Trobadors d'avui : una necessitat inminent ...

                                    L'amistat és una obra de Ciceró : Leli . Tinc un amic a qui dedico aquest post que un dia va regalar-me precisament aquest tractat ciceronià publicat per la Fundació Bernat Metge. Un amic que primer va ser el que podem dir un "practicant de la meditació docent". El  vaig fer de mestre de pràctiques a les tècniques o teràpies del jo. El seu jo havia aterrat al món de l'educació o ensenyament ( ja no sé , ja no sé...) . Venia del món universitari però em va sorprendre el seu caràcter lluitador. Podem dir que s'havia fet a sí mateix a l'estil de "Un hombre tranquilo" de J. Whayne" 

El tractat De amicitia és un assaig adreçat per un amic a un altre amic amb la voluntat de correspondre en privat a l'amistat.  Àtic i Ciceró conversen com jo feia amb el meu amic absents del món que ens envoltava o millor dit indiferents al món hostil que ens envoltava. Reiem i apreniem junts a meditar ....Ulls de mirades ens fulminaven molts cops en aquella sala de professors i professores perquè molts cops cridavem i cridavem alçant la veu com si l'alegria es pogues contagiar en aquell espai trist i gris, però mai es produia el miracle  . Leli es va escriure el dia de les idus de març del 44 aC  i està dedicat a Tit Pomponi Àtic amic entranyable de l'autor . El meu amic no va tenir gaire sort perquè treballava força, era rigorós i s'esforçava per ser responsable en les tasques de coordinació, de tutoria, de preparar les classes... L'alumnat quan va marxar van entendre aleshores que el coneixement no era un saldo dels magatzems i que amb ell havien aprés realment què era això de la història. Va ser criticat i quasi ningú de l'equip directiu va reconèixer la feina que havia fet aquells anys al centre ... ( no sé perqué em recorda alguna de ben propera) .  Deien que no es preocupava dels nois  però jo l'havia vist molts cops preparant les classes  per ensenyar el millor possible als nois i noies  ... De fet hi havia qui robava les seves programacions, els seus exercicis, les activitats i examens ... Amb el temps vaig acabar fent cerveses en els pubs irlandesos amb una pinta amarga com la vida mateixa i negra com el meu cor.. si negre com el meu cor.. Tants cops l'amistat es troba quan no la busques perquè no esperes res d'ella. L'amistat és un amor unànime de l'ànima no del cos per això hi ha una unitat espiritual entre dos amics fonamentat en la virtut .

" si algú pugés i contemplés la natura de l'univers i la bellesa de les estrelles , aquesta meravella podria resultar-li desencisadora ; en canvi seria la cosa més joiosa si hi hagués tingut algú amb qui comentar-la" 

De amicit 88 

La literatura d'Homer va oferir exemples d'amistat a Ciceró , també s'inspirà en Hesiode i en Teognis així com en Pitàgores de Samos per la doctrina de la immortalitat de l'ànima i l'harmonia de les esferes. Per ell el cel era el cosmos  tal com Empèdocles d'Agrigent deia " tot el que es manté en moviment , ho conserva unit l'amistat ...". 

Un dels autors que més va influenciar a Ciceró va ser Epicur però hi ha una notable diferència doncs Epicur busca una certa ataraxia espiritual cosa incompatible amb la virtut de Ciceró. Per Epicur hi ha una utilitat en l'amistat a diferència que Ciceró que parla del fet gratuït de l'amistat perquè ve d'amar. 

Per acabar penso que l'amistat amb el meu amic requereix una cita com aquesta del filòsof 

Nietzsche en la seva obra Aurora ens dirà "Hem de prendren's  les coses amb més alegria del que mereixen , principalment perque les hem pres seriosament durant massa temps "