Buscar este blog

miércoles, 28 de septiembre de 2011

ESTEM PERDENT LA MEMÒRIA ?



El Memorial Democràtic de la Generalitat (MD), creat oficialment el mateix any que l'IEM (2007), ha intentat endegar, per primer cop a Catalunya, una política de reconeixement i dignificació de les víctimes del franquisme amb nombroses iniciatives. Ara sembla que el nou govern català no està gaire d'acord amb el que s'ha fet i, de moment, ha paralitzat la institució, l'ha reduïda de rang administratiu i n'ha retallat el pressupost. [...] 

http://www.ara.cat/ara_premium/debat/Sobre-politiques-memoria_0_558544160.html article de BORJA DE RIQUER SOBRE LA MEMÒRIA HISTÒRICA.

www.ara.cat
Llegeixo al diari Página 12 de Buenos Aires aquest petit anunci: " Homenaje a los exalumnos detenidos-desaparecidos del Instituto de Secundaria 


links de la web de MEMORIAL DEMOCRÀTIC EN PERILL D'EXTINCIÓ .

http://www14.gencat.cat/gencat_video/AppJava/detall.do?id=467192709030911 VIDEO DE LA PARTICPACIÓ ABANS DE TANCAR EL LOCAL O SEU DE MEMORIAL A LA VIA LAIETANA DEL CENTRE PUIG I CADAFALCH


MANIFEST D'AMICAL MAUTHAUSEN SOBRE AQUESTA PÈRDUA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A NIVELL INSTITUCIONAL.



Nos congratulamos de la concesión de dos premios a estudiantes de Mataró y 
Badalona.
Sara Cañizares, alumna de Badalona y socia de la Amical, descendiente de 
un deportado de Ejulve (Teruel); hizo el trabajo de investigación de 2º de Bachillerato sobre la historia de su bisabuelo, Juan Pascual Pascual, asesinado 
en Gusen. La investigación, que contó con la ayuda del historiador de la Amical Joan Calvo, ha resultado finalista para el Premio Francesc Noy de Humanidades. 
Ester Arroyo del IES Puig y Cadafalch de Mataró ha ganado el primer premio 
de investigación por la paz de la Universidad de Barcelona con el trabajo LA 
LIBERTAD NEGRA, que le fue entregado, el día 1 de junio en la Sala de juntas de la Universidad de Barcelona.


Diumenge dia 25 durant la festa de La Mercé de Barcelona i en el centre mateix de la Plaça Catalunya a les 13 del migdia l'associació AMICAL MAUTHAUSEN  de la que sóc soci amb el número 1427 va presentar en les carpes d'entitats les experiències del seu treball i la seva feina amb la difusió de la memòria republicana i la memòria històrica. Aquesta vegada l'acte que feia un record especialment a l'escriptora Montserrat Roig va començar amb els testimonis dels nois i noies de l'Institut del barri de Gràcia de Barcelona Secretari Coloma tot explicant l'impacte emocional que havien viscut. Van parlar de nazisme i de les conseqüències de la barbàrie a la segona guerra mundial. Seguidament l'exalumna Anna Pulido Marquez i el professor Xavier Alsina com a representants de l'Institut Josep Puig i Cadafalch van parlar del treball sobre la memòria històrica més enllà del viatge . El centre ha participat aquest any 2011 realitzant 2 treballs  de recerca sobre el tema :La llibertad negra que ha guanyat dos premis : fundació sobre la pau de la Universitat de Barcelona i  finalista en els premis ARGO  a la Universitat Autònoma de Bellaterra. També estem ara esperant el veredicte del premi sobre C.Cases amb la presentació del documental històric penjat en la web del centre tot sencer http://www.inspuig.org/jom3/index.php?option=com_content&view=article&id=150&catid=84&Itemid=84 i que properament es presentarà en algun altre entitat de la resta del territori català. El centre ha participat enguany també difonent amb una mostra de fotografies exposades en el propi centre i dins l'escola d'estiu del MEM on ha expicat la seva experiència. Durant l'acte a Barcelona la presència del poc professorat del centre  va fer pensar que la crònica d'una mort anunciada en aquests temps semblava inminent. En temps de crisi la memòria és el primer que convé perdre i això s'evidenciava per la poca presència de gent que forma part del centre i que fins i tot ha viatjat a Mauthausen, i participat en la ruta de l'exili. El video que es va presentar era el relat d'altra banda del viatge del curs 2010-11 on els nois i noies participaven dels moments de testimonis i vivències sobre el tema. 
En aquests moments la memòria no sembla un tema que preocupi i que serveixi per educar a ningú hi ha altres temes més importants com ara el consum de llaminadures, els ordinadors i la tecnologia i la cultura de no se quina pau que cada any es presenta en forma de cinema per avergonyir-nos del que continua passant en el món . La presència de la familia Pulido amb la seva filla a qui vull agrair especialment des d'aquí permet entendre que estem arribant al final d'una etapa. Les noticies d'aquests dies en el diari ARA amb un excel·lent article de BORJA DE RIQUER  on presenta la memòria com una possibilitat de recuperar la identitat i l'espai d'un país permet a aquells que fa temps participem en aquesta formació entendre la gran diferència entre altres païssos i el nostre . Les cartes de suport i de manifest realitzades per AMICAL poden ser una bona mostra dels temps que ens venen damunt. 
La veritat es que no em preocupa la poca resposta de les autoritats polítiques locals com una ciutat com Mataró on el darrer alcalde davant els nois i noies que havien viatjat un dia amb els familiars de les víctimes i els propis testimonis es comprometia a fer un acte públic més solemne davant la ciutadania que mai va produir-se , ni tampoc la poca implicació i presència en una única  activitat de difusió com a centre dels membres de  l'equip directiu i del col·lectiu de professorat així com de les families ...però si que em preocupa especialment que fins i tot alguns dels nois i noies que van viatjar ara per ara una vegada van acabar el curs i es van integrar dins la societat han seguit el lideratge actual de la classe política : Per a què és útil recordar ? Potser com deia Plató l'oblit permet continuar sent ignorants i vivint instalats dins la caverna platònica. 

1 comentario:

Anna dijo...

Márquez, eh? Ai, quin empeny en fer fusions... jaja, però si no tinc un segon cognom tan difícil! Sí, és cert que faltaven els polítics... però per desgràcia ja sabem que el govern d'ara busca el que fa negoci, i el que no... el retallen sense cap mena de remordiment. Però s'ha de seguir lluitant per la recuperació de la memòria històrica, fent coses més grans o més petites, però fent, fent tot el que sigui possible perquè no s'apagui aquesta flama que ha costat tants anys d'encendre. Va ser un acte molt especial; gràcies per comptar amb mi!

PUBLICIDAD GRATUITA