Fa temps que penso que els aires dels centres educatius ens emboiren a tots la ment. La indiferència, l'apatia, el desànim i el desinterés per tot el relacionat amb la col·lectivitat sembla que s'apodera de tota la comunitat educativa. Hi ha massa por i hi ha massa covardia a perdre la feina, els pocs espais de privilegi aconseguits, les retribucions docents, .... Ens trobem dins una mar molt fosca, tenebrosa, revoltada i sense un capità que tingui clar que podem fer. No hi ha una autèntica voluntat de mobilització entre pares, docents, personal administratiu, etc.... El cansament , l'esgotament i la lluita no semblen servir ara per ara tan sols que per justificar la falta d'actuació.
El professorat més jove semblen que no han assistit a cap revolta més que la de posar-se en peu de guerra amb samarretes grogues i frases reivindicatives. El capital es troba més viu i més fort que mai. No hi ha marxa enrera.
Arriba un comunicat el dia de la vaga al centre el dia 29 de Març i es retallen als interins del personal no docent ; dues conserges i una auxiliar administrativa el sou a un 15 % i un total considerable d'hores lectives.
L'equip directiu realitza una convocatòria de claustre extraordinari per informar de la situació. S'expliquen les gestions que es fan i s'han fet : carta 1 , carta 2 a serveis territorials i delegació d'educació. No hi ha resposta ara per ara. L'equip directiu decideix assumir les funcions de consergeria i auxiliar obrint portes i tancan portes, fent fotocòpies, etc.... El claustre es posiciona : demana acció , i es concreta en una acció política no mediàtica exclussivament doncs aquesta no sembla que ara per ara tingui gaire més ressó que la de produir un rerafons molest però del tot modest . I modestament sembla que la decisió final posiciona la junta directiva per reflexionar si cal obrir o no les portes i posicionar-se a favor de fer les funcions de consergeria i auxiliar administrativa. No és una assemblea. El to d'alguns membres de l'equip directiu és vexatori contra algunes companyes del claustre ridiculitzant les seves posicions i parlo en femení . Es parla de no perjudicar els nois i noies com a clients... Però s'explica que educar també és educar contra el sistema que ens treu les opcions de fer la nostra tasca docent el millor possible amb més qualitat. Hi ha dos membres de l'equip directiu que pertanyen a dos sindicats majoritaris de l'ensenyament que fa poc parlaven de la "professionalització dels equips directius" ...ara parlen de no tirar-se pedres sobre la pròpia teulada. De quina teulada parlen ? De la directiva o de la base del professorat ? Una antiga professora que coneix bé el sistema educatiu parla de l'inici d'un moviment que poc a poc eliminarà les bases del sistema públic i docent. Fem una sentada davant serveis territorials proposen , enviem cartes als diaris , impliquem el consell escolar del centre amb pares i mares i ajuntament, alumnat, .... Hi ha una picabaralla dialèctica que condueix a no res , més aviat sembla que ha creat un malestar i un desengany un cop més entre el que diuen que és una comunitat educativa... No sé que som .... La directora no es posiciona , el cap d'estudis parla amb to doctrinal i alliçonador del tot donant consignes morals al personal, el secretari humilia amb un tracte vexatori a una membre del claustre, la adjunta de cap d'estudis no diu gaire bé res, la cap d'estudis de cicles parla de no tirar pedres sobre la teulada i calla doncs ella sembla que no veu que ha afegit a continuació ( perjudicar la imatge del centre) ... Hi ha un professor dels vells de la casa que parla de fer pedagogia de la crisi ...una més jove parla de passar a l'acció ... jo no parlo i callo ... i penso que he tingut la sort avui de restar en silenci ... el meu món ja no té res a veure amb aquest .... potser sóc un simi del planeta que busca com sobreviure en una absurda visió de la comunitat , de la vida i de la pedagogia.... No hi ha autoritat només autoritarisme per sort i aixó ens únicament el que demostra una junta directiva totalment vertical que no ofereix diàleg i que de forma premeditada i amb alevosia consola al poble que silenciosament obeeix fidelment les consignes com a ramat de xais que ens porten a l'escorxador ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario