Dos models : aquells que estableixen codis per viure i per això sempre es troben insatisfets entre el que viuen i el que volen aconseguir. Res-tot-res. L'altre un model que busca sempre està inacabat. Res, més , molt... Aqui no hi ha codi, no es viu pel codi. El model de madame Bovarie vers el model de la sumisa regenta de Clarín.
Viure la vida com a punt i final vol dir sempre pensar en que haig de finalitzar etapes per això es genera l'avorriment, la repetició, i la sensació de fracàs.
Viure la vida com a punts suspensius és un altre cosa. No?
Bovarie és la dona infeliç perquè no té la parella que la fa feliç , per què ? Potser només la esclavitza i no la fa ser lliure. Per això els amants són l'alliberament.
5 comentarios:
Tots en algun moment de la nostra existència hem sigut "Madame's Bovary's". Doncs per molt que ens agradi això de posar-nos etiquetes i dir: jo sóc això o sóc allò, hem de comprendre que sóm molt més. Sóm això, allò i allò altre.
L'altre dia vaig llegir una frase de Jorge Bucay que m'agrada molt. Diu així: "La felicidad es la certeza de no sentirse perdido".
A reveure Xavier.
JUDITH MORÉ
PS: Vindràs al sopar de divendres, amb els de 2n de Batxillerat?
la monotonia és un punt i final, però no necessariament necessites amants per tenir punts supensius ala teva vida amb la teva mateixa parella.
+
No es tracta de tenir amants sinó de viure la relació amb una total sensació que mai la relació és el teu acabament perquè ja ho tens tot fet i tot dit. Els amants són un estímul i una necessitat per trencar la rutina però el problema del punt i final és la relació que estableixes amb l'altre que fa que donis ja per satisfet tot el que ja està fet. El punt final no és cap relació és un camí amb final de the end però que fa que avorriment, rutina, etc... Els punts suspensius vol dir sempre estar-te enamorant, estar-te fent amb l'altre , amb la passió del moment i la situació. Lo quotidià estableix codis, normes, regularitats que fa que la parella sigui un jou més aviat i no una alliberament personal.
M'encanta omplir-ho tot amb punts suspensius...
Publicar un comentario