On és l'alumnat avui en dia ?

Fa temps que em pregunto on son aquells nois  i noies que quan explicava Plató o comentava un fragment d'Aristòtil aixecaven la ma per preguntar sobre la idea de potència o d'acte o bé sobre la concepció de l'ànima humana pels grecs. Es cert que el resultat va ser una petita copa que encara guardo amb una inscripció :"Sigue así no cambies nunca.Tu 1ª promoción de Filosofia". Aleshores venien a classe amb els diàlegs de Plató, o la Fonamentació de la Metafísica dels costums de Kant, o La genealogia de la moral de Nietzsche amb les pàgines subratllades i rebregades de tant treballar-les. Prenien apunts i demanaven seguir de forma atenta les explicacions que en finalitzar les classes servia per consultar o demanar ajuda sobre els dubtes. Aquestes primeres promocions eren de la població de Sant Adrià del Besòs i gaire bé tothom va accedir a les proves de les PAU. La mitjana en els resultats respecte a la resta d'instituts al llarg de set cursos sencers va estar per sobre del 5,66. 

La pregunta inicial que em faig no resulta retòrica ni pels resultats que trimestre rera trimestre tinc ni per les despreocupacions i queixes que venen presentant-se en aquests darrerrs temps. No és la primera vegada que escrig en aquest bloc parlant de la meva decepció sobre la práctica filosófica a segon d'história de la filosofia. La meva pregunta insistent sobre com treballar a classe ?  què treballar a classe ?  Quan treballar a classe ?  porta a buscar noves didáctiques i metodologies cada curs. Per això darrerament he començat a llegir les publicacions de FILOSOFÍA , INVESTIGACIÓN , INNOVACIÓN Y BUENAS PRÁCTICAS  de Cifuentes , Luis María i Gutierrez, José María així com FILOSOFIA .COMPLEMENTOS DE FORMACIÓN DISCIPLINAR. dels mateixos autors. Es tracta de superar la meva obsessió personal per comprovar que aquest any no tornarà a passar sentir com en les proves PAU d'història de la filsofia l'alumnat del nostre centre del barri de Cerdanyola-la Llàntia de Mataró està molt per sota de la resta d'instituts de Catalunya amb un 3.48. D'altra 
banda la lectura de nombrosos blocs de professorat de filosofia també busquen en mi aquesta insistència de superar la fase de neguit i ansietat de no poder oferir a l'alumnat prou elements de reflexió, de motivació, de coneixement, d'atenció. 
Aquest curs vaig afrontar amb molta il·lusió el curs per això tenia ja preparat del curs anterior materials en l'entorn MOODLE (forum de debat per argumentar idees, xats per resoldre en línia dubtes dels autors, apunts complementaris, còmics de suport, videos ,....)  que poden permetre seguir amb molta varietat d'activitats i apunts els autors. Presentacions multimèdia que utilitzo a classe per seguir més fàcilment el pensament de l'autor, guies de les lectures amb qüestions sobre l'autor, webs indicatives de les idees de l'autor, el propi llibre de MINERVA  amb una sel·lecció sobre els autors i els seus textos que comento a classe diàriament, etc  no semblen suficients per garantir una bona preparació al pensament de l'autor. Com sempre en els primers comentaris anoto amb vermell els errors, les consideracions que l'alumne hauria de tenir present per les properes proves de comentari. També enguany he volgut començar a penjar en el MOODLE els models resolts dels comentaris perquè em sembla que poden ajudar a dissenyar millor les proves properes per l'alumnat. Sóc també dels que penso que el cinema i la literatura poden ajudar a explicar millor les idees dels autors per això amb Descartes hem treballat JOHNNY VA AGAFAR EL SEU FUSELL  i arar amb Hume voldria treballar "12 HOMBRES SIN PIEDAD" , així com també un artícle del diari "EL PAIS"  fent referència a la condemna per Juan Pau II del cogito cartesià en el seu dia . Aquest trimestre fins i tot ha vingut un substitut com a president del concurs de trasllats perquè no tinguessin problemes al llarg de 3 setmanes i vaig canviar la data d'examen tal com ells van demanar malgrat estaven avisats per preparar amb 3 classes més l'autor. 
Però la meva decepció es fa evident dia a dia darrerament. En la darrera avaluació tan sols un 20 % ha aprovat l'avaluació. Està clar que quan es presenta això el clima d'aula es "rarifica" convertint-se l'espai en un mur físic, psicològic, emocional entre el professor i l'alumnat. Aquesta setmana quan donava les notes raonava quines eren les condicions que creia no s'havien donat per superar la matèria : 

1. Aprendre el pensament dels autors significa entendre el que diuen i com ho diuen no memoritzar les seves idees sense més.
2. Expresar les idees que un autor exposa en un text requereix un esborrany escrit previ, un esborrany mental previ. No podem escriure de qualsevol manera sense idees clares.
3. L'aprenentatge requereix temps d'estudi, temps de meditació i reflexió preparant els autors amb esquemes previs, amb resums, amb lectures, amb exercicis .....

En acabar vaig tenir un alumne durant dues hores raonant pregunta per pregunta el seu examen que tenia una nota molt baixa. L'alumne que no es va donar per satisfet doncs demanava que si hi havia una paraula que era bona perquè la resposta global la donava per dolenta , va demanar que ens tornessim a veure per seguir parlant un estona més.La vaga va frenar la trobada , una vaga de batxillerat en suport dels estudiants de cicles formatius que els curs passat van entrar a les Universitats sense la prova d'Accès.  Un altra alumna em va demanar que una activitat que no havia penjat al moodle ara -li pogues valorar com a bona - per aprovar a qualsevol preu ... 

En acabar la setmana la tutora del grup va portar una demanda de la classe respecte a la matèria. L'alumnat va verbalitzar que faltava tenir un manual d'història de la filosofia , va verbalitzar que els criteris d'avaluació no eren clars doncs jo valorava molt malament els exercicis, va verbalitzar que no podien entrar al MOODLE , va verbalitzar que era impossible aprovar la matèria doncs ells i elles estudiaven hores i hores filosofia. 

Com diuen "la millor defensa és un bon atac " i per això vaig actuar demostrant a la professora que els arguments eren falsos. En primer lloc vaig ensenyar físicament el llibre que tots tenen (els qui han comprat el llibre) de MINERVA on hi ha una petita introducció i les lectures de text. Seguidament vaig ensenyar el MOODLE perquè observes el grau de participació i interés en els apunts i els materials que s'ofereixen. A l'atzar vaig triar dos o tres alumnes i es podia observar clarament que no hi havia pràcticament cap ús dels materials penjats en xarxa. A continuació vaig ensenyar el BLOG  on hi ha l'entrada d'etiquetes amb els autors per treballar sobre el seus pensament on tampoc hi havien comentaris sobre el post en qüestió. Li vaig mostrar l'arxiu de proves que guardo amb les indicacions en vermell indicant els errors , les deficiències, etc que l'alumnat tenia , així com els models corregits penjats a ma a classe mateixa on s'observaba la poca visualització. 

Portat per aquesta obsessió de no sé que  vaig parlar amb un alumne que els curs anterior treia bons resultats. En primer lloc l'alumne va dir que ell havia estudiat molt i que no entenia els resultats. Vaig começar per demanar que em deixés el llibre o manual de lectures que treballem a classe  on no hi havia cap part del text amb anotacions ni subratllat ni les pàgines semblaven utilitzades o gastades de la lectura. Seguidament vaig entrar amb ell davant al MOODLE per veure si havia fet ús dels materials com ell deia , vaig observar que havia estudiat el mateix dia de la data de l'examen a les 1,30 de la matinada fins les 3 de la matinada. A continuació vaig comentar el seu examen que semblava que ell no havia llegit amb atenció doncs les notes en vermell evidenciaven errors de comprensió , d'ortografia, de sintaxi,.... aleshores ell em va dir que entenia el que havia passat ..haig de responsabilitzar-me del que faig i del que puc aprendre. 

• Finalment penso que tot això em fa treure una tràgica conclusió : no tinc alumnat que aprengui ni entengui el que explico tot sabent valorar l'oportunitat que s'ofereix de recursos , materials, estratègies, ...
• Ningú vol assumir les seves responsabilitats i això m'obliga a restar en un solipsisme perpetu fins final del curs.
• El mur es fa ample i desperta en mi una sensació miserable de la meva professió i de la pràctica docent que realitzo doncs no em dona cap esperança de superar aquesta prova de les PAU que ara s'han d'inscriure novament. 

Per això potser la pregunta incial ON ÉS L'ALUMNAT D'AVUI EN DIA ?  no tingui resposta ara per ara on estic.