" -M'agrada mastegar espelmes-va dir finalment.- I a qui no? - va dir el jove, mullant-se els peus- Brrrrrrr ! -És freda , - Va deixar caure el flotador de goma-.
No, espera un moment, Sybil. Espera fins que siguem una mica més endins.
Van caminar per l'aigua fins que a Sybil li va arribar a la cintura.Aleshores el jove la va aixecar i la va deixar estirada de panxa sobre el flotador.
- Mai no et poses barret de bany o alguna cosa ? - va preguntar .
- No em deixis anar - va ordenar Sybil -. M'agafes eh ?
- Si us plau , senyoreta Muriel . Conec el meu ofici -va dir el jove-. Tu dedica't a tenir els ulls ben oberts , a veure si trobem cap peix plàtan. Avui és un dia esplèndid pels peixos plàtans.
-No en veig cap - va dir Sybil.
- És comprensible .Tenen costums molt peculiars.
- Va continuar empenyent el flotador .L'aigua no li arribava encara al pit-. Duen una vida molt tràgica -va dir - ¿Saps què fan ?
- Ella va sacsejar la testa .
- Doncs neden fins a un forat on hi hagi molts plàtans.Quan hi entren es porten com porcs.Sí: he conegut alguns peixos plàtans que entren en un forat de plàtans i mengen fins setanta-vuit plàtans.- " Traducció Quim Monzó. Editorial Empúries.
Quasi gens de paciència tenim per imaginar. El joc literari permet que les imatges vagin apoderant-se dels nostres espais personals. Què és un jo sense una escriptura que permet viatjar per les illes perdudes del pensament ? Avui realment fa un dia esplèndid i m'atreveixo a dir que si anem a pasejar potser ens podrem trobar aquesta espècie rara de peixos poc abundants en la nostra Mediterrània que són els peixos plàtans. Si ens agrada l'esperit de l'aventura i ens cabusem dins l'aigua amb una mica de sort en podem trobar ..Però com Salinger diu no es veuen sovint doncs són reservats i tímids . No els hi agrada els humans i no ens hauria d'estranyar gens.. Un peix plàtan devorador de gran quantitat d'ingesta de plàtans viu una vida tràgica per no trobar cap petjada humana o cap resta que l'obligui a pensar en els humans. A vegades amb una mica de sort hi ha qui ha escoltat converses força interessants entre ells sobre la seva tràgica existència ... Dic tràgica per ser irreals i fantasiosos ,màgics i poètics amb una vida intensa però força curta ... Els peixos plàtans més savis ploren desconsolats tots els dies des de que van nèixer ...ploren per no saber viure d'altra manera que fugint constantment del terrible món que els ha tocat viure... tràgica sort la seva que pensen que viure és estar condemnat a nadar per el mar de l'existència....
No hay comentarios:
Publicar un comentario