CANTA MUSA ......

En la música hi ha moltes vegades certa prepotència en parlar-ne sense conèixer gaire el tema. L'altre dia al diari ARA el doctor LLovet redactava un breu article sobre la relació matemàtiques i música. Sorprenia que en els comentaris hi havia molta gent que s'atrevia a  anomenar ignorant el seu article d'opinió. Vaig pensar per un moment que la societat d'avui és més que agosarada . De fet el professor J.Llovet indicava que aquest vincle que la filosofia ha volgut determinar obliga a pensar si l'experiència musical respon a criteris de la ciència matemàtica també estètics com elements contemplatius . 

La música és un art que permet el pacte faústic o mefistofèlic perfectament. Un exemple el tenim en Thomas Mann i "Doctor Faustus" . La vida del compositor alemany Andrian Leverkühn i narrada per  Serenus Zeitblom, doctor en filosofia . La novel·la juntament amb altres dues "La mort a Venecia " i "Tonio Kröger" ens permet analitzar el concepte artístic musical de l'art que ha d'anar més enllà de la simple industrialització aburgesada moralitzant . Per això en el rerefons del pensament ens trobem una modernitat d'una Alemanya que reivindica l'espai  Dionisíac Nietzscheà . Es tracta d'entendre que el món humà no pot oblidar la naturalesa espiritual d'un ordre /desordre que no està en les seves mans. Si l'home vol creure que és Déu segurament ens trobarem amb un Prometeu encadenat .

Quin és el problema de la música ?  Tolstoy ja en la seva novel·la "Sonata a Kreutzer" ens va fer entendre que la música era un element  espiritual i místic . La música transmet sentiments i permet tenir consciència de l'existència humana. 

Musica com a recurs per evocar sentiments  emocions  passions  percepcions sensitives auditives ,,, ¡¡¡Què sinó ajuda a sobreviure quan la persona humana es troba en situacions d'adversitat i de fragilitat ?  En els camps nazis la música va ser un distintiu de músics txecs , polonesos, jueus,  ... en entrar a les càmeres del gas Ziklon T 24 . 

En la novel·la de Tolstoy la trobada en un viatge permet parlar de l'adulteri en el segle XIX -- Aquest estimar la dona fins a quin preu i quin deure ?  Per això la bellesa , el plaer estètic del cos no s'ha de confondre amb la bondat moral i  el Bé moral . La música podria ser fins i tot un actor més en algunes novel·les com  la de Willa Carther , "El cant de l'alosa "  en aquesta obra la protagonista una noia de baix estatus social mira de poder arribar a ser cantant i per això la major part de protagonistes l'ajudaran a viure el seu èxit . 

Interessant és precisament la relació naturalesa  o món natural amb la música , la terra i la sang , eslogan que el nazisme va utilitzar amb una certa del que podem anomenar ECOFEIXISME  . Però en el cas de Carther  ens dona un missatge diferent : la terra no pertany a ningú. La protagonista cantant wagneriana intentarà recorre l'accés a la música i l'art. 

Els indis Pueblo que viuen al Gran Canó dels assentaments  fan que la música i la natura s'integrin perfectament. El seu retir per omplir-se de pau fan que això identifiqui l'esperit musical amb la vessant més humana de la protagonista. 

Però aquesta experiència molts cops només la podem tenir quan toquem fons o quan patim de veritat , recordem al pianista Rhodes o el que ens explica Carson McCullers en "el corazón es un cazador solitario"  amb la gran amistat de dos sordmuts . Però la mateixa autora va patir una vida de dificultat com una dignificació dels grans perdedors de la vida. Què hi ha millor que la música ? 

Alejo Carpentier en el seu "Concierto Barroco"  ens parlarà de la música de Vivaldi  i la opera Montezuma , que va ser trobada a Kiev l'any 2002 i es va poder estrenar el 2013 a Rotterdam (Holanda) .  La gran influència de la música afrocubana , dins la cultura del mestisatge o del criollisme Però la tensió música i art  clàssic o d'avantguardes fa que el ritme i la paraula siguin elements en aquesta novel·la cabdals. Quin serà l'origen de la música ? una tesi encara no resolta . Imitació com deia la teoria sobre l'art de Plató ?  Una teoria màgica que simbolitza lo real com creiem a Atapuerca  ? el ritme del cor quan batega , o la música que genera el remor del vent en el crestejar de les onades de la mar, o el brunzir de les abelles  .... Està clar que la dansa com deia Nietzsche va ser anterior a la música , doncs el ritme és dins la natura . EL propi riure genera un moviment ... Però això no explica l'origen de la música.  I si fos el Logos , la paraula  el que fa néixer una cançó ?  Carpentier en una de les seves novel·les "Els passos perduts" ens explica com el xaman en el ritual de la mort desdobla la veu entre vius i morts i crea un ritme , fent fora els enemics i esperits malèfics del cos i creant espais de silenci , així la paraula adquireix sentit quan neix de la gola i del ventre , Veu colèrica i greu , destemprada on les síl·labes es repeteixen fent que la llengua vibri entre els llavis i aparegui quelcom semblant a la paraula . Una música que neix doncs de la paraula ... i la poesia queda com un recurs rítmic , mnemotècnic ., El final apoteòsic amb la interpretació de Louis Armstrong i el seu jazz ofereix una recepta perfecta . 

Malgrat tot el que hem dit fins ara la relació música i literatura ens indica que no resulta el mateix parlar dins la literatura de la música de manera directa o indirecta,, La novel·la complexa de Juan Benet "un viaje de invierno " ens apropa a aquesta reflexió. 

 

Benet crec que estaria d'acord amb la tesi de LLobet sobre que la música és un llenguatge abstracte, no racional , no té un significat únic . El mite de Persèfone i Demeter amb la primavera i l'hivern . Una imaginació davant la raó . La negació de la nostàlgia en la novel·la de Benet i que ens dicta que no estem acostumats a saber morir , a desaparèixer per sempre , i l'art intenta transcendir aquesta por ancestral . Com guanyar la mort , amb un dia més de vida ? 

Si pensem en un únic premi de literatura donat a un músic com Bob Dylan  ens veiem en  la poesia una possibilitat de vincle amb la música. Sanchez Ferlosio en els seus Assaigs  ens parla d'aquesta idea. Sense tu els meus ulls miren sense veure !!!  

 la filosofía de Sánchez Ferlosio, ese según el cual toda verdad, en el momento en que está escrita, si le pones punto final, deja de serlo.

La música està clar que es relaciona amb l'oïda i per tant és un sentit interior , dins nostre, és com si nosaltres ens traguéssim o empasséssim l'espai íntim . 

Una novel·la , d'altra banda important serà "Rayuela" de Cortazar on el jazz és present en tota ella. Les jazz sessions improvisades representen l'estat més oníric i dionisiac de la música segons aquest autor. El swing apareix com una partitura espontània on els sentiments i emocions fan que els personatges ballin i visquin aquest d'alta baix personal. Un desarrelament que fusiona vida i música , La catarsi ofereix aquesta possibilitat de ser i viure amb la música. "Swing ergo sum " on es fa una oda al jazz i guanyen els cronopios de Cortazar , i les relacions com a recerca d'un mateix , el camí de la llibertat , amb el mandala de Rayuela que ens permet imaginar l'Univers en la seva vessant més Pandora. Els laberints de la mística del dibuix per sectors és el que impulsa el joc , amorós i del circ obert i espontani . En el laberint l'encreuament de cerca arriba a la idea del desarrelament de la persona , viure és una metàfora com aventura i el jazz és aquesta metàfora com escriptura , el lector còmplice on crear no és el mateix que entendre , que raonar, .. per això improvisem a la vida en un swing lliure , en el batec del cor novament i el ritme que ens permet escriure ...

Thomas Bernhard en la novel·la "El malogrado" ens parla (Der Untergeher" , traducció difícil doncs hauria de ser "qui decau " "un enfonsat" ; ens identifica de manera fictícia un Glen Could amb una suposada amistat entre el protagonista i aquest músic canadenc . Bach en aquest cas representa la perfecció i efectivament ningú toca com Could . 

En definitiva la música és un art difícil de definir que genera interaccions amb la literatura, la filosofia i l'art mateix . 

COSTUMBRES, CREENCIAS Y VALORES . PARA UNA REFLEXIÓN SOBRE LA ESTÉTICA DE LA EXISTENCIA .

 Desde mi tiempo de vida siempre he considerado que lo que llamamos ética no es lo mismo que eso que denominan moral. En el primer caso cuando hablo lo hago en primera personal del singular o del plural , un yo o un nosotros . Eso sería algo como el espacio o lugar común , algo coincidente en las formas de pensar o ser , de encontrarse uno o encontrarnos en el mundo frente a la realidad. En el caso de la moral podemos entenderlo como una construcción impuesta, adoctrinada, constituida por la sociedad, que funciona con el vosotros o el ellos , o sea la segunda persona del singular o del plural . Esta intuición etimológicamente no se corresponde a lo que vengo intentando hablar. Ëtica en griego tiene el significado de carácter, de forma de ser, de pensar, algo asociado con la construcción o el conocimiento de uno mismo. Quien tiene ética como decía Sócrates se enfrenta incluso a una verdad incómoda al estilo del hecho de ser franco como decía Oscar Wilde. Por eso el tábano de Atenas , Sócrates, será ajusticiado y sentenciado con acusaciones que vienen del poder del Estado en contra de la democracia imperfecta. Sócrates atiende a su conciencia para hablar contra la injusticia de los hombres y no de la naturaleza. Se trata de un orden natural que no es convencional , no será fruto de las costumbres o las creencias de los pueblos y que cambia en función del poder . A diferencia de Calicles no se defiende la ley del más fuerte, de quien obtiene sus valores por la situación que ocupa , Sócrates acatará una ley injusta por considerarlo que efectivamente sus acusaciones son justas . El ciudadano pués empieza a saber diferenciar sus ideas, sus valores, a las que el hecho de vivir en sociedad le pueden dictar. En esa forma de gobierno hay el gobierno de uno mismo , el de poner la vida de uno a examen sobre lo que hace, piensa o decide. A veces está claro que choca contra ese régimen impuesto por el poder. 

En una situación vivida un hombre llora desconsolado porque su perrito parece que está muy mal . El veterinario está cerrado . En sus gritos de dolor se puede uno detener para encontrar el vínculo emocional de dos seres conscientes entre sí. Una cierta empatía indica ese nivel de sentimientos, emociones. En ese mismo momento una madre lleva a su hijita pequeña de 3 añitos detrás de la puerta de hierro que entra en un parque público a hacer un pipí . La imagen sugiere el tipo de valores que ambas personas pueden creer importantes en su vida. En el caso del chico parece que sigue el patrón de un mundo actual que cada vez es más consciente que los animales sienten dolor, padecen y por tanto hay que saber tratarlos bien y preocuparse por ellos. En el otro de la madre uno puede creer que frente a una urgencia no hay más remedio que mear en el parque público . SIn embargo el observador , esa tercera persona que entra en escena se le ocurre pensar que si los propietarios de perros llevan botellines de agua para eliminar los orines de sus perros y se multa a las personas que miccionan en la calle pública , la madre está cometiendo un delito , educando a su hijita en el relativismo más absoluto de que cada uno haga lo que le venga en gana. 

Volviendo al debate , en el caso de los valores , término que indica esa importancia que le damos a los objetos o a las personas , establecemos jerarquías entre ellos . Por ejemplo la vida sería el primer valor en la escala funcional para muchas personas pero no para todas . Un soldado puede considerar que quitar la vida a los otros es un mal menor dentro de las consecuencias de la invasión de su país. Por eso tal como decía Hartmann , los valores van cambiando a lo largo de la vida, porque cuando somos jóvenes seguramente saltarnos las normas es casi como una obligación para sobrevivir en este mundo caótico , a diferencia de cuando somos ya mayores y dependemos de la salud, la economía, los otros . Si vivir es establecer criterios sobre lo que nos importa por considerarlo fundamental para vivir con nosotros , entonces esa ética del cuidado de uno mismo queda vinculada con estos. Pero estas creencias o costumbres , o sea valores, en el fondo pueden llenarse de prejuicios , de falsas creencias, de estereotipos , de falacias . De ahí el problema de ese choque entre civilizaciones , entre grupos , entre personas. Defender los valores de uno en singular puede originar desde fanatismo, dogmatismo, intolerancia, racismo, violencia. Parece pues que la legitimidad de unos valores que uno tiene que le vienen dados por la sociedad y sus modelos, ya sea en relación al poder que le sostiene sea en el ámbito de la familia , en el ámbito económico de su poder adquisitivo, en el ámbito político de su ambición social y proyección social, ... justifique absolutamente casi todo. 

En esta deriva actual ya no se habla de la caída de los valores más que en bolsa y economía , en esa frase de Jose María Valverde "Nulla estetica sine ética" parece que se vaticine cierto declive hacía la nada. Pandemia , Guerra, Situación climática, pobreza, crisis  se defienden como si fueran series de films de temporadas infinitas y de capítulos interminables. La obsesión por el control , por la vigilancia, por la disciplina del poder, por delimitar las palabras , delimitar los pensamientos, rige en este modelo social que genera la paradoja kantiana de la insociable sociabilidad. ¿Cómo vivir en este mundo de riqueza y abundancia para unos y pobreza absoluta para otros ?  Camus ya advertía de ese soportar tal situación existencial , ver al pobre como un objeto de consumo. 

Volviendo a la idea la ética seria esa relación con lo que somos y lo que hacemos pero que nos vincula con la verdad , se trata pues de no autoengañarse , de no entender una verdad a medias o una post verdad que me conviene. Eso no es facil porque no va de valores adjuntos o de modas va de relaciones con uno mismo. Vivir es crearnos para que lo que hacemos o pensamos no sea fruto de un deber moral que no siento propio todo lo contrario . Respirar , escuchar, Obedecer   son infinitivos que añadidos a unos cuantos más identifican nuestra posición frente a la realidad. Examinar nuestra vida de forma constante indica ese arte de hacer de nosotros lo que hemos decidido ser . No está nada de acuerdo con el parecer , con el aparentar, con una estética del decoro, de la buena forma. Por eso moral no es ética , por eso el compromiso único de lo que deseamos ser por voluntad propia lo encontramos con la verdad misma que nos delata o nos convierte en seres éticos.