Buscar este blog

jueves, 31 de marzo de 2016

AMICITIA O EL LAELIUS ( DE LA AMISTAD ) DE CICERÓN


Es curioso que en el diccionario de filosofía José Ferrater Mora el concepto de amistad no aparezca a diferencia del concepto de amor que si se extiende en casi unas 5 páginas, e incluso el concepto de altruismo que también aparece ... No ocurre así en la enciclopedia Oxford de Filosofía de Ted Honderich (editor) donde se define el concepto haciendo referencia a una relación desinteresada y a la estima. Tal como afirma Aristóteles se diferencian clases de amistades y de relaciones sean por placer o por interés  o por amistad real . Añade que los problemas que lleva la filosofía a la idea de amistad consisten en definir el valor de la propia amistad alejada del placer o el interés.  Y añade que otro problema filosófico con la amistad se puede referir al grado de obligación que la amistad nos exige a diferencia de con otros simples conocidos y finalmente plantea también la idea de preferencias dentro de la amistad , de amar al amigo por él mismo y no por una cualidad que yo valoro. 

¿Puede la amistad ser una virtud más importante que el amor ?  Si tal como dice la mitología Aquiles representa la amistad con Patroclo por el que se bate con su armadura inmortal . Así este ideal para los griegos que representa la amistad entendida como virtud superior a las otras nos indica hasta que punto la cultura ha considerado la amistad como un valor notable. 

En la amistad se ofrecen a los demás algo de uno mismo sin esperar nada a cambio, por eso los amigos no te tienen sino te escogen . La afinidad y la complicidad  permiten que dentro de estas características ,la amistad vaya configurando en cada  tiempo relacional un instante  genuino y permanente . Los amigos se desean abrazar para un siempre . Por consiguiente en la amistad hay verdadera comunidad como establecerá Epicuro , porque se permite un único vínculo lo común que une y relaciona . A diferencia de otras formas de existencia también relacionales como podría ser los amantes o los compañeros que se disuelven en un tiempo que nunca en el fondo ha sido común. 

De aquí la importancia de una amistad verdadera, sincera, y no es casual que la amistad también pueda definirse como franqueza , como lealtad , como fidelidad al amigo o a la amiga . En este sentido uno de los más bellos escritos sobre la amistad es el libro de Cicerón  ·Laelius  o sobre la amistad En este tratado Cicerón dialoga con un amigo Cicerón y Ático. 
Cicerón habla del recuerdo , del alma del amigo, de la paz y serenidad que la amistad nos ofrece. Los amigos nos hacen estar en paz con nosotros mismos, nos dan la paz. En el Laelius , se analiza la existencia a lo largo de una vida.  El libro se escribe poco después del asesinato de Julio Cesar el dia de los idus de marzo del 44 a.C . Lo escribe en el momento que también publicará Sobre la vejez o De senectute  y no resulta casualidad. La amistad es el tiempo de la vejez , del amigo que nunca ha faltado a lo largo de la vida pues la existencia es más un camino , un viaje que un destino. Así la amistad es el viajero que acompaña a lo largo del viaje que todos hacemos al caminar en la existencia. 

La amistad nace del corazón mismo del ser humano y se vierte sin condiciones al otro porque si hay condiciones entonces se puede romper esta amistad. Por consiguiente entre amigos hay desajustes y desencuentros pero también ajustes y encuentros, abrazos y besos , deseos y pérdidas. 

Está claro que la amistad tiene una vertiente social que nos relaciona con los demás para vivir mejor y para compartirnos mejor con este mundo de todos y de nadie. Si podemos contar los amigos con los dedos de una mano o de dos sin más es porque la amistad no es un producto "likes de facebook" . ..Cicerón habla de la amistad como el vino que cuanto más viejo sabe mejor. El amigo es un alter ego. 

Otro ejemplo de amistad es las palabras de Diomedes referidas a superar la vida y la existencia gracias a los amigos que ayudan a superar las dificultades. O bien Empédocles d'Agrigento del siglo V a.C que dice " todo lo que está en este mundo y dentro de todo universo , y todo lo que se mantiene en movimiento , lo conserva unido la amistad, puesto que la discordia lo disuelve todo" . 

En este sentido la amistad de Cicerón es señal de la harmonía humana y sirve de instrumento para la cohesión social...  Siempre es mejor compartir una puesta de sol con un amigo que contemplarla sólo. 
Así la amistad es un amor del alma y no del cuerpo , es algo espiritual y no material cosa que lo diferenciará de Platón-Sócrates..por eso la amistad es una alianza no es un pacto, libre, con reciprocidad , por eso existe la fidelidad entre los amigos. 

En este sentido la amistad en Cicerón será entendida como gratuidad, como un amor a cambio de nada, generoso por eso la acaba entendiendo como una virtud  pero practicable por todos y no sólo por el sabio. 


jueves, 24 de marzo de 2016

EL SANTUARI DE NÚRIA




" Escull entre la humanització per la preeminència de l'esperit i de la consciència , o l'animalització per la preeminència de l'instint"  Reeixir  Michael Quoist 


Hi ha oportunitats que ens alliçonen en instants concrets de la nostra vida. Podria ser que les casualitats ens busquen i ens troben moltes vegades. 

Efectivament tot pujant al santuari de Núria per primera vegada vaig buscar en Rafael. Una idea que rondava pel meu cap feia anys ... 


Semana Santa Abril de 1983  Arenys de Mar. Regla i Vida dels germans menors.Testament del pare sant Francesc. 



Una vida teologal , una vida .  No és perquè sí que Sant Francesc en la seva obra "les floretes" pugui convertir-se en un baluard de la universalitat humana. No és cap home de doctrina ni cap dogmàtic a l'estil de l'escolàstica tomista continuada pel Concili eclesiàstic catòlic i cristià. 



Francesc és un home inmers en la naturalesa i en la recerca de la pau interior. 






Recordo la pel·lícula de Liliana Cavani criticada durant el festival de Cannes per les imatges de Francesc nu fent l'amor amb la mare natura (la neu verge). Aquest rodamón que es converteix en un frare cerca dins les granotes, els ocells, els llops, l'arbre, la vall , el riu , la muntanya una espiritualitat incompresa i poc aceptada en el seu entorn històric. Avui davant aquest allau de veganisme i vegetarianisme com a forma de vida i estil de relació amb la natura potser ha de ser novament recuperat . 

Rafael Orri havia arribat a frare des del món del teatre i des de les arts escèniques més irreverents i iconoclàstiques com poden ser els joglars. En aquella època ell es relatava passejant pels carrers de Barcelona amb capa i barret de copa acompanyat per la seva figura baixeta i grassoneta. Els anys el van portar a la comunitat d'Arenys de caputxins. 

Estudiar teologia durant els anys 80 quan havia estat a prop el famós i renovat Concili del Vaticà amb la voluntat d'incloure els moviments laics i seculars d'Amèrica Llatina (Medellín per exemple) era una forma de viure una espiritualitat compromesa per passar a l'acció. 

En Rafa anava amb una colla d'amics als estudis de teologia de Sant Pacià acompanyat de la seva cigarreta i del seu aire mìstic i intel·lectual. Parlava de canvis , de transformacions , de renovació espiritual davant certs discursos que ens trobavem a les classes vinguts de Romà. Contrastava molt unes ensenyançes de professors experimentats en la fe de la teologia de l'alliberament d'Amèrica Llatina com Jon Sobrino, Rafael Sivatte, Ignacio Gonzàlez Faus, Xavier Alegre,  i altres com Frederic Raurell , Rafael Cortés ...caputxins tots dos. 

Va arribar una setmana Santa , era Abril de 1983 hi van decidir assistir a la comunitat on vivia en Rafel. Les cel·les eren de gran austeritat. La biblioteca era una reproducció de la novel·la que havia publicat aleshores Umberto Eco "El nom de la rosa" amb el pare Valentí, un frare amb unes ulleres i una mirada penetrant. Rafel poc a poc anava parlant de comunitats de vida, d'espiritualitat i de la seva crítica a l'ordre i al sistema eclesiàstic. 

Molts de nosaltres ens vàrem sentir tocats per aquesta aventura...com Mas Blanc entre altres. Sommiavem en seguir aquesta austeritat, pau, tranquil·litat , força, energia, i contacte amb el silenci de Déu i la divinitat. Moments en aquells anys amb una voluntat de poder fusionar confesions i camins espirituals comuns com la comunitat de Taizè que va assistir a Barcelona amb trobades de gran públic. 

La història de Francesc d'Assís comença amb 12 seguidors companys i un Joan de la Capella que apostatà i es penjà del coll com Judes.La pobresa i la fugida de la sobèrbia i la vanitat van ser exemple de vida i caminar espiritual. Va viatjar a Sant Jaume de Galicia per devoció i allà va ser precisament el lloc on va pensar en fundar l'orde . 

La pobresa serà un eix vertebrador del seu viure i la continència per tal de fugir del món. El dejuni a quaresma era i és una font per arribar a pregar millor dins aquesta espiritualitat franciscana. No acceptar cap diners o moneda per tal de treballar desinteressadament sense apropiar-se de res. 

D'altra banda la fraternitat implicarà una voluntat de viure dins la pau i l'amor als altres entenen que l'altre és qualsevol , o sigui, una persona sense rostre concret que s'entendrà com un germà , com un autèntic germà. Per això la fraternitat inclou tot element viu, considerat com un igual fraternalment a un mateix. Germà sol , germana lluna, germà arbre, germà llop, germana natura, ....


" Francesc va viure a Gubbio , on va canviar la vida d'un llop terrible i ferotge devorador d'homes i animals...i la domesticació de tòrtores salvatges ...i als peixos del mar...


La vida va fer que no seguissim les mateixes petxades , així ell acabà de mossen . El vaig veure fa ja uns anys més de deu per TV3 com a mossen de la Vall de Núria i el seu santuari i parlant de l'esperit interconfesional de les religions. La seva vinculació amb l'esglèsia ortodoxa el portà a una iconografia molt rica amb la que restaurà l'ermita de Sant Gil que es troba a la mateixa Vall de Núria. Aquest eremita sembla ser una oportunitat de trobar-se en aquelles muntanyes de la Vall amb un aire espiritual. El crist de Taüll, les icones de la verge de Núria , ...sobria i alhora profunda i penetrant. 


Les hores de reflexions que vaig tenir amb Rafel permeten sentir una enorme pena i tristor , ara que he sabut de la seva mort fa tres anys,  quan jo també estava fent canvis en la meva vida laboral. Un regal que en arribar a la nova casa laboral va venir amb mi va ser la seva caixeta feta de vimet i decorada amb unes aus que volen. La tinc sobre el despatx i l'observo sobint tot pensan-t'hi . En el seu interior vaig escriure : 

   "  La realitat no pot ser , de fet, ni negada ni acceptada.Fugir-ne és com tractar de fugir dels propis peus.Acceptar-la és com tractar de besar els propis llavis." 


Ara he tingut novament la oportunitat de trobar-me i potser el més important que he aprés del Rafael Orri -tal com emocionat explicava un amic en el punt d'informació de la Vall de Núria - tot dient que els darrers anys el van destinar a Ripoll on va morir, ha estat l'ego. 

Aquest poder esbrinar qui ets ... 






lunes, 14 de marzo de 2016

TIENEN DERECHO LOS ANIMALES O NO ? UN DEBATE .






Intentamos hablar sobre el tema a través de un juego de rol. Un tribunal juzgará las razones que una abogado esgrimirá en favor de no sólo el no maltrato animal sino la consideración de los animales como sujetos de derecho. El veganismo y el vegetarianismo es un hecho , una realidad. La relación con el mundo animal debe cambiar en el siglo XXI los hábitos de los humanos , la era antropozoica debería hacernos cambiar nuestra relación.
Un fiscal sin embargo intentará defender que a pesar de no maltratar a los animales no debemos pensar en que son más que instrumentos, medios , puesto que no los podemos considerar personas con derecho. El animal efectivamente padece pero eso no significa que no podamos comerlos, y consumirlos.

Cada parte traerá sus testimonios con distintas comisiones en forma de industria cárnica, director de zoológico, veterinario, ONG como PACMA, asociación taurina, director de circo, médico nutricionista, ....

La prensa cubrirá la noticia desde el principio hasta el final ... fotógrafos, reporteros, dibujantes, ... La escena obliga  a cuidar todos los detalles ...

jueves, 10 de marzo de 2016

Carta a l'amic



La darrera paraula 
la darrera 
no hi havia més que una 
i no va ser.


Amic enyoro la teva veu ara 
aquella trencada i ronca 
les mirades complices 
i a tu. 

Aquest adeu terbol i amagat 
de temps perdut 
de gest que no va arribar 
potser no calia amic , potser no. 

La mort és el temps definitiu 
el camí d'aprenentatge a aquella encaixada de mans darrera 
a una última trobada 
al record d'infantesa al record de joventut 
a l'amistat . 

I els cels que ara contemplo 
més enllà del teu i el meu 
seran nostres per sempre 
en els espais que visquerem junts 
en les estones de paraules distretes i de càlids adeus 
com cada nit aquests dies t'enviava la darrera paraula de la nit.


Tornaré al turons de les nostres petjades 
a un vent que ens acaroni quan erem junts 
a l'arbre que abraçaré per tu 
al rierol que atravesaré amb un somriure 
adeu amic adeu joan . 


Parlaves amb mi i jo amb tu en silenci 
no ens vàrem veure més 
no varem trobar la darrera , ni la propera 
amistat d'amics , amics d'amistat ... 




martes, 8 de marzo de 2016

Marina Garcés . La filosofia inacabada .

http://laberintodelaidentidad.blogspot.com.es/2016/03/el-presente-eterno.html



En una aparent normalitat la dona dimarts dia 8 de març tornarà a reivindicar-se , a visualitzar-se , a fer-se escoltar. Segurament alguns homes-dones o dones-homes sentin que la normalitat no arriba ni per voluntat política ni per voluntat social. 
Les escoles i les institucions educatives molts cops fan una moralina fàcil que es producte de la simulació pública i d'una publicitat enganyosa que vend idees d'igualtat de gènere i de normalitat ..
Si un segueix a Ana Fraga Iribarne , en "Cuadernos inacabados" número 42  "De electra a Helena" pot descobrir-hi com les valors patriarcals de l'Atenes clàssica han configurat precisament una normalitat dominant i predominant evident i transparent. 
La negació del dret a la ciutadania de la dona , el dret a l'herència i a la dot , el control de la procreació i la sexualitat reprimida en relació al plaer femení i el despreci de la condició femenina ofereixen una idea histórica del paper social de la dona sempre. 

Medea representa la condemna de la passió amorosa com a tendència femenina  realment incovenient en tot ideal de parella matrimonial atenenca. Antígona segons la interpretació de SIlvia Fendrick en "El falo enamorado"  `inclou també una idea la de relació entre el determinisme i la llibertat , entre els drets i els deures , entre els plaers i els deures , entre el desig  i el plaer . en el fons és la renuncia a la maternitat d'Antigona perquè està renunciant a la vida. Però d'això ja en parlarem un altre dia . 

Avui aquesta simulació present que fins i tot es reivindica amb cursos de formació institucioanlitzats pel Departament i amb slogans i campanyes així com a través dels massmedia i el cinema, només evidencia encara més lo lluny que ens trobem d'una societat no patriarcal. 

Marina Garcés com a filòsofa i pensadora representa per mi un pensament contra aquesta forma de simulació que ha disolt avui més que mai la voluntat de tenir possibilitats de criteri personal i propi. En la lectura de la seva darrera obra "FIlosofia inacabada" recull algunes idees molt interessants respecte a la necessitat de les humanitats i de la filosofia en el segle XXI . 

Què és la filosofia avui ? Un pensar sobre el pensar com deia Deleuze i Guatari en la seva obra Qué es la filosofia ?  Un anar contracorrent com Sacristan plantejava en la seva idea "Contra la filosofia académica " ..?  

Garcés ofereix idees i sugerències per repensar aquesta forma de vida , de sentir, de relacionar-se amb el món que és la filosofia. Insisteix però en les idees del "comú" i de les presons del possible. Conceptes que delimiten el seu discurs des del principi.

Pensar la filosofia com una possibilitat comporta com ella mateix diu unes conseqüències en viure siguin individuals i col·lectives. Un no pot quedar-se indiferent amb les seves visions historicistes dels autors com Plató, Descartes, Spinoza o Habermas. Pensar vol dir relacionar-nos amb la realitat que ens envolta cada dia .. Ara mateix a Barcelona els nombrosos slogans que es presenten en la campanya publicitària que l'ajuntament fa per "parlar de participació ciutadana i de assemblearisme ciutadà " fa pensar i crea opinió entre la gent. On està la participació ? De quina forma de municipalisme s parla en la publicitat ? Quins models de nois i noies es presenten ? 

Garcés en la primera part fa un recorregut per aquesta pràctica del filosofar , com a forma de rebelió , de trencar l'aillament que volen de la filosofia. La filosofia en aquest sentit ens compromet a la veritat i ens senyala la felicitat , dos camins que no tenen perquè ser oposats avui. Si que a vegades es presenten com si ho fossin..Per què filosofar avui ? 

Així la forma de viure de la filosofia crea aquesta mirada distanciada entre el món i nosaltres, entre una filosofia que està per finalitzar, que no representa més que allò que el permet repensar-se constantment. Com Foucault va fer en la lectura de Kant "què és la il·lustració ? ".... I el propi Kant en aquest escrit va realitzar en pler segle XVIII. 

Hi ha però un avançar en el discurs que fa Marina Garcés interessant separant filosofia de l'art i de la religió que permet entendre que hi ha una singularitat pròpia de la filosofia doncs cerca precisament una raó comuna que sí connecta amb la realitat del nosaltres i del món mateix.En l'art i la religió aquesta darrera experiència comuna no resulta necessària del tot , no depen de l'argumentació o no compartida ... En el fons la filosofia permet doncs entendre que pensar és anar més enllà d'un mateix , oferir el que penses al lloc comú de tots i totes... 




martes, 1 de marzo de 2016

¿Dónde está México lindo ?

Sorprende que existan encuentros que el azar nos los pone de frente para que tropecemos con ellos. México constituye uno de estos lugares donde uno nunca ha visitado pero que siempre ha estado cercano a él. 

Mi primer encuentro fue hace muchos años con alguien que como muchos de nosotras representa un primer amor combativo y de lucha. Las Jóvenes militancias comunistas cada año realizaban en la montaña de Montjuïch desde la cual se divisa toda Barcelona la fiesta de trabajadores, militantes, simpatizantes con el marxismo y sus variantes , leninismo, troskismo, stalinismo, Gramsci, Rosa de Luxemburgo, .. En aquel lugar los tenderetes improvisados vendían salchichas , moscatel, vino rancio, bocadillos, cerveza y se bailaba a la música de los grupos radicales de la época como SKA-P, POLLA RECORDS,KORTATU,OSRESENTIDOS,... Eran años donde la juventud y la situación política y social hacia creer en las utopías y los buenos mundos llenos de solidaridad, amor, fraternidad y antimilitarismo... Cursando el último año de estudios preuniversitarios conocí a M. , una persona alegre, entusiasta, dispuesta a ayudar siempre en lo que fuera,   la primer vez que hacíamos una campaña juntos contra las leyes educativas que en aquel momento ya empezaban a movilizar a las personas . Realizamos carteles, pancartas para colgar desde el tejado de la Escuela y eso nos hizo encontrarnos en una misma causa política luchando y tejiendo . La nacionalidad de M era Mexicana y siempre hablaba de ese país con una cierta añoranza, sus padres se habían exiliado durante la guerra civil para montar una editorial que tuvo cierto éxito .. Cuando iba a su casa recuerdo que el color que vestía todos los espacios era lleno de vida, de una luz especial ...   Hubo algún momento que planteamos poder ir juntos a México pero todo acabó cuando nuestros caminos dejaron de cruzarse ,,

La segunda vez fue a partir del cine y la literatura , una novela que he leído una y otra vez es de Laura Esquivel "Como agua para chocolate" ,Me atrapaba mucho ese realismo mágico , la cocina que siempre fue también en la relación con M el pretexto para estudiar Hostelería y Turismo en Sant Pol de Mar ( Barcelona) ... Luego vino descubrir la obra "Sangre Santa" de Jodoroski , una película llena de una fantasía y  un elemento hiperreal que transporta a la imaginarieria religiosa, social, mundanal ...  Más allà de cineastas como Rinsptein ... México ha sido una especie de lugar de referencia siempre..  

Ya por los años 90 conocí a un pintor mexicano amigo de una amiga  M que vino a pintar aquí y a estar unos días , un hombre atormentado, lleno de alcohol , lleno de ideas, colores, pinceles, hambre y miradas sobre todas las cosas....  Cuando volvió mi amiga de un largo viaje a México de 2 meses recuerdo que trajo música desconocida para mi y nos habló de la experiencia de ese país... 


La casualidad volvió más tarde a encontrarme de nuevo esta vez con una amiga mexicana que se casó con un amigo , y hicieron que yo fuese el padrino de su preciosa S.  . una niña vivaracha, con unos preciosos ojos, llena de luz, de amor, de cariño .. Este último México ha sido y sigue siendo el que tengo más contacto hoy por hoy , porque hablamos de él , de sus políticos, de sus artes, de sus gentes, de sus muertes , de sus lindeces y sus no lindeces , de su amor y desamor... Las conversaciones que con R. y su hija S . permiten estar junto a ese México que siempre he pensado y creído ,... con el que soñe un día , con el que pienso a veces .....  Por eso ¿Dónde está México lindo? 

PUBLICIDAD GRATUITA