Pràctica identitària : relacionar ètica i estètica de l'existència

 DIDÀCTICA DEL CINEMA 

Exemple del treball d'una alumna del batxillerat artístic 

FITXA TÉCNICA


TÍTOL ORIGINAL Fake Orgasm
ANY 2010
DURACIÓ 81 min.
DIRECTOR/GUIÓ Jo Sol
MÚSICA Carles Cases
FOTOGRAFIA  Aitor Echeverría, Bruno Amaral, Xavi Sivecas
REPARTIMENT Lazlo Pearlman, Verónika Arauzo, Lydia Lunch, Jango Edwards, Judith Butler, Beatriz Preciado,
PRODUCTORA Zip Films
WEB OFICIAL http://www.fakeorgasmzipfilms.blogspot.com/
GÉNERE   Documental de creació

“Documental creativo sobre los nuevos paradigmas de género e identidad. Lazlo Pearlman es un artista conceptual, un prestigiador de los clichés, un activista capaz de dinamitar nuestros prejuicios y dogmas sobre sexo e identidad. Lo que en apariencia es una divertida reflexión sobre las mentiras en nuestra vida sexual se convierte de pronto en un punzante discurso sobre la teoría de género y la permanente construcción de nuestra identidad. Fake Orgasm golpea la mente y obliga un cambio de perspectiva para replantearse algunos conceptos con los que nos han educado y hemos crecido. Habrá que buscar nuevos cajones donde reordenar cosas cómo nuestra virilidad, nuestra libido o nuestra barbie superstar.”

“¿Cuánta gente se atreve a caminar por el mundo sin máscaras? Incluso la propia personalidad de uno se ha forjado por la superposición de ellas durante la vida. Cogemos lo que nos gusta de nosotros mismos, escondemos lo que nos hace débiles. Las personalidades fingidas no son dignas de ningún halago.”

                     "El Ocaso de Daphne"     novel.la d'Estefania Álvarez 

El que ens agrada no sempre és alló que realment som. La major part del temps és el que creiem que als demés els agradarà de nosaltres.

1. OBSERVACIÓ I COMPRENSIÓ

1.1 Anàlisi de la história: gènere cinematogràfic, context, tema, missatge, idees principals, desnenllaç, valors i parts.

Aquesta pel·lícula pertany a un gènere cinematogràfic documental. Utilitza com a context la actualitat, on s’observa la societat amb perspectiva.

En aquesta societat, la gent es sent obligada a fingir, s’amaga rere màscares en comptes de descobrir la seva veritable identitat.

El tema de la pel·lícula es principalment el “JO fingit” i el trencament de la lògica social per a descobrir la veritable identitat.

El missatge que es vol difondre i fer arribar a partir d’aquesta pel·lícula és el desfer-nos de les idees que la societat ha implantat en nosaltres des de que hem nascut, trencar aquests vincles socials on ens diuen que som el que hem de ser.

Per fer arribar aquestes idees, utilitza com a tema principal el sexe, el ser home o dona. Algunes de les idees principals que utilitzen per fer-nos arribar aquest missatge són:

Què és fingir? L’engany és el mateix que la mentida? És natural? El nostre cos, es nostre? Què és el JO real? També utilitzen idees com la idea fixa de la sexualitat, del gènere, l’atribuïr propietats segons el sexe i de com la societat ens OBLIGA a fingir.

El documental es pot dividir en tres parts diferenciades. La primera part o introducció estableix valors com: una relació, es veritat o mentida? Què és fingir? L’engany és el mateix que la mentida? El fracàs és degut a un  error?

La segona part s’enfoca a valors com: L’art ofèn? El cos és nostre? El món és així i per tal ens hem de conformar i continuar fingint? Per què fingim? Per fer sentir millor algú altre? Què significa sentir-se complet? També utilitza valors i idees sobre la idea fixa de la sexualitat i el gènere, on la societat ens obliga a fingir.

Aquestes dues part es basen principalment en el concurs de falsos orgasmes que realitza el presentador, on descobreix com és ell realment.

A la tercera part es produeix un canvi. Els espectadors no saben com reaccionar, no és natural? És real? És un home... o una dona? Sorgeix la gran pregunta: Què és el jo real?

Per què definir-se a partir d’un òrgan sexual? Perquè definir-nos per aquest? Causa prejudicis que carreguem a sobre nostre des de que naixem. Ho podem evitar... canviar?

Totes aquestes preguntes provoquen incomoditat. Però, es una incomoditat emocional... o social? No és natural? O des de que hem nascut la societat ens ha fet creure que no ho és?

Per què, doncs, ens classifiquem? Tant els uns com als altres, busquem qualitats, adjectius... mil formes de classificar a la gent, però... per què? És necessari?

El nostre JO real, la nostra veritable IDENTITAT, s’amaga dins nostre. Però, podem arribar a ella? Podem desfer-nos de les idees preconcebudes, del món al nostre voltant i trobar aquest identitat?

Aquesta és fixa, o canvia? Naixem amb ella i l’amaguem, o sempre està canviant i per això ens és tant difícil trobar-la? És possible trobar-la?

1.2     CONTINGUT: Argument i espai

L’argument principal de la pel·lícula és el d’un home que decideix crear un nou espectacle. Aquest espectacle resulta ser un concurs de falsos orgasmes, on el protagonista, a partir d’aquesta idea, anirà introduint diversos valors sobre la societat i la idea del JO fingit i la identitat, on finalment mostrarà el seu JO per fer entendre als demès que no és necessari seguir els règims de la societat ni continuar fingir, el que han de fer és trobar el seu propi jo, eliminant qualsevol idea preconcebuda.

1.3    ELEMENTS DE LA PEL·LÍCULA: plàstics (colors, plans) i sonors

Com a elements plàstics poden destacar els color vius i estrambòtics de la sala on es produeix el concurs. El plans que s’utilitzen són molt propers i controversials, fan qüestionar al públic d’una manera subtil.

Els elements sonors més important a la pel·lícula són, a l’inici de la pel·lícula els falsos orgasmes dels concursants.

Un altre element sonor molt important és el silenci. El silenci resultant del bar/teatre després de que el presentador es mostri a ell mateix tal com és.

1.4   PERSONATGES: Protagonista

El personatge principal d’aquesta pel·lícula documental ha decidit trencar amb la lògica social. Trencar les idees preestablertes que ens acompanyen des de que naixem i ens diuen qui som i com hem de ser.

Vol transmetre aquest missatge, hem de mentir per viure? Hem de seguir les normes socials? La vida es així i per tant no podem fer res més que continuar fingint?

El protagonista ha decidit que no vol continuar amb aquesta farsa, vol trobar la seva identitat, més enllà dels sexe o el seu gènere. Es home? Es dona? Per què definir-nos etiquetant-nos? No és el que sempre fem?

Si ens sortim dels barems establerts es crea un estat d’artificialitat, però, ho és? Aquest personatge defensa que cadascú ha de ser com en realitat és, més enllà de qualsevol altra cosa. Defensa que un individu no és home, ni dona. Cada home té una part de dona, i cada dona té una part d’home, i així amb diversos valors.

2. RELACIÓ-REFLEXIÓ

2.1 Valoració actitud i conducta personatge (qualitats, valors, defectes)

Com a reflexió o conclusió, el protagonista vol compartir aquesta pel·lícula per fer saber a la gent que estem envoltats d’una de idees preconcebudes que hem d’aconseguir canviar, cada persona és com és i ha de saber desfer-se del seu papar a la societat per a descobrir com és en realitat, quina és la seva identitat.

“El protagonista ha decidit que no vol continuar amb aquesta farsa, vol trobar la seva identitat, més enllà dels sexe o el seu gènere. Es home? Es dona? Per què definir-nos etiquetant-nos? No és el que sempre fem?”

Durant el documental, li pregunten diverses vegades per què ho continua fent, vol obrir els ulls als demés, però s’adona de que no tothom ho veu o vol deixar de ser d’aquella forma. Van a veure el seu espectacle com a entreteniment i res més, no aconsegueix arribar a la gent i això el porta al final del documental a haver de treballar en un bar, ja que, al final, qui s’ha de descobrir i intentar treure la màscara es cada persona, per ella mateixa.

                                                                                                                Aratxa Alvarez