Avui llegint el diari "La Vanguàrdia" en un article d'opinió d'Antoni Puigverd es proposa anomenà amb l'etiqueta "Nihilisme del caviar" als joves adolescents d'avui en dia. Com a professor d'història de la Filosofia el títol ha fet pensar si era apropiada o no l'expressió que s'utilitzava.
Què és el nihilisme ? (del llatí nihil , no-res, buit) . Consisteix en la manca de sentit i en el sentiment d'absurd i de buit davant la vida i l'existència, la qual cosa acaba en la negació del valor de la vida mateixa.
L'article que inclou un altre subtítol força curiòs " Una legión de tiranos adolescentes avanza hacia la edad adulta, dispuestos a imponer su ley" sembla defensar que l'educació a les aules de secundària actualment resulta insuportable. La comoditat de les noves generacions sembla que ignora els temps que venen. L'experiència narrativa diaria a la classe sembla confirmar aquesta falta d'autoritat moral, educativa, educativa capitanejada per els gurus de la pedagogia actual. L'empobriment del llenguatge, la cultura del voyeurisme social , la falta de seriositat en el lliurament dels treballs i feines, els qui reclamen els seus drets sense recordar els seus deures tot exigint l'aprovat per l'aprovat dins un sistema que cada vegada més els defensa en tot aquest tipus de cultura del dret que oblida els deures. El cansament del professorat que veu els pocs èxits i la constant desautorització de la seva persona, de la seva feina, de la seva autoritat provoca que es cedeixi a les consignes institucionals. La llei s'imposa i qui decideix és l'adolescent que només busca el seu benefici personal indiferent a qualsevol causa social, col·lectiva i educativa. El narcicisme s'imposa en clau d'egolatria adolescent sobreprotectora.
Seguidament el periodista vincula la nostra societat amb la realitat adolescent on la cultura del "pelotazo" del gaudi personal en benefici propi sembla que exemplifica aquesta actitud xulesca i endiosada de polítics, empresaris, poderosos .....
Sembla que com deia Nietzsche en el seu llibre "Aurora. Meditacions sobre els prejudicis morals" en l'aforisme 154 ens caldria recordar :
Els grecs , que vivien una vida en que els grans perills i els cataclismes eren situacions corrents i habituals , van buscar en la meditació i en el coneixement una mena de refugi pel sentiment, una darrera esperança. Nosaltres , que vivim en mig d'una tranquilitat més gran que la d'ells , hem traslladat el perill a la meditació i al coneixement, i en el lloc on descansem i ens aserenem és dins la vida.
En primer lloc penso que no podem dir que la generació d'adolescents actuals siguin nihilistes. Si ens referim al significat del concepte precisament els adolescents d'avui si tenen valors, i es prenen la vida amb sentit. Una cosa diferent és quins són aquests valors i qui sentit donen a la seva vida. Segurament fins i tot parlar de nihilisme del caviar tampoc penso que sigui adient com a dieta d'alimentació pròpia de l'ambrosia dels deus económicament parlant. En segon lloc culpabilitzar als adolescents dels moments actuals resulta perillòs perquè ells en el fons tenen pares i mares, professors i professores i viuen dins una societat. Ells i elles son el que nosaltres hem fet , hem configurat ,hem dissenyat, hem educat. L'educació efectivament està malament pels molts canvis en les seves lleis, per la falta de mitjans i recursos , per la falta d'una politica eficaç i eficient, per un professorat que en aquests moments ha d'adaptar-se a una realitat que avança a pasos de gegant en molts sentits (canvis tecnològics, canvis familiars, canvis pedagògics, canvis socials....) i per altres raons que segurament tothom coneix i defensa. Però les vivències de molts professors de secundària fàcilment identificables amb la de la professora que l'articulista cita es situen en un context, en una situació concreta, en un tipus d'escola concreta, en una institució pública o privada, en un barri, en una província, ... i això si que converteix l'educació en un repte, en una situació diversa, plural, social, combativa, permanent, inclusiva, .... Si analitzem el treball quotidià de part del professorat veiem les contradiccions constants , les situacions de desconcert, però també altres coses. Penso doncs en companys que tinc que tenen mots d'ells i elles " ets i uts" , però tenen també el seu talent, la seva gràcia, la seva capacitat en saber gestionar l'aula, saber pensar els temes perque resultin atractius, en la seva creativitat amb els nois i noies, amb la seva manera d'afrontar les situacions familiars difícils dels seus alumnes... Un autor com Nietzsche en un llibre com Aurora ens diu simplement que deixem de jutjar, deixem de valorar els altres, deixem de dir el que està bé o malament , el que cal fer i el que no cal fer, el que volem i el que no volem, .... Educar potser està més proper d'experiències constant d'autoaprenentatge, d'autoconeixement,.... Dins educació no serveix de res sentenciar els nois i noies , ni tampoc serveix de res confirmar el que no veiem d'ells , ... potser es tracta d'estar més atents i més atentes sobre el que fem, el que diem, el que vivim com ens diu l'aforisme.. Tinc clar que la vida ens acaba donant la serenitat i el descans com adolescents permanents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario