LA MÍSTICA UNA FORMA D'EXISTÈNCIA .

Diu l'Antic Testament  en el llibre de l'Eclesiàstic 11,1.3  "La saviesa fa anar el pobre amb el cap alt i l'asseu entre els grans homes..(...)   L'abella és ben petita entre els animals  alats , i en canvi produeix  la la cosa més dolça ..." .  El laudate dominum de Motzar per la soprano Elina Garanca defineix a la perfecció aquesta naturalesa de l'abella com diu el verset. La màxima saviesa la trobem en la simplesa de les coses insignificats i senzilles. La música de Motzar és el retrat d'aquesta saviesa magnífica però a la vegada penetrant.

El savi no és el filòsof ni el sofista . EL savi no fa cap apologia de la seva saviesa, no la defensa de forma vehement més aviat la demostra sense més. EL filòsof és l'erudit , qui parla en nom dels qui saben però no sap en el fons res , malgrat desitja aquesta saviesa que no té i per això el camí del pensar pot facilitar aquesta possibilitat. I més enllà està el fals savi , el aparentment savi, el sofista, qui viu més del que aparenta saber que del mateix saber. 

Fins aquí sembla que això és el que el filòsof Plató ens indica i senyala. Però realment és així avui ? 

La saviesa es pot definir com la ciència o el coneixement prodund i just de les coses; el capteniment assenyat o sigui amb seny. Pels grecs la "saviesa" és la sofia entesa com una habilitat , com una destressa, com una experiència . Per això pels grecs i la seva mitologia es representava amb la deessa ATENA , simbolitzada per l'òliba i pels romans va ser MINERVA. Filla de Zeus que va ajudar a molts viatgers com Perseu, Hèracles, Diomedes i Odisseu. Però Homer preferia ATENA a ARES  perquè representava la intel·ligència i l'estratègia davant la fúria salvatge i irreflexiva d'ARES. 

I la relació que aquesta saviesa pot tenir amb la mística vindria precisament pel camí que ineracciona forma de vida-cami vital o existencial- saviesa. La saviesa és l'art de la vida diu Raimón Pannikkar. És una experiència bàsica humana com experiència i es relaciona amb una veritat interior. La mística té aquesta vessant contemplativa de la vida , de la trobada en el camí amb la saviesa, amb la forma de poder viure amb un mateix contemplant la bellesa de la vida que la trobem en les petites coses com la música , com el cinema, la pintura, la poesia, l'escultura, ...