Heràclit d'Efes

Les favetes de la mort : Pitàgores.

Shttp://www.scribd.com/doc/8072212/OS-FILOSOFOS-PRESOCRATICOS

El precepte pitagòric de no menjar favetes apareix com un acusma -sentència breu de la vida dels acusmatics, deixebles de baix estatus- en els escrits de la comunitat pitagòrica.

Aquesta comunitat tindria avui tota la ideologia d'una secta. Pitàgores té la imatge d'un profeta tocat per el poder dels deus. Pitàgores pèro acaba sent només un filòsof. Un pintor com Bronnikov en aquest oli anomenat " Himne al sol naixent" que es troba a la Galeria Tetriakov de Moscú ens dibuixa els rituals que la comunitat podia fer. Però el pitagorisme a mesura que s'allunya dels seus origens agafa més volada tal com explica això Conrado Eggers Lan en el seu llibre "Los filósofos presocráticos". La llegenda i la filosofia són dues perfectes aliades per imaginar i per motivar a una recerca de tot tipus de misteris, enginys. Pitàgores ensenya el contrari de Demòcrit : el dualisme, el menyspreu al cos,l'esoterisme, la immortalitat de l`ánima, la metempsicosi, la metensomatosi , l'ideal ascètic, la renuncia a les virtuts que ens fan petits.Plató copiarà a Pitàgores en tot aquests temes i això en el Fedó ho trobarem. Pitàgoes nascut a l'illa de Samos  i s'establí posteriorment a Itàlia. La seva teoria sobre la reencarnació predicada per l'orfisme i les societats místiques de culte a l'Àsia oferiren al pitagorisme raons força curioses. No podien matar animals i menjar carn per una qüestió de no promoure cap tipus de violència. Orfeu ja havia patit en la seva carn tot tipus de dolors.Precisament la música havia originat una forta influència en el pitagorisme derivat de l'orfisme. L'ànima és harmonia, so no sinfònic sinó d'afinar musicalment les notes que produeix un instrument. Per això el seu estudi de les escales musicals que descobreix que els intervals concordants de l'escala es podien expressar

FROZEN RIVER (RIO HELADO)

Aquest film del director Courtney Hunt guanyador del premi del jurat al festival de Sudance el 2008 té molts ingredients que ens poden interrogar : la crisi econòmica, la desestructuració familiar present avui en moltes llars, la convivència amb cultures diverses ..... El títol ens dibuixa la metàfora perfecte : Ray Eddy viu en una roulote al nort de l'estat de Nova York i es veu obligada a creuar ilegalment la frontera amb el Canadà. La recerca del seu marit fugit una nit d'hivern abans de Nadal porta a trobar-se amb Lila Littlewolf una mohawk que passa immigrants de contraband. L'accès però entre països dins el maleter del cotxe obliga a conduir per un riu gelat. Fins aquí però sembla una pel·lícula com moltes altres. L'espectador atent veu similituds amb "el gran Torino" de Clint Easwod.  Immigrants que il·legalment es juguen la vida per un paratge inhòspit i hostil. Cap de les dues protagonistes es pregunta per el que fa fins que la  ignorància desperta un bon dia per les seves conseqüències. No val tot com a justificació del malestar, la pobresa i la crisi. La lliçó ètica fa que d'una relació entre les dues dones violenta i distant es descubreixi un vincle d'humanitat. Les raons culturals que poden dividir es retroben en l'èsser humà. La dona blanca ofereix la seva llibertat a canvi de salvar la dona índia. La fragilitat del riu de gel esquinçada quan cau el cotxe dins el fons ofereix la possibilitat de la nova mirada. No tot és lícit a la vida per això el noi de 15 anys fill gran de Ray demana disculpes a la velleta que ha estafat 29 dolars...

Lliçons sobre filosofia : la pèrdua de la innocència

 

El primer dia no resulta igual que el segon, ni que el tercer.... perquè tots els dies són diferents. Per això avui explicant com cada curs al seu inici que era això de la filosofia no podia ser igual que els altres cursos, ni els altres anys. Ja fa 19 anys del meu primer dia. Els nois i les noies obren el llibre que per primera vegada tenen sobre la taula. Els hi comento que jo per primera vegada he volgut reivindicar el llibre de text de paper. Faig aleshores dues observacions : Qui ha escrit aquest llibre ?  Irene de Puig . En Tomàs que té el mateix nom que el meu gat però menys entremaliat que ell afegeix : d'una dona. Efectivament és una dona , i fa anys enrere això no hagués estat possible. A continuació miren el títol que diu : "Aprendre a pensar". La meva capacitat teatral fa que actuï allà mateix improvisat la trobada amb una cadira. Topo vàries vegades amb la cadira sense aturar-me en cap moment i passo de llarg. Les noies més despertes com la Rosa diuen que no m'adono de res ,no se observar amb el que topo. Aprendre escrit a la pissarra en lletres grans. Què vol dir aprendre ?  A continuació repeteixo l'experiment però ara topo amb la cadira i m'aturo a observar l'objecte. El miro, el toco , el colpejo, .... Una alumna nova diu : utilitzes els sentits per descobrir amb que has topat. Massa ràpid passem per la vida , tot és immediat, i no ens aturem per res , no ens adonem de res, no hi ha espai ni temps per fer-ho. Alguna persona accentua que no passa res per topar amb una cadira. Aleshores repeteixo l'experiment amb la complicitat del Deyker. El Deyker fa de cadira i l'objecte passa a ser subjecte. Topo sense més i no dic res de res. Repeteixo però ara m'aturo novament a parlar amb el noi i li demano disculpes. Veus com passa alguna cosa -semblo sentir del darrera de la classe. Aprendre no és fàcil. Però quan tenim mòbil, reproductor de dvd, rentadora, playstation,consola wifi, etc  Qui llegeix el manual d'instruccions i s'atura a seguir el que li diuen ?  Ningú aixeca la ma . Quan ho fem ?  Quan tenim un problema i no sabem com resoldre.  Aprendre requereix una capacitat per aturar-se i saber observar . Ho apunto en gran a la pissarra. Aleshores ve la paraula PENSAR. Què vol dir pensar ?  Pensar és reflexionar. I què és reflexionar ? Doncs raonar. I què és raonar? Això serveix per veure que podem caure fàcilment en el cercle viciòs de les paraules que no defineixen per si mateixes res de res. Pensar vol dir ? 

Poseu algun exemple de quan pensem ?  Doncs diu novament en Tomàs : quan vull saber si el que faig està bé o no està bé. Sempre pensem , senyala un altre alumne del fons. Per això indico que un tal Descartes ja va dir : Penso doncs existeixo. Pensar no pot separar-se de l'existir. La classe sembla engrescada. Parlo per acabar de la tortura que vaig patir al dentista ahir dimecres. Durant mitja hora en una saleta petita vaig haver d'escoltar el programa de telecinco de la tertulia d'un tal JoseJavier. Això si que era no pensar i fer que ningú penses..Riuen ... Ja han perdut la seva innocència... La filosofia comença a fer estralls ..... demà serà un nou dia. 

La mort

No arriba quan vols, ni quan la demanes. Ella ens atrapa com si res.. Aquests dies vola sobre meu. Un ex alumne amb 23 anys per anorexia. Un amic i la seva amiga de 29. Un pare d'una amiga . Un actor que va fer Ghost .....Protocol per la fi d'una biografia. Som biografies, pures biografies... Marcades per les empremptes del que som, ens fa, ens dibuixa, ens desagrada i ens determina. No podem decidir molts cops. 

Tanatori sala de vetlla número 3 el meu pare, sala de vetlla número 11 el meu tiet,  sala de vetlla número 1  el pare de la meva amiga. La fi. 

Per occident la mort es silencia. No hi ha records vius, els morts s'acaben oblidan i això és molt diferent a orient on els morts formen part dels dia a dia, del que s'explica el que som i el que fem. 

Plató en el Mite d'Er ens parla d'aquest traspas amb el barquer i les dues monedes als ulls per arribar a l'Hades. Er realitza un viatge per les profunditats d'aquest món. Dante a la Divina comedia utilitza també aquesta metàfora del viatge per el cel, l'infern  i el limb. Més tard també Virgili a l'Eneida ens planteja el mateix un viatge , un traspàs...  Sempre és un viatge que hem de fer sols. 

Això és tot   un viatge sense possibilitat de retorn , i un únic punt d'arribada.