Per qué la música sembla que ens transporta a espais eteris ?
Enguany he fet un experiment a classe d`ètica amb la idea de treballar una de les bases o pilars del nazisme de l'Alemanya del III Reich d'Adolf Hitler.
Vaig iniciar el tema amb una article aparegut al país on es presentava una exposició que la caixa de catalunya havia realitzat l'any 2006. Aproximar-se d'aquesta manera va permetre entendre que qualsevol ideologia es propaga utilitzant alguns pilars o fonaments. En el cas del nazisme l'arquitectura i la música van ser eines de propaganda del règim. Una vegada llegit els articles vaig iniciar el treball en paralel d'analitzar la pel·lícula El pianista de Roman Polanski i la lectura de El violí d'Austztwitz de Maria Àngels Anglada. Sempre treballant una idea que m'arrosega des de fa temps per entendre que allò que ens apropa a la interpretació de les imatges o de l'escriptura passa per diferenciar l'espai del context , el text propiament i el pretext . Aquesta tasca s'ha d'acompanyar diariament anotant a la pissarra les anotacions que cal observar i comentar posteriorment una vegada es finalitzi la sessió fins la propera.
Seguidament vaig en finalitzar la pel·lícula buscar quin era el fil conductor dins la música que El pianista ens vol proposar . Per això de forma espontània va sorgir la idea de que la música pot fer d'element reconciliador com es produeix entre el músic polonés jueu i el capità de les SS alemany . Per remarcar encara més aquesta idea vaig buscar un còmic que recordava d'haver llegit fa anys que portava el títol de Sonata a Karelia inspirat en la música de Sibelius i que treballa també aquesta idea entre un pianista alemany que cau en el mateix forat que un músic ucraïnés violinista i pensen fugir els dos junts cap a la pàtria de la música , o sigui, Suècia , país neutral a la Segona Guerra Mundial.
Però encara calia treballar més aquesta idea per això vaig iniciar una segona pel·lícula que treballés la música amb una mirada diferent , com és Rebeldes o Chicos del Swing . En aquesta es posa de manifest la repressió de la ´música per part del III Reich amb la intenció de considerar el rock i el swing com a música degenerada. Idea que va permetre identificar que la música també pot jugar un paper de contesta social o de rebeldia social davant l'oficialitat i ortodoxia musical com poden representar Strauss, Orff, Wagner, Bruckner, .... I vaig voler continuar entrant més en els sentiments i emocions que desperta certes formes musicals. Per això l'alumnat havia primerament identificar la idea d'emoció i sentiments tot definint i seguidament elaborar una llista de les emocions més bàsiques. A continuació es tractava de buscar quina emoció depertava i explicar el motiu d'aquesta. En l'ànàlisi vaig utilitzar la música de Ramstein, Iggy Popp, Reinstanff, Vangelis.... En la posterior posada en comú l'alumnat va descobrir com la música que havia estat més coincident en emocions "positives i nobles" era la que el nazisme va utilitzar com a propaganda.
Per continuar vaig agafar el poema de Paul Celan "Fuga de la muerte" que escoltarem i llegirem a classe per identificar els elements simbòlics dons era complex per els nois i noies. Però volia que trobessin una imatge que una vegada llegit, escoltat, entés es pogués representar en blanc i negre utilitzant la tècnica del dibuix amb carbó. El resultat va ser en alguns casos interessant i en altres massa reproductiu i poc imaginatiu, Això va permetre fer una petita exposició en el vestíbul del centre que va provocar la ira d'alguns professors i professores per les imatges que es representaven. Però això mateix va servir per entendre el tema del context i els simbols .
Per finalitzar el curs vaig demanar un treball cooperatiu que treballés el resum del context històric i social de la música , els elements propiament musicals del III Reich i la seva contra , i resoldre en el pretext quin valor es pot atribuir a la música en els moments de guerra i de conflicte. Per això l'alumnat es va gestionar el treball tot buscant materials propis del curs que havien treballat o cercant-ne d'altres més adients. Vaig descobrir un llibre editat per la Caixa de Catalunya sobre la Müsica i el III Reich que parlava de l'exposició de l'article i això va permetre que es pogués consultar. D'altra banda vaig obsequiar amb música que escoltaven de fons per treballar del grup Quartet Brossa que treballa textos de Primo Levi i altres amb cançons jueves. També escoltaren a Bruckner i Wagner ... El resultat el van exposar oralment i explicaren les seves conclusions....
No hay comentarios:
Publicar un comentario