Stuart Mill es autor clásico de un texto sobre el feminismo liberal (the subjection of women) publicado en 1869. En este texto se pide la igualdad de voto puesto que los hombres pueden pensar diferente a las mujeres. De ahí el título de Mill y su mujer : la sumisión de las mujeres. En el fondo Mill se avanza a una realidad todavía hoy presente. La mujer no tiene autonomía e independencia y eso la hace vulnerable. La preocupación pués reside en conseguir igualdad real debido a la disponibilidad de hombre y mujer de aceptar tareas domésticas, trabajos duros, cuidado de hijos e hijas por igual , etc... Será este autor el principal impulsor del sufragismo británico participando en el siglo XIX por la lucha a favor de la igualdad real hombre y mujer. Por eso se entiende que On liberty será una obra controvertida : hay una parte de la conducta que debe ser excluida de hacerse un uso público : las privadas. Mill defiende la no intromisión en la vida privada de las instituciones y de la gente en general. Curiosa esta idea hoy en el siglo XXI cuando los medios de comunicación viven de propagar los avatares de la vida privada de senadores, políticos, artístas,deportistas, etc...
Quien se sabe profundo se esfuerza por ser claro, quien se sabe superficial se esfuerza por ser oscuro" Nietzsche
Buscar este blog
lunes, 31 de marzo de 2008
JOHN STUART MILL : UTILITARISMO Y LIBERTAD
Stuart Mill es autor clásico de un texto sobre el feminismo liberal (the subjection of women) publicado en 1869. En este texto se pide la igualdad de voto puesto que los hombres pueden pensar diferente a las mujeres. De ahí el título de Mill y su mujer : la sumisión de las mujeres. En el fondo Mill se avanza a una realidad todavía hoy presente. La mujer no tiene autonomía e independencia y eso la hace vulnerable. La preocupación pués reside en conseguir igualdad real debido a la disponibilidad de hombre y mujer de aceptar tareas domésticas, trabajos duros, cuidado de hijos e hijas por igual , etc... Será este autor el principal impulsor del sufragismo británico participando en el siglo XIX por la lucha a favor de la igualdad real hombre y mujer. Por eso se entiende que On liberty será una obra controvertida : hay una parte de la conducta que debe ser excluida de hacerse un uso público : las privadas. Mill defiende la no intromisión en la vida privada de las instituciones y de la gente en general. Curiosa esta idea hoy en el siglo XXI cuando los medios de comunicación viven de propagar los avatares de la vida privada de senadores, políticos, artístas,deportistas, etc...
domingo, 30 de marzo de 2008
LA MORAL ; UN ARTICLE PER L'ENCICLOPÈDIA
song
lunes, 24 de marzo de 2008
EL LLIBERTÍ D'ERIC-EMMANUEL SCHMITT
sábado, 22 de marzo de 2008
¿QUÉ NOS OCURRE HOY ?
miércoles, 19 de marzo de 2008
ADOLESCÈNCIA I VIOLÈNCIA : FUNNY GAMES DE M.HANEKE
Reaccions com a públic al llarg de la pel·lícula (pràctica d'observació a l'aula de psicologia amb 10 alumnes).
Reaccions tipus A ( Nivell emocional introvertit )
Menjar-se les ungles, situar les mans tapant-se la boca, la cara, els ulls, utilitzar els braços per amagar-se de les imatges que es veuen durant la pel·lícula.
L'espectador demostra davant situacions concretes una reacció de vergonya, i una timidesa inusual. Els hi genera un neguit interior considerable, ansietat, desfici, intranquil·litat. L'espectador sent molta incomoditat com espectador i s'amaga en postures i posicions corporals que denoten significativament aquest rebuig , aquesta necessitat de resituar-se davant el que es veu i s'escolta.
Reaccions tipus B ( Nivell emocional extravertit)
Cridar i verbalitzar frases . "no aguanto este tipo de pelis" , "Ya veras ahora..." , " que hijo de puta que es el tio..." " que tonta ....." " Que desagradable la imagen...." ( referint-se a la mort del nen i la sang que es troba escampada per la televisió i la cambra) " callarse con vosotros y vosotras no se puede ir al cine.." " que horror de película"...
L'espectador demostra rebuig constant davant les situacions, es per ells una reacció d'atac frontal a la seva visió de la vida i moral. Es verbalitza el que pensen , el que senten, el que agrada i no agrada. Els sentiments dels espectadors manifesten un mirar però continuar mirant , o sigui, no retirar la vista de la pantalla. Volen no veure, diuen que no volen veure però continuen enganxats a la violència que s'ofereix a la pantalla. Diuen que desagradable , quin horror però segueixen observant amb atenció i fins i tot demanen silenci com si el ritual de la violència fos sagrat i no es pogués destorbar. L'espectador verbalitza les impressions que la pelí ofereix.
Reaccions tipus C ( nivell emocional empàtic)
Cridar ben fort, crits de ràbia, ensurts, situacions de pànic, violència continguda en el constrenyiment de les mans que tenen els punys agarrotats, els braços rígids, el cos tens. Es produeix un riure descontrolat en situacions que inversemblants, Es verbalitza " ya queda uno menos..."
L'espectador s'identifica amb la víctima i participa del joc de la pel·lícula. en el fons l'espectador atrapat per les escenes juga de manera divertida. Per això riu, per això busca la violència de la càmera que el fa còmplice quan li fan l'ullet. La càmera quan fa marxa enrere amb el "mànec a distància" fa que l'espectador quedi atrapat per les imatges i s'afegeixi a la proposta de violència justificada i legítima que el director proposa. L'espectador en aquest moment es converteix en el director de la pel·lícula i la vol veure acabar a la seva manera per rescatar ell el que li sembla moral i moralina. Sembla que aquest espectador busca la violència legítima aquella que quedaria justificada perquè es en legítima defensa, la que potser resulta més cruel i freda com a espectador, com a espectants, on instal·lats de forma còmoda demanen a crits. Més , més , més ..... L'espectador acaba convertit en un còmplice dels jocs graciosos. .....
martes, 18 de marzo de 2008
Éssers humans versus Robots ?
Amb tot això avui en dia continua una vella controvertida qüestió que ja fa temps es va iniciar i sembla que els límits ens preocupen com humans excessivament. Per què ?
sábado, 15 de marzo de 2008
QUI ÉS DÉU ? QUI NO ÉS DÉU?
viernes, 14 de marzo de 2008
puede que quizás la princesa despierte de su sueño entre enanos
Estaba servido. Ambrosia. Nectar de dioses. Estaba servido. Manjares exquisitos y lujuriosamente dispuestos para quienes se presentasen. La peculiar escena que se nos representaba dibujaba algo inusual. Como el que no quiere pero lo sabe , ahora entraban todos con su pasito de pausa organizada para entrar en el boufet. Estaba servido. Como si fuera un ejército de hortalizas, frutas, verduras, ..... Dispuesta la mesa para los comensales , situada la mise en place como una puesta a punto que camareros, someliers, chefs, aprendizes, maitres habían dispuesto.
Colores , deseos, olores, pasiones, .... eso que un banquete requería. Una lección. Una receta presentada como un festín a lo Babette. Color, sabor, textura, .... algo propio o desapropiado para lo que una vez se quiso disponer pero no se pudo.
Por eso la mesa parada, los platos geometicamente organizados, los comensales a la espera, pero sin embargo algo faltaba... Lo que nadie sabía pero estaba aguardando. Algo. Algo
HA SIDO SIN QUERER , TE LO JURO....
Luego viene su vida diaria. No hace nada, absolutamente nada. Ninguna visita más que los médicos y enfermeras que la visitan a diario. Y su pasado. Ella sabe que un día su pasado la envolvio de novia, la vestió con un vestido rosa y la llevó al altar. El canon de Panchenbel, el adagio de ALbinoni, el oboe de Marchello , .... Una ceremonia triste y melancólica para una novia. Fuera lo que fuese seguía allí despierta. La compañia que todavía tiene le salva a veces de su sentido de supervivencia. Un gato llamado Salom , nombre puesto en honor a Salvador , una gata llamada Neua, otro gato negro Bubilet, nombre de la novela de Michael Ende , otra gata Babsy y por último otra más , Dido , que recoge el nombre de la novela clàsica de Longus. Pero también estan los perros : Igur y Mel. Así entre tantos de ellos su compañia se hace menos dura, menos distante de todos y todas. Un día fue incluso profesora de instituto de catalán, o bueno, también de chavales con problemas.
Ahora está allí. Como si el allí fuese en los días diferente, distinto , único. Hace tiempo que ya no espera. Sólo en su cabeza se imagina su mundo sin todo aquello que la arrastra. Sin todo lo que la llevó a lo que es. Sabe que el refugio de los mundos perdidos, de los paises de nunca jamás, de los mundos de los niños perdidos de Wendy son los mejores para ella. Sin ver lo ve todo, sin comer apenas lo come todo, sin moverse se pasea por todas partes....Incluso escucha todavía el piano negro que un día le regalo a su querido MOMI. Un suave diminutivo para expresar todo lo que había hecho ella por un hombre como aquel.
Ahora de clínica en clínica el tiempo le lleva a sentirse como en un tiempo de espera. Una necesidad de que sus viejos amigos , sus fieles compañeros la acompañen hasta el final. Y se pregunta tras de la habitación de su cama : ha sido sin querer ,te lo juro....
miércoles, 12 de marzo de 2008
¿QUÉ ME DICES CUANDO CALLAS ?
viernes, 7 de marzo de 2008
MATERIALS PER LES CLASSES
- Explicar breument el contingut del text ( 2 punts) es tracta de demostrar que es comprèn el text. L'espai que es disposa resulta orientatiu ( 40-80 paraules). No es vol cap títol breu sobre el text, ni cap llarga paràfrasi textual. No es tracta tampoc de detallar les idees sinó tan sols poder exposar-les , o sigui, mostrar i enuncia les idees i la comprensió mínima de l'estructura argumentativa del text.
- Explicar el significat de termes o expressions. ( 1 punt) No es tracta de definir exactament ni de cap vocabulari tècnic sinó de poder demostrar que s'entenen els conceptes i la seva significació.
- Donar raons de l'autor a favor d'una tesi . ( 3 punts) . Es demana referir-se des de l'enunciat al pensament de l'autor. Utilitzar la filosofia de l'autor per defensar les idees que s'han de poder defensar.
- Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre ( 2 punts) . L'alumne ha de defensar idees o concepcions de manera contraposada entre el mateix autor o autors diferents.
- Consideració raonada a favor o en contra d'una tesi ( dissertació filosòfica) ( 2 punts).
Recomanem llegir el text tantes vegades com sigui necessari i rellegir el mateix per entendre l'estructura. Per tant l'esquema , els mapes conceptuals poden ser eines prèvies per defensar posteriorment la resta de preguntes.
L'ALZHEIMER I ELS TREBALLS DE RECERCA...
Apropar-se a l’experiència de la malaltia d’Alzeihmer :
Hi ha moltes maneres de viure una malaltia, de manera directa i de manera indirecta. Es cert que darrerament els casos públics de personalitats del món polític han fet que se’n parli més de l’Alzeihemer però sembla important utilitzar tots els espais siguin d’àmbit públic o privat per tenir un coneixement i una major sensibilitat socials vers aquesta malaltia. Enguany en el centre de secundària Josep Puig i Cadafalch de Mataró i dins els programes de Batxillerat dos alumnes han treballat de ben a prop aquesta malaltia.
En finalitzar els estudis de Batxillerat per accedir als estudis superiors universitaris o de formació superior l’alumnat ha de treballar en un projecte de recerca i investigació. Aquest curs escolar dos d’aquests projectes de recerca s’han concentrat en la malaltia de l’Alzheihmer. El primer dels treballs realitzat per una alumna del Batxillerat científic , Tània Chacon , ha consistit en analitzar els graus d’evolució de la malaltia. El seu treball ,pler de gran sensibilitat per patir en la pròpia pell de la seva família aquesta malaltia, ha servit per treballar amb un grup de malalts i familiars de Mataró els nivells i les fases de la malaltia a través de distints test i proves que ha elaborat. Fins i tot en la seva part final a partir d’un autor referent en qüestions bioètiques Peter Singer intenta reflexionar sobre el problema de la identitat i la idea de ser humà.
El segon treball presentat per l’alumne del batxillerat tecnològic , Miguel Angel Chamarro, i amb la idea de que la malaltia és un lladre de la memòria ha intentat elaborar i produir alguns instruments o aparells per treballar la memòria amb els malalts. Amb la intenció d’elaborar objectes per a millorar la capacitat memorística en els malalts d’Alhzeihmer ha realitzat un “memory”, un tangram i un circuit elèctric per treballar les habilitats manuals dels malalts. La posterior pràctica amb els malalts ha servit per valorar i avaluar l’aplicació directa dels instruments produïts.
Els alumnes al llarg de tot el procés de recerca han estudiat i han vist de ben a prop aquesta malaltia amb els grups i associacions que hi ha a Mataró que treballen amb els familiars i malalts d’Alhzeihmer. A la fi després de lliurar els seus treballs escrits i exposar les seves investigacions en un tribunal de professors que avalua la seva tasca podem dir que treballar dins el nostre sistema educatiu català per aquest tipus de recerques permet participar en una realitat més actual i més significativa per la societat dels nostres dies. En aquest sentit volem compartir la nostra experiència com institut de secundària amb les distintes associacions que treballen amb aquesta malaltia.
miércoles, 5 de marzo de 2008
QUÈ ÉS AIXÒ D'EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA? UNA MATÈRIA , UNA GUARDERIA SOCIAL, UNA IDEOLOGIA POLÍTICA ?
Ja fa temps que quan va sortir la matèria d'educació per a la ciutadania vaig començar a fer un seguiment dels principals debats i notícies que anaven apareixen en els mitjans de comunicació. Fa temps que com professor de filosofia els valors socials, personals, globals em preocupen especialment. Per això quan va iniciar-se la reforma educativa en els anys 90 vaig començar a preocupar-me per intentar establir una linia pedagògica que busques l'eix transversal dels valors com a filosofia de centre, com a pla de centre. De fet en aquells anys vaig realitzar dos crèdits variables que vaig intentar aplicar a l'aula amb més o menys èxit. Les normes i els valors intentaven treballar-se dins un context prou significatiu com són els dibuixos animats, el còmic, el joc.... Després dels primers anys vaig veure que els valors apareixien en totes les programacions de les distintes matèries. Però es practicaven en el centre ? Hi ha el mateix concepte d'immigració? Tothom accepta l'inclussió social i escolar de la mateixa manera? Què vol dir responsabilitat professional? Existeix el valor del compromís amb el centre públic? O només accepto els valors en el meu espai privat ?
Per això vaig llençar una proposta a la direcció del centre amb la voluntat de poder consensuar i elaborar un projecte comú. Vaig formar una comissió concreta i vaig buscar espais com eren matèries que s'omplien de manera molt poc específica. Però en acabar el curs tot va anar novament en propostes no materialitzables. Vaig deixar d'impartir i aplicar els crèdits de valors, i el projecte no es va materialitzar.
Aleshores va apareixer aquesta nova matèria. El centre va pensar que jo era la persona més idònea. Una matèria que havia servit per criticar el govern, els polítics, la política, etc.... El departament no la va voler atribuir a filosofia i va creure que el departament de socials era com a departament el més idoni. Després de mirar tots els llibres que el mercat oferia entre un professor de música i història i jo vàrem consensuar - si es pot dir així- un llibre concret. La pol·lèmica sobre la matèria va continuar amb totes les càrregues ideològiques al damunt. Llistat de llibres més problemàtics, diferenciació entre centres privats, públics i concertats en la matèria, marc curricular per comunitats diferents com castella i lleó dominada per la majoria del partit popular que paralitza l'entrada en vigor de la matèria, etc... Pedagògicament la matèria és molt qüestionable perquè dona un espai d'una hora setmanal per treballar temes molt diversos i controvertits. D'altra banda ara hi ha una barreja de recursos de tot tipus que provenen de serveis socials, ciutadania dels ajuntaments, associacions socials i cíviques, educatius formalment i informalment, etc... El professorat té una saturació de temes , de problemes, de propostes , de recursos i només té una sola hora per treballar-ho sense cap mesura de diversitat el que vol dir treinta alumnes: nouvinguts, aula oberta, amb adaptacions, sense adaptacions, amb plans individualitzats d'atenció , etc... Per debatre, per treballar cooperativament , per treballar en grup, etc resulta estimulant. De cert és que els nois i noies en el fons responen molt bé a totes les propostes que s'ofereixen. Hi ha proves, exercicis, treballs, deures, etc amb la intenció de dignificat la matèria i donar una categoria a la mateixa. Però no hi ha ningú del centre que hores d'ara pregunti per allò que es fa ni cap tutor que busqui treballar en comú els continguts , ni cap membre del departament de socials que s'interessi per el que estic fent. L'ajuntament va proposar treballar un tema determinat i vàrem voler participar de la seva oferta de xerrades, tallers , cine forums, etc....
Però ara estic molt sorprés per la noticia que va sortir als diaris referent a una senténcia del tribunal andalús que permet que uns pares per raons filosòfiques o religioses tingui el seu fills exempt de rebre la matèria d'Educació per a la ciutadania. En primer lloc la notícia situa la filosofia i la religió en el mateix nivell perquè utilitza una O i no una I , o sigui, és un nexe que uneix o separa ? En segon lloc la notícia sembla dir que per raons filosòfiques uns pares poden tenir tot el dret a que el seu fill no rebi una matèria com aquesta. Per fi la filosofia pot fer que siguin reconeguts els drets de la ciutadania i que la llibertat d'expressió i consciència sigui objecte de jurisprudència social. Però em pregunto si ara quan torni a classe de ciutadania trobaré moltes objeccions de consciència. De fet el lpartit popular diu que si guanya les eleccions retirarà la matèria de les classes de l'ESO. Bé el que fa que jo tingui la sensació de que no importa en absolut el que faig , el que dic a les classes, el que s'explica perquè socialment no hi ha cap validesa en una matèria com aquesta on tothom pot participar en debats , forums , etc i dir la seva. Bé tothom menys el professorat que ens toca patir en silenci la matèria , bé, o el que sigui, ideologia, filosofia, religió, treballs manuals o teràpia escolar.
PUBLICIDAD GRATUITA
-
La película "El día que Nietzsche lloró" escrito 1992 por el judío americano psiquiatra Irvin D. Yalom como ficción narra l...
-
Dudar de todo puede acabar siendo un problema. No lleva a ninguna parte y más bien nos desconcertamos. Mantener la duda en todo no permite a...