IDENTITAT -IDENTICS-IDENTITÀRIES-IDENTIFICAR-I-.....

Nemo ante mortem beatus esse dici potest

                                 

Identitat :[ s. XIV; del b. ll. identĭtas, -ātis, íd., format per analogia amb ens 'ésser' i entitas 'entitat  ]                
                                               

1 Qualitat d'idèntic.

2 Qualitat d'ésser una persona o cosa ella mateixa.

3 Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa. La llengua i la cultura, entre altres coses, formen la identitat d'un país.

 Idéntic,similar, igual ... Quina és la nostra identitat? Tenim un mateix jo únic i irrepetible al llarg de tota la nostra vida ? Canviem o evolucionem ? Som un nom en nèixer fins a morir? La familia ens determina com som ? Les relacions paternes i maternes en la nostra infantesa poden condicionar la nostra imatge , la nostra manera de ser i estar en el món ?

Enguany he treballat segurament per darrer cop en un batxillerat artístic per això incentivat per la professora i tutora del grup Rosa vaig voler proposar un repte com aquest. L'alumnat de primer batxillerat amb edats compreses entre 16 i 19 anys podien treballar artísticament sobre el concepte i la idea d'identitat. Sempre he treballat de forma espontanea , lliure, intuitiva , oberta ..

El projecte s'inicia el tercer trimestre amb la pel·lícula del director Jo Sol  "Fake Orgasm"(1)  i es planteja que cal oblidar les idees preconcebudes que tenim de nosaltres mateixos, oblidar-nos  que ens mirem al mirall i sempre ens veiem imitant la realitat amb una idea que ens configura. Iniciem el projecte de creació artística : QUI SOC JO ? QUI NO SÓC JO ? DESFER EL JO QUE TENIM BEN APRÉS SOBRE NOSALTRES MATEIXoS. El documental o pel·lícula obre una mirada diferent al tema del que determina el génere,el sexe, el nom , les etiquetes socials, els rols socials,els personatges psicològics que ens inventem,.. El treball inicial amb un guió serveix per prendre consciència del que realment encara no sabem què som i qui som....

INICI DEL PROCÉS (FASE INICIAL I PRÈVIA) 


Demanem doncs treballar amb aquesta idea  (o no)  o concepte i per això sense dir moltes coses ni donar moltes pautes ni guions per això l'alumnat ha de presentar primerament un esbòs del seu projecte artístic sobre el concepte d'identitat. Donem absoluta llibertat al tema. 



1.-   Presentem un esborrany o esbòs del projecte o sigui la no-idea del que pretenem explicar ...

En aquests moments és important establir un diàleg amb l'alumnat per motivar en una aventura que potser ni tu mateix saps com pot acabar per això demano que escriguin i presentin a classe la seva proposta per discutir la mateixa. Poc a poc cada alumna va agafant la forma artística més còmode per representar les seves idees o no idees per això hi ha qui tria escultura, pintura, fotografia, videoart, .....  Els sistemes de seguiment que pactem és el correu electrònic filoiesangeleta@gmail.com , o bé el presencial a classe. 

              Projecte de Sònia Llorente : Quí sóc ? 

L'alumna es representa amb la fotografia les seves múltiples imatges....Ella i no-ella . La fotografia ha estat realitzada en un estudi primerament i reconstruïda posteriorment amb un programa informàtic per enganxar les múltiples imatges. 

Explico que l'art forma part d'un procés creatiu i no reproductiu per això utilitzo les novel·les de Thomas Mann . En la seva obra "Doctor Faustus" es diu : 

"Apenas acababa de poner en movimiento la pluma y ya se le había escapado una palabra que secretamente me dejó sumido en cierta confusión: la palabra «genial». Hice referencia al genio musical de mi difunto amigo. Sin embargo, esta palabra, «genio», aun cuando extremada, es  eufónica, noble y sanamente humana, y a hombres como yo, aun cuando privados de entrar por sí mismos en tan elevadas regiones y sin haber jamás pretendido ingresar en la gracia del divinis influxibus ex alto , del soplo divino venido de las alturas, nada debiera razonablemente privarles de hablar y tratar de lo genial con un sentimiento de gozosa contemplación y respetuosa confianza. Así parece. Y no obstante, es innegable, y nadie ha pretendido negarlo nunca, que en esa radiante esfera la participación de lo demoníaco y contrario a la razón es inquietante; que existe una relación, generadora de un suave horror, entre ella y el imperio infernal, y que los mismos adjetivos que he tratado de aplicarle, «noble», «humanamente sana», «armónica», no acaban de encajar perfectamente, incluso cuando —he de reconocerlo aunque no sin dolor— se trata de una sublime y genuina genialidad, dada, o impuesta, por Dios, y no de una genialidad adquirida y perecedera, de la consunción pecaminosa y enfermiza de dones naturales, del cumplimiento de un oneroso contrato de enajenación.."

També vàrem parlar de la idea d'inmortalitat que es presenta en el procés de creació estètica i artística amb "Mort a Venècia" i "Tonio Kröger" que serien dues obres que formarien part de la triologia de l'artista en creació. Seguidament continuarem amb la lectura de l'article de Sanchez Fersolio sobre estètica transgresora (2) i continuarem amb el projecte afegint també la idea de Kandisky sobre l'espiritualidad en  l'art per afegir més idees sobre el procés creador i estètic de l'artista i de l'artesà. Debat que va originar una forta tensió en pensar que no totes eren estudiants de artístic-creadors d'art. El vídeo de Abbas Karastami  amb el títol de "NO" (4) va permetre entendre aquest prejudicis socials identitats que ens aboquen a dibuixar-nos com diuen que som...El debat a classe fa donar molt de joc i va permetre iniciar la idea de quina forma les determinacions o els condicionaments  poden configurar una imatge entre nosaltres. 

2.- Fitxa tecnològica de la creació i producte. 

Va sorgir la idea d'elaborar una fitxa artística o tecnològica amb les dades i documentació de cada obra que presentessin i també elaborar un petit quadern de viatge del procés creador....

Fitxa tècnica de l'alumne Leo Leguizamon

Projecte de l'alumne Leo 

Ø             Tècnica i Forma artística

La tècnica que he utilitzat en aquesta tècnica fotogràfica ja que la fotogràfica i la forma artística òbviament es la fotografia ja que es una de las coses que més em representen, m’encanta realitzar diferents fotografies ja que què es una espècie de mètode per poder captar el moment, congelar els instants perquè puguin perdurar a traves del temps.

La tècnica consisteix en realitzar més d’una fotografia, fusionar-les i creant efectes que amb una sola fotografia serien impossibles de realitzar

Ø            Any de l’obra

L’any de l’obra es 2013, portada a terme en aproximadament dos mesos ( Maig i Juny ).  El temps que ha portat a terme sobretot fa referència al temps que he estat pensant idees i significats per poder realitzar l’obra.

Ø            Material i espai

Els materials que he utilitzat per realitzar la fotografia només van ser un trípode per poder estabilitzar la imatge, una càmera i un disparador automàtic per ajudar-me a realitzar les proves  fotogràfiques quant no tenia un ajudant.

L’espai que he utilitzat han sigut sobretot dos espais ja que el resultat final no només es una obra si no que son més de tres. Els espai van ser el bosc del Collserola on habitualment vaig a passejar al gos de casa.

Dimensions i títol

Les dimensions de l’obra es de les dimensions d’un DN4 aproximadament ( més petit ) i la fotografia es HD 1080 píxels. El títol de la fotografia esta en forma de pregunta i es: Realment podem saber qui som en realitat? Aquest títol lo que ve a dir es que nosaltres podem arribar a conèixer una petita part de lo que som però no ens podem arribar a conèixer del tot ja que estem canviant contínuament, cada instant, cada moment. Cada cosa que passa o interactua en les nostres vides fa canviar el nostre rumb en ella. Cada cosa es aporta i ens influència de manera diferent construint el que som o inclòs el que podem arribar a ser. 

Com ja hem dit el primer esbòs va permetre que l'alumnat perdés la por a iniciar un projecte que es podia veure com un problema. 

Aquest va ser el primer esbòs de l'alumna Maria Rúbio  per iniciar el treball amb ella mateixa ... volia però que la música mostrés les emocions que ella sentia i en el treball ha aconseguit plenament aquesta integració imatge música i text.

primer esbós sobre la idea 

     El resultat del treball de la María Rubio penjat   fusiona música,lletra,fotografia, tot vinculant a les distintes emocions que van sorgint en la seva identitat. Ella mateixa escrivia en un correu : 

Xavier, el meu projecte anava sobre arribar a les sencacions i emocions a trabes de la música, porto bastant temps pensant en les musiques que afegiria en el treball, i per fí després de fer moltísimes proves amb cançons diverses, he agafat aquestes per que creia que s'ajustaven al perfil de alegria/tristesa. La cançó esta interferida per la midat amb un diàleg del principi d'una cançó de rap, crec que així es veu el canvi de la part feliç a la trista. De la part visual encara estic pensat per que m'han vingut moltes idees que crec que funcionarien millor que la que vaig pensar de la ma que va dibuixant. 

Un dibuix  (referència al que hem mostrat)que he trobat m'ha donat idees però no crec que s'adaptin gaire al treball, també te enviat la foto per que la puguis veure. És un dibuix amb diferents personalitats/identitats d'una noia. 

El que se m'ha ocorregut es que en aquest projecte no només arribaré a les meves emocions, que com són incontrolables fan que tregui el meu verdader jo, la identitat, si no que a partir de la música i les imatges que posaré, vull arribar a que cada persona que vegi el vídeo s'endinsi en les seves emocions i per tant pugui trobar la seva identitat. Per això les imatges tenen que ser potents, no se si agafar imatges d'internet o fer-les jo, tipu foto o tipu dibuix.

També he pensat que poden ser imatges psicodèliques o abstractes amb colors que emfatitzin els dos estils de estats d'ànim, ja que molts cops es relacionen els colors amb les emocions, te posat una altre foto on diu aixo dels colors i els estats d'ànim con en una mena de mandala, no se si es veu gaire bé per això. 

Espero que t'agradi el montatge de la música per que m'ha costat molt trobar un programa amb que poder fer-ho ja que cap m'anava bé. 

Ja em dirás el que creus de la part visual del video. 

El video del resultat final que era la darrera part del procés. Observem que la música vincula emoció- text-imatge de manera que el relat s'explica per si sol. 

A continuació un altre projecte videoartístic però sense paraules jugant amb la música i amb el post de producció (making off) .

             
            vídeo d'autopresentació de Maya Zelaskowski 

Un altre dels projectes presentats va ser responent a una idea potser més configurada però també amb la pretensió de  descubrir-se una mateixa.

En aquest cas l'alumna juga amb la seva imatge i contra-imatge i planteja sense paraula com vol ser ella.Aquí la idea del MODEL i la còpia es produeix com a identificació del cos i la seva auto-presentació. Tal com havíem comentat en l'article sobre Pardo en els dies anteriors (3)

Maya Zelaskowski

PROCÈS del video 

Els dos programes que tenia en ment per fer el projecte eren Imovie I Final Cut Pro X. Com al Imovie tenia la majoria dels meus vídeos, per poder agafar parts de cada un vaig optar per aquest.

Primer vaig escollir molts clips sense tallar-los exactament de vídeos de moda que havia fet. Eren clips en el que jo estava ‘actuant’. Els vaig ajuntar de manera en que sem veia sense gaire expressió, hi havien plànols de la meva cara, del cos o del pla general.

Al acabar aquesta part, vaig posar una transició ennegrida, per marcar un ‘canvi’ d’una part de mi a l’altre. El canvi de lo que jo vull mostrar a com sóc en realitat. Desprès, per a la segona part, vaig ordenar els clips com a la primera, per a que en el mateix ordre es veies el contrast.

Vaig estar pensant durant un temps quina música posar. Volia ficar una que em volgués dir algo, que no fos una que nomes m’agradava.

Vaig trobar en la meva llista una que es diu ‘Polish Girl’ de Neon Indian, que no només m’agrada molt sinó que parla d’una noia Polaca I jo tinc sang d’allà.

Vaig decidir posar la cançó nomes en la primera part del vídeo, per així mostrar me en la segona mes ‘nua’ I que es sentis tot el soroll.

He tingut alguns problemes exportant el vídeo per a poder adjuntar-lo al e-mail.

Estic bastant contenta en com ha quedat el meu projecte, encara que al principi em va costar bastant I ara se m’ocorreixen varies idees més. El vídeo el podria haver fet de moltes maneres diferents, I he de dir, que si no fos un projecte que haurien de veure moltes persones, l’hagués fet molt mes personal.

Una de les idees més boniques per com s'ha treballat és la que ha realitzat la Marina Gallart que amb el títol de Poliedrics ha donat forma a la seva identitat creant un cub de múltiples cares que dona forma a la seva creació. 

Inici del procés origens i arrels del que sóc ...

    Un jardí i el jardiner que floreixen per donar vida i esperança a  l'alegria que sóc 



                

           el cub poliedric finalitzat amb totes les cares fins i tot el relleu de la màscara que ella va treballar amb una técnica per conseguir aquest efecte. 

La Marina en un dels seguiments que feiem escribia el següent :

El millor treball sens dubte, no he disfrutat tant amb un treball des de que va començar el curs, i ha estat un tema molt interessant, ja que hem demostrar el nostre interior fent servir l'art. He aprés molt aquest últim mes i mig fen-ho i és que m'ha ajudat a decidir una mica el meu futur. 



Un altre projecte de l'alumna Alba Guibernau presenta una tècnica com el body-art i utilitza el propi cos com expressió de les idees que vol representar. 

"L'ull dret és foc i simbolitza el meu caràcter, que puja i baixa, que és molt fort i que avegades ho arrasa tot.

L'ull esquerra és aigua, simbolitza les meves pors ( també les tristeses i els desconsols).

El punt del front és la meva força, concentrada. la força i la capacitat, la ment, la força mental. La força que t'ajuda a tirar endavant o a decidir coses, a autosuperarte...

La boca l'he pitat per senyalar-la o resaltar-la perque per mi la boca és per on surt tota aquesta força, aquest caràcter, aquestes pors... és el tub d'escapament.

Després hi ha també aquests espirals verds que s'enfilen des de el meu coll i em cobreixen poc a poc la cara. Son com unes "enrredaderes".

M'estan consumin, intenten tapar el meu jo, només deixen entreveure qui sóc jo realment i estan molt enganxades i fan mal.

Previament el cabell havia de ser blanc i arrissat i simbolitzava el pensament que m'envolta sempre, (confús i present en tot moment) però no he trobat el moment de pintar-mel ni amb que fer-ho.

Algunes de les expressions van referencia al que t'acabo d'explicar pero la idea era que la mirada fos directa i sense expressó. El que va passar va ser que vaig pensar que les expressions de la cara formen part de mi perqué en faig moltes i em vaig deixar portar."

FASE INTERMITJA (EL PROCÉS CREATIU) DIARI DE L'ARTISTA.
DIARI PERSONAL DE TREBALL   de Leo Leguizamon 

Gastem gran part del nostre temps sent o intentant ser un altre persona per tal de poder encaixar, per tal de poder ser acceptats. Estem acostumats a buscar aprovacions de persones externes (amics, familiars...) quant lo que tindríem que fer és buscar aquestes respostes dintre de nosaltres mateixos, en el nostre interior. Si sumen tot això al tipus de ideal que portem juntament amb els valors amb el quals disposem (molts influïts per la societat) estem perdent cada cop més la connexió amb el nostre “jo”  més íntim i més pur. Arriba un moment que has de ser capaç de separar-te de tot això e intentar buscar-te a tu mateix, a poder descobrir com ets realment. Trobar-se a un mateix implica la acceptació de lo que som, tenir una gran confiança. El secret de poder trobar-se a un mateix resideix en seguir les teves metes, seguir els teus impulsos sense patir de cap mena d’influència. Quant un es troba a un mateix i aconsegueix ser qui realment és troben la felicitat impregnada de  infinitats de sensacions i sentiments agradables que afavoreixen la nostra salut mental i la nostra acceptació personal.

Aquest es un diari que amb el qual aniré enregistrant pensaments de diversos dies els quals al final em portaran a descobrir el meu “jo” interior.

 21 d’Abril del 2013

Avui he començat a pensar sobre el tema del meu treball, encara que no ho tinc del tot clar vull realitzar alguna cosa relacionada amb el ”jo” a traves de mi i de la mirada dels demes.

 27 d’abril del 2013

Avui he començat a pensar en les escenes, es a dir en la composició de la fotografia i no ho tinc molt clar. He pensat que quant menys elements hi apareguin en la escena compositiva la idea estarà més centrada, més clara....

330 d’Abril del 2013

Ja he decidit que lo que volia es centrar la imatge sense cap elements que destaquin més del conte respecte a la imatge per tal de donar més força al significat principal

116 de Maig del 2013

Després de unes setmanes sense aportar res al projecte la bombeta se’m va il·luminar quant estava veient la televisió. Vaig veure un anunci on el protagonista sortia molts cops en la mateixa escena compositiva realitzant diferents coses. He decidit utilitzar aquest efecte en fotografia ja que el trobo curiós, divertit i penso que podria donar un punt de vista interesant al projecte per tal de que la reflexió sigui més gran.

115 de maiG del 2013

Avui he adjuntat aquestes dues fotografies al meu diari ja que representes una mica el que jo sóc, els meus pensaments. Son els meus dos tatuatges que representes coses diferents per a mi, la primera es el Carpe diem que per mi lo que vol dir es que has de aprofitar el moment, el present ara que pots sense deixar que cap mena d’influència externa t’afecti ni et faci tirar-te enrere. El segon, el símbol del infinit simbolitza el meu pensament cap a les coses bones com per exemple els records “les coses bones mai s’acaben si hi ha alguna cosa que t’ho recorda”

Ø 20 de Maig del 2013

Avui a l’hora del pati, parlant amb la meva amiga sobre el projecte de filosofia va deixar una idea en l’aire la qual jo vaig agafar i canviar una mica per tal de adaptar-la. La idea consistia en que jo sortís en la fotografia reflectit en un mirall, però en el mirall se’m veiés a mi diferent... transparent... Aquesta idea em va agradar molt ja que lo que transmetia era bastant potent una idea sobre lo que soc realment i lo que els demes veuen de mi, una idea que no esta clara, una idea distorsionada per els prejudicis i impregnada de diferents emocions, sentiments i pensaments que trastornen el pensament o visió que els demes perceben de mi.

Ø 22 de Maig del 2013

Avui vaig agafar un llibres de poesia en castellà i vaig observar un poema que anava sobre trobar-se a un mateix. En el poema es relata que un es troba perdut però al final acaba trobant-se a un mateix. Parla sobre que es més fàcil de lo que sembla i que per poder trobar-se a un mateix existeix més d’un sol camí. He volgut  posar un fragment del poema al diari ja que m’ha semblat bastant interesant ( el poema es titula: “Perderse y encontrarse”, l’autor utilitza un pseudònim que es diu Manute)

 

Y por fin llegaste

al final de ese camino.

¿Te pareció imposible?

Sin duda alguna, estabas

perdido en ti mismo,

jugando a recuperar

esas vidas que nunca perdiste,

siempre fueron tuyas.

No se si es más díficil

perderse que encontrarse

uno mismo,

pero nunca hay un solo camino.

Ø 25 de Maig del 2013

Avui tenia planejat realitzar les diferents fotografies que em van vindre al cap, però vaig tindre més inconvenients del que em podia imaginar. La sala amb els focus per realitzar la fotografia no estava disponible, llavors lo que vaig decidir va ser anar a donar una volta per el Collserola amb l’excusa de passejar el gos i fer unes quantes fotografien allà mateix per tal de poder enviar-les al professor per tal de demanar opinió.

Ø 03 de Juny del 2013

 Malgrat he volgut retardar la data d’entrega per poder fer les proves finals amb els focus no va se possible ja que per qüestions de reserves, festes i espectacles el lloc seguia estant Buit. Llavors he decidit anar a fer un altre fotografia que estigues lligada amb la mateixa temàtica de el jo (qui soc realment) i el jo que els demes veuen. Havia pensat en fer una fotografia que es pogués veure com jo m’estic observant les mans que estan desapareixen que simbolitzaria aquella part que forma part de mi i que els demes veuen, una part que es confosa i borrosa ja que la percepció dels demes es diferent a la real ( una mà estaria amb aquest efecte i l’altre seguiria sent norma, representant d’aquesta manera a el jo verdader)

 08 de juny del 2013

Finalment, un cop acabat les proves de fotografia vaig decidir en lloc de presentar només una presentar varies fotografies ja que d’aquesta manera l’expressionisme de lo que he pensat transmetre agafarà més força

 

Un cop acabat aquesta recerca del meu jo vaig poder trobar-me una mica més indagant en el meu interior a traves de diverses preguntes i pensaments que han aflorat durant el treball com per exemple: Qui sóc jo realment? Seria el mateix si la societat no tingués una influència tan gran sobre la meva vida?.  Gracies a aquestes reflexions he trobat un tros bastant significatiu de qui soc realment, però encara em queda mol per descobrir sobre mi i qui sap si algun dia m’arribaré a trobar del tot realment... això es una cosa que només el temps pot revelar. 

Una  de les raons per les que val la pena treballar en un projecte és trobar un bona idea i una bona raó per seguir creient que l'entusiasmar-se per l'educació  és l'impuls per l'any rera any .. Helena presenta un molt bon exemple del que hem treballat a classe : una veu en of  ( la seva mare ) llegeix un text escrit per ella mentre ella es dibuixa a sí mateixa  i un amic filma l'escena a càmera ràpida ...el temps i la identitat , el jo i el gran Jo engendreador de la vida com a mare natura i l'amistat com el vincle que observa com es produeix aquesta ràpida immediatesa d¡un instant que sen's escapa sense voler.... ja no hi som .....
La identitat és aquest procés de construcció entre el qui ens ha donat un nom, el que creiem en les imatges que projectem que som i la mirada dels molts observadors que cada día certifiquen que som el que som.... 

HELENA  escribia el següent en la narració que s'escolta en el video. 

Identidad: cualidad de idéntico.

 Identidad: dicho de ser una persona o cosa la misma que se supone o se busca.

Identidad:  igualdad que se verifica sea cualquiera el valor de las variables que su expresión contiene.

Idéntico: dícese de lo que es lo mismo que otra cosa con la que se compara.

 Idénticamente : de manera idéntica, con identidad igual.

La identidad es algo que nos caracteriza y nos diferencia a los unos de los otros. Cuando dos cosas son idénticas comparten una sola identidad. Aun así, la identidad de las personas, no es una etiqueta que se carga durante toda la vida, y va mas allá de las letras y números que hay en tu documentación, no es algo que venga determinado genéticamente, la fecha de nacimiento, el sexo, o el aspecto de una persona, son solo una ínfima parte de la identidad de este. La formación de la identidad es un proceso que comienza a configurarse a partir de ciertas condiciones propias de la persona presentes desde el nacimiento junto a ciertos hechos i experiencias básicas. A partir de lo anterior la identidad se forma otorgándonos una imagen compleja sobre nosotros mismos la que nos permite actuar en forma coherente según lo que pensamos, la mayor aspiración de un ser humano es convertirse en aquello que considera perfecto, por este motivo fingimos carecer de aquellas cualidades que no coinciden con nuestra idea de excelencia.  Acostumbramos a ocultar nuestras imperfecciones con actitudes poco naturales en nosotros, sonrisas fingidas, maquillaje y ropa. Procuramos encajar en situaciones y ambientes modificando nuestra identidad i tendemos a seguir tendencias. Nos resignamos a obedecer reglas y modales, desde pequeños nos enseñan a como comportarnos en determinadas circunstancias en que medida obviar nuestra identidad y mostrarnos tal i como la sociedad considera que debe ser un ciudadano ideal, aun asi todas estas restricciones desaparecen en un ambiente de intimidad. Un espacio en el que nos mostramos tal i como somos, sin sonrisas fingidas, ni maquillaje ni ropa.  Nuestra propia obra al descubierto, nosotros mismos, nuestro yo. Decimos de una persona que no tiene personalidad, o no tiene identidad, cuando al pretender encajar en un lugar o en una situación es completamente infiel a su personalidad, a quien es en su intimidad. Por lo tanto el ser humano encuentra que ser diferente a los demás es un aspecto negativo, aún así, el hecho de ser demasiado parecido l resto y alejarse de uno mismo tampoco está considerado positivamente.  Llegados a este punto entendemos que el problema reside en la sociedad, y la solución en la propia identidad.  Es un hecho que jamás nadie ha gustado ni gustará a todo el mundo por lo tanto a lo mejor ser perfecto no consiste en gustar al resto si no en gustarte a ti mismo, comportarte tal y como a ti te parece coherente, escuchar las opiniones de los más cercanos e ignorar a los demás. Procurar ser feliz contigo mismo, ser fiel a tus gustos y aprender de las experiencias. Cultivar tu mente, tu cuerpo y tu persona, con al de que cuando llegue tu último día seas capaz de mirar atrás, releer tu historia y estar orgulloso y satisfecho de tu gran obra de arte recién terminada, tu identidad.

I afegia en un correu el següent : 

JA LA TENIM AQUIIII!!! ja l'he passat a word, 

Gracies per tot Xavier, per la nota, per que t'hagi agradat tant el treball, per la paciència...  

M'han agradat molt les teves classes de filo, et desitjo el millor :) 

Bones vacances.

D'altra banda hem trobat uns projectes que han estat molt treballats i amb una idea molt creativa com el de l'alumna Alicia Aranda que utilitzant la tècnica de la fotografia ha buscat identificar la idea del cos que sempre ens mostra i el rostre que explica amb la bossa que el tapa que sempre ens amaguem la part més intel·lectiva

M'ha costat molt arribar a una conclusio de com fer el treball, he pensat que la millor manera de dir com soc es dient com no soc, per aixo feia aquesta critica. Tambe, el qr vull expressar en aquesta foto es que sempre m'he sentit reprimida i observada si no era com les altres, si no seguia els seus ideals, i mes en el meu anterior cole. Per aixo fent aquest treball he disfrutat molt perque ha sigut una manera de desfogarme i de trobar un cami sobre mi mateixa. En el diari explico dia a dia el que vaig pensant del treball, tambe he posat alla la llista de material  deia l'Alicia en un correu .





Continuant amb els projectes presentats hi ha que tenen un format més clàssic com el que presento a continuació: 

Ivanna presenta la seva identitat vinculada amb el concepte de filia (amistat) i de filiació ( aliança d'amor) amb els seus. Per això el seu projecte tal com ella escriu és un projecte on participen també totes les seves arrels vinculades amb el que és i el que estima més... 


De la mateixa manera que hi ha un molt similar de l'alumna Gemma que fa un retrat de familia molt personal 

Un treball molt interessant per el debat interior que ha generat en l'alumna Arantxa Alvarez és el que presento a continuació : 

Arantxa escrivia : 

Xavi, no crec que pugui fer-ho. Es una activitat, projecte o el que sigui molt difícil. Ho intentat, de veritat, pero port-ho uns dies que m'hes impossible fer alguna cosa mes. Potser si no tingues tantes coses al cao amb els examens i tal, bueno continuaria sent complicat, la cosa es que la meva obra, no se, li noto alguna cobexio pero 

Hola Xavi, com que no sé si et veuré dilluns i segurament ja l'has de tenir, t'he escanejat las pàgines del meu projecte. 

També t'he posat fotografies del quadre. Contesta'm per saber si te'l porto a classe o no. Si vols que te'l porti demà (no tenim filosofia), o dimarts (que tenim filo).

El quadre es bastant gran així que, diguem si vols que te'l porti o no. Si es dilluns, diguem a quina hora et va bé i te l'ensenyo. Si es dimarts, me'l faràs explicar o exposar? La veritat es que preferiria que no. 

Si el missatge es massa liós i costa de llegir... la culpa el té l'examen que porto tot el dia estudiant. Perdona.

Perdona, he enviat el missatge a mitjes, pero suposo que ja sabras de que va la resta. No se que fer. El quadre continua igual. He intentat ferli moltes coses, pero les acabo desfent totes. Crec que li començo a agafar una extranya mania al quadre, i aixo que representa el meu interior. Extrany no? Dema intentare seguir. Pero no et puc assegurar res. Començo a sentirme com si fos un encarrec. I hauria de ser tot el contrari.

Xavi, no crec que pugui fer-ho. Es una activitat, projecte o el que sigui molt difícil. Ho intentat, de veritat, pero port-ho uns dies que m'hes impossible fer alguna cosa mes. Potser si no tingues tantes coses al cao amb els examens i tal, bueno continuaria sent complicat, la cosa es que la meva obra, no se, li noto alguna cobexio pero 

Arantxa

Jo contestava el següent : 

Estas en el moment més dificil no et retiris observat i contemplat oblida idees i deixat portar per les emocions incorpora colors formes textures 
El que veig te un bri de força pero falta integrar aquesta darrera part de tu flors vegetacio que creix amb tu deixat atrapar potser si la musica et fa volar pots intentar continuar ....

Ella tornava a escriure : 

Bona tarda Xavi.

A veure, pas per pas! Primer de tot dir que aquest correu es per posar-nos una mica al dia amb la meva... com dir-ho, creació artística?

Ja et vaig dir que la meva idea inicial seria una pintura sobre llenç que barrejaria diferents tipus de pintura, i que a partir d'aquí barrejaria també altre tipus de material.

Doncs bé, entre aquests tres dies de festa i avui he avançat bastant... però no sé si en la direcció adequada. Vull dir, comparat amb un projecte sense pràcticament començar, que es com estava fa uns dies i avui, hi ha diferencia.

He de dir-te, en confiança, que aquest projecte és, com dir-ho... No sé com explicar-ho però cada cop que me'l plantejo, me'l plantejo d'una forma completament diferent. I així no arribo a cap conclusió i és per això que dia rere dia el vaig enfocant d'una altre forma.

El que he d'aconseguir reflexar a la meva pintura, representa, ha de ser el meu <jo> vertader. Tal com sóc en realitat. Més enllà de la mirada dels demés o del  meu propi reflexa i de com em vec jo davant d'ell. He d'aconseguir trobar aquesta part amagada de mi, no? La que la societat no deixa conviure amb les seves normes.

Doncs bé, al ser-me impossible trobar aquest  jo pensant-ho o intentant trobar-li una lògica (com si fos possible...) em trobava amb diverses preguntes com: Com sóc? Algú ho sap? Com representar alguna cosa que no entenc? QUÉ sóc?

Sóc el que sento, sóc emocions, sentiments, petits moments. 

Llavors, vaig pensar, sóc impulsos. Som impulsos. En moments de debilitat, ens mostrem tal com som. Quan no dormim, quan no menjem, quan estem deprimits, sentim ira, etc. són petits instants en que el nostre JO superficial es debilita i sorgeix el jo real. I ho fa a través d'impulsos.

Per això vaig deixar de pensar en el que faria, i vaig intentar fer-ho. El projecte, diguem-ne, encara és un nen petit que necessita formar-se. 

A través de moviments de pintura amb les mans, pizellades, colors,etc volia simbolitzar d'alguna forma l'alegria, la "llum" interior, lo pur... lo bo dins meu. Per altra banda també la inquietud, la por, ràbia, ira, moments "d'ofegament" i sensacions que acostumo a amagar i m'acaben provocant més d'un mal de cap.

Aquest contrast l'he representat amb el canvi de colors aigualits clars i el negre de la dreta, amb aquesta frontera blanca entre els dos bàndols.

Bé, ja et dic que encara falten coses, però, la veritat es que necessito la teva ajuda perquè crec que m'he quedat en un punt i d'aquí no m'en surto.

Després de no poder idear una forma i després representar-la i intentar fer-la intuïtivament  per impulsos, no estic segura de que representi com sóc realment. O si? La veritat es que noto funcionar a mil el meu cap i no m'ensurto.

La veritat es que amb la part fosca, la negra, si que m'identifico. No sé. Potser és el contrast. Però tampoc crec ser un forat negre a l'univers, espero tenir llum al meu veritable jo, però... no la veig. Al menys no com està aquí representada..

Una mica d'ajuda o consell?

T'apunto coses que he anat escribint a l'atzar sobre la pintura, com per exemple, tenia pensat fer "explotar" diverses "boles" de pintura per sobre el llenç, segons el moment emocional trairia el color i com fer-la. Per alliberar-me, saps? 

Bastant identificada als texts que vam llegir, de tot aquest núvol de emocions i del caos que tinc a dins, fer una obra d'art. O això m'agradaria... per+o encara no sé com.

D'aquí ve que agafés una navalla i fes el tall al llenç. Impulsos!

Definitivament... necessito ajuda.

Gràcies per llegir fins aquí!

Jo retornava el correu i escrivia dient : 

no es això arantxa , no ha de ser un encarreg tot el contrari tu ets el teu propi encàrreg , que vols fer de tu i del quadre potser desfer-te'l però explica que et passa, deixa't portar per el que recorda aOscar Wilde i el retrato de dorian grey que li passa a la novel·la amb el quadre , ..observa't a tu mateixa com reacciones que et provoca que es despren de l'energia fosca que veus en ell ....  sé que ho pots ¡fer..  

Un treball també que destaco per la seva manera de treballar en forma de projecte des del primer dia va ser el de Didac Galera que té força habilitat amb el còmic manga i que va donar lloc a intentar unir el seu dibuix amb una història en forma de vinyeta. Penso que especialment quan ell em relatava el procés de buscar les tintes, les plumilles, el paper a València perquè aquí no hi eren , o bé quan va crear inicialment el personate i com el va convertir en una identitat i seguidament va conseguir una història......  

namae nashi  /el sense nom en japonés

El resultat una molt bona feina cal notar que la identitat la entendrà com un ésser sense nom i que està construida de retalls d'altres cossos que es desperta i es troba amb una carta sobre la taula amb un cercle que simbolitza l'infinit com principi i final de tot  i aleshores un ocell s'escapa i pren el vol ..........................................................................................................................

Un altre treball molt interessant per la relació que en Gerard Loran estableix amb ell mateix ha estat construint una titella de fusta d'escorça com a crítica a un mateix i als sistemes de comunicació com la televisió ....  Ell no ha parlat gaire amb mi però quan va intentar dir alguna cosa recordo que em deia que si si però que li costava molt ...però un dia com si fos una mena d'intuïció creativa va dir avui he començat i em va portar al cap de poc uns pals que eren els braços. Interessant com ell amb fusta d'eucaliptus de prop de vallvidrera ha construit les articulacions i com amb la pròpia escorça més tard va fer el vestit .....  

En el rostre un senyal d'interrogació accentua encara més aquesta recerca del que som i del que diem que som.... Valoro molt la feina del Gerard perquè penso que per ell ha estat un esforç de trobar-se per primera vegada amb si mateix i amb el que busca dins seu ...penso que ha estat un veritable èxit en tots sentits.....  

Torno a dir que en els molts treballs presentats he vist la idea del diari personal ha estat en molts casos un bon instrument que en alguns casos ha acabat substituint el propi treball com el de Lea 

El darrer dia com si el món a vegades et dona sorpreses  l'Emma em va dir vina tinc una cosa per tu ... i entre un munt de pintures que portava per vendre entre els profes va escollir aquesta que porta per títol "RECORDS" ... vaig pensar que tal com havia començat tot de forma gratuïta i amb entusiasme ara acaba igual amb la sort que la vida et somriu quan menys ho esperes... gràcies a tothom 

records Emma Loran 

Bibliografia i documents de referència citats 


 BLOG IDENTITAT Y DISIDENCIA .

http://alsinaxavier.blogspot.com.es/2013/03/practica-identitaria-no-soc-menys-que.html  (1)

http://alsinaxavier.blogspot.com.es/2013/03/viernes-santo.html  (3)

http://alsinaxavier.blogspot.com.es/2013/05/no-de-abbas-karastami.html (4)

http://alsinaxavier.blogspot.com.es/2013/04/estetica-transgressora.html  (2)