Si la cosa funciona .........de Woody Allen : més del mateix

Pensar en Allen és pensar en un director de cinema que ha vist molt cinema. DArrerament sembla que té una idea que l'obsesiona : " a la vida hi ha més espai per l'atzar  -la sort i la casualitat -que per altres coses". La pel·lícula "Macht Point" ja ens dibuixava aquesta idea amb un argument ben acabat. Ara amb la nova pel·lícula " Si la cosa funciona ..." sembla intentar novament parlar a l'espectador. Ja inicialment el joc entre càmera i espectador intenta ser complice del que el cinema a vegades oblida ; que la ficció i la realitat tenen una línia fronterera molt petita. Des del New York d'Allen un grup de jubilats semblen parlar en veu alta sobre la vida. Precisament el protagonista destaca  com "alter ego" de Woody. Un home amargat, pessimista, desenganyat, asocial, avorrit, intel·lectualment potent, .... I la seva tesi bàsica : la vida només té un únic valor instantani si la cosa funciona i ja està. Tota la resta de qüestions són absurdes plantejar-se-les. Precisament el que sempre falla de bon principi és algo que podríem anomenar ètica. Les ideologies ens configuren dins algunes realitats que intentem creure però que mai acaben formant part realment de nosaltres mateixos per això sempre en moments difícils ens acaben fallant. L'atzar seguremant ens torna al nostre estat primari, a l'origen del que som i del que no ens cal amagar. Una experiència traumàtica no serveix per crèixer com alguns diuen sinó més aviat per resituar-nos en el lloc que ens correspon. Moltes de les nostres creences, idees preconcebudes, dels prejudicis, de les necessitats que tenim de seguretat personal ens fan plantejar significacions existencials allunyades de nosaltres mateixos. La vida és més senzilla que el que pensem si ens deixem portar per uns esdeveniments que ens porten a vegades  moguts pel seu balanceig a recuperar-nos. El protagonista es recupera de si mateix , del seu malestar vital, que suicidi rera suicidi el condueixen a retrobar-se amb el seu veritable jo. No hi ha més la  pel·lícula distreu , fluixa en la presentació de determinats temes actuals com l'homosexualitat..... Monolegs interessants però sense un argument sòlid encara que Allen sempre serà un autor que ens fa reflexionar sobre la nostra condició.

Llegir a Plató i comentar a Plató : Fragment del diàleg del Fedó

"És possible que hi hagi una drecera que ens porti , amb l'ajut de la raó, al terme de la recerca , ja que mentre tenim un cos i la nostra ànima es troba contaminada amb un mal semblant mai no podrem aconseguir adequadament el que desitgem. el que professem desitjar és la veritat. Ara bé, el cos ens proporciona mil preocupacions a causa del seu necessari manteniment. A més , si sobrevé qualsevol malaltia , ens impedeix anar a la captura del que és. Ens omple d'amors i de desitjos , de temors i fantasmes de tota mena i d'un munt de nicieses , de tal manera que , com diu la dita , sota el seu domini no podem mai ni tan sols posar-nos a pensar. Les guerres, les dissensions, les baralles no tenen altre causa que el cos i els seus desitjos. En efecte , és per culpa de la possessió dels diners que s'originen les guerres i és el cos el que ens obliga a tenir diners , ja que hem de procurar-li el que calgui com a esclaus. Se'n segueix que , a causa de tot això , no tenim lleure per la filosofia. I el pitjor de tot és que , si algú de nosaltres arriba a deslliurar-se d'ell i es posa a investigar alguna cosa, inesperadament ens ataca, precipitant-se per qualsevol lloc, mentre estem investigant , fent fressa i com qualsevol lloc , mentre estem investigant , fent fressa i confusió , de manera que per culpa d'ell ens resulta impossible arribar a veure la veritat. Al contrari , és cosa provada que si hem de conèixer clarament alguna cosa , ens hem de desempallegar d'ell i hem de contemplar amb l'ànima sola la realitat en ella mateixa. Aleshores , pel que sembla , assolirem allò que desitgem i que diem que és l'objecte del nostre amor, la saviesa, segons indica el raonament , això serà quan hàgim mort, no en aquesta vida.  (...)  "   Fedó 66c-d

1.- Com exposar -amb paraules pròpies i sense comentaris personals les idees principals del text i com hi apareixen relacionades ?  


Es demana la demostració que el lector té una bona comprensió del text. Per això cal indicar les idees principals del fragment i el lligam o la relació entre aquestes idees. Què s'ha entès del text i que se sap exposar amb claredat i amb idees pròpies ( no copiant ni retallant frases del text)  quines són les idees principals que hi apareixen i com es relacionen entre elles.Exposar no és comentar , o sigui, ni repetir ni afegir idees sinó explicar les idees amb les paraules pròpies.



Ha de quedar clar que la comprensió requereix una sèrie d'habilitats lectores com l'atenció, l'esforç ,la conceptualització , l'estructuració de les idees, ..... Comprendre significa entrar en el el pensament escrit , per això podem ajudar-nos fent-nos preguntes sobre el fragment del text . En aquest text quines preguntes ens podríem fer ? 


Per què es parla de contemplar amb l'ànima tota sola ? El matís de la soledat a què fa referència ?  I quina és aquesta realitat en ella mateixa ?  
Què desitgem amb tanta vehemència i deliri ?  Per què la saviesa és objecte del nostre amor? 
Què és la saviesa ? Quina idea en té Plató ?  
Al principi ha començat parlant de que amb l'ajut de la raó agafem una drecera i al final del fragment ens diu que segons indica el raonament ,  és doncs la raó i el raonament una eina en el procés d'alliberament de la separació cos i ànima ? 
Per què és necessària una drecera per investigar i anar a la recerca ?  No val més anar pel dret ? Quin són els problemes per no aconseguir adequadament l'objecte desitjat ? 
La veritat és allò desitjat exclusivament ? Quina relació té amb l'ànima ? I amb la saviesa? 
Què significa desitjar la veritat ? Aleshores el cos no ens porta a cap desig de la veritat només l'ànima ?  Per què el cos ens dona preocupacions ? Què ens genera el cos ? Els diners són una causa de les guerres en el món ? Per què ser cobdiciós és indicatiu d'estar preocupat pel cos i la seva materialitat ?  Què significa preocupar-se pel cos i no per l'ànima ? La possessió de diners, les baralles, les dissensions, la confusió són motius pel rebuig del cos ?  



MAPA DE CONCEPTES  

1. Raó
2. camí curt (drecera) 
3. recerca o investigació 
4. cos
5. ànima
6. preocupació o excessiva atenció de temps
7. contaminació i mal 
8. deslliurament o alliberament 
9. no tenir cap desig 
10. veritat
11. el que és 
12. oblidar el pensar 
13. exemples 
14. objecte de l'amor 
15. la saviesa
16. temps per la filosofia que no es té 
17. veure per entendre

Com els relacionem ?  

La raó ens porta a trobar un camí més curt  per investigar i recercar aquesta relació entre el cos i l'ànima. Exercici necessari perquè el cos no ens preocupi ni ens ocupi massa temps. L'`anima en la mesura que queda enganxada al cos es contamina i s'obida de la seva tasca que és pensar. Això provoca que el desig que busquem de trobar-nos amb la veritat , o sigui, amb el que realment és el que és , sigui pertorbat i origini a causa d'aquest part com és el cos guerres, disbauxa, distraccions,.... apartant-nos del camí. 

Per això cal que l'únic desig sigui la saviesa com objecte que tenim per la filosofia malgrat no hi hagi a vegades temps suficient per dedicar-nos. En aquest sentit la mort és la darrera etapa del camí que la raó ens porta per veure i entendre aquesta realitat. 

RESUM 


En aquest paràgraf Plató fa un resum de la complexa dinàmica de les relacions entre el cos i l`ànima. La conclusió de tot plegat és que , si l'objectiu del filòsof és la recerca de la veritat i si aquesta veritat no es pot assolir fàcilment,   només després de la mort corporal el desig de saviesa  s'aconsegueix plenament i s'accedeix a la realitat mateixa. 




IDEES 


Hi ha un camí curt des de la raó que ens ajuda en la investigació de la veritat.
Però la preocupació pel cos contamina a l'ànima i fa oblidar el seu desig de recerca de la veritat .
Aquest fet d'oblidar es la causa de la guerra, de les baralles, de les discussions, dels mals rotllos, del decensis  . La manca de temps per filosofar , o sigui per pensar seria un dels problmes de tot plegat. L'acte de filosofar és objecte d'estimar la saviesa. I precisament aquest fet només s'aconsegueix quan ens arribi la mort definitivament. 


DIAGRAMA DE FLUX (NEXES) 




1.- Possibilitat de .......................(...)  perquè tenim cos i ànima mai no .................... desig.
1.1 El que volem desitjar és la veritat ...................................
2. Ara doncs , o bé, el cos ...................................... cal mantenir-ho .
2.1 A més, ......................és un impediment la seva preocupació....................................







ESQUEMA DE RESUM I EXPOSICIÓ FINAL 


Plató , El Fedó  66c-d 


Situació en la primera part del diàleg on es parla de que pel filòsof la mort és un alliberament dels impediments del cos. 

Sòcrates és qui parla en tot el fragment i exposa com a savi que creu el filòsof sobre la relació entre el cos i lànima. 

A. El raonament en la recerca permet una via curta i ràpida. 

B Perquè la barreja cos/ànima produeix dolor i mal i ens separa del veritable desig que volem arribar . 

C. El nostre desig és la veritat. 

D. El cos ens dona preocupacions pel seu "manteniment" i amb la malaltia encara ens distreu del nostre fi ; la veritat. 

E. Aquesta preocupació ens ocasiona desamor, desitjos insatisfets, pors,   sese arribar  mai a tenir un pensament pler i pur. 

F.Ens fa caure el cos en ser esclaus de la seva cura constant. 

G. Per aquests motius o causes no tenim prou temps per dedicar-nos a la filosofia i quan ho intentem el seu control i gestió ens atura i ens impedeix una veritable reflexió i per tant un accés a la veritat.

H. En sentit contrari , com a conclusió el coneixement veritable d'alguna cosa es deu a l'ànima sola i a la contemplació de la realitat mateixa. 

I. D'aquesta manera arribarem a satisfer el desig com a filòsofs : la saviesa tal com em porta el raonament i no la pròpia vida. 

EXPOSAR LES IDEES DEL TEXT SENSE COMENTARIS . 

En aquest fragment del diàleg del "Fedó" , Plató ens parla de la necessitat que el filòsof s'alliberi de tots aquells impediments que originen apartar-se de la veritat. EL seu raonament ens porta a una explicació sobre el paper negatiu que realitza el cos respecte a l`ànima i el pensament. Les preocupacions nombroses del cos son motiu per oblidar-nos del desig que té l'ànima d'arribar a la saviesa. Un desig que només si es raona s'aconsegueix amb la separació del cos respecte l'ànima , cosa que amb la mort s'hi arriba plenament. 

2.- Explica breument el significat de "ens hem de desempallegar d'ell i hem de contemplar amb l'ànima sola la realitat en ella mateixa" 

En primer lloc "desempallegar-se d'ell ..." vol dir separar-nos dels plaers i els capricis del cos, doncs en el dualisme platònic - influència orfico-pitagòrica - existeix aquesta necessitat de "purificació"  del que ens distreu i ens preocupa impedint la refelxió. Per aquest motiu diu també "contemplar amb l'ànima"  això significa que l'ànima veu (reflexiona) i arriba a l'estadi contemplatiu , el màxim grau de coneixement (noesis)  en el procès d'alliberar-se del cos, això la porta a la realitat mateixa ( en-si)  el món de les idees intel·ligible. 

3.- Explica les raons de l'autor a favor de la tesi bàsica del text per explicar aquestes raons , tot fent referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor encara que no siguin explicitament expressats en el text. 

Comencem per dir que "El Fedó" és un diàleg de maduresa però on Plató ( 429-348 a.c) encara no ha gestat prou tot el seu pensament. La seva biografia ens parla d'un personatge , filòsof, impactat per la mort del seu mestre Sòcrates , cosa que considera del tot injusta i segurament fruit de les circumstàncies polítiques i socials que veia com la classe aristòcrata -a la que pertanyia Plató- perdia poder i força. L'oligarquia d'Atenes amb el règim dels 30 tirans i la democràcia posterior va obligar a l'exili a Plató a Megara però precisament aquesta situació permet rebre moltes fonts de coneixement i informació en els viatges que realitzarà i els contactes que tindrà. Les nombroses comunitats pitagòriques de la península Itàlica i els contactes amb pensadors com els Heracliteans o els megàrics aniran configuran el seu pensament poc a poc. El seu projecte és polític però entenent que la forma de gobernar-se passa per l'autogobern d'un mateix , o sigui , el compromís étic i pedagògic  i això es situarà en el rerafons grec de la civilització. El problema en aquestes primeres èpoques de la filosofia és com s'ha d'entendre la realitat. Plató es situa doncs en aquest espai ontològic on la metafísica considera que l'explicació sensible no ens mostra el que Heràclit deia com a font de coneixement a través dels sentits i d'una experiència canviant , variable, contrariada, aparent. Per Plató aquest tipus de resposta no resulta suficient. Cal que la realitat sigui significativa des del raonament més interior , des del discurs racional que va comprensible el món. Parmènides ja havia iniciat aquest camí però el seu món quedava inmòbil i estàtic. Plató explica que l'ontologia física de la realitat dels distints èssers múltiples i canviants pot comprendre's i interpretar-se per una epistemologia dialèctica que permet avançar sempre que enteguem que l'aprenentatge és un procés gradual i " de reconeixement autoconscient" del que fem , vivim i pensem. Nombrosos mites que el propi Plató utlilitza permeten exemplificar millor aquestes paraules escrites. En aquest sentit el diàleg és una forma d'escriptura que representa el millor possible una oralitat on el savi intenta viure virtuosament com a mestre despreocupat del sentits i del cos. En el fragment del Fedó que busca justificar la immortalitat de l`'ànima  ens parla dels darrers moments de Sócrates. Una mort imminent sembla que fa reflexionar al mestre de Plató sobre el més enllà i la seva condició de filòsof. Simmies i Cebes parlen amb Sòcrates sobre el paper de l`ànima i sobre aquest aprenentatge que és la filosofia per arribar a la mort. 

De bon principi Plató exposa el que "creu" , ,per això uilitza la idea de la "convicció" i a continuació senyala que hi ha una via ràpida i curta ( idea A) com a drecera , o sigui, quelcom que permet des del raonament arribar al veritable desig que es vol conseguir. Plató doncs ja situa "la raó" i el seu ús com una recerca més poderosa que altres. En el procés de coneixement de la realitat no val utilitzar qualsevol métode o camí de recerca. El bon treball de recerca s'aconsegueix amb la raó i el seu ús, que segueix el pasos de la reflexió sobre la relació que estableix el cos i l`ànima. Com ha de ser aquesta relació?  Aquesta relació , per Plató dualista de dues substàncies unides per un accident o una certa casualitat, no beneficia ni a una part ni a l'altre. Proposa doncs separar les dues parts i fugir del cos que resulta un veritable impediment per l'accès a la veritat. Una veritat que significa el coneixement màxim o suprem on l`'ànima es troba amb el Bé i la Justicia. La veritat (aletheia) obliga a l'ànima a comprometre's amb ella mateixa i a preparar-se per el darrer moment quan se separi definitivament del cos amb la mort. Per això la idea que en el Fedó apareix de que filosofar és aprendre a morir que no significa precipitar el fet amb treure's la vida. En aquest sentit el temps resulta important que es dediqui a l'ànima i no a altres preocupacions com les que el nostre cos sembla provocar. Els conflictes que genera aquesta preocupació més material fa que no ens centrem en els propòsits de l'ànima per arribar a la realitat intel·ligible. Plató està gestant la seva teoria sobre les relacions cos i ànima que provenen de les idees importades de l'orfisme i el pitagorisme. EL cos és el soma i aquest no és altre cosa que una veritable tomba (sema) per l'ànima ( psiqué). Una idea d'ànima d'altra banda que va més enllà de la tradició homèrica perquè ofereix un espai inmaterial , el seu món de les idees , com aixopluc. L'ànima doncs sembla que sigui la veritable part de l'ésser humà , o sigui, la seva essència. I el seu desig tal com indica en el text és la saviesa que amb la filosofia es pot aconseguir sempre que oblidem la part corporal nostre. Un desig com a voluntat de trobar-se amb el que no es té però es vol conseguir. La saviesa és la font del coneixement  i l`ànima del filòsof busca com a fita arribar-hi. El món real doncs no el trobarem amb el camí dels sentits i el cos sinó amb el raonament que ens ajudi a pensar, a reflexionar des de la nostra veritable esséncia que és l'ànima. 

4.-Compara el concepte de filosofia  (vinculat a la idea del text) amb un altre d'un autor diferent. 

Es clar que el més comparable són les idees que els sofistes tenen de la filosofia com una professió , un treball que com a filòsofs realitzem a canvi de diners preparant en certes tècniques. .......

 

Article de Pilar Rahola : "¿Es España antisemita?

Pilar Rahola en su artículo de La Vanguardia del domingo dia 20 nos comenta que en el Global Forum for Combating Antisemitism se hace esta pregunta sobre el compromiso de nuestro pais con la causa judia. Basta recordar la expulsión de los judios en 1492 y la todavía no enmienda de la monarquía con tales hechos històricos del pasado. Sin olvidar la opinión pública en muchos centros educativos y centros cívicos de Ayuntamientos realizando campañas en favor de los palestinos como "Stop the Wall" difundida por Fundación Las Segovias entre otras.  ¿Qué es la intolerancia ? Cuando hablamos de antisemitismos hablamos de odio, xenofobia, racismo y encima muchas veces parece que lo justificamos. ¿Importa a España un tema como el holocausto y el antisemitismo lo suficiente? En educación desde hace tiempo se está empezando a trabajar estos temas desde la Casa Sheparad que apoya al profesorado más motivado. Sin embargo recuerdo que todavía en algunos seminarios internacionales y en algunas exposiciones la tolerancia hacia la cultura hebrea roza algunos límites de la ética humana. Cuando hablamos de educación para el holocausto o la Shoah seguramente la vieja Europa parece pasar de puntitas por este tema no sea que caigamos en el rencor de el cristianismo católico más ortodoxo y cerrado. Leia el libro de Saramago "Caín" y me preguntaba como se puede hacer una lectura de la Torah hebrea de esta manera como este novelista la realiza ?  Evidente que no resulta lo mismo ser antisionista que antisemita pero sigue existiendo ese odio antiisraeli como señala la autora y prueba de eso es como se han tratado las imágenes de Austwitz, Mauthausen, Rabesbruck, .....  de los cuerpos, de las víctimas. Se difundió hace poco un paralelismo perverso entre palestinos y holocausto que animaba a mucha gente a posicionarse en favor de ese antisemitismo.  Y en este sentido nunca fue casualidad histórica lo de la Shoah sino más bien causalidad histórica de una Europa il·lustrada que abanderaba el antisemitismo de los getos, de los "calls" , de los barrios judios....

PRACTICANT , PRACTICANT . COMENTAR ELS TEXTOS DE PLATÓ

En aquest enllaç teniu accès al moodle virtual de Filosofia per practicar els textos sobre el Fedó. Es pot enviar els exercicis http://iespuig.org/moodle/course/view.php?id=51. Hem creat un compte col·lectiu per poder entrar-hi tothom

La mirada triste

Hace poco menos  de un mes que estuve en este lugar cerca de la casa de Samuel Beckett. Me detuve por un momento al pie de la carretera y quise tomar una instantanea del lugar. El autor del teatro del absurdo que expuso de manera clara el mundo incomprensible y la desesperación que nos lleva nuestra propia existencia sin sentido. El atentado que sufrió que casi acaba con su vida le hizo reflexionar sobre el hecho de vivir sometido a una especie de mirada triste y melancólica que deja aletargada nuestra conciencia. Por eso su clara influencia de la poesia de T.S. Eliot nacido en 1888 en Saint Louis y sus versos que pregonan :"He aquí un lugar de descontento, antes y después de una luz turbia; ni claridad diurna que de lúcida paz reviste la forma al hacer de la sombra belleza pasajera en lenta rotación que sugiere permanencia, ni oscuridad que purifique el alma con anulación que despoja a los sentidos y el afecto purga de lo que es temporal....." Quizás en ese teatro de Beckett se encuentra el desafio con nuestra mirada triste frente a la vida. Como la novela de Angel Vàzquez "La vida perra de Juanita Narboni" donde la soledad del personaje se convierte en el mirador desde donde se protege del amor y el odio que la gente le ofrece. Juanita monodialoga de manera personal para establecer una barrera infranqueable con ese mirar con tristeza : "Yo , yo estoy sola, mientras ellos , ellos son todos" -decía Dostoiesvski. Sin embargo Juanita se siente culpable y por eso demoniza al mundo en general hasta al final de su vida en soledad absoluta. Por eso se condena y es condenada por todos .... Así retornando a Beckett podemos entender como decía en sus obras "  Da igual. Prueba otra vez, Fracasa otra vez,fracasa mejor ".... Ese sentimiento que somete al ser humano a un quejido interno y lo  lanza a si mismo. Seguramente la existencia esta llena de espacios de soledad cubiertos a veces por un absurdo que nos advierte que si no nos olvidamos de ellos jamás podremos seguir viviendo. Pienso ahora en la frase de Angel Gabilondo del sabado en EL PAIS  : "vivimos como supervivientes". Suena a metafísica , suena a resistencia , suena ... A què ?  Si nos fijamos en cada uno de nuestros rostros humanos se cobija la esperanza , porque callar juntos también és humano, aprender de nuestra soledad de manera compartida. Y como Beckett nos decía : Después de haber dicho todo sólo nos queda seguir esperando a nuestro Godot ....