ROOM

Dins el llibre de les Meditacions Metafísiques de René Descartes ens trobem el tema cabdal per situar la qüestió que realitza abans de començar a reflexionar : l'experiència de l'error. Una experiència avesada a concebre l'existència i la relació amb el coneixement com un fracàs , o un error. Sovint com humans ens trobem amb aquesta percepció que ens provoca una certa inmersió epistemològica per saber trobar el millor mètode o camí per acollir-nos a una certa veritat. 
Un punt de partida com aquesta en el fons planteja el problema de Com entenem la realitat ? Però si abans amb el platonisme i la filosofia antiga la relació amb aquesta era de participadors passius i es tractava de descriure allò que observem per la finestra de la realitat amb el racionalisme cartesià situem en el subjecte aquesta mirada que tenim sobre la realitat. 

La pel·lícula "Room" del director Lenny Abrahamson de producció canadenca-irlandesa -americana- britànica realitzada al 2015 ens planteja el dilema següent : 

Si haguessim nascut dins una habitació tota la vida quins serien els nostres límits de coneixement d'allò que entenem per realitat? I si aprenguessim a establir una única relació amb allò que compartim com una cadira, una taula, un armari, un sabó, una catifa, ... com podria ser aquesta manera d'establir vincles, afectes, desafectes, emocions, sentiments ? 

No resulta l'únic dilema que es presenta en el film la mare una nois jove ha estat segrestada i la violació amb el seu botxi ha originat en Jack , un nen enganxat a la vida i amb una especial sensibilitat que el fa arrossegar la seva "MA" davant de tendències suicides i de depressions insoportables. Però en aquesta simbiosi mare/fill s'estableix un estret vincle malaltís i fins i tot castrador d'una dóna que estima més la seva vida que fins i tot la possible llibertat del seu fill que podria haver estat donat en adopció en els primers mesos de vida. 

El problema de la realitat en Jack es confón quan la única vida que ha tingut és la de la seva habitació. Què és el món real ? El problema que s'enfronta Jack es que ell veu el món des de la seva percepció per molt que els psiquaitres en sortir un día vulguim fer que el seu món s'amplii. Qué és això que sap ell quan veu, escolta, fa , experimenta ? Imaginar el que pot sentir , pensar en Jack no és el mateix que ser en Jack. Ningú és la consciència de l'altre. 

Aquesta subjectivitat no es troba dins el cos com si fos una pedra dins la sabata. El cervell del Jack no és la seva ment. Podem saber què pensa en Jack amb 5 anys dins una habitació tancada ? La mare no creu que necessiti teràpia doncs tots els humans percebem i pensem la realitat de manera similar , però és això així ? 

Però i si el fet de viure en una habitació ens donés la possibilitat de poder entendre el món com el Jack fa amb relació a la seva mare ?