viernes, 15 de diciembre de 2006

El canvi epistemológic : la mirada precavida


René Descartes entra com a pensador durant el segle XVII amb una mirada prudent. Ja no mira amb la innocència dels filòsofs grecs o de l'escolàstica. La filosofia ha après dels seus errors hi ha de rectificar per iniciar un nou camí. El subjecte ha canviat en l'observació atenta del món. La relació entre el subjecte que observa i l'objecte que es rep s'ha transformat. El subjecte adquireix un protagonisme indiscutible. En el seu "Discurs" el filòsof francès que escriu en la seva llengua es situa en la posició del subjecte que construeix la realitat. Preguntes com : Qui sóc? Quina experiència tinc de les sensacions que comparteixo amb els altres? Hi ha comunicació realment entre la gent? segurament ens desconcerten i ens fan reflexionar. Però certes preguntes que l'experiència garantitza la resposta són fàcils de respondre a diferència d'aquestes que ens fem que semblen difícils de respondre. No estem del tot segurs de la resposta que hem de donar. Si pensem una mica més enllà ens podem adonar que que en el fons estem pensant sobre el que pensem , o sigui, reflexionant sobre el que reflexionem. Això vol dir que analitzem els procediments i conceptes que habitualment utilitzem. Estem parlant doncs de la bastida del nostre pensament, es tracta de les estructures que sostenen el nostre pensament. ¿Com adquirir noves técniques de pensament? Quines són aquestes estructures bàsiques del pensament?
Diguem però que el pensament no depèn de la quantitat de coneixements que assolim sinó de com l'utilitzem. O sigui el com es tan important com el que. Així doncs ens interessa saber trobar i analitzar quins procediments i mecanismes tenim per veure el món.

No hay comentarios:

MIRADAS EN UN CALEIDOSCOPIO . LAS MEMORIAS DEL SILENCIO

He salido tarde . Voy con la   prisa impulsiva   -golpeando   a ritmo de titc-tac con los pies - para poder ganar al tiempo . P...