Buscar este blog

lunes, 11 de mayo de 2009

LA BANALITAT DEL MAL EN LA FILOSOFIA DE LA SHOAH SEGONS HANNAH ARENDT

  1. Domini de la barbàrie ( el mal radical segons Kant).
  2. Imatges exemplificacions de la barbàrie .
  3. Anàlisi des del cinema de models irracionals vinculats amb la banalització.
  4. "Alemania, any cero" de Rossellini
  5. Dog Ville de Las V. Trien
  6. Funny Games de M. Hanecker
  7. La identitat del jo i el mal ( La fascinació pel mal) Donoso Cortes .
  8. Primo Levi : del mal absolut al mal de la banalitat (la solució final)
  9. Una maquinària tecnològica-racional d'extermini
  10. Eichmann i Arendt : què podem pensar després d'Austwitz ?


Podem fer un treball de recerca sobre aquest tema ? Analitzant imatges que representen aquesta idea d'irracionalitat i barbàrie ? Quines són aquestes imatges ? Com es poden analitzar iconogràficament i simbólicament ?
Hi ha testimonis que ens ajudin a identificar aquesta idea d'altre com enemic ? Es pot disfressar el mal de Bé ? Hannah va recollir en el seu llibre "Eichmann a Jerusalem , un estudi sobre la banalitat del mal , la idea de que el mal es pot realitzar de manera legal i amb totes les de la llei però que la justicia i l'ètica potser es poden contradir. El professor Norbert Bilbeny va realitzar un estudi sobre l'diota moral publicat a Anagrama que oferia ingredients i reflexions entorn de la idea de fer el mal sense voler o sense consciència de saber que estic fent mal a l'altre. Això és possible ?

L'entusiasme ens caracteritza per ampliar les nostres formes vitals i existencials obrint horitzonts i permeten que ens sentim tocats per la follia. Avui parlant amb una alumna he recuperat aquesta bogeria semidivina que permet sobreviure després de la crisi.

viernes, 8 de mayo de 2009

LA ESCAFANDRA Y L A MARIPOSA :




Merced a la desesperación que se atreve a pedir razones, hay esta revelación de lo que el hombre siente cuando nada tiene, cuando sale de sí: horror del nacimiento, vergüenza de haber nacido; espanto de morir; extrañeza de la injusticia entre los hombres. Y así tiene que ofrecer remedio a estos males o esperanza de remedio; tiene que hacernos aceptar el nacimiento, no temer la muerte y reconocernos en los demás hombres como iguales. .......(....) El lenguaje , aun el más irracional , el llanto mismo , nace ante un posible oyente qeu lo recoja."

Zambrano , La confesión : género literario.






lunes, 4 de mayo de 2009

ARCADI OLIVERES A LA BIBLIOTECA POMPEU FABRA DE MATARO


Aquest curs hem estat treballant a classe de filosofia i ciutadania juntament amb la matèria d'Economia els problemes que comporta la crisi. Per això tot just iniciant el curs vàrem plantejar compartir espais i matèries com filosofia i economia per treballar aquesta suposada crisi social política que els mitjans de comunicació divulguen. Com a introducció vàrem dissenyar entre les dues matèries un article per treballar a classe dins el bloc "de sofista a savi" i vàrem veure un reportatge de TV3 sobre "la banca ètica i els diners". L'alumnat va realitzar una enquesta de treball responent a les preguntes que demanaven. Posteriorment va venir a explicar en una xerrada a l'institut el professor Josep Maria Farrés : Què és la banca ètica i els microcrèdits ? xerrada que va servir per posar de manifest que hi ha tres tipus de bancs : els tradicionals que no són transparents i especulen amb els nostres diners , els bancs solidaris com Caja Navarra que es compromet a una certa transparència i amb projectes solidaris i els bancs ètics que tenen un codi deontològic on expliciten clarament als seus clients quina és la manera de treballar del banc de manera transparent i amb un compromís per els valors solidaris i democràtics com el Triodosbank que té seu en la casa de les punxes a la diagonal de Barcelona carrer R lluria i un banc italià que es troba a Gràcia al carrer Providència. Seguidament al llarg dels dos trimestres hem continuat treballant el tema amb articles apareguts sobre la crisi, la globalització, el final del capitalisme, el retorn del marxisme, amb opinions de Fernandez Buey, Arcadi Oliveres, Luis de Sebastian ....
Avui dilluns ha estat el final del llarg procés i amb la presència dins la Biblioteca de Mataró del conseller municipal de nova ciutadania , el professor Arcadi Oliveres ha donat una lliçó d'economia i valors. En primer lloc ha dit que això de la crisi en un món consumista sembla un contrasentit : De què parlem ? De deixar de comprar , de gastar menys diners ? La veritable crisi passa per Àfrica amb 60.000 morts diariament. Quan els governs del món van ser reunits per la FAO per intentar l'any 2007 resoldre el problema es va demanar una xifra determinada però la negativa va ser immediata : no tenim diners. Però durant el setembre i octubre de 2008 aquests mateixos països van donar una inversió de diners als bancs perquè no acabessin en fallida. On està la pobresa ? El Sr Soros un gran multimillonari i especulador va estar capaç de vendre una idea increible : especular amb el diner , o sigui, comprar a la borsa de Toquio per vendre a la borsa de Newq York tot beneficienant-se de la transaccció. Però sembla que quan un magnat com el Sr Emilio Botín es cridat per la justicia espanyola té padrins prou importants que el protegeixen i que fan que una xifra com la que deixa de pagar en impostos a l'Estat no li sigui reclamada. Per què ? No hi ha voluntat de voler resoldre el problema de la crisi que és financera exclussivament i que passa per canvis en l'economia de tipus : model energètic sostenible, model social solidari , inversió en banca ètica. "Mas cultura i menos cobertura " deia un slogan en un grafitti a la paret que anunciava el problema de la crisi social que passa per un mineral excàs que només a Austràlia i dos països de l'Âfrica central tenen per fabricar els fils conductors dels mòbils i que acaba generant una guerra entre clans i tribus a mort per el famòs COBOL. Sembla doncs que el problema de la crisi és un problema de valors socials i de canvi d'actituds i compromis amb els altres. Aquesta és la gran lliçó d'Arcadi Oliveres avui amb els nois i noies de l'IES Puig i Cadafalch i Ies Pla de Boet i l'escola d'Adults de Mataró.

viernes, 1 de mayo de 2009

HARRIET I JOHN : oN THE SUBJECTION OF WOMAN


John Stuart Mill va viure una relació molt interessant amb Harriet (1808-1858) , una dona casada que vivia en una societat molt rigorosa i amb uns costums d'una burgesia de formes, protocols, i d'un civisme de valors tradicionals. Era l'estiu de 1830 quan un clergue conegut dins la societat anglesa i defensor dels drets de la dona acompanyava a un sopar al jove John a casa del matrimoni John i Harriet , rics comerciants amb dos fills. Precisament amb aquell sopar s'inicia un idili tempestuòs i difícil per aquella dona casada i el jove filòsof. La relació que durà anys entre el marit de Harriet que sembla no era prou sensible amb aquesta dona de vàlua intel·lectual i els tres fills que va tenir però si en canvi el que oferia el jove John a aquella dona casada. La societat victoriana plena de virtuts públiques però de vicis privats sembla que no podia tolerar una relació a tres com aquella. Però les raons que van portar a Harriet a continuar fins als darrers dies amb el seu marit no queden clares del tot. Les fugides secretes a Napols i França i la discrecció que la parella d'amants portava era dignes d'admirar fins que a la mort del marit van decidir contraure matrimoni. Aleshores aquella societat censuradora dels costums com l'adulteri van castigar amb l'aillament social a la parella. Però la història va conseguir que les idees que junts van treballar per defensar el dret de les dones arribessin fins i tot a persones com Russell que conseguí aquesta lluita social.

article ampliació sobre Harriet pel professor R. Alcoberro.












PUBLICIDAD GRATUITA