Mirar però no voler veure ...

1. El que sembla que pot passar darrerament es que tothom sembla que mira a la dreta o a l'esquerra però no es capaç  de veure clar perquè en el fons no vol realment veure res. Avui sentia comentaris a la ràdio de tertulians que precisament per tenir una vida hedonista plena de satisfacció i de felicitat cal ser positiu, cal ser optimista i per això calia fugir de tota noticia dolenta, tota realitat displaent, tota situació o zona d'infelicitat... Aquesta societat de l'espectacle que tothom mirem però no ens afecta ha deixat de preocupar-nos i  el consumisme continua sent una mena de valvula per escapar de les fustracions, de les angoixes, de les depresions personals.... consumir significa existir, ser, estar viu...  Per això les estratègies publicitàries en temps de crisi s'incrementen per dir que comprem i comprem malgrat cal estalviar, cal ser austers, cal revisar si els diners ens arriben o no a fi de mes...  L'hedonisme narcicista ha impregnat la vida humana de dos components que ens aillen socialment : 
2. L'individualisme  que porta a que tothom vagi a la seva sense pensar que l'altre podria estar o trobar-se en pitjors condicions que les teves i entendre que la solidaritat és un bé en comú que agermana i enriqueix l'espècie humana per sobre de les persones amb noms i cognoms concretes  
3. L'agressivitat social que s'ha vist incrementada per una competitivitat desmesurada per sobreviure a qualsevol preu si cal mentir, enganyar, estafar, o el que sigui tot s'hi val i per tant no hi ha regles de joc en aquesta escalada per arribar a trobar-nos amb els nostres opositors que son els altres... 

Per això la mirada més que mai canvia les coses i ens ofereix perpectives diferents en un viatge, en un treball, en una casa, en una parella, en una familia, en una vida... El anomenat efecte rashomon precisament ens diu això que no tothom veu la realitat amb la mateixa mirada i que precisament això enriqueix però també ens ha de saber entendre que els valors il·lustrats de la tolerància, la igualtat, i la fraternitat així com la llibertat més que mai no són valors per si mateixos que amb el simple ús de la raó en tenim suficient. Els organismes com l'ONU , la FAO, la UNICEF,  etc han demostrat al llarg dels anys que no resolen els conflictes i que la anomendada guerra justa justifica intervencions militars com les d'Irak o no es capaç de condemnar a paisos com la Xina que no respecten els drets humans més bàsics o la nova Rússia de Putin.  El descredit de les institucions en general siguin locals, internacionals, nacionals,   ha portat a un cul de sac en la política i en la pròpia ètica social ... Parlem de civisme però no sabem com resoldre el problema de l'ésser humà i de l'espècie. Per sobre de la sostenibilitat del planeta i de canvis climatics i efectes hivernacles hi ha la crisi econòmica que sembla ara per ara amenaçar tota la humanitat sencera...   El efecte Rashomon precisament ens descobreix que cal saber mirar per voler aprendre a veure millor amb altres ulls i amb altres possibilitats no podem estar indignats i quedar-nos quiets amb tanta indignació cal pensar i saber actuar, aprendre a moure'se i aprendre a pensar què volem de nosaltres mateixos ...El  camí no ha de ser en solitari ni individualment ha de recuperar-se la capacitat de pensar en els altres i amb els altres de ser nosaltres més que un jo únic i indivisible ...