El Discurs del mètode : IV part pàgines 131-135

"Fa molt de temps que havia observat que, pel que fa als costums, cal , de vegades, seguir opinions..........


MAPA DE CONCEPTES :

1. costums
2. opinions incertes
3. com si fossin indubtables
4. recerca de la veritat
5. rebutjar com fals
6. imaginar el menor dubte
7. sentits
8. enganyen
9. suposar
10. res com imaginem
11. error en raonar
12. matèries simples en geometria
13. paralogismes
14. rebutjar com fals tot raonament anterior
15. pensaments dormint
16. pensaments desperts
17. fingir
18. il·lusions no vertaderes
19. Pensar que tot és fals
20. el jo
21. que pensa que tot és fals
22. fos alguna cosa
23. Veritat
24. penso , per tant, existeixo
25. ferma i segura
26. suposicions escéptiques
27. no la qüestionen
28. admissió
29. primer principi de la filosofia

Del més general al més concret : primer principi de la filosofia ( Penso, per tant, existeixo)

afirmació del jo

un jo que ho pensa

afirmació del pensar del subjecte

confirmació de la seva existència com a alguna cosa.

Quin és el problema que planteja el text ?

Descartes ens descriu el seu recorregut mental. Això que fa que valorem les coses perquè formen part de la tradició i el costum.Aquesta ens aconsella el que fer i com fer allò que busquem. Però el costum es fruit de la simple opinió, o sigui, d'aquell que parla sense gaire coneixement de causa del que diu. Per això ens diu que una bona manera de començar el nostre recorregut és dubtant de tot. Per naturalesa ja dubtem quasi sempre del que fem, del que pensem, del que sentim però es tracta d'ocasionar un dubte que ens confirmi alguna certesa. Això en principi sembla una contradicció : Com dubtar d'alguna cosa per confirmar que precisament hi ha alguna cosa que no hi puc dubtar ? El joc de paraules cartesià no és complicat perquè permet posar en dubte tot allò que em pugui fer dubtar. La seva hipótesi planteja que l'accès a la veritat és clara i no confosa. No tot val. Podem dir avui en dia que sabem la veritat ? Com saber què és la veritat?