APRENDRE EN ELS DARRERS MOMENTS ....

Podria ser que en un moment de la nostra vida ens trobem novament amb nosaltres mateixos. Trobar-se amb allò que al llarg dels anys hem anat aprenent de l'existència. I sense adonar-nos, la direcció ens senyala el nostre mateix origen  d'aquell dia en que vàrem prendre la sortida a això que en diuen mon. 

Per això com si es tractés d'una manera de reinventar-se un mateix ;  tot allò que ha deixat petjada en tu ,poc a poc i lentament es va recuperant. Es com si un dia al cap de molts anys davant teu  trobes  en la teva petita biblioteca de casa aquell llibre que un día vas llegir . Aleshores t'adones del pas del temps i del valor que el llibre va tenir per tu en aquell moment de la teva existència. Però el més curiòs es la manera com es va produïnt aquest fet que intento explicar;  perquè no té un format conscient. Més aviat son els fets que t'aboquen a aquesta trobada que parlava al principi. 

Un dia et deixes la barba que sempre t'havia agradat , un altre recuperes el costum de llegir vora del sofà amb el the de bergamota , i aixì dia rera dia, vas recuperant el que mai has deixat de ser ... Escrius novament amb l'entusiasme que abans tenies, pintes de forma atrevida les imatges que has pensat, fas poesia com abans havies fet, toques el piano novament amb l'impetuositat que tenies, i així entres en el ritual del que has fet de tu mateix al llarg dels anys. No és casualitat ni cap miratge , és així com es dona sense més.  

 M'atreveixo a preguntar ara perquè  el meu esperit i consciència s'han mobilitzat en aquest moment ? I  podria dir que  en les noves formes d'aprenentatge . Una d'aquestes és la gent jove que al voltant meu m'atrapat :  com els companys de feina que amb la seva joventut m'obliguen a creure en mi mateix de forma que en la seva i meva reciprocitat es balli l'espai de complilcitat generós i savi. Un dia em regalen un llibre de les seves poesies , un altre em conviden a dinar al parc seient a  la gespa, un altre em parlen de vosté com si fos un vell ja pler de respectabilitat.... Ells i elles desprenen en mi un grau de consciència que obliga en la meva persona a situar-me en el que faig i sóc... Sé que em contangien una mena de voràgine que m'anima a seguir en els temps que estem.

D'altra banda altre d'aquestes és la gent gran que al voltant seu observo com de forma pacient circula per la vida i s'apropa al que l'espera amb entusiasme i amb energia de seguir fins on sigui ..Uns pujen muntanyes, altres fan ioga, o escultura, o visiten ensimismats exposicions al MNAC i tenen moltes ganes d'aprendre , ..

També una trobada amb el món esporàdic del pensament diferent del pensar en el límit que el nou cercle d'amistats han ampliat amb l'autodescobriment interior que et remena i et qüestiona el teu infant interior i aleshores respires i crides com si la veracitat que sempre ha estat garantia de tu mateix ara sigui el miratge més imperfecte que t'inhabita. I així amb ella i ell , en el tu-jo en la relació que busques t'abraçes acaronant el més bonic del que ets .... sense temer res més...