la mort interpretada per un alumne de l'IES Monzon.
http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/index.html
Si mireu en el link superior trobem la confirmació del que sembla atemorir a molts centres de secundària públics . Jo faig una demanda pública als meus alumnes per demanar desertar de presentar-se a les proves de les PAU.
La informació que ahir es va donar sobre els resultats posen en entredit moltes coses tal com fa ja més de dos anys es constata:
- que qüestionar els correctors no és gaire bó ni beneficiòs per a ningú.
- que el pensament clàssic té un inmovilisme i una permanència que fa inqüestionable que la filosofia no es mogui mai d'aquest.
- que la coeducació en filosofia sembla oblidar-se i una dona és una dona.
- que hi ha una necessitat de trobar correctores i correctors de les PAU per 800 euros.
- el diàleg entre coordinadors i professorat resulta molt difícil i s'accentua negativament cada any més.
- que les raons que s'ofereixen com la que es va donar fa dos anys dels mals resultats en general causa d'una única correcció universitaria massa estricta ara són altres.
Jo enguany vaig decidir presentar-me com a corrector per veure de dins el problema i vaig poder observar com altres matèries semblaven haver dissenyat proves més adients i adaptades a la realitat de l'alumnat a diferència de la filosofia que sota criteris d'objectivitat massa tancats en la correcció i en absolut interpretatius segons criteri del professorat expert es demana un grau de comprensió hermeneútica considerable per l'alumnat que s'hi presenta.
En la reunió d'ahir es va dir entre altres coses :
La mitjana ha estat de 5’63 per a Filosofia. I
per a Història, del 6’3. Ens indica, també, que les mitjanes en els últims 5
anys han estat molt semblant: ens movem en una forquilla de resultats de
més/menys dues dècimes.
-Després de 1.526 dobles correccions es
considera que els exàmens estan força ben corregits. Advertir
als alumnes que no estiguin segurs que no demanin doble correcció. L’estadística
és la següent: el 25% dels alumnes que ho demanen pugen nota; el 30% tenen notes
més baixes, i que més o menys la meitat queden igual. En tot cas, les
modificacions oscil·len entre el 0’5 i 1 punt (per tant, no són grans
modificacions).
En qualsevol cas: La doble correcció té dos
aspectes: si és un error de suma, la nota no es rebaixa; en canvi si és per un “error”
o diferència de criteri en la correcció sí que pot baixar.
M'atreveixo a reproduir un comentari d'un professor de filosofia que sembla constatar el següent :
sóc professor de Filosofia i exerceixo des de fa 5 anys. A classe treballem a fons els autors de les PPAU, sobretot a partir del llibre de text i resums preparats per mi mateix. Resultat: No hi ha manera de pujar la mitjana de Pau més enllà del 4'5. Començo a estar desesperat perquè els altres professors en les seves matèries tots tenen grans resultats amb els mateixos alumnes. QUE ESTA PASSANT AQUI? M'estic desesperant i començo a pensar si és que són mal professor.
Podria afegir el meu propi: sóc professor de filosofia des de fa més de18 anys i sempre l'alumnat que s'ha presentat en els diferents centres amb mi ha tingut una mitjana per sobre del 5.80 de Catalunya però des de fa dos cursos l'alumnat amb excel·lència i qualitat -doncs només un 13% es presenta a les PAU- ha punxat a Filosofia amb notes molt baixes. Enguany em consta que molts centres de nostra ciutat han fet reclamacions com a centre per les correccions.
Miro els primers resultats del curs i em desanimo molt. El fragment és del llibre II de la República. No veig la feina i el resultat de les estones preparant materials, preparant intensitat, preparant ... animo a la deserció i triar i escollir història amb millors resultats , més reproductiva , més interpretativa segons algun professor declaradament seguidor de Josep Fontana.... Feu història si us plau , feu història...... No hi ha tampoc de retruc cap intent de les correccions que altres companyes i jo vàrem fer en la darrera convocatòria per veure si la nostra correcció semblava questionar-se o més aviat es veia correcte. Tampoc informació sobre els examens del nostre alumnat corregit .
Reprodueixo la darrera prova o examen que hem fet a classe d'història de la filosofia:
“ I Glaucó i tots els altres em
demanaven que la defensés fos com fos, que no afluixès el meu raonament, sinó
que escrutés què són ambdues coses, la justícia i la injustícia, i que pel que
fa als avantatges de cadascuna , mirés de debó què hi ha. Jo doncs , vaig dir el que em semblava : -vaig afegir-
1.-
Expliqueu breument – entre cinquanta i vuitanta paraules – les
idees principals del text i com hi apareixen relacionades . ( 2
pun
1A .-La
idea de justícia centra el fragment del text. Plató insisteix en
cercar les avantatges i els inconvenients tot utilitzant la raó. Per
això en aquest procés hi ha especials dificultats en les capacitats
que l'home té. I s'estableix que ha d'existir un mecanisme de
comparació que permeti diferenciar la idea principal de la
secundària. D'aquesta manera ens parla del procés per accedir a la
idea de justícia : deducció -definició- maièutica socràtica.
En
resum Plató ens explica que en la recerca de trobar la justícia
també la injustícia està implicada i que aquest procés requereix
d'unes competències que facin que l'ésser humà conegui la
veritable naturalesa d'aquesta.
1B
.- ( segona opció )
Plató
després de les intervencions anteriors es veu obligat a definir la
idea de justícia .Aquesta tasca no és fàcil i requereix d'un
mètode ( i l'aplicació d'un procés) . Això implica saber anar del
més general al més essencial , exemplificant-ho amb la visió quan
llegim un text. D'aquesta manera podrem arribar a trobar aquesta
naturalesa del que és just e injust.
2.-
Expliqueu breument -entre cinc i quinze paraules en cada cas- el
significat que tenen en el text “ justícia i injustícia” . (1
punt)
Justícia
(diké) en el text té un paper important que obliga a un fort
raonament. Per això cal mirar des de totes les seves avantatges fins
al contrari. En el procés es requereix certa capacitat per conèixer
i entendre de forma clara i entenedora el més essencial del que no
ho és tant.
3.-
Expliqueu per què Plató diu en el text que “no hi som hàbils
(...) que hem de fer aquesta investigació com si algú ens manés
llegir de lluny unes lletres petites, i nosaltres fóssim curts de
vista “ .(En la resposta heu de referir-vos als aspectes del
pensament de Plató que siguin pertinents , encara que no apareguin
explícitament en el text) . ( 3 punts)
Plató
és un filòsof grec que el situem a l'edat Antiga , segle V a.c . I
què creu que la realitat no s'explica per una realitat adversa i
contrària a les condicions que haurien de fonamentar el pensament.
Per ell com a noble cal una autèntica reconversió dels ideals que
es troben en la polis. Per això la justícia és un dels elements
clau , una vella diké que es reclama per l'equilibri necessari de la
ciutat. En el rerefons hi ha doncs la pregunta sobre la millor forma
de govern possible que té relació amb la forma de govern més
justa... En aquest sentit el diàleg d'on surt el fragment “La
república” ens fa precisament respondre a aquesta qüestió.. Com
? Doncs utilitzant una escenografia a l'inici del diàleg per
delimitar l'escena i els personatges..Sòcrates en el fragment parla
com si es tractes d'una “veu en off” que explica els seus
pensaments. La conversa ha esdevingut a continuació de Trasímac que
ha fonamentat el seu discurs en el poder del més fort com a exemple
de justícia. Ara Adimant i Glaucó es troben desconcertats i
Sòcrates ( Plató) intenta seguir la conversa amb l'ús de la raó.
Aquesta accentuació de la raó ja defineix molt el tarannà socràtic
a diferència del sofístic de Trasímac que qui convenç és la
força únicament. Sòcrates com a mestre de Plató ja explicava el
procés de saber arribar al coneixement dels valors ètics i polítics
com un moment de definició, interrogació maièutica i un moment
final de síntesi. Això precisament es veu molt bé en aquest
fragment que s'insisteix al principi en demanar que Plató utilitzi
el raonament per trobar avantatges a la justícia i injustícia.
També cal remarcar aquest accent en “mirar de debò que hi ha”
on semblaria que la preocupació per la veritat resulta inherent en
el pensament platònic. No es tracta de convencer si no més aviat de
dir i trobar la veritat. Això és una demanda com s'expressa en el
fragment. Per això diu “Jo doncs , vaig dir el que em semblava...”
Plató aleshores ens parla de recerca o sigui investigació , i això
implica un procés que cal seguir i cal defensar. Insistint en la
dificultat del que s'esta buscant i requereix “veure agudament”.
Resulta interessant veure com Plató té en la llum i la foscor , i
en la visió d'aquesta llum des de la mirada una idea que permet fer
un símil entre coneixement i veure clar. En el fragment aquesta idea
que en el famós “mite de la caverna” del llibre VII ens exposarà
per presentar com el coneixement és un camí llarg i costerut. I
aquesta insistència de ser hàbil indica precisament que no tothom
té capacitats per saber veure-hi ,o sigui, conèixer. Això s'entén
quan descobrim que aquest accés al coneixement només els
filòsofs-reis el poden fer per aquestes capacitats o qualitats.
Concepció que implica d'altra banda la relació entre qualitats
ètiques o morals que es requereixen tenir i qualitats polítiques
que la ciutadania es veu obligada a adquirir. Per Plató doncs ètica
i política no poden dissociar-se. La justícia és quelcom que forma
part del Bé comú però també del Bé individual. Plató en aquest
sentit utilitza la metàfora de les lletres grans o petites per saber
mirar i observar deductivament : cercant del general a l'essencial i
bàsic... I dirigint la mirada cap a la llum autèntica del
coneixement per “qui és curt de vista “ perquè encara no sap
mirar (conèixer ) vivint en la ignorància , pugui arribar a
identificar el que és just o injust. Cal recordar de nou que en el
fons l'intel·lectualisme socràtic es veu molt evident aquí doncs
remarca novament aquesta ignorància del qui no sap perquè no
coneix. També la idea del lloc ens pot donar pistes per la situació
de la pròpia idea de justícia en un món que no està en el lloc
dels curts de vista : el món ideal , el món de les idees. Però
aquesta separació entre els dos mons : sensible i intel·ligible la
realitzarà plenament més endavant en el llibre VII. El descobriment
que indica el fragment al final sembla indicar aquest procés
interior de qui buscant troba per ell mateix allò que buscava i
queda sorprès gratament. Una qualitat que el filòsof busca en els
altres : saber despertar aquesta curiositat i aquest interès per el
que es buscava. Sembla també no passar per alt que s'hi arriba per
saber llegir (conèixer) saber estar atent ( fixar-se bé) i
finalment saber comparar prou bé un abans de no saber amb un ja
saber... En conclusió sembla que Plató ens ofereix una lliçó
introduint la metodologia de com arribar a trobar la idea de justícia
que busquem...
4.-
Compareu la teoria de Plató sobre la millor idea de govern possible
amb alguna altra teoria política de govern semblant o diferent de
qualsevol autor de la història del pensament occidental. ( 2 punts)
Plató
és un idealista , per ell el resultat del seu pensament indica que
la realitat és imperfecta i que cal modificar i transformar tot el
que fins ara tenim. Es tracta doncs de presentar les condicions que
fan possible una govern perfecte. No té cap idea en el món que el
pugui guarir d'aquest mal d'una política que no resolt la corrupció,
el desencant , la impotència, la inseguretat, ... Molt diferent serà
Maquiavel que ofereix una teoria sobre el govern realista i que
insisteix en desvincular ètica i política. Això vol dir que per
governar no cal pensar en qualitats morals del ciutadà si no cal
saber garantir bé el poder. Per Plató i per Maquiavel el poder està
en mans dels poderosos , dels autoritaris , dels que manen obediència
absoluta. El príncep per Maquiavel és un tirà de la mateixa manera
que el filòsof-rei és un govern autoritari imposat i excloent de la
resta de classes socials. Però per Plató el filòsof hi està
preparat perquè té coneixements per saber aplicar i exercir
justament com a governador de la ciutat o de l'Estat a diferència de
Maquiavel.
Per
Plató d'altra banda l'Estat és troba jerarquitzat per classes que
funcionen segons les virtuts que posseeixen. Maquiavel no arriba a
aquesta idea. Simplement imposa la teoria política com una
necessitat de confiar el poble en el sobirà absolut el príncep. Les
diferències són doncs moltes encara que com veiem hi ha semblances
.
5.-
Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb les característiques
que ha de tenir el procès de coneixement de saber el que és just o
injust tot remarcant aquesta necessitat de mètodologia i
aprenentatge . Raoneu la resposta. (2 punts)
Podem preguntar-nos si cal sempre conduir amb un guiatge un camí a cert tipus de coneixement? Podem també interrogar-nos si la justícia resulta més un ideal incognoscible que una realitat experimentable ? Intentarem seguint les tesis platòniques donar resposta a la qüestió.
En primer lloc Plató introdueix de forma sistemàtica en el pensament i més en concret dins la filosofia una manera de pensar, de sintetitzar i de conduir el coneixement. Això d'entrada implica la necessitat de tenir un mètode i compartir el mateix amb els seus deixebles. El coneixement si s'entèn com un procés de recerca ens indica que hi ha una gradació segons els moments i les fases temporals per les que la persona passi. El mètode que ens dibuixa ofereix des de la dificultad uns moments més genèrics i uns altres més profunds i essencials als quals podem accedir. El seu mètode busca la definició de l'objecte, del valor, de les idees. En aquest cas la justicia i la injusticia. Aquesta recerca doncs exigeix estar atent, però també saber deduir amb un coneixement gradual entre el que resulta important del que no resulta important. Precisament aquesta operació arribarà a la comparació entre el que coneixiem abans d'aplicar el mètode i el que ara coneixem després de conèixer. En el procés doncs d'anada i retorn el subjecte amb el mètode accedeix a una idea de justicia més profunda, més intensa i més fidel a la idea de veritat.Perquè en el fons en tot mètode hi ha una idea de trobar-se amb la veritat . Per això si que ens cal mètode com a camí per aquest accès al coneixement més clar i veritable de la idea de justicia si no segurament donarem tombs sense saber on anem i que volem.
Resulta que en aquest sentit la justicia serà més un ideal que aplicant el mètode arribarem si seguim els indicadors que proposem com definir, deduir, preguntar-nos, .....
Els resultats segueixen confirmant i reafirmant el que la crònica abans anunciava : el desconsol de la filosofia no ofereix cap garantía i segurament la millor opció és cridar a la deserció per viure més feliç i aliè a tota la penya que suca pa cada dia entre el tomàquet. I si no temps al temps que ens fem grans i estem aprenent a morir.
