un blog nou per a l'alumnat de primer ...

http://blocs.xtec.cat/iespuigicadafalch/

EL PROBLEMA DE LA DUDA : LOS SENTIDOS, LOS FALSOS RAZONAMIENTOS Y EL SUEÑO.

¿Resulta exagerada la duda cartesiana ? Descartes lo debemos empezar situando en los orígenes de la ciencia moderna. Su método con el razonar deductivo y filosófico venía de Francia, la corte poderosa de los Borbónes en el siglo XVII sin embargo acábó apostando por el método inductivo y empírico inglés de Bacon , ya en el siglo XVIII. ¿Cuales fueron las razones de dicho cambio? La Enciclopèdie francesa de Diderot puso en un pedestal el método inglés. El problema venia de lejos cuando Aristóteles basava todas sus verdades científicas en silogismos sin acudir al estudio de la realidad. Sin embargo el punto de partida cartesiano se encuentra en su afirmación clave "todo aquello que podamos concebir clara y distintamente , es cierto". Pero hemos de tener en cuenta que toda su física mecanicista depende de su metafísca. El sistema ordenado, jerarquizado se fundamenta en los principios metafísicos como Dios, el alma,... Materia y movimiento configuran el universo y nuestra imagen de él , matemàticamente explicada a través de su geometria. Para aquellos hombres del siglo XVII no habían todavía explicaciones para preguntas como : ¿ Puede el rayo transformarse en piedra? ¿ O pueden las nubes hacer llover ranas o sangre ?

Descartes tiene muy claro que se trata de hacer un buen uso de la razón , o sea, de aplicarla bien. Por eso el método matemático le resulta un buen ejemplo de rigor y exactitud. Conviene no precipitarse y prevenir. ¿Cómo conseguir pués esa evidencia en mis afirmaciones o juicios como el hecho de que ahora mismo estoy escribiendo en mi blog? Algo evidente es aquello que aguanta cualquier duda, por lo tanto claro y distinto. O lo que significa estar atento y saber diferenciar entre lo mucho lo diferente o distinto con una sola mirada. Por lo tanto el criterio de evidencia según Descartes és un criterio intuitivo. En matemáticas la intuición hace que un problema se resuelva clara y fácilmente porque se ha estado atento, receptivo y se usa la razón de manera natural para ello. "Un triángulo está delimitado por tres líneas o la esfera por una sola superfície" , afirmaciones que son intuitivas , o sea, no las deducimos por razonamiento con datos sensoriales.

Descartes parte de la tradición escéptica de M.Montaigne quien se preguntava :"¿Qué se yo ?" Pero lo importante será como resistir a una duda de este tipo. O dicho de otra manera , debemos encontrar una verdad lo suficientemente fuerte para no dudar de ella. El problema de este tipo de duda de Montaigne es que precisamente "el dudar nunca se va a acabar". El escepticismo pretende cuestionarlo todo y moverse en una incertidumbre existencial, epistemológica que no hace avanzar al observador, al científico o al filósofo en nada. Descartes debe superar este tipo de actitud y por consiguiente su duda en un segundo momento se convertirá o la convertirá en duda metódica para evitar que una duda se encierre en si misma. ¿Cómo saber el alumno que me ha robado el mp-4 ? Quizás como señala el filósofo obligando a vaciar todos los bolsillos y partir de cero. En un primer momento Descartes piensa que los sentidos como meros receptores de sensaciones y percepciones no son del todo fiables. Conviene matizar que se trata del grado de fiabilidad o certeza. La vista nos hace ver colores cuando el color no es una propiedad atribuible a los objetos, el oido nos hace percibir de manera distinta sonidos que no resultan para todos del mismo agrado y por eso hay quien condena la música heavy y quien le encanta la opera clásica, el gusto que según culturas permiten combinar sabores diversos que se pueden rechazar en otros continentes, etc... O sea, los sentidos basta con que una sóla vez nos engañen para desconfiar de ellos. Si alguien me miente una vez resulta muy poco creible que no lo vuelva a volver a hacer.

La hipótesis del sueño resulta un poco más compleja. Para el siglo XVII y su teatro barroco el mundo resulta una vulgar representación realizada por un ordenador, por un dios, por un ser superior. La dificultad de encontrar un origen en el universo hace que se piense en la posibilidad -y todavía más en la filosofia mecanicista- de ser simples marionetas o títeres que somos manejados por un creador o hacedor. Así la confusión entre lo que soñamos de aquello que vivimos cuando estamos despiertos provoca en Descartes una posible duda en nosotros. Sin embargo esta hipótesis simplemente responde a una época y a su momento. Si la vida es un sueño puede que nosotros estemos viviendo dentro de él.

Queda una razón más para dudar que resulta también fácil de explicar : el mal uso de la razón , o el falso razonamiento , que se puede entender como las falacias que cometemos un montón de veces. Pero esto ya lo seguiremos explicando otro día.

LA FARMÀCIA D'EPICUR

Hi ha autors com Epicur que hauriem de tornar a llegir en aquests dies de tan enrenou amb els bisbes enaltint la familia cristiana i fent política des dels pulpits. Els remeis que ens proposa Epicur son quatre : "A déu no se l'ha de temer, la mort és insensible, el bé és fàcil de fer, el mal, fàcil de suportar."

Sorpren que avui en pler segle XXI encara ens tinguem por entre nosaltres. Potser en aquest sentit la religió ja va sent hora que no busqui fonamentar la seva fe en el seu déu en les pors als altris. Precisament la doctrina cristiana sembla que proposava més l'amor al proïsme que l'odi i la por als estrangers, als estranys, als altris. Però en la manifestació pública de Madrid el passat diumenge sembla que les coses no són així. Parlar que la defensa de la llibertat sexual, de la llibertat social, de la llibertat política no hauria de ser cap perill per la democràcia. Si en canvi fomentar la separació entre persones, entre éssers humans. La veritable creuada que la Jerarquía catòlica ha volgut impulsar aquestes festes fa preveure que per la religió és important recuperar -no el poder que sempre ha tingut - sinó la seva imatge social dins l'espai civil. Ara bé sembla que amb acusacions contra un excès de laicisme dins la societat civil no van pel bon camí. El seu radicalisme com argumentació els acaba desacreditant socialment i només fa que alguns sectors més bel·ligerants fonamentin i justifiquin els seus discursos segregadors, antidemocrates, antinacionalistes, antihumans......

Epicur pensava que per una vida feliç era indispensable allunyar-nos de la religió i les seves creences. Epicur i Lucreci-un altre seguidor del mestre del jardí- pensaven més aviat en cultura religiosa plena de superstició i fanatisme , i en aquest sentit sembla que es torni a incloure aquests estigmes avui en dia dins les religions que es prediquen. En els temps del profetes com Jeremíes o Ezequiel la paraula era utilitzada per denunciar més que anunciar res. La denúncia profética servia perquè la societat s'adonés dels seus veritables sacrilegis religiosos. No permetre, prohibir, interrompre, falsejar, mentir, enganyar eren les eines que aleshores el poble i els seus sacerdots utilitzaven per manipular als fidels de totes les tribus de la Judea i Palestina.

Qui interpreta la divinitat ? Qui és capaç de respondre en nom de déu per dictaminar el que resulta correcte o no ? 42 bisbes dels 74 que hi ha a Espanya demostren en un acte com aquest que hi ha una unitat en un tipus de fe carismàtica, ofensiva, dogmàtica i irreverent amb la sensibilitat dels col·lectius de marginats, de gent que pateix el dolor i l'odi en la seva pell a diari.

Sorprèn encara més els pactes que el govern socialista ha realitzat en aquests temps:

cada espanyol o espanyola paga 3.5 euros per el manteniment de l'esglèsia catòlica, això vol dir que el coeficient de IRPF a un 0,7 % fent que sigui Hisenda qui treu dels seus ingresos aquesta quota en detriment dels espanyols i espanyoles que pagen el 100% . Dins les escoles públiques i amb diners públics l'Estat paga el professorat de religió que en moltes ocasions dona classe a un 3% de l'alumnat del centre. D'altra banda ha conseguit que la matèria com Educació per a la ciutadania sigui totalment adaptada al seu ideari religiós en aquells centres privats i concertats que així ho vulguin , fins i tot , eliminant la matèria tot amagant-se en un excès de "vista grossa" per part de la inspecció educativa. I respecte a les lleis socials a favor de la despenalització total de l'avortament o la inclussió de l'eutanasia , el propi govern ha volgut deixar-les encara en l'oblit per no molestar l'esglèsia catòlica.

Segurament en aquests moments no podem tenir un debat seré sobre el tema perquè no resultaria just dir que tota persona cristiana o catòlica està d'acord amb les manifestacions de Madrid. De fet el cardenal de Barcelona , Martínez Sistach no hi ha assistir segurament pels seus motius personals. Però retornant als profetes de l'Antic Testament seria important denunciar una religió que comença a ser un espai de discordia , d'odi, de separació. La por és l'antesala de l'obediència -tal com deia Epicur- necessària per fer prevaler l'autoritat dels sacerdots o bisbes. Els cultes religiosos doncs acaben manifestant la feblesa i impotència dels humans enfront de la vida. L'actitud de l'esclau -ens dirà Epicur- és adular, suplicar, sotmetre's per aconseguir favors dels deus . Epicur en els fons busca una forma de relacionar-se amb la vida més racional, més científica, més lluny de la por. Per això el seu atomisme tenia aquest objectiu: buscar dins la natura la pròpia explicació de l'ésser humà. Es tracta d'humanitzar déu acostant-lo a l'home i la dona. En el fons es tracta de "relligar-nos " d'una manera diferent amb el misteri de la vida. No obeint una esglèsia, uns sacerdots, sino sentir-nos units i vinculats entre nosaltres com a persones humanes.

LA MOSTRA DE FOTOFILOSÒFICA SURT A XTEC

Per celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia (UNESCO) es convoca la Mostra de fotofilosofia 2008. Es tracta de promocionar el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i d’altra banda, cercar noves formes de col.laboració entre els seminaris de Filosofia dels IES. L’objectiu és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia. Fins al març de 2008.

Si voleu podeu clickar dins : http://www.xtec.net/agenda/index.htm per poder accedir a la difusió que es fa de la mostra de fotografia a nivell Catalunya.