Per què poesia ? Si existeix una forma , una travessa que ens condueix a certs paratges que encara avui resten inhòspits i deshabitats podríem dir que el trobem en la poesia. Valéry de fet comentat per Adorno i Derrida es considerava un anti filòsof. I en aquesta obra intenta expressar aquest pas de la contemplació a l'acció creadora. De fet hi han més de 37 traduccions del poema que expliquen que hi ha una certa retòrica intraduïble d'aquests versos decasíl·labs inspirats en le Chanson de Roland per generar una certa simfonia i recordar una mena de tragèdia grega.
Valery , en aquest poema que avui una amiga me'l descobria , ens introdueix al que Jean-Luc Godard ens descriu en el fragment de "Vivre sa vie " on es reprodueix un diàleg amb un filòsof. "Llegir és en aparença avorrit malgrat sigui un ofici ... i descobrir que aprenem a parlar bé només quan hi ha una renuncia a la vida per un temps" son idees que indiquen o senyalen que la vida ens obliga massa sovint a no pensar a no aturar-nos en el silenci de les paraules ..
Valery en el poema sembla que ens parla d'aquesta idea.
Paul-Ambroise Valéry Toussaint Grassi , llenguadocià , nascut a Cette /Sète) 1871 i mort a Paris 1945 sembla que teixeix idees- sentiments i llenguatge de manera que ens endinsa en un mar de poesia pura dins una seqüència de 4 actes .....
Agafem aquesta idea del poder aturar-se en el silenci de les paraules i de la travessia i interroguem-nos sobre si hi ha realment filosofia quan establim en el llenguatge un joc de conceptes i de sistema de signes que ens condueixen a una construcció i recreació però no a cap acció creadora.
Agafem aquesta idea del poder aturar-se en el silenci de les paraules i de la travessia i interroguem-nos sobre si hi ha realment filosofia quan establim en el llenguatge un joc de conceptes i de sistema de signes que ens condueixen a una construcció i recreació però no a cap acció creadora.
Gustavo Bueno en el seu llibre "Qué es la filosofía ? " adverteix que no podem entendre la filosofia com estimar la saviesa doncs precisament el desig de saviesa no pertany en exclusiu a la filosofia, precisament pel caràcter pràctic , tecnològic i científic i més coses del saber. I senyala que l'accent cal que recaigui en que la filosofia es una mirada sobre el present i des del present. Un palimpsest situat en el present per parlar sobre els nostres silencis interns , externs , ....
I afegeix que anomenar al filòsof com a savi només pot ser una indicació dels altres mai atribuïda a un mateix. Perquè en definitiva el saber filosòfic és un saber contra algú o alguna cosa, davant altres sabers.
Arthur C.Danto en "Què es la filosofia? " ens dirà que el paper de la filosofia es portar-nos a la consciència, en aquest sentit no hauria de contribuir al coneixement de la realitat -tal com deia Kierkegaard potser el que es diu des de la filosofia resulta decepcionant.En el fons no es pot parlar de la forma de parlar sobre la realitat si no es fa com ho fa els altres sabers. O sigui , en què consisteix veure la realitat si no hi ha cap distància respecte a aquesta ?
De nou la poesia.
Heidegger deia que només hi ha mon on hi ha llenguatge.Això vol dir que només s'aprèn què és la filosofia fent filosofia o llegint filosòficament ? L'únic camí o travessa és la filosofia mateixa ? Però continuant amb l'autor anterior precisament creure que estem en la filosofia no deixa de ser el primer obstacle , o sigui , no deixa de ser una il·lusió , creure que estem fent filosofia.
Així la filosofia seria alguna cosa que fem , i no com quelcom es té, es creu, o s'estudia. O una certa relació que s'estableix entre el llenguatge i el món o la realitat. Una certa preocupació sobre aquesta mateixa relació.Com usuaris del llenguatge que participem de distintes formes de vida com : éssers coneixedors del món o com a actuants del món ? O sigui el món s'estableix per conceptes o per fets ?
Entrem en el tema de les fal·làcies , ...Si establim que la filosofia és un saber i la considerem vertadera , se segueix que no pot ser falsa, doncs la veracitat de la proposició exclou la possibilitat de que sigui falsa. Però si que pot succeir que la seva falsedat sigui lògicament possible , encara que la proposició sigui vertadera. Aquí doncs es presenta el problema kantià de la distinció entre l'estructura dels conceptes i l'estructura de la realitat.
Deleuze i Guattari en su "Què es filosofía? " ens diu que potser una pregunta com aquesta només es pot fer en l'estat de la vellesa i les concrecions darreres. Té sentit una pregunta com aquesta quan ja no ens queda res per respondre i fins i tot per preguntar-nos ? -ens diran.
Precisament aquests autors comparteixen la idea que en la vellesa ens trobem en el moment entre la vida i la mort , i dins una llibertat sobirana .... Valery escriu el poema "cementiri marí " l'any 1920 contemplant segurament el cementiri de Sète.
Encara queden uns quasi vint anys per morir però com altres que es troben en aquest cementiri Brassens, Faure,...el poeta es pregunta contemplant per passar a l'acció... En aquest cas el silenci permet la paraula i el pensament i la mort ( tal com Godard indica en l'exemple dels tres mosqueters ) i potser perquè les paraules no expressen el que volem dir ...
Deleuze i Guattari ens diuen que la filosofia es l'art de crear conceptes, de formar conceptes, de fabricar conceptes.... Per això estableix que "amic" és un personatge conceptual que ens ajuda a definir la filosofia , amb la mort del savi i l'arribada del filòsof , aquells qui estimen la saviesa però no la tenen.
Qui és l'amic o l'amiga ? una inclinació vers ...? més aviat és algú que es situa en la possibilitat del pensar mateix , com una forma de viure amb un mateix i no en cap relació amb l'altre... L'amic no és l'amant ? Així la filosofia crea aquesta tensió entre una insatisfacció i per tant també desconfiança vers l'altre aliè com si es tractés d'una mena de desig amorós com el joc entre un rival i el seu pretendent.
Serà aleshores el filòsof l'amic del concepte , o més aviat el poeta qui es desfà del concepte per fer poesia ?
Irene de Puig en "Fer filosofia a l'escola" ens diu que definir la filosofia és una tasca difícil i encara no resolta. ...
Roger-Pol Droit en "Pequeñas experiencias de filosofia entre amigos" ens proposa entendre aquesta tasca com la possibilitat de trencar els codis de la vida quotidiana. I per això ens diu que la filosofia precisament consisteix en experimentar la confusió que desencadena qualsevol reflexió o pensament. Podria ser que precisament en el poema de Valery es pugui establir aquesta possibilitat de trencar un codi i que ens obri camins per començar a deixar de saber i a més aviat trobar-nos amb la pregunta : Què no és la filosofia ?
Arthur C.Danto en "Què es la filosofia? " ens dirà que el paper de la filosofia es portar-nos a la consciència, en aquest sentit no hauria de contribuir al coneixement de la realitat -tal com deia Kierkegaard potser el que es diu des de la filosofia resulta decepcionant.En el fons no es pot parlar de la forma de parlar sobre la realitat si no es fa com ho fa els altres sabers. O sigui , en què consisteix veure la realitat si no hi ha cap distància respecte a aquesta ?
De nou la poesia.
Heidegger deia que només hi ha mon on hi ha llenguatge.Això vol dir que només s'aprèn què és la filosofia fent filosofia o llegint filosòficament ? L'únic camí o travessa és la filosofia mateixa ? Però continuant amb l'autor anterior precisament creure que estem en la filosofia no deixa de ser el primer obstacle , o sigui , no deixa de ser una il·lusió , creure que estem fent filosofia.
Així la filosofia seria alguna cosa que fem , i no com quelcom es té, es creu, o s'estudia. O una certa relació que s'estableix entre el llenguatge i el món o la realitat. Una certa preocupació sobre aquesta mateixa relació.Com usuaris del llenguatge que participem de distintes formes de vida com : éssers coneixedors del món o com a actuants del món ? O sigui el món s'estableix per conceptes o per fets ?
Entrem en el tema de les fal·làcies , ...Si establim que la filosofia és un saber i la considerem vertadera , se segueix que no pot ser falsa, doncs la veracitat de la proposició exclou la possibilitat de que sigui falsa. Però si que pot succeir que la seva falsedat sigui lògicament possible , encara que la proposició sigui vertadera. Aquí doncs es presenta el problema kantià de la distinció entre l'estructura dels conceptes i l'estructura de la realitat.
Deleuze i Guattari en su "Què es filosofía? " ens diu que potser una pregunta com aquesta només es pot fer en l'estat de la vellesa i les concrecions darreres. Té sentit una pregunta com aquesta quan ja no ens queda res per respondre i fins i tot per preguntar-nos ? -ens diran.
Precisament aquests autors comparteixen la idea que en la vellesa ens trobem en el moment entre la vida i la mort , i dins una llibertat sobirana .... Valery escriu el poema "cementiri marí " l'any 1920 contemplant segurament el cementiri de Sète.
Encara queden uns quasi vint anys per morir però com altres que es troben en aquest cementiri Brassens, Faure,...el poeta es pregunta contemplant per passar a l'acció... En aquest cas el silenci permet la paraula i el pensament i la mort ( tal com Godard indica en l'exemple dels tres mosqueters ) i potser perquè les paraules no expressen el que volem dir ...
Deleuze i Guattari ens diuen que la filosofia es l'art de crear conceptes, de formar conceptes, de fabricar conceptes.... Per això estableix que "amic" és un personatge conceptual que ens ajuda a definir la filosofia , amb la mort del savi i l'arribada del filòsof , aquells qui estimen la saviesa però no la tenen.
Qui és l'amic o l'amiga ? una inclinació vers ...? més aviat és algú que es situa en la possibilitat del pensar mateix , com una forma de viure amb un mateix i no en cap relació amb l'altre... L'amic no és l'amant ? Així la filosofia crea aquesta tensió entre una insatisfacció i per tant també desconfiança vers l'altre aliè com si es tractés d'una mena de desig amorós com el joc entre un rival i el seu pretendent.
Serà aleshores el filòsof l'amic del concepte , o més aviat el poeta qui es desfà del concepte per fer poesia ?
Irene de Puig en "Fer filosofia a l'escola" ens diu que definir la filosofia és una tasca difícil i encara no resolta. ...
Roger-Pol Droit en "Pequeñas experiencias de filosofia entre amigos" ens proposa entendre aquesta tasca com la possibilitat de trencar els codis de la vida quotidiana. I per això ens diu que la filosofia precisament consisteix en experimentar la confusió que desencadena qualsevol reflexió o pensament. Podria ser que precisament en el poema de Valery es pugui establir aquesta possibilitat de trencar un codi i que ens obri camins per començar a deixar de saber i a més aviat trobar-nos amb la pregunta : Què no és la filosofia ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario