La violència de génere sembla una qüestió per parlar a les classes de cultura i valors . Sembla com si es tractés d'una de les moltes coses que es fa a les escoles o instituts .
Però no penso que sigui així.
No hauria de resultar una cosa més de les moltes sinó més aviat hauria de ser el tema bàsic per sensibilitzar, per denunciar, per rebutjar, per pensar.
Sorprén que en el segle XXI estiguem jutjant uns fets com els que a Pamplona (Navarra) es van produir l'estiu passat.
I el que indica aixó és que socialment vivim en un patriarcat dominant on les dones semblen ser considerades amb idees dels segles passats. Perquè quan surten a la llum fets com aquests el que es troba en joc és la condició humana com deia Hannah Arendt. La violència de génere no pot ser només una questió de justícia , hauria de ser una qüestió social, ética, política i ciutadana .
Sorprén moltíssim quan escoltes adolescents de 13 o 14 anys parlant que el seu pare les va abandonar i ara conviuen amb un home que les maltracte, les pega, les insulta i pateixen tots tipus de vexacions. Com podem consolar el seu plor si tenen por de denunciar , por de poder expressar, por de una justicia que molts cops retornarà fàcilment amb total impunitat els botxins i covards que abusen i s'excussen en el caràcter o la indiosincràcia de la societat masclista actual ?
Aturar aquesta violència de maltractaments , d'abusos , de cops de puny, de por i vexacions dels homes que com covards sotmeten a dones , infants, adolescents a una injustificada manera de tractar les persones humanes . Costa d'entendre aquest abús amb alevosia i premeditació que sotmés a les víctimes i les confina en un silenci i un trauma on la societat hi participa i les institucions molt sobint no semblen prou interessades en resoldre i en parlar clarament del tema .
No hay comentarios:
Publicar un comentario