Miro el documental que han fet a la dos avui sobre la vida de Chet Baker ...trompeta en el món del jazz i penalitzat i exiliat dels escenaris europeus pel seu consum de drogues. M'atrau la seva música trista i s ensual com si s'endinses per les venes .... La veu sensual es belluga per les neurones per atravesar de forma calurosa en la tarda els epitelis de la meva pell ... La suor que la xafogor arrosega em transporta una vegada més ... Chet , Chet , ....
I si això de viure no fos un conte de fades amb final feliç ..i si això de ser no fos més que un engany que sostenen els poderosos i rics per les classes més desfavorides reproduint les ombres permanents de les consignes i sons que volen que s'escoltin ? Sona la veu trencada i càlida "every time we say goodbye..."....
No hay comentarios:
Publicar un comentario