La mort

No arriba quan vols, ni quan la demanes. Ella ens atrapa com si res.. Aquests dies vola sobre meu. Un ex alumne amb 23 anys per anorexia. Un amic i la seva amiga de 29. Un pare d'una amiga . Un actor que va fer Ghost .....Protocol per la fi d'una biografia. Som biografies, pures biografies... Marcades per les empremptes del que som, ens fa, ens dibuixa, ens desagrada i ens determina. No podem decidir molts cops. 

Tanatori sala de vetlla número 3 el meu pare, sala de vetlla número 11 el meu tiet,  sala de vetlla número 1  el pare de la meva amiga. La fi. 

Per occident la mort es silencia. No hi ha records vius, els morts s'acaben oblidan i això és molt diferent a orient on els morts formen part dels dia a dia, del que s'explica el que som i el que fem. 

Plató en el Mite d'Er ens parla d'aquest traspas amb el barquer i les dues monedes als ulls per arribar a l'Hades. Er realitza un viatge per les profunditats d'aquest món. Dante a la Divina comedia utilitza també aquesta metàfora del viatge per el cel, l'infern  i el limb. Més tard també Virgili a l'Eneida ens planteja el mateix un viatge , un traspàs...  Sempre és un viatge que hem de fer sols. 

Això és tot   un viatge sense possibilitat de retorn , i un únic punt d'arribada.