Simone Weil va estudiar molt el pensament grec. La seva preocupació per traduir els clàssics la va portar a una idea que ens presenta la pensadora com una persona especial i diferent :
"No resulta possible estimar i ser just més que si es coneix el domini de la força i sap no respectar-se "
Aquesta expressió ens condueix al seu anàlisi del poema homèric La Il·líada. La força és la veritable raó que ens porta a dominar els altres, la força ens engalta i ens arremet tot llençant-nos contra la mentida , la falsedat, la ira, l'enveja, .... La força -sosté Weil - ens converteix quan l'exercim en menyspreables, en mesquins, en veritables homes-cosa doncs ens fa cadàvers .
La violència de gènere penso que té en aquesta idea la màxima expressió : aquesta voluntat de domini de l'altre diferent i divers. Rossana Cassigoli en el llibre "Pensar lo femenino" ens presenta la seva teoria feminista per analitzar les relacions entre femení i masculí.
La primera idea que fa present que no tot lo femení és feminista resulta en afirmar que Hannah Arendt no era feminista però si era dona i pensava com a tal. Quin ha de ser el significat de la obra d'una filòsofa entre els filòsofs ? Aquesta discusió que aquests dies és presenta en filolist m'obliga a repensar aquest matis. Arendt no es defineix ni com a filòsofa ni com a professora de filosofia , fer una cosa així seria penòs. Resulta que és una dona pensant, activa i crítica amb la modernitat....
Però retornant a la idea que ens mou a escriure : aquesta dominació antropològica de l'androcentrisme històric fa avui visualitzar pocs canvis establint criteris de coeducació dins la pedagogia acadèmica escolar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario