Rellegir a Plató com un exercici d'espiritualitat .

Aquests dies estic desesperat i la raó potser la trobo en la meva incapacitat per fer llegir i entendre el diàleg platònic del "Fedó". Ara ja tinc alumnat que amb l'ús dels seus portàtils pot seguir el text penjat en línia , altres que fins i tot utilitzen traduccions excel·lents com la de la Fundació Bernat Metge, uns quants segueixen adaptacions escolars com la penjada per McGraw Hill , ..... Sempre he utilitzat també com a font complementaria el text traduït en castellà que pot ajudar a un alumnat castellano parlant. Amb els anys que porto he intentat fer una mena d'autoaprenentatge personal per conseguir estratègies i tècniques per tenir un major accès al text. Els mapes conceptuals que ofereixen fixar-se més en els conceptes clau poden resultar una aproximació prèvia a la comprensió del text. Els diagràmes de flux permeten trobar l'estructura lògica i argumentativa que ofereix el text des de les preposicions, conjuncions, adverbis com a connectives. Els esquemes tradicionals i clàssics també poden oferir mecanismes per saber establir diferències entre idees principals i secundàries.  Darrerament també he incorporat la idea de treballar el context prèviament de l'autor , el pretext que pot despertar des del text preguntes , .....Poc a poc anar doncs deconstruint els elements que configuren les paraules, idees  del text,.....

Malgrat tot el recorregut històric en el procés d'aprenentatge dels comentaris de text en filosofia ha començat a fer fallida. Les proves de sel·lectivitat del curs anterior ja em van posar en avìs sobre la meva incompetència. Efectivament puc dir que cada vegada més constato la meva incompetència lectora sobre les lectures de Plató, Descartes, Hume, Mill, Nietzsche..... Com superar aquest atzucat que tinc al damunt ?

Avui llegia a Pierre Hadot en un llibre que rellegia "Ejercicios espirituales y Filosofia Antigua" de l'editorial Siruela. Aquest autor el vaig descobrint a través de Michel Foucault i les seves "tecnologias del yo" editat per tecnos. Hadot segueix el fil conductor de creure que la filosofia antiga mai ha tingut cap pretensió de crear o escriure sistemes de pensament amb aquesta finalitat ideològica , tot el contrari més aviat ha donat pautes i tècniques amb finalitats educatives i provocant així certs efectes en els estats d`ànim dels lectors de les obres dels filòsofs. O sigui es tracta de formar l'ànim més que informar a aquest de les teories o idees dels filòsofs. I si fos precisament aquesta la clau per ajudar a llegir els nois i noies que tinc a Batxillerat ? Es tractaria doncs d'entendre la lectura com un exercici espiritual per lliberar les nostres angoixes, passions, preocupacions...En aquest sentit un comentari de text serà una forma d'aprendre a fer precisament això : concentrar-nos en nosaltres mateixos i deixar de ser originals i minuciosos  i permete que els textos ens interroguin, ens parlin, ens interpel·lin .... La lectura dons seria aquesta transformació del nostre jo , aquest tenir cura del nostre jo , aquest recullir-nos en nosaltres mateixos, ...Llegir no ens ha de deixar indiferents com penso que ara observo en els rostres dels meus alumnes , ...No resulta suficient l'entusiasme que hi poso fent tot tipus de cabrioles entre les taules tot cridant i interpretant el diàleg en qüestió. El text no és un simple exercici de relacionar conceptes.Llegir és reviure, és practicar amb un mateix, és experimentar, és investigar, és reubicar el text dins d'un mateix. Per això és un treball amb un mateix de saber-se relacionar amb les paraules que l'autor ens diu , ens ofereix. Per això Hadot diu que la filosofia és una forma de vida, una manera de viure, una elecció vital, unes tècniques existencials que formen part de la nostre manera de comprendre el món. Per això ensenyar a llegir ens obliga a una transformació interior , a una metamorfosi del jo , a tenir un canvi radical en nosaltres.Filosofar és una manera de viure per actuar, per fer, per relacionar-se amb els altres, amb el món. Per això penso que quan dic que em desespero a classe per veure com els caps dels nois i noies agafen un aire d'estar absents no és per altre motiu que per fer discursos, per donar teories, per teoritzar , per oblidar que la filosofia és una manera de viure, de ser, d'estar, d'ocupar el meu jo amb els jos dels altres, ....

També un altre autor com Ignacio Izuzquiza sembla que en el seu llibre "La filosofia como forma de vida" publicat per l'editorial síntesis , ens parla d'aquesta inútil forma de coneixement. Però en el seu llibre identifica forma de coneixement a forma de vida i per això cal analitzar, posar regles, crear i que viu en el silenci i la solitud tot practicant l'amistat.