Si la cosa funciona .........de Woody Allen : més del mateix

Pensar en Allen és pensar en un director de cinema que ha vist molt cinema. DArrerament sembla que té una idea que l'obsesiona : " a la vida hi ha més espai per l'atzar  -la sort i la casualitat -que per altres coses". La pel·lícula "Macht Point" ja ens dibuixava aquesta idea amb un argument ben acabat. Ara amb la nova pel·lícula " Si la cosa funciona ..." sembla intentar novament parlar a l'espectador. Ja inicialment el joc entre càmera i espectador intenta ser complice del que el cinema a vegades oblida ; que la ficció i la realitat tenen una línia fronterera molt petita. Des del New York d'Allen un grup de jubilats semblen parlar en veu alta sobre la vida. Precisament el protagonista destaca  com "alter ego" de Woody. Un home amargat, pessimista, desenganyat, asocial, avorrit, intel·lectualment potent, .... I la seva tesi bàsica : la vida només té un únic valor instantani si la cosa funciona i ja està. Tota la resta de qüestions són absurdes plantejar-se-les. Precisament el que sempre falla de bon principi és algo que podríem anomenar ètica. Les ideologies ens configuren dins algunes realitats que intentem creure però que mai acaben formant part realment de nosaltres mateixos per això sempre en moments difícils ens acaben fallant. L'atzar seguremant ens torna al nostre estat primari, a l'origen del que som i del que no ens cal amagar. Una experiència traumàtica no serveix per crèixer com alguns diuen sinó més aviat per resituar-nos en el lloc que ens correspon. Moltes de les nostres creences, idees preconcebudes, dels prejudicis, de les necessitats que tenim de seguretat personal ens fan plantejar significacions existencials allunyades de nosaltres mateixos. La vida és més senzilla que el que pensem si ens deixem portar per uns esdeveniments que ens porten a vegades  moguts pel seu balanceig a recuperar-nos. El protagonista es recupera de si mateix , del seu malestar vital, que suicidi rera suicidi el condueixen a retrobar-se amb el seu veritable jo. No hi ha més la  pel·lícula distreu , fluixa en la presentació de determinats temes actuals com l'homosexualitat..... Monolegs interessants però sense un argument sòlid encara que Allen sempre serà un autor que ens fa reflexionar sobre la nostra condició.