RACIONALISME DEL SEGLE XVII

(1596-1650) Filòsof francès que intentava trobar la certesa absoluta. Aquesta obsessió el va perseguir tota la vida per això va escriure : "El discurs del Mètode" " Les Meditacions Metafísiques" "Tractat de les passions de l'ànima" " Tractat de l'home"...... Els seus estudis amb els jesuïtes del col·legi de La Fleche el van portar a ser un entès en filosofia escolàstica, matemàtiques, geometria, .... La seva recerca va ser per trobar aquesta veritat absoluta per tant alguna veritat indubtable. Per això començarà dubtant absolutament de tot fins i tot de la pròpia realitat. Un dubtar vinculat a la filosofia de Pirró i posteriorment de Michael Montaigne : l'escepticisme. L'escepticisme és la conseqüència de no veure cap possibilitat a saber amb certesa res de forma segura. Aquesta filosofia s'acabarà al llarg del temps convertint en una actitud davant el coneixement i la vida de no tenir certesa de res. Aquest primer moment del dubte provoca la desconfiança de tot. Però resulta evident que aquest camí desconfia de tot però no permet avançar en res. Quina és la possibilitat de tenir un coneixement del món real i cert ? Com podem estar segur del que veiem , del que sentim, del que pensem ?
La qüestió cartesiana doncs girarà al voltant d'aquest problema : Quin és el nostre coneixement del món ? Per això ens cal pensar en les relacions que establim entre nosaltres com a subjectes que volem conèixer i el món que és l'objecte que volem descobrir. En aquesta relació de coneixement el nostre paper és fonamental. Coneixem sempre des de les nostres particularitats , des dels límits nostres com a capacitats per saber i conèixer ....