Història de la filosofia ....les primeres proves,

                                         la mort interpretada per un alumne de l'IES Monzon.

http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/index.html

Si mireu en el link superior trobem la confirmació del que sembla atemorir  a molts centres de secundària públics . Jo faig una demanda pública als meus alumnes per demanar desertar de  presentar-se a les proves de les PAU.

La informació que ahir es va donar sobre els resultats posen en entredit moltes coses tal com fa ja més de dos anys es constata: 

1.  que qüestionar els correctors no és gaire bó ni beneficiòs per a ningú.
2. que el pensament clàssic té un inmovilisme i una permanència que fa inqüestionable que la filosofia no es mogui mai d'aquest.
3. que la coeducació en filosofia sembla oblidar-se i una dona és una dona.
4. que hi ha una necessitat de trobar correctores i correctors de les PAU per 800 euros. 
5. el diàleg entre coordinadors i professorat resulta molt difícil i s'accentua negativament cada any  més. 
6. que les raons que s'ofereixen com la que es va donar fa dos anys dels mals resultats en general causa d'una única correcció universitaria massa estricta ara són altres.

Jo enguany vaig decidir presentar-me com a corrector per veure  de dins el problema i vaig poder observar com altres matèries semblaven haver dissenyat proves més adients i adaptades a la realitat de l'alumnat a diferència de la filosofia que sota criteris d'objectivitat massa tancats en la correcció i en absolut interpretatius segons criteri del professorat expert es demana un grau de comprensió hermeneútica considerable per l'alumnat que s'hi presenta.  

En la reunió d'ahir es va dir entre altres coses :

La mitjana ha estat de 5’63 per a Filosofia. I per a Història, del 6’3. Ens indica, també, que les mitjanes en els últims 5 anys han estat molt semblant: ens movem en una forquilla de resultats de més/menys dues dècimes.

-Després de 1.526 dobles correccions  es considera que els exàmens estan força ben corregits. Advertir als alumnes que no estiguin segurs que no demanin doble correcció. L’estadística és la següent: el 25% dels alumnes que ho demanen pugen nota; el 30% tenen notes més baixes, i que més o menys la meitat queden igual. En tot cas, les modificacions oscil·len entre el 0’5 i 1 punt (per tant, no són grans modificacions).

En qualsevol cas: La doble correcció té dos aspectes: si és un error de suma, la nota no es rebaixa; en canvi si és per un “error” o diferència de criteri en la correcció sí que pot baixar.

M'atreveixo a reproduir un comentari d'un professor de filosofia que sembla constatar el següent : 

 sóc professor de Filosofia i exerceixo des de fa 5 anys. A classe treballem a fons els autors de les PPAU, sobretot a partir del llibre de text i resums preparats per mi mateix. Resultat: No hi ha manera de pujar la mitjana de Pau més enllà del 4'5. Començo a estar desesperat perquè els altres professors en les seves matèries tots tenen grans resultats amb els mateixos alumnes. QUE ESTA PASSANT AQUI? M'estic desesperant i començo a pensar si és que són mal professor. 

Podria afegir el meu propi: sóc professor de filosofia des de fa més de18 anys i sempre l'alumnat que s'ha presentat en els diferents centres amb mi ha tingut una mitjana per sobre del 5.80 de Catalunya però des de fa dos cursos l'alumnat amb excel·lència i qualitat -doncs només un 13% es presenta a les PAU- ha punxat a Filosofia amb notes molt baixes. Enguany em consta que molts centres de nostra ciutat han fet reclamacions com a centre per les correccions. 

Miro els primers resultats del curs i em desanimo molt. El fragment és del llibre II de la República. No veig la feina i el resultat de les estones preparant materials, preparant intensitat, preparant ... animo a la deserció i triar i escollir història amb millors resultats , més reproductiva , més interpretativa segons algun professor declaradament seguidor de Josep Fontana.... Feu història si us plau , feu història...... No hi ha tampoc de retruc cap intent de les correccions que altres companyes i jo vàrem fer en la darrera convocatòria per veure si la nostra correcció semblava questionar-se o més aviat es veia correcte. Tampoc informació sobre els examens del nostre alumnat corregit . 

Reprodueixo la darrera prova o examen que hem fet a classe d'història de la filosofia: 

            “ I Glaucó i tots els altres em demanaven que la defensés fos com fos, que no afluixès el meu raonament, sinó que escrutés què són ambdues coses, la justícia i la injustícia, i que pel que fa als avantatges de cadascuna , mirés de debó què hi ha. Jo doncs , vaig  dir el que em semblava : -vaig afegir-

1.- Expliqueu breument – entre cinquanta i vuitanta paraules – les idees principals del text i com hi apareixen relacionades . ( 2 pun

1A .-La idea de justícia centra el fragment del text. Plató insisteix en cercar les avantatges i els inconvenients tot utilitzant la raó. Per això en aquest procés hi ha especials dificultats en les capacitats que l'home té. I s'estableix que ha d'existir un mecanisme de comparació que permeti diferenciar la idea principal de la secundària. D'aquesta manera ens parla del procés per accedir a la idea de justícia : deducció -definició- maièutica socràtica.

En resum Plató ens explica que en la recerca de trobar la justícia també la injustícia està implicada i que aquest procés requereix d'unes competències que facin que l'ésser humà conegui la veritable naturalesa d'aquesta.

1B .- ( segona opció )¹

Plató després de les intervencions anteriors es veu obligat a definir la idea de justícia .Aquesta tasca no és fàcil i requereix d'un mètode ( i l'aplicació d'un procés) . Això implica saber anar del més general al més essencial , exemplificant-ho amb la visió quan llegim un text. D'aquesta manera podrem arribar a trobar aquesta naturalesa del que és just e injust. 
 

1Cal entendre que hi ha moltes possibles respostes sempre que diguin el mateix contingut essencial i permetin entendre que no són interpretacions diferents , tot al contrari són maneres diferents de dir el mateix. Aquí teniu un exemple .

2.- Expliqueu breument -entre cinc i quinze paraules en cada cas- el significat que tenen en el text “ justícia i injustícia” . (1 punt)

Justícia (diké) en el text té un paper important que obliga a un fort raonament. Per això cal mirar des de totes les seves avantatges fins al contrari. En el procés es requereix certa capacitat per conèixer i entendre de forma clara i entenedora el més essencial del que no ho és tant.

3.- Expliqueu per què Plató diu en el text que “no hi som hàbils (...) que hem de fer aquesta investigació com si algú ens manés llegir de lluny unes lletres petites, i nosaltres fóssim curts de vista “ .(En la resposta heu de referir-vos als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents , encara que no apareguin explícitament en el text) . ( 3 punts) 

Plató és un filòsof grec que el situem a l'edat Antiga , segle V a.c . I què creu que la realitat no s'explica per una realitat adversa i contrària a les condicions que haurien de fonamentar el pensament. Per ell com a noble cal una autèntica reconversió dels ideals que es troben en la polis. Per això la justícia és un dels elements clau , una vella diké que es reclama per l'equilibri necessari de la ciutat. En el rerefons hi ha doncs la pregunta sobre la millor forma de govern possible que té relació amb la forma de govern més justa... En aquest sentit el diàleg d'on surt el fragment “La república” ens fa precisament respondre a aquesta qüestió.. Com ? Doncs utilitzant una escenografia a l'inici del diàleg per delimitar l'escena i els personatges..Sòcrates en el fragment parla com si es tractes d'una “veu en off” que explica els seus pensaments. La conversa ha esdevingut a continuació de Trasímac que ha fonamentat el seu discurs en el poder del més fort com a exemple de justícia. Ara Adimant i Glaucó es troben desconcertats i Sòcrates ( Plató) intenta seguir la conversa amb l'ús de la raó. Aquesta accentuació de la raó ja defineix molt el tarannà socràtic a diferència del sofístic de Trasímac que qui convenç és la força únicament. Sòcrates com a mestre de Plató ja explicava el procés de saber arribar al coneixement dels valors ètics i polítics com un moment de definició, interrogació maièutica i un moment final de síntesi. Això precisament es veu molt bé en aquest fragment que s'insisteix al principi en demanar que Plató utilitzi el raonament per trobar avantatges a la justícia i injustícia. També cal remarcar aquest accent en “mirar de debò que hi ha” on semblaria que la preocupació per la veritat resulta inherent en el pensament platònic. No es tracta de convencer si no més aviat de dir i trobar la veritat. Això és una demanda com s'expressa en el fragment. Per això diu “Jo doncs , vaig dir el que em semblava...” Plató aleshores ens parla de recerca o sigui investigació , i això implica un procés que cal seguir i cal defensar. Insistint en la dificultat del que s'esta buscant i requereix “veure agudament”. Resulta interessant veure com Plató té en la llum i la foscor , i en la visió d'aquesta llum des de la mirada una idea que permet fer un símil entre coneixement i veure clar. En el fragment aquesta idea que en el famós “mite de la caverna” del llibre VII ens exposarà per presentar com el coneixement és un camí llarg i costerut. I aquesta insistència de ser hàbil indica precisament que no tothom té capacitats per saber veure-hi ,o sigui, conèixer. Això s'entén quan descobrim que aquest accés al coneixement només els filòsofs-reis el poden fer per aquestes capacitats o qualitats. Concepció que implica d'altra banda la relació entre qualitats ètiques o morals que es requereixen tenir i qualitats polítiques que la ciutadania es veu obligada a adquirir. Per Plató doncs ètica i política no poden dissociar-se. La justícia és quelcom que forma part del Bé comú però també del Bé individual. Plató en aquest sentit utilitza la metàfora de les lletres grans o petites per saber mirar i observar deductivament : cercant del general a l'essencial i bàsic... I dirigint la mirada cap a la llum autèntica del coneixement per “qui és curt de vista “ perquè encara no sap mirar (conèixer ) vivint en la ignorància , pugui arribar a identificar el que és just o injust. Cal recordar de nou que en el fons l'intel·lectualisme socràtic es veu molt evident aquí doncs remarca novament aquesta ignorància del qui no sap perquè no coneix. També la idea del lloc ens pot donar pistes per la situació de la pròpia idea de justícia en un món que no està en el lloc dels curts de vista : el món ideal , el món de les idees. Però aquesta separació entre els dos mons : sensible i intel·ligible la realitzarà plenament més endavant en el llibre VII. El descobriment que indica el fragment al final sembla indicar aquest procés interior de qui buscant troba per ell mateix allò que buscava i queda sorprès gratament. Una qualitat que el filòsof busca en els altres : saber despertar aquesta curiositat i aquest interès per el que es buscava. Sembla també no passar per alt que s'hi arriba per saber llegir (conèixer) saber estar atent ( fixar-se bé) i finalment saber comparar prou bé un abans de no saber amb un ja saber... En conclusió sembla que Plató ens ofereix una lliçó introduint la metodologia de com arribar a trobar la idea de justícia que busquem...

 

4.- Compareu la teoria de Plató sobre la millor idea de govern possible amb alguna altra teoria política de govern semblant o diferent de qualsevol autor de la història del pensament occidental. ( 2 punts) 

Plató és un idealista , per ell el resultat del seu pensament indica que la realitat és imperfecta i que cal modificar i transformar tot el que fins ara tenim. Es tracta doncs de presentar les condicions que fan possible una govern perfecte. No té cap idea en el món que el pugui guarir d'aquest mal d'una política que no resolt la corrupció, el desencant , la impotència, la inseguretat, ... Molt diferent serà Maquiavel que ofereix una teoria sobre el govern realista i que insisteix en desvincular ètica i política. Això vol dir que per governar no cal pensar en qualitats morals del ciutadà si no cal saber garantir bé el poder. Per Plató i per Maquiavel el poder està en mans dels poderosos , dels autoritaris , dels que manen obediència absoluta. El príncep per Maquiavel és un tirà de la mateixa manera que el filòsof-rei és un govern autoritari imposat i excloent de la resta de classes socials. Però per Plató el filòsof hi està preparat perquè té coneixements per saber aplicar i exercir justament com a governador de la ciutat o de l'Estat a diferència de Maquiavel.

Per Plató d'altra banda l'Estat és troba jerarquitzat per classes que funcionen segons les virtuts que posseeixen. Maquiavel no arriba a aquesta idea. Simplement imposa la teoria política com una necessitat de confiar el poble en el sobirà absolut el príncep. Les diferències són doncs moltes encara que com veiem hi ha semblances .

5.- Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb les característiques que ha de tenir el procès de coneixement de saber el que és just o injust tot remarcant aquesta necessitat de mètodologia i aprenentatge . Raoneu la resposta. (2 punts)

Podem preguntar-nos si cal sempre conduir amb un guiatge un camí a cert tipus de coneixement? Podem també interrogar-nos si la justícia resulta més un ideal incognoscible que una realitat experimentable ?  Intentarem seguint les tesis platòniques donar resposta a la qüestió.

En primer lloc Plató introdueix de forma sistemàtica en el pensament i més en concret dins la filosofia una manera de pensar, de sintetitzar i de conduir el coneixement. Això d'entrada implica la necessitat de tenir un mètode i compartir el mateix amb els seus deixebles. El coneixement si s'entèn com un procés de recerca ens indica que hi ha una gradació segons els moments i les fases temporals per les que la persona passi. El mètode que ens dibuixa ofereix des de la dificultad uns moments més genèrics i uns altres més profunds i essencials als quals podem accedir. El seu mètode busca la definició de l'objecte, del valor, de les idees. En aquest cas la justicia i la injusticia. Aquesta recerca doncs exigeix estar atent, però també saber deduir amb un coneixement gradual entre el que resulta important del que no resulta important. Precisament aquesta operació arribarà a la comparació entre el que coneixiem abans d'aplicar el mètode i el que ara coneixem després de conèixer. En el procés doncs d'anada i retorn el subjecte amb el mètode accedeix a una idea de justicia més profunda, més intensa i més fidel a la idea de veritat.Perquè en el fons en tot mètode hi ha una idea de trobar-se amb la veritat . Per això si que ens cal mètode com a camí per aquest accès al coneixement més clar i veritable de la idea de justicia si no segurament donarem tombs sense saber on anem i que volem. 

Resulta que en aquest sentit la justicia serà més un ideal que aplicant el mètode arribarem si seguim els indicadors que proposem com definir, deduir, preguntar-nos, .....




Els resultats segueixen confirmant i reafirmant el que la crònica abans anunciava : el desconsol de la filosofia no ofereix cap garantía i segurament la millor opció és cridar a la deserció per viure més feliç i aliè a tota la penya que suca pa cada dia entre el tomàquet. I si no temps al temps que ens fem grans i estem aprenent a morir.