Resulta sorprenent trobar la filosofia en sabó per rentar-se les mans i el cos. Potser una metàfora que permetria a Plató pensar en les pràctiques que els sectaris dels pitagorics realitzaven per purificar-se dels mals del cos i la matèria. El més curiós -seguint amb la filosofia- és el lloc on vaig trobar aquesta pastilla de sabó : un poblet perdut a Portugal , Marvhaz. Feia una calor insoportable i en un poblet enmurallat on el sultà va preparar la invasió a el Reinado de Castella hi havia una caseta desèrtica esperant un client. Vaig pensar en retratar -com no l'objecte- per oferir aquesta imatge al col·lectiu de lletraferits de filosofia. El mateix dia llegia un filòsof que feia una interessant reflexió sobre la desil·lusió i vaig pensar en com relacionar-ho amb el sabó que havia trobat. 

"A la desilusión se la considera un mal.Es un prejuicio irreflexivo.¿A través de qué , sino por medio de la desilusión, podríamos descubrir nuestras expectativas y esperanzas? ¿Y en qué debe consistir el conocimiento de uno mismo sino en ese descubrimiento? ¿Cómo puede alguien obtener cierta claridad sobre si mismo sino es a través de la desilusión? No deberíamos padecer desilusiones suspirando como algo sin lo cual nuestra vida sería mejor. En realidad , deberíamos frecuentarlas, seguirles el rastro, coleccionarlas. ¿Por qué me siento desilusionado cuando los venerados actores de mi juventud muestran ahora señales de vejez y deterioro? ¿Qué me enseña la desilusión sobre lo poco que vale el éxito? .....(...) Si una persona quisiera saber realmente quién es, tendría que ser un infatigable y fantático coleccionista de desilusiones, y el trato frecuente con experiencias decepcionantes tendría que ser para ella una adicción , la adicción determinante en su vida, pues entonces podría ver con claridad que la desilusión no es un veneno caliente y destructor, sino un bálsamo fresco y tranquilizador que nos abre los ojos sobre los verdaderos contornos de nosotros mimos"....  Amadeu Prado.

Així doncs trobo connexió entre aquesta filosofia en forma de pastilla de sabó i la lectura que he fet doncs totes dues queden atrapades per aquesta manera de viure i entendre l'existència. Viure amb una eterna desil·lusió plàcida i permanent ens aboca a entendre millor qui som i que venim a fer. Aprendre d'aquesta manera que la derrota no és trista ni amarga, que el fracàs és un bàlsam que alleugera les penes, que el sentiment tràgic de la vida té un sabor agredolç que cura  la prepotència, la vanitat, l'orgull i la sobèrbia .....  La filosofia és com aquesta gran desil·lusió que ens desconcerta però ens allibera.... i ens serveix per rentar-nos diariament en el camí que practiquem de viure.