I el si no fos ...............

El problema de les noves eines informàtiques  I Part

Es evident que la tecnologia ens ofereix eines i instruments per avançar en els racons de l'aprenentatge. La era digital ens produeix alternatives per crear, per innovar, per progresar, .... Però els projectes 1x1 no són per si mateixos la solució de tot el fracàs del nostre sistema educatiu. Les pantalles efectivament poden atrapar de manera que hipnotitzin l'alumnat i el sometin a una tirania de la bona disciplina. I estic dient això perquè precisament una raó que sembla justificar els projectes de informatització i digitalització de les nostres aules és la reducció de la conflictivitat a l'aula. Ja els tenim platònicament enganxats del tot a una caverna que té un fosc negre i fosc. Els nois i noies es converteixen així en espectadors passius, en receptius d'un allau de dades que ens condueixen a la desinformació i a la falta de comunicació. Podrà la nostra era digital obrir el món a la comunicació ?  Els projectes 1x1 semblen que donen oportunitats però també les treuen , les retallen : 

1. Com innovar des d'un sistema ordinador x alumne  que mira a la pissarra ? 
2. Tindrem sistema Linnux , o sigui, lliure per desobeir el currículum establert ? 
3. Com es podrà cooperar en un projecte digital ? 
4. Substituirem les sortides per visites virtuals ?¿ 
5. La relació amb el coneixement digital donarà noves formes d'aprenentatge ?