El video explica el que s'anomena ensenyament constructiu. S'explica que cal superar el model vigent fins ara de la repetició i classificació dels alumnes en bons i dolents simplement determinant clarament la funció dels objectius que es proposen i es volen aconseguir en l'aprenentatge. He trobat el video en el blog de didàctica de la filosofia.
Darrerament crec que l'educació requereix molt de noves formes d'aprenentatge i no tant de noves formes tecnològiques encara que aquestes puguin ajudar en el procés d'aprenentatge d'avui. Un aprenentatge relacional , comparatiu, significatiu, requereix d'alumnes interessats no en memoritzar i repetir velles fòrmules. La filosofia pot tenir i crec que ha de tenir un paper molt important en aquest procés de construcció del coneixement com a comunicació i no simple recollida d'informació.
Com expliquem ? Com avaluem ? Com ajudem en els procés d'aprenentatge ? Arribo a classe obro el canó de projecció i projecto un dibuix sobre el mite del carro alat , això permet parlar del dualisme platònic. Alguns alumnes pregunten sobre el que sugereix el tema : això vol dir que Plató creu en les ànimes ? I si la teva ànima no arriba al màxim coneixement pots reencarnar-te en gos o gat ?
Les classes molts cops de filosofia acaben sent un repte per incloure continguts sense que es manifesti en cap cas aquesta interacció entre el que expliquem , el com ho expliquem i el que l'alumnat integra en el seu aprenentatge. Un exemple d'això el veig cada dia en les classes quan la lluita personal amb els continguts sembla que molts cops siguin motiu suficient per dir "jo he decidit fer história perquè no sóc capaç d'entedre la filosofia ". El repte comença aleshores per mi per evitar badalls, distraccions, desmotivacions, absències , ... Com aconseguir-ho ?
Les activitats que proposo molts cops les corregim a classe per educar en l'auto correcció però com aprendre del que no sé fer ?
Les classes molts cops de filosofia acaben sent un repte per incloure continguts sense que es manifesti en cap cas aquesta interacció entre el que expliquem , el com ho expliquem i el que l'alumnat integra en el seu aprenentatge. Un exemple d'això el veig cada dia en les classes quan la lluita personal amb els continguts sembla que molts cops siguin motiu suficient per dir "jo he decidit fer história perquè no sóc capaç d'entedre la filosofia ". El repte comença aleshores per mi per evitar badalls, distraccions, desmotivacions, absències , ... Com aconseguir-ho ?
Les activitats que proposo molts cops les corregim a classe per educar en l'auto correcció però com aprendre del que no sé fer ?
Si la meva preocupació consisteix en formar-me amb tècniques i suports que puguin fer més agradable la informació que transmeto vaig malament perquè no arribo a un tipus de "Roberto" com diu el video que només em pregunta " això entrarà a l'examen ? ". Per això dissenyar clarament el que vull aconseguir marcant els objectius que busco m'hauria de permetre que tot l'alumnat entengui el que vull conseguir . Més enllà de les idees de Plató està el que aquest pensador i pensament poden oferir a una persona en la seva vida pròpia i personal ... No és fàcil quan tenen la cultura del llibre de text i del saber com una excel·lencia que demostra la competitivitat del professorat en el centre.
Una interessant reflexió que adjunto al video és la de la professora Maite Larrauri a qui vaig llegir ja fa anys i vaig utilitzar en les meves classes. La metodologia que feia servir era que l'alumnat llegis el llibre en funció del tema que li cridés l'atenció: la felicitat de Spinoza, la llibertat d'Arendt, la poténcia de Nietzsche, l'amistat de Ciceró, l'educació de Dewey, la guerra de Weil, el desig de Deleuze . A continuació els hi donava un guió de treball amb preguntes vinculades a la comprensió lectora , a una interpretació de les setències que apareixen en els llibres , una anàlisi denotativa i connotativa de les imatges que el dibuixant Max complementava.
2 comentarios:
Muy interesante e indiscutible enfoque, pero... hay más factores: las políticas educativas, los modelos sociales, la formación y motivación de los maestros,la familia...
Y esto no es Suecia, aparte de Susanas y Robertos hay "kevins, jhonatans.." ; y, sobre todo, la falta de conciencia de que, como decía J.A.Marina: "Quien educa es la tribu"
Complejo tema... ¿Cuantas combinaciones más se pueden hacer con unas pocas letras?: LOCE.LOGSE.LOE OELGE.LEOC...
totalmente de acuerdo Luis la realidad social como decia Pierre Bourdieu requiere como tu bien dices un análisis mayor de familias,economía,política social, política educativa y efectivamente no se arregla con nuevas leyes eso. Por cierto me ha enamorado tu fotografía , un saludo.
Publicar un comentario