jueves, 21 de febrero de 2008

Qui té raó ?

Sembla que per voluntat pròpia un cisma o una ruptura no es crea sinó es produeix gratuitament. Amb la Il·lustració s'accentua al segle XVIII la raó i la racionalitat per interpetar i simbolitzar-nos la realitat. La ciència des de Newton ha treballat en aquesta línia. Matematitzar, Mecanitzar, Instrumentalitzar, tecnificar, regular, normativitzar, experimentar, funcionalitzar, .... el món. El món és una representació que l'èsser humà fa de la seva realitat. La ciència amb el crit de " progrés" intenta fer avançar les idees amb arguments solidament construïts. La salut s'acaba entenen des d'una visió científica : obesitat , control de substàncies tòxiques, etc... que s'apropia sense voler o no d'altres discursos. Hi ha una història de la ciència, una història dels aliments, una proposta de fer pedagogia des de la ciència dels valors, la conducta, el comportament social. Això acaba produint un efecte de "construcció científica i racional " amb paràmetres propis d'aquesta visió del món i la realitat. Sembla que el poder de la ciència estigui en la comunitat científica que legitima els seus discursos i configura els seus espais socials cada vegada més presents per una societat tancada com deia Karl Popper. Aquella idea popperiana de que la realitat fuig i s'escapa com el mercuri no sembla la que ens estigui dibuixan el nou paradigma de la ciència. Què és la ciència? Un discurs ben construit que ens explica una determinada manera de representar-nos i simbolitzar-nos el món i la realitat. Un discurs tan simbòlic com la religió, l'art, el llenguatge, ......
Ens preocupa els avenços de la ciència ? En principi no de cap manera perquè la pròpia ciència té els seus mecanismes per convertir els seus discursos en legítims i vàlids. Es tracta de una ciència que divulga una idea de visita al museu però condueix i regula la resta de directrius socials i polítiques de la societat. Qui té raó? Segurament ara per ara la ciència no deixa que sigui qüestionat gaire bé res , tampoc integra determinats discursos, tampoc sap interpretar nous models o paradigmes...... Hume serà un crític amb determinades visions de la ciència entesa com un discurs monolític, dogmàtic, tancat, críptic i poderós.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Hola Xavier.
Bé, des de fa molts anys (crec que des de petita) m'he sentit molt atreta per la ciència. I aquesta és una de les grans raons per la que faig Batxillerat científic i, per la que si "Déu" vol, estudiaré Biologia en un futur prou proper.

Per això mateix, per aquest amor que sento cap a la ciència, hem discutit moltes vegades.

L'altre dia, ja va ser el "remate final", doncs vaig trobar injustificat i excessiu que "anéssis a per" un company i amic meu tot alegant que el seu treball de recerca era poc entenedor per a qualsevol persona que no tingués coneixements de ciència.

Hi he estat pensant molt, la veritat. Ja que em sembla que, malauradament, l'altre dia vam arribar a un punt poc o gens adecuat. I he arribat a fer-me a mi mateixa les següents preguntes:
1) Si agafem un individu a l'atzar i li preguntem que és el món de les idees de Plató, ens sabrà contestar?
2) Tothom sap que vol és la res extensa, i quin significat té filosòficament?

Com aquestes, et podria fer moltes preguntes.

Però em sembla que ja deus haver entès a on vull arribar. No?

La meva conclusió és: TOTES LES CIÈNCIES TENEN UN VOCABULARI ESPECÍFIC QUE DETERMINA TOTS AQUELLS CONCEPTES NECESSARIS PER A AQUESTA CIÈNCIA.
I HEM DE SER MOLT CONSCIENTS, QUE SI PERTANYEM A UN GRUP DETERMINAT (en el meu cas els científics) ENS SERÀ DIFÍCIL COMPRENDRE LA TERMINOLOGIA DE LA RESTA DE DISCIPLINES (tanmateix com et va succeeïr a tu en veure l'exposició oral de'n Mariano).

Bé, fins aquí tot el que volia dir. Que ja és prou.

Bon cap de setmana Xavier.
JUDITH MORÉ

Avui hi ha necessitat d'explicar a Filosofia els arguments sobre l'exisltència de Déu

  Com podem explicar la idea de Déu dins la Filosofia d'avui ?  El que vull plantejar de fet també pot succeir amb altres temes com l...