L'art és una forma de millorar ?

L'art és i ha estat una forma de relació amb l'existència. Buscan l'etimologia del terme trobem que en  el diccionari d'estètica de Henckmann ,W  i Lotter ,K  publicat per editorial crítica es diu que la seva  etimologia  prové del grec  "techné"   i del llatí " ars"   i que apareix en alemany   l'any 1270 amb    "Kunst"  , i finalment  en castellà    "Arte "      al  segle XII .

Durant l'Edat antiga l'art era considerat una activitat manual i tenia una funció de copia o mimesis i una d'aprenentatge o formació. Homer ja ens parla que tot prové dels deus

Como la plomada sirve para tallar recta la quilla de una nave en manos de un experto carpintero  que conoce a fondo toda su técnica gracias a la inspiración de Atenea , así de equilibrada estaba la lucha  y el combate de éstos . Unos sostenían la lucha por unas naves , y otros  por otras.....  [ referència a Il·liada XV ,410 ss.]

 

               Plató ja ens dirà que la veritat no es troba relacionada amb la mimesis de l'art que produeix ombres buides .  Ni tampoc l'estat no ha de promoure aquesta reproducció o mimesis  entesa com art .  Per això la poesia tindrà valor segons quin sigui el seu origen si prové dels deus o dels homes....  Aristótil ja ens dirà que l'art és precisament una cosa exclussivament humana com creadora com actitut poietica  vinculada a la raó i per tant mimética i formadora .. 

 Però serà Friedrich Schiller i les seves "Cartes sobre l'educació estètica de l'home " que vincularà l'art i la bellesa amb una nova manera d'entendre l'art i d'establir les normes o canons de bellesa.  L'art serà aleshores l'expressió de la pròpia experiència en relació al món i a l'èsser humà ..

En les cartes sobre l'educació estètica de l'home el filòsof del segle XVIII escrit l'any 1795 dialoga amb el seu amic Friedrich-Christian von Scheleswing-Holstein . Però no van ser gaire ben rebudes  , autors com Herder les van trobar esgarrifoses com si fossin pecats kantians.  Per què ? 

L'art romàntic és un resultat de la Il·ustració i el racionalisme del segle XVIII que desvincula el judici estètic de tota finalitat moral o ètica intentant vincular un cert lligam entre els problemes d'estètica, filosofia de la història, política i moral ...i ja es preguntà per una qüestió com la que proposem indagar i pensar al proper cafè filosòfic :

 QUIN PAPER JUGUEN L'ART I L'ESTÈTICA EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA HUMANITAT ?  

que inclou la idea de quina és l'aplicació que l'estètica pot arribar a tenir en la vida pràctica i en la marxa política dels estats ?  

Schiller proposa donar una resposta evolucionista del gènere humà , o sigui inicia una visió humanista heredada de Rousseau i de Fichte i deixa enrera la metafísica kantiana.  La humanitat evoluciona i això es pot veure en la millora permanent de l'espècie humana ..... i això que podria ser en "potencia" podria desenvolupar-se en l'ordre de la vida sensible i la vida espiritual ...   i arribarà a afirmar el següent : 

" la realització progressiva de la llibertat política té com a condició la llibertat moral , i aquesta es promou gràcies a la bellesa" ... O sigui que només la bellesa permet la veritable llibertat humana ... 

José Luis Pardo en el seu llibre "Estética de lo peor" fa una matisació que em sembla interessant ; una cosa és l'art com a idea configurada per la burgesia  i institucionalitzat ..Aquesta idea de l'art que s'inicia amb la Il·lustració separara l'art de la vida i es vincula amb la concepció de les belles arts . L'altra idea de l'art vinculada al poble seria entés com un estil de viure, com una forma d'existència, com quelcom que realitzem dins la vida. 
Però aquesta separació ha estat exclussivament des del segle XVIII doncs abans com deiem al principi ars i techné eren un mateix concepte d'art. 
Per això Pardo parla del desgast d'aquest concepte causat per les institucions que han conduït a un desinterés públic per les arts enteses com a bellesa i en canvi una aproximació a l'art com estils de viure, com a formes de vida o existència ... 

D'aquí la idea de Nietzsche sobre l'art com un estil de viure o com una forma de vida..i tal com ell ho sosté : tots hem de fer de la nostra vida una obra d'art.  Idea que Michel Onfray també ens parla en "l'escultura de si mateix o per una moral estètica.."  concretant la seva tesi en la del filòsof-artista  contra precisament aquest esteta-burgés ....