Text en català
"En l'home noble s'esdevé exactament el contrari :concep la idea de <bo> d'una forma prèvia i espontània , és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d'això es fa una idea d'allò que és <dolent>.Aquest concepte de <dolent> d'origen noble i aquella idea de <pervers> sorgida de la perola de cervesa qeu és l'odi insaciable (......) són molt diferents, per bé que àmbdós termes , <dolent> i <pervers> , sembla que es contraposen a la mateixa idea de <bo>.Tanmateix , la idea de <bo> no és la mateixa : només cal que hom es pregunti qui és pròpiament <pervers> en el sentit de la moral del ressentiment.La resposta rigorosa és aquesta precisament <l'home bo> de l'altra moral , precisament el noble, el poderós , el dominador , simplement que acolorit , interpretat i vist de reüll per la mirada plena del verí del ressentiment. "
Genealogia de la Moral , I
Text en castellà
¡Justo, pues, lo contrario de lo que ocurre en el noble , quien concibe el concepto fundamental <<bueno>> de un modo previo y espontáneo, es decir, lo concibe a base de sí mismo, y sólo a partir de él se forma una idea de <<malo>>! Este <<malo>> (schlecht) de origen noble, y aquel <<malvado>> (böse) , salido de la cuba cervecera del odio insaciado […….] ¡ cuán diferentes son estas dos palabras , <<malo>> (schlecht) y <<malvado>> (böse) , que aparentemente se contraponen a un mismo concepto <<bueno>> (gut)! Mas no se trata del mismo concepto <<bueno>>: pregúntese , antes bien, quién es propiamente <<malvado>> en el sentido de la moral del resentimiento. Contestado con todo rigor: precisamente el <<bueno>> de la otra moral , precisamente el noble, el poderoso , el dominador, sólo que cambiado de color, interpretado y visto del revés por el ojo venenoso del resentimiento.”
Genealogia de la Moral. I Tratado, frágmento 11
Friedrich Nietzsche .
Interpertació personal : Xavier Alsina (diuen que professor de filosofia)
1.- Expliqueu breument al voltant de 40-80 paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades .(2 punts).
Per Nietzsche ( 1844-1900) el que explicaría aquest fragment 11 del primer tractat és que no hi ha fenòmens morals sinó solament una interpretació moral dels fenòmens, es a dir una interpretació dels fenòmens en termes morals: bo i dolent ,…..Per això el mètode genealògic permet trobar l’etimologia ,veritable origen del concepte de bo oposat a dolent formant part de la naturalesa humana –afirmació del noble i poderòs. L’error el trobem quan asociem dolent a pervers o malvat quan aquesta interpretació no és més que el resultat del ressentiment i l’odi d’alguns que busquen de forma intencionada venjança.En conclusió Nietzsche està afirmant que el valor de bo no és un resultat d’una valoració interpretativa sinó de la reacció contra l’altre i nó l’autovaloració afirmativa de la moral noble . Es la diferencia entre moral activa i moral reactiva.Aquest capgirament i la inversión dels conceptes o valors de bo i dolent és fruit de l’odi i la venjança d’una determinada manera o instint de viure la vida.
Més resumit
L’home noble concep la idea fonamental de bo d’una forma espontània i prèvia a partir de la seva persona mateixa, i dolent és només un concepte complementari i de contrast a partir de la seva afirmació fonamental i positiva.Contràriament hi ha qui del ressentiment i odi anomena pervers o malvat a una idea o valor fonamentat per la negació dels qui ells consideren dolents ( bons).
Esquema de treball per la tercera pregunta :
1.- Per la moral dels nobles els valors o conceptes són naturals i innats doncs formen part de la mateixa naturalesa de la persona.
· Hi ha però una diferència entre els valors de dolent i malvat o pervers que aparentement sembla que es produeixi en relació a bo.
· Aquest valor de bo és diferent doncs a la idea de pervers que en el fons és fruit del ressentiment.
· El bo(noble)com a poderós és interpretat erroniament pel ressentit com el pervers .
ACCIÓ -------------------------CREACIÓ NOBLE----------------BO-------------DOLENT
Interpretació del model proves PAU (Proves d'accés a la Universitat) 2011-2011
1 .- Expliqueu breuement les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
Nietzsche distingeix dues concepcions del que és "bo" : la de la moral del ressentiment i la de la moral noble. Per l'home noble la categoria de "bo" és fonamental i la que s'hi contraposa , "dolent" és una idea derivada , secundària. En la moral del ressentiment passa al contrari : la noció de "pervers" és la noció fonamental , i la noció de "bo" s'identifica per oposició a "pervers". El que la moral del ressentiment classifica com a "pervers" és el que és "bo" segons la moral noble.
Interpretació 3 de l'alumne que reclama en l'examen :
La principal idea d'aquest text és que l'home noble te asumit de forma espontània i prèvia el concepte del que és bo i d'aquesta manera , coneixent el que és "bo2 també pot conèixer el que és "dolent" . En canvi en la moral del ramat el concepte de "bo" ve imposat.
2.- Expliqueu breument el significat en el text de les paraules (1punt)
Home noble : home superior, dominador, poderós, aristocràtic, home bo , qui pertany a la moral dels senyors,creador de valors per si sol .
Ressentiment : sentiment d’odi i rebuig cap algu a causa de sentir-se perjudicat.És el que fa l’home plebeu i vulgar .D’això neix la idea de bo-pervers per venjança contra el fort i noble.
3.- Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena <<home pervers>> és l’home noble mateix? ( 3 punts)
Interpretació del que diuen és professor de filosofia
Nietzsche és un filòsof anomenat de la sospita, de la màscara, del Martell. Escriu per reinterpretar i per desenmascarar els errors que la història ha comès. Nascut a Röcken (Leipzig) un 15 d’octubre de 1844 influït per A.Schopenhauer, entre altres autors viu l’època de les revolucions europees amb Napoleó III del segle XIX. La ciencia i la técnica avançaven i la revolució industrial havia permès creure en la raó i el progrés de la humanitat. Positivisme de Comte corrent que afirma que la història segueix un pla marcat per unes lleis , l’evolucionisme de Darwin amb el mecanisme de l’evolució de les espècies on només sobreviu qui té les millors condicions i característiques , ; el socialisme utòpic de Proudhon i Owen com a forma nova d’organització i ordre social igualitari i gregari ; l’utilitarisme de Mill i Bentham que enten allò bo com allò útil mesurant l’acció bona pels resultats per una majoria en funció de la felicitat que ofereix i el vitalisme entre ells el nostre autor que diuen que la vida és el principi fonamental de l’existència i no l’aparença de realitat afirmant la voluntat de poder com un afirmar la vida per crèixer i imposar-se .
L’obra de la Genealogia de la moral pertany al periode crític final de l’autor(1883-1889) on es destrueix la tradició filosófica , religiosa cristiana, platónica, il·lustrada i racionalista, preparant l’arribada del superhome de Zaratustra l’ateu.Per això inverteix tots els valors (transvaloració) –El llibre té 3 dissertacions o tractats en tots utilitza el mètode genealògic com a procediment o normes per arribar a un fi determinat.
N . estudia etimològicament l’origen de les paraules i la seva evolució histórica, en aquest sentit el mètode genealògic és un mètode històric per interpretar la cultura.Una cultura que ha domesticat l’home i que ha canviat el veritable sentit i significat de valors, costums, etc.
Considerar el món com la possibilitat en general de que els fets o fenòmens siguin diversos, tinguin distints punts de vista, per això el coneixement del món neix de les necessitats vitals de la persona que té així una perspectiva sense cap objectivitat com a única i veritable. Es doncs una actitud , un instint, una passió, una força en actuar i valorar el món.N vol desenmascarar la moral per això tracta el problema del valor dels valors morals ja que aquests són una invenció humana i no tenen cap valor en sí. Per això en el fragment N. ens explica que la moral noble de l’home superior, poderós i dominador com ell mateix diu en el final del fragment ha estat interpretada, acolorida, com a odi i ressentiment fruit de la venjança dels qui no volen afirmar la vida. Per això al principi del text ja comença dient que la idea de bo és l’autovaloració afirmant la vida mateixa com el que som i el que és. Això és el que constitueix la manera de ser i estar dins el món com el que ens defineix i no de forma essencial i universal com dirà la tradició cristiana i platónica sinó com el que es va tenir la voluntat de ser i de poder. Per això el ressentiment ha estat capaç de capgirar el veritable sentit de les paraules i per això s’identifica el pervers com si fos el que originariament era dolent. I N es pregunta pel veritable sentit de la idea de pervers perquè ens adonem que no és altre cosa que donar al ressentiment com a sentiment d’odi del feble i esclau la possibilitat de venjança contra el poderòs i noble. Aquesta crítica fa que entenguem que la inversió consisteix en dir que si jo sóc bo per tant tu ets dolent i una segona fórmula falsa i errada que diu que si tu ets pervers per tant jo sóc bo. En aquestes dues afirmacions veiem el capgirament del procés de creació dels valors morals doncs en la primera s’afirma com a bo qui no pren com a mesura de les seves accions uns valors superiors o ideals ni necessita cap comparació amb la resta dels altres sinó que es valora com a bo a ell mateix i les seves accions de forma espontània doncs actua, gaudeix, crea i afirma. Bo és doncs activitat, goig, creació, força, afirmació… En la segona fórmula el procés resulta l’invers doncs es parteix de la consideració negativa de l’altre, el qual es qualificat com a pervers en tan que és fort i poderós i per oposició o reacció a aquest altre és un home que pensa que és bo.La conclusió no és el resultat de l’autovaloració afirmativa sinó d’una reacció davant l’altre. Aquest que fa això és el feble, qui beu en la perola de la cervessa, l’impotent que no és capaç d’actuar autonomament i d’afirmar la pròpia vida sinó que pateix l’acció del noble i poderós-El bo de la primera fórmula és el pervers de la segona i és pervers perquè afirma i actua. El bo de la segona fórmula és al contrari qui en la primera era el dolent. Bo passa a significar passivitat, impotencia, incapacitat d’autoafirmar-se.La moral del feble és aquesta reacció de ressentiment contra els que ells considera perversos i així el bo es qui no viola, qui no fa mal, qui no ataca, qui no és egoísta…Per concloure el problema ha estat en la inversió dels conceptes de bo i dolent .
La situació és la següent : el professor considera que en la tercera interpretació (3) l'alumne no contesta realment les idees principals del text i penalitza l'expressió i la poca relacio d'aquesta interpretació amb una nota de 0. Considera que "ASUMIR " no és una bona paraula per parlar de l'home noble i que conèixer el bo i el dolent tampoc resulta una expressió afortunada i fins i tot l'afirmació que "el canvi s'imposa per la moral del ramat amb el concepte de bo tampoc explica prou el que es senyala en el text".
L'alumne fa una reclamació sobre la seva puntuació amb les fotocòpies de la interpretació de les Proves d'Accès indicant que es diu el mateix que es troba escrit . Valoro aleshores que hi ha efectivament una "reproducció" de la interpretació (2 i 3 ) coincident.
Es genera doncs un problema l'alumne aprova amb una bona nota doncs directament dono els 2 punts. L'alumne es sent traït i qüestiona la correcció en general i la interpretació del professor en totes les seves correccions desconfiant i afirmant que hi ha mala fe.
Les conclusions que he tret de l'experiència cauen sobre mi com si fos una llosa : en els darrers anys quan en les proves d'Accès s'ofereix una pauta de correcció tot l'alumnat del meu centre es veu perjudicat. En els darrers anys hi ha notes molt baixes quan abans no era així.
He perdut la confiança total en el meu criteri , en la meva experiència interpretativa , en la meva capacitat per entendre els textos....
L'alumne vol que tingui una segona correcció de tots els seus examens .
Què és doncs la filosofia ? Una fórmula matemàtica que s'aplica i que es reprodueix , una interpretació lliure de les idees , un criteri tancat que ens obliga a memoritzar i reproduir el que pensem?
L'alumne ha memoritzat l'examen i remarca que el que diu està bé i que no el puc penalitzar. Em pregunto si potser ja no sé com interpretar els textos ni com llegir la filosofia ..... En quin món vivim ? Em comprometo amb l'alumne que corregirem junts el proper examen per no tenir la sensació de mentir i enganyar en la seva nota ...em comprometo a no ...... fer més que el que diuen les proves escrites ... ???????
