L'article del professor Rafael Argullol es pot entendre per mi de vàries maneres. Quan vaig llegir-l'ho vaig pensar que estava fent una crítica a un ús de la tecnologia irreflexivament. Acaba doncs utilitzant la tecnologia no com una eina o instrument si no més aviat com una finalitat. De fet havia assistit a unes xerrades de la societat catalana de filosofia feia poc i havia descobert que moltes de les ponències presentades utilitzaven aquestes presentacions multimèdia per difondre les idees però amb poc encert. Contrastava més d'un cop amb ponents que sense cap suport multimèdia oferien un discurs coherent, clar i interessant. Per això vaig creure , tot llegint l'article, que no volia fer una crítica a la tecnologia mateixa sinó més aviat a un ús que fem poc útil.
Es cert que l'altre dia vaig caure en una conversa amb altres professors de filosofia que també es podia entendre com una crítica contra aquest ús de la tecnologia indiscriminat. Els professors comentaven que un article com aquest qüestionava qualsevol pràctica dins la filosofia que utilitzes aquest tipus d'instrument. El seu qüestionament venia per entendre que el professor Argullol defensava un model clàssic de fer filosofia.
Bé és cert que no havia pensat en aquesta altre interpretació però tornant a llegir l'article penso que el professor Argullol no fa cap crítica a l´'ús de presentacions multimèdia però si en canvi adverteix sobre un ús irreflexiu de les noves tecnologies que s'acaben convertint en autèntiques filosofies existencials quan haurien de servir exclusivament com a instruments de difusió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario