Dins el llibre realitzat per Anacleto Ferrer, Xavier Garcia, Fransesc Hernàndez, Bernando Lerma anomenat Cinema i Filosofia com a Grup Embolic i publicat per edicions La magrana trobem una excel.lent reflexió sobre Descartes i la pel·lícula produïda al 1971 Johnny agafà el seu fusell del director Dalton Trumbo.
L'argument planteja la vida d'un ex combatent de la Primera Guerra Mundial que ha perdut tota la seva capacitat de sentir però encara li queda la possibilitat de reflexionar. Entre records i pensaments Johnny repensa la seva existència. Qui sóc jo? Què pensa i què viu ? Què sommia i què és real ? Realment es troba aillat del món exterior i demana una eutanasia a crits davant la seva situació personal. El cos ja no té cap sentit per aquest soldat i la ment només li recorda constantment la guerra injusta que ha patit. El seu crit és una denúncia a la injusticia La vida és un cos o una ment? Qui som ?
La pel·lícula planteja els temes cartesians de René Descartes : el criteri de veritat ( què és real i què és fictici ? la ment , quin paper té en l'ésser humà ?
Descartes planteja en el seu "Discurs del Métode" 4rt part que podem fingir que no tenim cap mena de cos però una qüestió diferent és la nostra ment, el cogito com anomena ell al pensament. El ex soldat només li quedava la ment i amb aquesta podia recordar, viatjar, pensar, somniar, imaginar, tot aquelles accions que el feien que penses amb claredat. De fet el protagonista és un racionalista que s'aferra als seus arguments per justificar la seva decisió i el seu dubte sobre la condició en la que es troba. Avui que el tema del dret assistit a morir dignament pel govern Zapatero torna a plantejar-se i que països com Holanda ja fa temps que permeten l'aplicació de l'eutanasia torna a sorgir amb força el problema cartesià. Qui sóc jo? Un simple cos que pateix, es merceix, s'emociona, s'enamora, o bé una ment que s'interroga, pensa, medita, reflexiona, ...? El fet d'estar mutilat en un hospital fa que les teves condicions i possibilitats es vegin molt minvades. La pel·lícula "Mar Adentro" també plantejava el problema entre les raons que esgrimia una teologia catòlica que no admet per mitjans humans cap interrupció del procès natural de la mort i una ciència que reaccionàriament busca donar solucions al problema de la mort digne. Casos com els dels malalts terminals que recorren a les lleis holandeses per poder morir possen el sistema judicial europeu en un atzucat. La pel·lícula que plantejem ens obre possibilitats per interrogar-nos sobre aquestes questions.....
L'argument planteja la vida d'un ex combatent de la Primera Guerra Mundial que ha perdut tota la seva capacitat de sentir però encara li queda la possibilitat de reflexionar. Entre records i pensaments Johnny repensa la seva existència. Qui sóc jo? Què pensa i què viu ? Què sommia i què és real ? Realment es troba aillat del món exterior i demana una eutanasia a crits davant la seva situació personal. El cos ja no té cap sentit per aquest soldat i la ment només li recorda constantment la guerra injusta que ha patit. El seu crit és una denúncia a la injusticia La vida és un cos o una ment? Qui som ?
La pel·lícula planteja els temes cartesians de René Descartes : el criteri de veritat ( què és real i què és fictici ? la ment , quin paper té en l'ésser humà ?
Descartes planteja en el seu "Discurs del Métode" 4rt part que podem fingir que no tenim cap mena de cos però una qüestió diferent és la nostra ment, el cogito com anomena ell al pensament. El ex soldat només li quedava la ment i amb aquesta podia recordar, viatjar, pensar, somniar, imaginar, tot aquelles accions que el feien que penses amb claredat. De fet el protagonista és un racionalista que s'aferra als seus arguments per justificar la seva decisió i el seu dubte sobre la condició en la que es troba. Avui que el tema del dret assistit a morir dignament pel govern Zapatero torna a plantejar-se i que països com Holanda ja fa temps que permeten l'aplicació de l'eutanasia torna a sorgir amb força el problema cartesià. Qui sóc jo? Un simple cos que pateix, es merceix, s'emociona, s'enamora, o bé una ment que s'interroga, pensa, medita, reflexiona, ...? El fet d'estar mutilat en un hospital fa que les teves condicions i possibilitats es vegin molt minvades. La pel·lícula "Mar Adentro" també plantejava el problema entre les raons que esgrimia una teologia catòlica que no admet per mitjans humans cap interrupció del procès natural de la mort i una ciència que reaccionàriament busca donar solucions al problema de la mort digne. Casos com els dels malalts terminals que recorren a les lleis holandeses per poder morir possen el sistema judicial europeu en un atzucat. La pel·lícula que plantejem ens obre possibilitats per interrogar-nos sobre aquestes questions.....
No hay comentarios:
Publicar un comentario