virtud con la sabiduría.